Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


El compositor del mes de febrer: Charles Gounod

La història d’amor més cèlebre de la literatura convertida en la més fidel aproximació a la tragèdia original de Shakespeare, gràcies al talent de Charles Gounod, un dels grans representants del drama líric francès. Roméo et Juliette torna a l’escenari del Gran Teatre del Liceu després de 32 anys d’absència. I ho fa dirigit per Josep Pons, coprotagonitzat per Saimir Pirgu i Aida Garifullina, i en coproducció amb The Santa Fe Opera. El muntatge d’Stephen Lawless situa l’acció original en el context de la Guerra Civil dels Estats Units (1861-1865). Els amants viuen en un clàssic marc mortuori, com una prefiguració que condicionarà fatalment el seu destí des de l’inici del seu enamorament.

Aquest mes de febrer el Club de lectura LiceuBIB de la biblioteca ha treballat l’obra Roméo et Juliette, del compositor francès Charles Gounod.

Roméo et Juliette és una òpera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré, basat en la tragèdia Romeu i Julieta de William Shakespeare. S’estrenà al Théâtre Lyrique de París el 27 d’abril de 1866. A Catalunya s’estrenà al Gran Teatre del Liceu el 28 de maig de 1884.romeo et juliette

Després d’haver obtingut l’èxit amb Faust, Charles Gounod va escriure vuit òperes més. Només Mireille i Roméo et Juliette van ser rebudes amb entusiasme pel públic. Aquesta darrera sempre havia estat en la ment de Gounod, era una idea que el va obsessionar des de ben jove, posar música a una de les tragèdies més conegudes de Shakespeare. Gounod es va enamorar de la història dels amants desgraciats de Shakespeare als dinou anys, quan va concórrer a un assaig orquestral de la simfonia dramàtica Roméo et Juliette de Berlioz. Aquell poderós retrat musical de la tragèdia shakespeariana va marcar a Gounod profundament. La peça encara no havia estat publicada, però el jove compositor va memoritzar llargs trossos i els va tocar per Berlioz dies després. Convençut que Gounod havia aconseguit una còpia de la simfonia, Berlioz li va preguntar: “Com diables va ser que la va aconseguir?”. “En un dels seus assajos”, va ser la simple resposta.

En 1864, dècades després, Gounod es va proposar crear una versió operística de Romeu i Julieta. Els seus antics col·laboradors, el talentós grup de llibretistes de Jules Barbier i Michel Carré, van seguir la coneguda tragèdia escena per escena, preparant un llibret en només tres mesos. Simplificar la història original de Shakespeare, eliminant personatges secundaris i reduint la trama als seus elements essencials; Gounod va poder així focalitzar la seva atenció en el romanç captivador que és el cor de la trama. També va agregar elements específics per fer que el llibret sigui més operístic: com una escena nupcial, en la qual Juliette es desmaia dramàticament.

A la primavera de 1865, inspirat per la bellesa natural de la Riviera Francesa, Gounod es va abocar de ple a escriure. Quan es deixava portar per l’òpera, les notes fluïen sense esforç de la seva ploma. En una carta la seva dona, Gounod va admetre, més tard, que escriure Roméo et Juliette l’havia fet sentir com si hagués tornat als vint anys una altra vegada.

charles_gounod Charles Gounod (París, 1818 – Saint-Cloud, Illa de França, 1893) fou un compositor, director i organista francès. Tot i ser principalment conegut per l’òpera Faust i per un Ave Maria que va ser escrit com a contrapunt per al primer preludi de El Clavecí ben Temprat de J.S.Bach, va compondre en pràcticament tots els gèneres de l’època, tant profans com religiosos. Va ser un dels compositors més prolífics i importants de la segona meitat del segle XIX.

Va néixer al si d’una família d’artistes, el pare dibuixant i professor, i la mare una gran pianista. El 1823, amb 5 anys, mor el seu pare i la seva mare s’ha de dedicar a impartir classes de piano per poder mantindre a la família. Serà ella qui ensenyi a Gounod les primeres lliçons musicals i pianístiques. Obté el títol en filosofia en 1836 i també durant la seva joventut escoltarà l’Otello de Rossini, el Don Giovanni de Mozart i les Simfonies 6 i 9 de Beethoven. Aquestes obres donaran un gran impuls a la decisió que pren de ser compositor.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari