Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


La sultana justiciera

portadaAvui us presentem com a novetat a la biblioteca La sultana justiciera, el segon llibre d’una autora vilanovina nascuda al Marroc, Jamila Al Hassani.

La sultana Justiciera és una novel·la ambientada a la edat mitjana que ens apropa als desequilibris del món actual d’una manera a la vegada misteriosa i màgica. Es barregen els somnis amb la realitat, la innocència amb la picaresca, on conviuen les persones i els genis.
La sultana Rasha és una dona forta, segura i amb un desig frenètic de pertànyer a un món just i igualitari per tothom. El desig és molt intens, fins al punt d’enfrontar-se al seu propi pare, el gran sultà Muntassir, un tirà egocèntric que té tot al poble sotmès a la seva voluntat.
La sultana, submergida en un mar de culpabilitat, arriba a viure en el seu cos i en la seva ànima els mals de tot el poble durant els seus somnis. Aquests somnis es converteixen en malsons cada nit, sense descans, fins a dubtar de la seva pròpia ment, sense poder diferenciar entre la realitat i els malsons.

Una princesa entre les muralles de la injustícia, envoltada de riqueses però també d’abusos, presa d’una maledicció, valenta, forta i al mateix temps capaç de qüestionar el seu entorn, els seus sentiments i el seu pensament. Una protagonista a la que acompanyen altres protagonismes. Un poble oprimit, un poble que fuig de les misèries i de la violència de la guerra, dones abusades física i sexualment, expropiacions, esclavatge, són el paisatge d’una realitat, que tot i que la novel·la no estigui ambientada en un espai i en un temps concret, evoca la cruesa del món actual en moltes escenes.

Com en Les mil i una nits, la novel·la recorre diferents episodis, però en aquest cas, les nits no porten contes sinó malsons. Al Hassani, que en la seva primera novel·la, ‘La lluita de la dona bereber’, ja va explorar el món de la violència a les dones, en aquesta ocasió, amplia el paisatge humà i s’endinsa en un univers d’injustícies global, on la necessària conscienciació, és la clau per construir un món millor.

La crueltat dels diferents episodis, es compensa amb l’esperança i la força de les dones protagonistes d’un relat que no deixa indiferent. Una crida feminista sense embuts, on les dones, princeses, bruixes, mares, filles, domadores o combatents, es reuneixen en una de sola, la sultana Rasha, capaç de fer trontollar els murs de la indiferència.jamila-al-hassani

Per Al Hassani, és “necessari ser conscients del món en que vivim per a canviar-lo”. L’actual injustícia de les persones refugiades, la misèria de les guerres, la supèrbia del poder, l’explotació sobre les dones i sobre diferents col·lectius que són expulsats de la dignitat, són alguns dels paisatges humans de la novel·la.

L’autora, que va arribar amb deu anys del Marroc, reconeix “que la necessitat d’escriure em va arribar als setze anys, amb una espècie de crisi d’identitat. No era ni una jove marroquina, ni una jove catalana”. De la crisi, però en va treure una afició, que tot i la seva professió d’economista, li ha permès arribar a reconèixer que les identitats, la pròpia identitat, “no té la lluita de la dona bereberfronteres ni banderes”, és més aviat “un estat emocional, de reconeixement de qui ets, com ets…i sóc marroquina i sóc catalana, però sobre tot sóc d’aquest món”.

 

La seva primera novel·la, La Lluita de la dona bereber, també la podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat. La Samia és una jove berber que viu al Marroc, presonera de l’educació humiliant i masclista del seu pare. Tant ella i les seves germanes com la seva mare viuen pràcticament esclavitzades, sotmeses al dictamen de la veu autoritària de l’home poderós, tal com s’anomena a sí mateix el pare. Quan la Samia comprèn que no li serà possible sobreviure en aquestes circumstàncies, decideix fugir cap a les costes espanyoles i iniciar una nova vida, solitària, però plena de dignitat i esperança.

 

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari