Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Les ànimes grises

Durant el mes de maig el Club de Lectura d’adults treballarà la novel·la La dona justa, de Sándor Márai.

L’obra: La dona justa

portadaLa dona justa és la mateixa novel·la escrita tres vegades, o, millor dit, la mateixa història vista per cadascú dels membres d’un triangle.
Una dona explica a la seva amiga el fracàs del seu matrimoni; un home explica a un amic la passió que durant anys va impedir que triomfés el seu matrimoni i com, un cop abastada, la va perdre per a sempre; la tercera dona explica al seu amant el matrimoni amb un home ric i els sentiments contrastats d’aquesta experiència passada.
Es tracta de tres històries sobre les més íntimes passions humanes que recullen, amb un estil cru i realista, els punts de vista sobre l’amor, les mentides, la traïció i la crueltat de tres personatges, molt diferents.
Márai hi aborda amb una intel·ligència i una subtilesa extraordinària la passió que encega i l’angoixa dels amors no correspostos. S’ha dit d’ell que es capaç de novel·lar els miratges amorosos amb una mestria sense precedents, alhora que testimonia l’agonia i decadència d’un món ferit de mort pels totalitarismes nazi i stalinista.
La lucidesa incisiva de Márai està marcada per un profund desencant, una decepció inconsolable. Descriu l’enfonsada dels valors culturals de la burgesia hongaresa i el fracàs de l’Europa intel·lectual i cultivada a què pertanyia.

L’autor: Sándor Márai

Sándor Márai, pseudònim de Sándor Grosschmied de Mára, va néixer l’any 1900 a Kassa, Hongria (actualment Košice, Eslovàquia). De jove va ser un mal estudiant però sempre va estar seduït per la lectura i el periodisme. El seu pare, un gran advocat, li va permetre viatjar i així, Márai va viure, a Frankfurt, Berlín, París i va arribar a dominar tant l’alemany que va considerar durant un temps la possibilitat d’escriure en aquesta llengua. Era aleshores una de les més importants signatures del Frankfurter Zeitung. Finalment va decidir-se per la llengua materna, l’hongarès, i es va instal·lar a Budapest l’any 1928.
Abans, als 23 anys, es va casar amb la filla d’una acabalada família jueva, Lola, a qui va estimar intensament i amb qui va conviure fins a la mort d’ella, seixanta anys després.Sandor Marai
Als anys 30, va adquirir una certa anomenada pel seu estil clar i realista. Va ser el primer a escriure articles de crítica sobre les obres de F.Kafka. Algunes de les seves novel·les van esdevenir veritables best-sellers i als anys 40 gaudia d’una fama extraordinària gairebé comparable a la de Thomas Mann o Stefan Sweig. Quan els nazis van accedir al poder a Alemanya, Márai s’hi va oposar obertament amb contundents articles des d’Hongria. Severament criticat després de la guerra, en considerar-lo un “autor burgès” pel filòsof György Lukács arran de l’adveniment del règim comunista, el seu nou llibre va ser posat en la picota. Márai no va tenir altra sortida que l’exili, l’any 1948. Va fer un resum d’aquests anys de la seva vida en l’obra Memòries d’Hongria i no fa gaires mesos es va publicar un llibre pòstum, Lo que no quise decir, una confessió que per expressa voluntat del autor s’havia eliminat de volums anteriors perquè considerava que no afavoria la seva pàtria, que se centrava també en aquestes anys convulsos. Durant un temps va viure a Suïssa i Itàlia, i després va instal·lar-se definitivament als Estats Units. A partir d’aquest moment els seus llibres no van ser editats al seu país natal fins a la caiguda del mur. Márai va viure a San Diego, Califòrnia, on va continuar escrivint en hongarès.
La seva obra, que comprèn novel·les, obres de teatre, poemes i diaris íntims, va ser publicada per editorials hongareses en l’exili, i entrà a Hongria de manera clandestina. Va ser traduït a altres llengües, però sense trobar l’èxit. Després de la mort de la seua esposa, Márai va aïllar-se cada vegada més, fins que es va suïcidar a San Diego, l’any 1989, als 88 anys. Un any després, va rebre , a títol pòstum, el prestigiós premi “Kossuth” de les lletres hongareses.
Completament oblidat fora de les fronteres d’Hongria, Márai ha estat redescobert a Occident de manera espectacular a principis dels anys 90. L’èxit, començant per França, s’ha estès a altres països, i ha estat traduït a l’anglès, italià, castellà, alemany, portuguès, català, etc. Actualment és considerat com a peça clau de la literatura europea del segle XX.
Les seves obres traduïdes al català són, per ordre d’aparició: L’última trobada (A gyertyák csonkig égnek,1942), 1999; L’herència d’Eszter (Eszter hagyatéka, 1939), 2000; Divorci a Buda (Válás Budán, 1935), 2002; L’amant de Bolzano (Vendégjáték Bolzanóban, 1940), 2003; La dona justa (Az igazi, 1941), 2005; La germana (A novér, 1946), 2007; Dietari (1984-1989) (Napló 1984-1989), 2008; L’estranya (A sziget, 1934), 2008; Els rebels (Zendülők, 1930), 2009 (Primera part d’un conjunt de novel·les anomenat L’obra dels Garren, A Garrenek műve); La gavina (Sirály, 1943), 2011; Alliberament (Szabadulas, 1945), 2012.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari