Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Número zero

portadaEls perdedors i els autodidactes sempre saben molt més que els guanyadors. Si vols guanyar, has de concentrar-te en un sol objectiu, i més et val no perdre el temps en saber més: el plaer de l’erudició està reservat als perdedors.
Amb aquestes credencials se’ns presenta el protagonista de Número Zero, un tal Colonna, un tipus d’uns cinquanta anys, baquetejat per la vida, que a l’abril de 1992 rep una estranya proposta del senyor Simei: es tracta de convertir-se en sotsdirector d’un diari que s’ha de nomenar Demà i que d’alguna manera es va avançan als esdeveniments a força de suposicions i molta imaginació.
El diari tindrà un tarannà popular i un estil molt proper al públic lector: frases simples, facilones, que atrapin l’atenció de qui vol assabentar-se de les coses però no està disposat a pensar.
Aquest supòsit diari mai sortirà a la llum, però els seus 12 “Nombre Zero” serviran a qui està finançant a Simei per a fer xantatge als banquers i polítics de torn i entrar a les altes esferes del poder. Si finalment l’operació falla, Colonna serà l’encarregat d’escriure un assaig on s’explica la “veritable” història d’un diari que mai va veure la llum perquè la seva veu honesta ha estat feta callar per la casta … i naturalment el llibre el signarà Simei.
Colonna, que fins a la data ha malviscut com a documentalista per a diferents diaris i editorials, i en paraules de la seva exdona és un perdedor compulsiu, accepta el repte a canvi d’una quantitat considerable de diners, i arrenca l’aventura.

Aquest és l’argument d’aquesta novel·la d’Umberto Eco., intel·ligent, divertida i perversa, on el límit entre la realitat i la mentida, si és que existeix, no importa. En ella hi ha aventura detectivesca, hi ha amor, però sobretot joc. Fins i tot el lector es converteix en una víctima més d’aquest joc: res de nou se’ns explica, però la manera en què Eco ens ho explica fa que seguim la trama amb frisor, volent saber més d’una cosa que ja ens han explicat mil vegades.

Umberto Eco, piemontès d’Alessandria. És membre del Fòrum de Savis de la Unesco des de 1992. Després d’acabar els estudis de Filosofia a la Universitat de Torí el 1954, Eco va ser, de 1962 a 1965, professor agregat de Estètica, primer a la Universitat de Torí i després a la de Milà.

En anys posteriors?????????????????????????????????????????????????? continua la seva activitat acadèmica en diverses universitats, italianes i estrangeres, sobretot a la Universitat de Bolonya, on va ser professor de Semiòtica i després catedràtic de Filosofia. Al febrer de 2000 va crear a Bolonya l’Escola Superior d’Estudis Humanístics. El 1968 va publicar la seva primera obra netament de semiòtica, “La structura assente”, que el va portar a la seva obra més completa sobre la matèria, “Tractat de semiòtica general”, publicat en 1975.

No obstant això, el que més fama li ha donat és la seva novel·la “El nom de la rosa“, publicada el 1980, de la qual s’han fet nombroses edicions. Per ella, Eco va rebre el premi Strega, a Itàlia, el 1981, i el premi Medicis, a França. Després de l’èxit de la primera, la seva segona novel·la, “El pèndol de Foucault“, era molt esperada. A Itàlia l’octubre de 1988, va ser un dels llibres més venuts aquest any. Al gener de 1992, Eco va presentar el seu llibre “Semiòtica, teoria i història” i el seu “Segon Diari Mínim“, continuació del llibre d’apunts publicat en 1963 amb el mateix nom. És autor també de “Els límits de la interpretació” (1992), “L’illa del dia abans” (1994), “Sis passejades pel bosc” (1996), i “Baudolino” (2001).

És doctor honoris causa per 25 universitats de tot el món, entre elles, la Complutense (1990), la de Tel Aviv (1994), la d’Atenes (1995), la de Varsòvia (1996), la de Castella-la Manxa ( 1997) i la Universitat Lliure de Berlín (1998). Posseeix nombrosos premis i condecoracions, com la Legió d’Honor de França.

Va morir als 84 anys a causa d’un càncer que l’afligir durant diversos anys. Se’l considera un dels pensadors més destacats del segle XX.

En aquest enllaç trobareu totes les obres disponibles d’Umberto Eco a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari