Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


‘El lèmur’ de Benjamin Black i ‘Els infinits’ de John Banville

El lèmurEl lèmur és una típica novel·la negra en la qual el seu cínic i idealista protagonista donat a desdejunar-se amb un Gin-tonic, el seu embolic extramarital i el seu vertigen existencial de rigor. Contractat per la impressionant xifra d’un milió de dòlars per escriure la biografia autoritzada del seu temible sogre, el periodista John Glass es veu implicat sense saber molt bé com en un inquietant assassinat. Encara que potser no sigui tan innocent com pretén. Al cap i a la fi, què es pot esperar quan un ha accedit a ser el cronista oficial d’un antic agent de la CIA i gran magnat de la comunicació? Diners i poder sempre han conformat un còctel explosiu, encara més, si, com és de rigor en tota novel·la negra que es faci valorar, s’afegeix a més una bona ració d’amors maleïts. El Lèmur va ser publicada originàriament en lliuraments pel diari The New York Times Magazine.

Els infinitsEls infinits és el retorn de John Banville a l’escriptura després del seu pas per la novel·la negra de la mà de Benjamin Black. És tracta d’un llibre que parla de la vida, més que no de la mort o l’infinit, i en paraules de l’escriptor irlandés, «el llenguatge és una manera d’expressar el món. L’art és una manera de fer-lo més accessible. I el que és important és el que pots construir amb ell».
Els infinits captura la intensitat, la màgia i l’encís d’un dia d’estiu amb una visió refrescant i profunda de les alegries i les desgràcies de la condició humana. Durant un llarg dia d’estiu, una família –dona, filla, fill i nora– es reuneix al voltant del que anomenen «l’habitació del cel», on el pare, un matemàtic que s’ha guanyat la vida estudiant l’infinit, jeu, aparentment insensible, a un pas de la mort. Dos convidats més, un d’esperat i l’altre no, arribaran en breu. I dos més, els déus grecs Hermes i Zeus, també estan presents. Incapaços de resistir-se a intervenir en la vida dels mortals, els déus els espien, els provoquen i els sedueixen.

John Banville & Benjamin BlackJohn Banville (Wexford, Irlanda, 1945) ha treballat com a editor del The Irish Times i és habitual col·laborador del The New York Review of Books. El 1970 va publicar el seu primer llibre, Long Lankin, una selecció de contes a la qual van seguir les novel·les Nightspawn (1971) i Birchwood (1973). Després d’aquesta trilogia van aparèixer algunes biografies sobre científics: Copèrnic (1976), Kepler (1981), La carta de Newton (1982) i Mefisto (1986). Amb El llibre de les proves (1989) va ser finalista del Premi Booker. És autor també de Ghosts (1993), Athena (1995), L’intocable (1997), Eclipsi (2000), Imposturas (2002), Prague Pictures: Portrait of a City (2003) i El Mar, novel·la amb la qual va guanyar el Premi Booker en la seva edició de 2005 i l’Irish Book Awards a la millor novel·la de l’any.
Benjamin Black és el pseudònim d’un autor que hores d’ara ja us sonarà a tots: John Banville. Sota aquest nom ha escrit les obres El secret de Christine (2007), L’altre nom de Laura (2008) i la que ara ens ocupa, El lèmur (2009).

Podeu descarregar-vos la fitxa clicant en el següent enllaç: El lèmur & Els infinits

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 26 de març a les 17.30h. Esteu convidats a participar-hi!

8 Comentaris fins ara

  1. Mercè Foradada divendres 25 de març de 2011 - 15:17 h

    Hola, cluberos i cluberes,

    Molt d’acord amb alguns dels comentaris Black/Banville ( en d’altres, no…faltaria més. Demà medirem les nostres espases!
    A veure, a qui van les pistes:
    . Es tracta d’un autor/a força sol·licitat.^Per tant, tot i que encantada, obeeixo els vostres desigs.
    . Al títol es fa referència a un espai en certa manera connectat a un dels títols del denostat Banville.
    . Una nena inadaptada, un amic i on món mig fantàstic, una època commocionada…

    Apa, que aquest sí que és fàcil.
    Petonets i bones lectures.

    Mercè

  2. olga divendres 25 de març de 2011 - 10:21 h

    Estic d’acord amb el Juanjo i la Lourdes en quant al “Lemur”;m’esperava molt més al llegir les primeres pàgines,però segons avançava anava perdent interès per a mi: trobo la trama molt ximple,m’agrada la novel·la negra amb ritme,persecucions si calen i inspectors inquisidors durant els interrogatoris.Tot i que reconec la maestria narrativa d’en Banville/Black,perque estan molt ben escrites,tinc la impressió que en les dues obres dóna moltes voltes per explicar situacions que amb menys pàgines el resultat podria ser el mateix.I per aquest últim motiu,jo si crec que escriuen de la mateixa manera;potser és per haber-les llegit totes dues seguides.Em sembla que és la primera vegada que dic que un escriptor no m’acabat d’enganxar,però potser “Infinits”,que encara no l’he acabat,em deixa més bon gust .MERÇÊ,LES PISTES!!!!

  3. Juanjo Milà dijous 24 de març de 2011 - 9:51 h

    Llegint “El lèmur” he recordat la sessió que vam fer amb la lectura de la Fred Vargas ( també policiaca ) on l’Anna va definir el llibre de “divertimento”.Així el qualificaría jo també a aquest. Una lectura amena, sense tenir que pensar massa i amb un llenguatge fàcil d’assimilar. La he trobat molt fílmica encara que per contra trobo que hi ha viersos temes en que no aconsegeuix treure tot el suc.
    La trama potser podria donar per més i aquest final ( a part de previsible) podria haver estat més treballat. Una de les coses que m’han agradat és l’última frase-pàgina amb un final obert on cadascú pot donar-li una continuació diferent… fins i tot Banville per un Lémur 2 (no faria falta, gràcies).
    Per la part d’ “Infinits” no he pogut amb ell. Fa temps vaig llegir “El mar” i encara que la temàtica era interessant recordo que hem va costar molt acabar-ho de llegir. No dubto que escriu de manera particular pero jo no m’acabo d’acostumar. Esta clar que encara que sigui la mateixa persona, escriu de manera diferent quan es Black que quan es Banville.
    Fins dissabte.
    Juanjo.

  4. lourdes buti masana dimecres 23 de març de 2011 - 18:50 h

    Hola a tothom,

    Jo no soc gaire d’això dels blocs i tal, pero a partir d’ara penso que canviarè.Avui he obert el bloc de la biblioteca i m’he trobat que el sopar japo va ser la setmana pasada,jo ho tenia apuntat per el dia 24¡¡ espero que anes molt bé,amb tantes dates que van sortir aquell dia hem deuria confondre.
    Aquest dissabte no se segur si podre venir a la reunió del club,aixi doncs dir-vos que m’he llegit EL LEMUR,(l’altre no he pogut aconseguir-la,queda pendent)i al principi entraba bé pero mica en mica anava perdent interes, la vaig acabar pero he de dir que no m’ha agradat, s’hem feia fins i tot dificil seguir el fil.
    Bé, si puc venir ja sentiré els vostres comentaris i a veure que hos a semblat a vosaltres i si no, molts petons i ja ens veurem el mes d’abril.

    LOURDES

  5. Mª Carme dijous 17 de març de 2011 - 13:21 h

    Hola amics! Ens veïem aquest vespre. Petonets

  6. Mercè Foradada dimecres 16 de març de 2011 - 13:46 h

    Avui només és per recordar-vos que demà a les 21h tenim cita japo al Moi, al capadamunt de la Rambla.
    Trobo que em escollit uns bons dies per fer un homenatge a la literatura i la cuina japoneses! Pobra gent!
    Si algú dels que en principi s’havien apuntat no hi pot anar, us agraïria que m’ho féssiu arribar.
    petonets i bones lectures!
    Mercè

  7. olga dimarts 15 de març de 2011 - 23:27 h

    Hi habien tants deures que tothom està enfeinat i no té temps pel bloc,eh,Merçè?Jo he començat per “El lèmur”, perque la novel·la negra m’agrada força, tot i que encara no l’he acabada,però no pinta malament.Estic a punt per dijous,el que no sé és si aniré sola o amb el meu home,que està al llit.Fins aviat!!

  8. Mercè Foradada dimarts 1 de març de 2011 - 22:48 h

    Holas, cluberos i cluberes,

    Com que ens vam posar molts deures:llibres, teatres, sopar japo, hem d’anar a pams:
    De moment, com que la data és la primera, recordeu que el 17 de març tenim el sopar.
    Vaig reservar taula al Moi, per a les 21h. vaig dir que seríem 16,17…Em van dir que a la nit no fan menú però que no varia gaire i surt per uns 20 euros.
    Recordeu que tots hem de dur un detall japo i jo agafaré la càmera de fotos per immortalitzar-vos d’aquesta “guisa”.
    Bé, bones lectures i… (continuarà)

    Mercè

Deixa un comentari