Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


El rellotger miop. Les desventures de l’evolució

portadaTot allò que sempre hauríeu volgut saber sobre els animals… i que no sap ningú.

Què tenen en comú Alien i una larva de crustaci?

O els pops amb els replicants de Blade Runner?

I el caduceu dels metges amb el cuc de Medina?

La novetat que us presentem avui és un llibre de divulgació científica, El rellotger miop. Les desventures de l’evolució, de Lisa Signorile amb traducció de Carme Arenas.

L’evolució i la biodiversitat tal com no les heu llegit mai. Sovint considerem inquietants els animals que viuen en ambients extrems perquè no aconseguim comparar-los amb l’animal que coneixem millor: nosaltres mateixos. De vegades és l’aspecte allò que ens trasbalsa, d’altres els costums, també l’alimentació; però queda la idea que com més diferent dels nostres estàndards són més ens impressionen, quasi mai en sentit positiu. I d’aquesta manera ens quedem amb la boca oberta, ben estranyats que animals tan anòmals comparteixin el nostre mateix planeta, sense que ni tan sols no ho sospitem. És una mica com si descobríssim que els elfs viuen a la sala d’estar…

Però no cal tanta fantasia: aquestes criatures ‘inimaginables’ dibuix—que semblen dissenyades no tant pel famós rellotger cec de Richard Dawkins, sinó per algú miop i una mica distret— existeixen realment. He volgut desdramatitzar una mica la imatge de Richard Dawkins: l’evolució que no es veu, què fa i cap on va? Molt més que en l’endeví Tirèsias em fa pensar en Mister Magoo, un antic personatge de dibuixos animats molt miop que perd contínuament les ulleres. Hi ha un drama en la ceguesa i en la implicació d’altres sentits que poden guiar el rellotger. Quan he perdut les lents de contacte, en canvi, m’he limitat a topar contra tots els obstacles possibles i m’he omplert de blaus. Fins que he trobat el camí de casa.

La idea del rellotger va ser recuperada per l’evolucionista Richard Dawkins al seu llibre El rellotger cec (1986) on menciona que “L’analogia entre el rellotger i l’organisme viu és falsa”, “l’únic rellotger de la natura són les forces físiques de la natura ” i “[La selecció natural] Podríem dir que fa el paper del relloger a la natura, és el rellotger miop”.

Lisa-SignorileDesprés de llicenciar-se en biologia i començar bioquímica, Lisa Signorile ha treballat voltant pel món traslladant tritons, comptant rates tropicals, perseguint llops i esquirols. Actualment viu a Londres, treballant amb genètica de poblacions. Des del 2007 manté un bloc amb molts seguidors, www.lorologiaiomiope.com, que ha estat la font d’inspiració d’aquest llibre.  D’aquestes criatures, en definitiva, que no semblen dissenyats pel famós “rellotger cec”, com per un de miop i distret.

 
Si esteu interessat en el tema, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més de setanta títols que parlen de l’evolució.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari