Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Memòries trobades en una furgoneta

portadaAl llarg de quaranta anys, la companyia Dagoll Dagom ha viscut d’explicar històries, alimentar fantasies, fer riure i fer plorar… una feina ben noble i tan antiga com la vida. La companyia dirigida per Joan Lluís Bozzo ho ha fet sempre apostant per la qualitat i els nous llenguatges, però buscant també un públic ampli i divers. Han viatjat per tota la península, acumulant vivències i anècdotes que retraten un país en evolució. Els anys d’Antaviana, Glups i La Nit de Sant Joan són excepcionals, amb personatges com el mateix Bozzo, el gran Pepe Rubianes i l’inimitable Jaume Sisa, sense oblidar tampoc ‘estrelles invitades’ com Pere Calders, Albert Boadella, Vázquez Montalbán, i tanta altra gent del món de l’espectacle.

Avui us presentem el llibre Memòries trobades en una furgoneta, de Joan Lluís Bozzo, en el qual relata els primers anys i els primers espectacles de la companyia Dagoll Dagom. En aquest primer volum recordarà els primers espectacles de la companyia: que són ‘No hablar en clase’ (1977), ‘Antaviana’ (1978), ‘Nit de Sant Joan’ (1981) i ‘Glups’ (1983). El nom del primer llibre ‘Memòries trobades en una furgoneta’ apel·la als seus anys de furgoneta. “Van ser uns anys de carretera i manta, i vam creuar la península Ibèrica en totes direccions i a vegades de punta a punta dues vegades cada setmana. Són centenars de milers de quilòmetres fent aquests quatre espectacles que poden sumar més 2.000 funcions”, diu Bozzo.

El director de Dagoll Dagom ja està preparant la segona part d’aquestes memòries que portarà per títol ‘Viatge al centre del musical’, on s’endinsarà en el record dels espectacles ‘Mikado’ (1986), ‘Mar i cel’ (1988) i ‘Flor de Nit’ (1992).

En aquest vídeo Joan Lluís Bozzo ens parla del llibre:

És impossible escriure la crònica de què ha estat el teatre català i espanyol d’aquests darrers quaranta anys sense reservar un espai molt rellevant a Dagoll Dagom. Amb aquest nom estrambòtic, l’origen del qual ens revela el llibre, es van reunir una colla de joves que volien fer teatre a començaments dels anys setanta. Els components han anat canviant, tot i que alguns com el mateix Bozzo en formen part gairebé des del començament, però l’aventura ha resistit el pas dels anys.

Joan Lluís Bozzo va entrar a formar part de Dagoll DagomDagoll-Dagom-Lluis-Bozzo-ACN l’any 1978. La companyia ja existia però estava passant un mal moment, ja que els seus fundadors es plantejaven anar per nous camins. La seva incorporació va ser, doncs, l’inici d’una segona etapa que encara no ha acabat. Alguns dels resistents que es van quedar, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, encara hi són ara, i tot tres han sabut tirar endavant una de les companyies que ha fet història voluntàriament al nostre país. Sí, voluntàriament, perquè s’hi han jugat bous i esquelles per fer teatre en català. O no és cert que si Mar i Cel fos una Broadway Production, encara estaria en cartell sense parar des del primer dia?

A les biblioteques municipals de la ciutat també podreu trobar aquests treballs de Juan Lluís Bozzo.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari