Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


‘Lo contrario de la soledad’ de Marina Keegan

portadaMarina Keegan era una brillant estudiant que es va graduar magna cum laude en Escriptura Creativa a Yale al maig del 2012. Una obra de teatre seva anava a estrenar-se en el International Fringe Festival de Nova York, i tenia un treball esperant-la en la revista The New Yorker.

Cinc dies després de graduar-se va morir en un accident de cotxe. Anava amb el seu xicot a Cape Cod a visitar als seus pares i aquest es va adormir al volant. Ell va sortir il·lès. Els pares de la Marina van demanar a la policia que no denunciés al noi i durant el judici el van acompanyar, finalment van retirar els càrrecs per homicidi involuntari.

El seu darrer text publicat al Yale Daily News es va viralitzar i en pocs dies va rebre un milió de visites

Tot això ens ho explica l’Anne Fadiman, la mentora de la Marina a Yale, al pròleg d’aquest llibre, que ha pres el títol d’una frase que es repeteix constantment a aquest escrit: ‘No tenim una paraula per definir el contrari de la solitud, però si la tinguéssim, representaria allò que vull en aquesta vida. Allò que estic agraïda i honorada d’haver trobat a Yale, i allò que em fa por perdre quan demà, després de la graduació, em desperti i deixi aquest lloc.’

marina_keegan_592_635xLo contrario de la soledad és un recull de 17 articles i relats fet per la seva professora i els seus pares. Relats que van sortir de les seves classes de literatura i també articles publicats a diverses revistes d’estudiants.

Tots posen de manifest l’energia i la vitalitat de l’autora, que a diferència d’altres joves de la seva edat que volen transcendir i escriuen com ho faria algú més gran, Marina Keegan escrivia com el que era, una jove de 21 anys intel·ligent, valenta, idealista, insegura, frustrada, provocadora i plena d’esperança.

‘Som molt joves. Som TAN joves. Tenim vint-i-dos anys. Tenim molt de temps per davant.’

Amb aquestes paraules esperonava als seus companys de generació perquè en lloc de malgastar el seu talent en professionalitzar-se, invertissin el seu orgull i el seu esperit juvenil en desenvolupar-se com a persones i fer millor aquesta societat.

Us deixem amb un vídeo de la Marina interpretant la poesia ‘I don’t know about art’ al WORD, el grup d’interpretació de poesia de Yale.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari