Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Març, 2020

Benvingut Llibres i més!

Fora de servei_fletxes

Aquest blog ja no està en funcionament.

El nou blog de les biblioteques
de Vilanova i la Geltrú és
Llibres i més…

Després de més de 10 anys, els dos blogs de les biblioteques de Vilanova i la Geltrú canvien d’ubicació.

A partir de dilluns 16 de març de 2020, el blog de la biblioteca Joan Oliva i Milà – Fora del prestatge – i el blog de la biblioteca Armand Cardona Torrandell – Un mar de lletres – passen a formar-ne un de nou.

Llibres i més és el nou blog de les biblioteques de Vilanova i la Geltrú.

Amb una imatge renovada, Llibres i més continuarà sent el canal digital de referència per a la difusió dels documents de les biblioteques: llibres, música, pel·lícules… per a grans i petits. Us hi esperem!

Feu clic aquí per accedir a Llibres i més.

No hi ha comentaris

‘Jo vaig amb mi’ de Raquel Díaz Reguera

A la Sol li agrada el Martín, però el Martín mai s’ha fixat en la nostra protagonista, tot i que és una nena molt especial: duu unes cuetes molt divertides, unes ulleres massa grans, uns vestits sempre multicolors i –el que la fa més diferent– duu unes ales i molts ocells al cap.

Però el Martín segueix sense mirar-la i ella, aconsellada pel seus amics, es canvia de pentinat, es treu les ulleres, comença a vestir-se com tothom i perd les ales i els ocells i, de cop, quan finalment ja és una més i s’assembla a la majoria, quan ja ha perdut tot el que la feia única, el Martín es fixa en ella.

Però la Sol encara haurà de prendre una altra decisió: val la pena canviar la nostra manera de ser per agradar als altres?

Fins a finals d’abril podreu gaudir de la representació teatral d’aquest conte, al Teatre Poliorama, amb els actors Anna Arena, Meritxell Termes i Albert Ruiz, i amb l’adaptació de Paco Mir.

Jo vaig amb mi està signat per Raquel Díaz Reguera i publicat per Thule, on hi trobem la reflexió sobre les pròpies emocions, el debat intern que s’exterioritza en situacions fantàstiques que expliquen els pilars emotius de les nostres vivències més íntimes, per tal de tenir sempre present una important preocupació sobre l’autoestima femenina i els estereotipus de gènere que no només encasellen a les nenes sinó que també ho fan amb els nens.

Raquel Díaz Reguera neix a Sevilla l’any 1974 i des de ben petita el dibuix esdevé una de les seves passions. Estudia Belles Arts i completa la seva formació amb cursos de disseny gràfic i il·lustració digital. Durant la seva estada a Madrid desenvolupa la seva capacitat d’explicar històries de manera molt sintètica treballant com a lletrista.

L’any 2010, mentre treballa com a dissenyadora gràfica, publica el seu primer àlbum il·lustrat Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa? I a partir d’aquest, segueix Un amor tan gran, Un beso antes de desayunar , El monumento a la cometa, Catálogo de besos, Un día de pasos alegres, Azulín, azulado, Como pluma de pájaro, Abuelas de la A a la Z, Un banco en la plaza

Els seus àlbums il·lustrats la consagren com una autora capaç d’arribar  a lectors de qualsevol edat mentre compagina la seva tasca com a mare amb la de creadora tot terreny ja que segueix il·lustrant i fabulant i escriu lletres de manera esporàdica.

En molts dels llibres de la Raquel Diaz Reguera hi trobem la temàtica de la coeducació i segons la mateixa autora, les nenes i les dones són quasi sempre les protagonistes de les seves històries i tot i que els contes coeducatius no parteixen d’una intencionalitat sí que són el producte de la seva experiència com a mare d’una nena i d’un nen i aquest fet fa que tingui molt presents els límits que tenen els infants en la la quotidianitat diària. Només cal pensar en les joguines, les botigues de roba, la publicitat, les lletres de les cançons…

Continua argumentant la mateixa autora que l’estereotipus de dona que hem fabricat és penós i que cal lluitar amb tot això. Defensa que no és cert que els seus contes siguin per a nenes: aquest és el primer error  i aquesta lluita és de tothom, d’elles i d’ells, al cinquanta per cent.

Raquel Díaz Reguera desitja que els seus lectors siguin simplement lectors, sense importar si són nois o noies. Es pregunta que si les noies porten tota la vida llegint llibres amb protagonistes masculins i ara que les protagonistes dels contes no són totes ni princeses ni aspirants a ser-ho, resulta que són contes per a nenes? Doncs no.

Consulteu els documents disponibles de Raquel Díaz Reguera al catàleg de les Biblioteques de la ciutat clicant aquest enllaç.

No hi ha comentaris

Cop d’estat

Forçar canvis de governs forma part de la política exterior dels Estats Units des de fa més de cent anys. Començant amb l’enderrocament de la monarquia hawaiana el 1893 i arribant fins als nostres dies, els Estats Units no han dubtat en enderrocar els governants que s’han interposat en el camí dels seus objectius polítics i econòmics. L’assaig polític que us presentem avui com a novetat, Cop d’estat. Un segle de governs enderrocats pels Estats Units del corresponsal Stephen Kinzer, recull un segle de pràctiques colpistes arreu del món per part del govern nord-americà.

Si ens preguntem per quin motiu una nació poderosa n’ataca una de més dèbil, en aquest assaig Kinzer ens explica que, generalment, per intentar imposar la seva ideologia, augmentar el seu poder o aconseguir el control d’algun recurs natural molt valuós. Des de fa més de cent anys, diverses combinacions d’aquests tres factors han impulsat els Estats Units a estendre la seva influència arreu del món.

Stephen Kinzer narra les històries de polítics, comandaments militars, espies i executius empresarials que conformen la complexa xarxa de la qual s’han servit els EUA per tombar una llarga llista de governs des de 1893. Cop d’estat és una viatge per la política exterior nord-americana que ens transporta a 14 països incloent-hi Hawaii, Cuba, l’Iran, el Vietnam del Sud, Xile i l’Iraq.

La història no es repeteix, però li complauen els models i les simetries. Si es consideren en conjunt, les històries de les operacions nord-americanes de «canvi de règim» revelen moltes coses sobre per què els Estats Units enderroquen governs estrangers i les conseqüències que això comporta. I també ensenyen lliçons per al futur.

Stephen Kinzer va néixer el 1951 als Estats Units. És escriptor, periodista i professor universitari. La seva activitat com a periodista a l’estranger l’ha portat a treballar en més de cinquanta països arreu del món. Ha estat corresponsal en cap del New York Times a Turquia, Alemanya i Nicaragua. També havia estat corresponsal a l’Amèrica Llatina per al Boston Globe. Ha publicat una desena de llibres que documenten les pràctiques imperialistes dels EUA. De tots ells, a la Xarxa de Biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu Todos los hombres del sha: un golpe de Estado norteamericano y las raíces del terror en Oriente Próximo.

No hi ha comentaris