Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per febrer, 2019

Stanley Donen: adéu a un dels mestres de la comèdia musical.

La genialitat de Stanley Donen s’ha apagat. Nascut a Carolina del Nord l’any 1924, va començar a ballar tot just quan tenia 10 anys després de veure a Fred Astaire al cinema. “Vaig veure a Fred Astaire a Volant cap a Rio quan tenia 9 anys i la meva vida canvià. Em va semblar simplement meravellós i la meva vida no era meravellosa. L’alegria de ballar música”, deia.

Als setze anys va acudir a Nova York i va actuar com a ballarí en l’obra Pal Joey, de Richard Rogers i Lorenz Hart, que estava protagonitzada per Gene Kelly.
Donen va començar com a coreògraf i ballarí en les produccions de la Metro-Goldwyn-Mayer, com ara Best Foot Forward, 1943, amb Lucille Ball.
Donen i Kelly es tornarien a trobar l’any següent a Les models, una pel·lícula de la Columbia. En aquest film, Donen va dirigir la seqüència en la que Kelly dansa amb el seu doble en un fosc carrer de Manhattan.

La seva primera obra que va dirigir sencera l’any 1949 amb Gene Kelly, va ser Un dia a Nova York, una adaptació del musical de Comden i Green sobre mariners novaiorquesos, amb Frank Sinatra com a gran estrella. La música va anar a càrrec de Leonard Bernstein i es tracta del primer musical rodat en exteriors. Es tracta d’un dels seus èxits més coneguts.

En el segon film, Noces reials, Donen ja compleix un altre somni: dirigir Fred Astaire. I mentre explora camins de comèdia fora del musical amb Love is better than ever l’any 1951, ja prepara un nou repte amb Kelly en el qual aboquen una imaginació desbordant en els números de ball: Cantant sota la pluja.

Immers en una creativitat frenètica, Donen serà especialment prolífic al llarg dels anys 50, quan dirigeix una dotzena de films, entre els quals una adaptació del musical dels germans Gershwin amb Fred Astaire i Audrey Hepburn com a parella protagonista.

Representant dels anys de glòria del Hollywood posterior a la Segona Guerra Mundial, Donen va compartir aventures cinematogràfiques amb Kelly i Astaire en una època en què el musical i l’art coreogràfic filmat vivien un gran moment. Tots tres van redefinir el cànon dels musicals.

Aquest és el context dels primers anys de la filmografia de Stanley Donen, que tot just tenia 30 anys quan va estrenar la seva setena pel·lícula: Set núvies per a set germans, l’any 1954, amb Jane Powell i Howard Keel, un altre musical per a la història.

En només dues dècades Stanley Donen va acumular una filmografia impressionant, suficient per passar a la història: la comèdia musical Funny Face, amb Astaire i Audrey Hepburn, Jocs de pijames amb Doris Day i Maleïts isnquis, entre d’altres.

Stanley Donen ja havia demostrat les seves virtuts per a la comèdia, però va assolir un altre nivell en les tres pel·lícules amb Cary Grant: Indiscreta, Pàgina en blanc i sobretot Xarada, on fa ballar Grant i Audrey Hepburn amb la música d’Henry Mancini. El mateix Stanley Donen va reconèixer en diverses ocasions que Xarada era una de les seves pel·lícules preferides.

Stanley Donen va estat cinc vegades nominat per als premis del Gremi de Directors d’Amèrica, però mai no ho va estar en els Oscars en solitari. Resultat d'imatges de Stanley Donen
El 1998, va rebre el premi d’ Oscar honorífic de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematrogràfiques per una obra marcada per la gràcia, l’elegància, l’enginy i la innovació visual.
Sense cap mena de dubte Stanley Donen era i serà un dels grans.

Si voleu cosnultar quines obres tenim disponibles d’aquest director de cinema a les Biblioteques de la ciutat, cliqueu aquí.

 

 

No hi ha comentaris

Salvador Espriu, poeta de referència de la literatura catalana del segle XX

Imatge relacionadaNascut a Santa Coloma de Farners el 1913 i mort a Barcelona el febrer del 1985, la poesia de Salvador Espriu és essencial per entendre la literatura catalana moderna. Llicenciat en Dret i en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona està considerat com un polifacètic escriptor líric, satíric i didàctic.
La seva obra és una llarga meditació sobre la mort i del pas del temps i el seu vers és barroc en contingut tot i que auster i precís en l’estil. L’autor es ca decantar per la poesia perquè entre d’altres motius, li permetia burlar la censura espanyola. La seva obra investiga la diversitat i l’aspiració a la unitat.

Segons Josep M. Castellet cal destacar la capacitat de l’obre d’Espriu per assimilar culturalment l’herència mítica de la humanitat: el Llibre dels Morts de l’Antic Egipte, la Bíblia, la tradició mística jueva i la mitologia grega. I per sobre d’aquestes referències, Salvador Espriu crearà el seu mite particular de Sinera, anagrama d’Arenys de Mar, localitat estretament lligada a la família.

La seva trajectòria literària s’inicià el 1929 amb Israel, una recopilació d’estampes bíbliques i un any després ingressà a la Universitat on ben aviat guanyà prestigi gràcies a la seva activitat com a escriptor en català. Aspirava a convertir-se en professor d’Egiptologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, creada durant la Segona República, però aquest projecte quedà truncat per la Guerra Civil.

Salvador Espriu ha signat Laia, Les cançons d’Ariadna, Primera història d’Esther, Cementiri a Sinera, Les hores, Mrs. Death, El Caminant i el mur, Final del laberint, La pell de brau, Les roques i el mar, el blau, La Rosa Vera, Una altra Fedra, si us plau i D’una vella i encerclada terra, entre d’altres.

La poesia d’Espriu entenia el discurs metafísic només des de la quotidianitat i va ser valorada des del punt de vista del seu realisme. El to èpic o didàctic aparegué com a extremadament modern, exemple de combat ideològic malgrat la vaguetat social del discurs d’Espriu, que sempre es va limitar a parlar en general de la llibertat, la justícia i la tolerància.

La posada en escena del món d’Espriu por part de Ricard Salvat i la gran ressonància que li proporcionà el fet que els seus poemes fossin musicats per Narcís Bonet i per Raimon majoritàriament, van ser els canals de popularització de l’obra d’Espriu, que es llegirà , fins pràcticament la mort del poeta, en clau patriòtica i de consciència moral i nacional de la societat catalana.

L’obra de Salvador Espriu va ser més dispersa en els darrers anys i poc abans de morir va acabar la darrera revisió de la seva obra seguint una pràctica constant al llarg de la seva vida, que subratlla la seva aspiració a la unitat des de la diversitat, i això suposa una adaptació dels llibres ja publicats al conjunt de la seva obra posterior amb la finalitat d’aconseguir una coherència temàtica i estilística global.

Tota la producció es caracteritza per una barreja d’intel·lectualisme i descriptisme que té una gran singularitat. La riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i de fonts, la capacitat per retratar en termes transcendents la història col·lectiva i fins i tot la representativitat història que aconseguí a partir dels anys setanta, la converteixen en una de les més importants de la literatura catalana del segle XX.

Si voleu saber quins documents teniu disponibles de Salvador Espriu a les Biblioteques de la ciutat, cliqueu aquí.

No hi ha comentaris

Carles Sabater i Sau: Boig per tu

Resultado de imagen de Carles SabaterFa vint anys que Carles Sabater, veu de Sau, moria a Vilafranca del Penedès després del primer concert de la gira “Dotze”, on el grup presentava el seu darrer disc i celebrava el dotzè aniversari de la seva formació.

Carles Sabater, nascut al barri de La Berceloneta de Barcelona i enamorat de Llançà, d’on eren els seus pares, volia ser biòleg, però ingressà a l’Institut del Teatre de Barcelona, on es va formar i on va començar la seva carrera d’actor. Va poder treballar amb directors com Josep M. Flotats, Ricard Reguant o artistes de la magnitud d’ Àngels Gonyalons.

Encara era una cara poc coneguda quan va participar en els muntatges Una jornada particular i Cyrano de Bergerac de Josep Maria Flotats, però poc a poc s’anava fent un lloc dons del món de l’espectacle. Va fer televisió formant part de sèries de renom com I ara què, Xènia?, Sitges o Arnau. Va fer cine participant en pel·lícules com Gaudí i Vida privadaResultado de imagen de Carles Sabater

Tot i que la seva carrera artística va començar fent d’actor, tot va canviar l’any 1986 quan es va trobar amb el músic i guitarrista Pep Sala i amb Joan Capdevila, que feia de mànager. Així va arrencar el grup Sau, que esdevindria una de les grans bandes del rock català dels anys 90.

El teatre musical va ocupar la seva última època, ja que va protagonitzar musicals de gran èxit, els quals compaginava amb Sau. Va fer el musical Tots dos, amb Àngels Gonyalons, i Company i Pirates de Dagoll Dagom.

Sau fou creat el 1987 i fou dissolt el 1999. El juliol de 1992 Sau omplia la Monumental de Barcelona en un concert que va reunir més de 8.000 seguidors.

La majoria de les lletres de Sau són firmades per Carles Sabater, Pep Sala i Joan Capdevila, considerat el tercer Sau de l’ombra, on van saber expressar coses tan màgiques com l’amor per la lluna o l’amistat, amb cançons com “Boig per tu” o “Glòria”.

Si per alguna cosa Sau va connectar tant amb el públic fou gràcies a lletres senzilles, però cuidades, que parlaven d’amor, de sexe, de somnis o que reivindicaven el “no” al servei militar.

Carles Sabater tenia com a mite James Dean, perquè veia en ell una figura elegant, rebel i atractiva. Amb el pas dels anys, Sabater arribaria a ser com Dean: ros, seductor, artista, a estones trist i melancòlic.

Si voleu saber quins cd’s teniu disponibles a les Biblioteques del grup Sau, cliqueu aquí.

No hi ha comentaris

‘Mañanas negras como el carbón’ de Brett Anderson

Aquesta setmana teniu com a novetat a la secció de música el llibre Mañanas negras como el carbón, l’autobiografia de Brett Anderson, cantant de la banda britànica Suede.

Res feia presagiar que Brett Anderson —nascut en la depauperada ciutat dormitori de Haywards Heath, entre Londres i Brighton, dins una família humil— es convertiria en una de les veus més carismàtiques del pop britànic dels noranta i en una estrella internacional.

A Mañanas negras cómo el carbón, el cantant de Suede relata els seus anys d’infància i joventut, entre descampats herrumbrosos i les cruels rivalitats de l’adolescència, entre un pare excèntric i a vegades colèric que avorria la música pop, i una mare amb temperament artístic que acceptava amb resignació i malenconia el seu matrimoni sense amor.

descargaAmb un estil elegant, líric i descarnat, Anderson reviu la seva primerenca passió per la música, que el portaria a formar una primigènia versió del que seria Suede amb Bernard Butler —un dels millors guitarristes de la seva generació— i la que va ser el seu primer gran amor i futura líder d’Elastica, Justine Frischmann.

Amb ella mantindria un apassionat i tendre romanç que es va trencar amb l’aparició de Damon Albarn, líder de Blur, al qual ni tan sols es mencionat al llibre.

La ruptura amb Frischmann va deixar a Anderson destrossat i consumit per la gelosia, la qual cosa donaria lloc a les cançons més descarades i intenses del cèlebre àlbum de debut del grup, que va marcar una època amb hits com «The Drowners», «Metall Mickey», «Animal Nitrate» o «So Young».

El llibre comença amb la seva infantesa i acaba just amb la signatura del seu primer contracte discogràfic, en els llindars de la popularitat. Ens deixa així amb la mel en els llavis, tret que s’animi a fer una segona part.

Anderson es va animar a escriure al llibre arran de convertir-se en pare i per això, la complicada relació amb el seu progenitor determina gran part d’aquesta sincera, humil i descarnada compilació de records d’un passat viscut en la pobresa material i la irrellevància creativa.

Si sou fans de Suede o del pop britànic dels ’90 en general, no us podeu perdre aquest llibre.

El març de 2018 es va celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la publicació del primer àlbum del grup i també es va editar un documental que es va poder veure a la cadena Sky Arts. El documental parla amb els membres del grup però també es nodreix de molt material audiovisual que va enregistrar el bateria del grup, Simon Gilbert.

Us deixem amb el tràiler de The Insatiable Ones.

No hi ha comentaris

Antonio Machado, el poeta senzill i intimista.

A finals de febrer fa 80 anys que Antonio Machado moria a l’exili, i des d’aquí el volem recordar com a poeta insigne que és.

Nasqué a Sevilla, el 1875 però la seva família es traslladà a Madrid quan ell tenia vuit anys. Estudià a la Institución Libre de Enseñanza. Al 1899 fa un viatge a París i aquet fet li permet posar-se en contacte amb el món literari i cultural de la capital francesa i allà conegué intel·lectuals del moment, coma ara Rubén Darío.

Resultat d'imatges de antonio machadoMés tard es trasllada a Sòria per exercir de professor de llegua francesa, on coneix qui serà el seu gran amor, Leonor Izquierdo. El paisatge sorià serà el que inspira en gran part la seva obre Soledades, galerías y otros poemas, on mostra un subjectivisme i intimitat desbordant. La tristesa per la mort de la seva esposa el fa instal·lar a Segòvia i finalment torna a Madrid.

La seva altra gran obra és Campos de Castilla, del 1912, i es centra en una pla més realista de l’entorn on els paisatges són descrits amb precessió i la decadència castellana del moment és comparada amb un passat històric molt més gloriós barrejat amb ironies, estils populars i reflexions filosòfiques o existencials.

Poeta per excel·lència, dramaturg ocasional i assagista empedreït, membre de la Generació del 98, volcà la seva sensibilitat més íntima en un conjunt d’obres que plasmaren la mentalitat espanyola de l’època.

En l’evolució poètica d’Antonio Machado destaquen tres aspectes: l’entorn intel·lectual dels primers anys, marcat primer per la figura del seu pare, estudiós del folklore andalús, i després per l’esperit de la Institución Libre de Enseñanza; la influència de les seves lectures filosòfiques, entre les que destaquen les de Bergson i Unamuno; i finalment la seva reflexió sobre l’Espanya del seu temps.

Quan esclata la Guerra Civil, al 1936, Antonio Machado es posicionà rotundament a favor de la República i des de Madrid dedicà amplis textos a la defensa d’Espanya i dels valors més progressistes de la societat. Davant de l’avançament de les tropes franquistes es trasllada cap a València i des d’allà cap a la frontera francesa l’any 1939. La seva mare i ell s’estableixen a Cotlliure, on moriria poc després.

Consulteu clicant aquí, els documents d’aquest autor que tenim disponibles a les Biblioteques.

No hi ha comentaris

Fins sempre Tomi Ungerer!

Resultat d'imatges de tomy urgererTomi Ungerer va néixer a Estrasburg, 28 de novembre de 1931 i ha mort aquest mes a Cork. Va ser un dibuixant alsacià, fill de Théodore Ungerer i Alice Essler. Va quedar-se orfe de pare als quatre anys i es va instal·lar amb la seva mare a una vila propera a Colmar. L’ocupació nazi d’Alsàcia el va atrapar en plena edat escolar i patí la forta germanització imposada pels ocupants, cosa que provocà un fracàs escolar.
“Parlo el francès amb accent alemany i l’alemany amb accent francès”, havia explicat en diverses entrevistes. Sempre es va interessar per la millora de les relacions franco-alemanyes i la preservació de la identitat, del particularisme i del bilingüisme a Alsàcia.

El 1946 explorà França en un vaixell de vela i el 1951 viatjà en autoestop a Lapònia i el Cap Nord. El 1952 s’allistà a les tropes meharistes franceses d’Algèria, de les quals es llicencià el 1953.
Aleshores intentà estudiar arts decoratives, però fou expulsat de l’escola per indisciplina. Treballà com a publicista a petites empreses i el 1954-1955 va recórrer Islàndia, Noruega, Grècia i Iugoslàvia en autoestop o com a mariner en un vaixell. Resultat d'imatges de tomi ungerer, Vietnam war

El 1956 marxà cap a Nova York, on després de trobar-se amb Ursula Nordström de les edicions Harper & Row, va escriure 90 llibres per a infants en 10 anys, compaginant-ho amb la tasca de publicista i cartellista, on destaquen els cartells que va fer contra la Guerra del Vietnam, així com les seves sàtires i humor per a adults.

Resultat d'imatges de tomi ungerer, forniconVa publicar en mitjans tan importants com The New Yorke, Esquir, Life Show o Fortune. Ja en el cim de la seva carrera durant els anys 60 gràcies a llibres com Els tres bandits i Las aventuras de la familia Melops, l’il.lustrador va plasmar en la seva obra la seva reacció contra la hipocresia i la superficialitat de la societat americana. A finals de la dècada va escandalitzar el món anglosaxó quan va publicar el llibre eròtic Fornicon, que aprofundia en la mecanització de la sexualitat.

Resultat d'imatges de tomi ungerer

El 1971 es va instal·lar a Nova Escòcia i el 1975 va fer la primera donació de la seva obra i la seva col·lecció de joguines a la ciutat d’Estrasburg.
El 1988 va dissenyar el monument L’Aqueducte de Janus per al bimil·lenari d’Estrasburg i el 1998 va obtenir el Premi Hans Christian Andersen per a llibres d’infants. També va ser president d’honor de l’associació ABCM-Zweisprachigkeit.

Àlbums infantils, com ara Els tres bandits, On és la meva sabata?, Emili, Allumette, Rufus. El ratpenat apassionat pels colors i Fer amics, entre d’altres, fan que Tomi Ungerer sigui un dels grans artífexs de la il·lustració per a nens i nenes. “Estic convençut que la creativitat neix a partir de traumes -deia-. Mai no he tingut por d’espantar les criatures amb els meus dibuixos ni textos”.

La seva producció, que abasta 40 anys de creació, es calcula entre 30.000 i 40.000 treballs de diferents estils, i més de 120 llibres. Ungerer no va escatimar en l’ús de tot tipus de tècniques i gèneres artístics, des de la pintura fins al collage, passant per l’escriptura.

“Si el paradís existís, seria una biblioteca”, assegurava l’autor, i aquesta afirmació a nosaltres ens agrada molt!
Consulteu tots els documents que tenim d’aquest autor a les Biblioteques, clicant aquí.

No hi ha comentaris

Josep M Espinàs: El teu nom és Olga

Resultat d'imatges de josep m espinàsJosep Maria Espinàs, nascut a Barcelona l’any 1927, és un escriptor polifacètic que compta amb un públic ampli i fidel. La seva creació literària, amb una vuitantena de llibres publicats, abasta des de la novel·la, la crònica de viatges, passant per les obres d’interès cívic, els llibres reportatge, els volums de memòries i el gruix ingent d’articles periodístics publicats durant més de 20 anys als diaris Avui i El Periódico.

En ple franquisme és un dels impulsors del moviment de la Nova Cançó, i un dels fundadors dels Setze Jutges. A partir de 1990 comença a publicar la seva Obra Completa a La Campana Editorial, segell del qual és cofundador. Té obra traduïda a l’alemany, l’anglès, el castellà, l’èuscar, l’hebreu, l’italià, el japonès, el neerlandès, el portuguès i el txec.

La seva trajectòria ha estat amplament guardonada, amb premis com el Joanot Martorell (1953) per la seva primera novel·la Com ganivets o flames (1954), el Víctor Català (1958) per Variétés (1959), el Premi Nacional de Cultura (1995) en la modalitat de periodisme escrit, o el Lletra d’Or (2006) pel llibre de viatges A peu per Mallorca (2005). L’any 2002, als seus 75 anys, rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, en reconeixement a la seva trajectòria.

Al llibre El teu nom és Olga va mostrar la relació amb la seva filla, afectada de síndrome de Down. Ho va fer des del respecte i la necessitat de reafirmar la identitat de l’Olga. Però també des de l’interès d’un pare que vol entrar, lluny de les etiquetes, al món de la filla. Per explorar-lo pam a pam i estimar-ne cada racó. 17 cartes que l’escriptor va dedicar a la més gran dels seus tres fills. La relació amb el seu pare era ser molt especial ja que compartien la mateixa passió per la música i el sentit de l’humor. L’Olga ha mort aquest mes de febrer, als 64 anys.

Aquest llibre neix d’una experiència vital. I si s’ha convertit en un clàssic és perquè l’autor hi aporta unes reflexions sobre la condició humana que no tenen caducitat i ho fa amb sensibilitat profunda, gens sentimental, que és capaç d’harmonitzar l’afecte amb la lucidesa i la serenitat. I amb el llenguatge tan net i comunicatiu d’aquest escriptor.

I és que és un text que renova, constructivament, la visió dels diversos aspectes de la convivència humana i estimula el necessari respecte a la diferència. Aquesta dimensió cívica del llibre explica que sigui utilitzat com a llibre de lectura a moltes escoles i fins i tot sigui recomanat en centres d’ensenyament universitari.

Però el que importa a qualsevol lector és el lluminós atractiu de la prosa i, alhora, la força autèntica del testimoni.

Si voleu llegir o redescobrir a Josep M Espinàs, si voleu saber quins documents tenim disponibles de Josep M Espinàs a la Biblioteca, cliqueu aquí.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Febrer

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de febrer i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca aquest mes d’adults i infantil.

portades

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Història mundial de Catalunya, de Borja de Riquer. Llibre d’història rigorós i alhora divulgatiu, ordenat per dates clau, en el qual un centenar d’historiadors i experts en cada època i matèria ens ofereixen un retrat de com Catalunya s’explica amb el món i, també, del que Catalunya ha aportat a Europa i al món des de la Prehistòria fins als temps contemporanis.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Istanbul, Istanbul, de Burhan Sönmez. Tancats dins d’una cel·la subterrània d’Istanbul quatre homes esperen els seus interrogadors. Per fer més suportable el temps combaten el silenci compartint històries plenes de tendresa i dolor, bastint un relat coral que gira sempre al voltant de la ciutat que els empresona.

A la secció infantil us presentem el llibre Dones úniques: relats de dones d’aquí que no podràs oblidar, de Montse Barderi. Aquest llibre està protagonitzat per dones d’aquí, dones catalanes d’una forma oberta i plural o simplement perquè tenen una relació important amb aquest territori. Dones d’àmbits diferents (arts, ciència, lletres, esports, activisme…) i de totes les èpoques i condicions.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de febrer de 2019.

No hi ha comentaris

Cinema en sèrie: Britannia

91F1TzGOjOL._SY445_Sou fanàtics de les sèries de televisió? Doncs aquest és el vostre espai!

Aquesta setmana trobareu a la secció de novetats la primera temporada de Britannia, creada i escrita per Jez Butterworth (‘Spectre’, ‘L’última legió’) juntament amb el seu germà Tom. La sèrie consta de nou episodis i ha estat co-producida entre Sky i Amazon Prime Video, tot i que al nostre país s’ha pogut veure a l’HBO.

Relata l’intent de l’exèrcit imperial romà de conquerir les salvatges terres britàniques dominades per clans i druides. És l’any 43 a. de C. i Kerra, la filla del rei dels Cantii, es veu forçada a deixar a un costat les seves diferències amb la seva arxi enemiga, la reina Antedia per a combatre juntes als invasors.

Els romans, liderats pel General Aulus Plautius, arriben amb la determinació de triomfar on Juli Cèsar va fracassar, i conquerir aquesta terra mítica en els límits de l’Imperi Romà.

Aulus és un líder fort, però amaga un fosc secret que amenaça la seva missió. Mentre les tribus i els druides s’uneixen per a combatre als romans, Kerra s’enfronta al repte més gran de la seva vida com a líder de la resistència.

Malgrat semblar un drama històric, Britannia té molts elements fantàstics i sobrenaturals que apareixen definint als pobles cèltics i els seus druidas.

Britannia-8866630

Les comparacions amb altres sèries com Juego de Tronos o Vikingos no es van fer espera, però Britannia té en el seu component fantàstic, a vegades fins i tot al·lucinògen, la seva marca personal.

Els showrunners de la sèrie no estan interessats a documentar una època de la història d’Anglaterra força desconeguda, com en donar la seva versió de la Britana preromana.

La sèrie ha renovat per una segona temporada que es començarà a rodar aquesta primavera.

Us deixem amb el tràiler de la primera temporada.

No hi ha comentaris

Origen

El dilluns passat es va fer la trobada del Club de lectura de ciència ficció per comentar el llibre La màquina del temps, d’Herbert George Wells.

El temps, aquest gran misteri que és la quarta dimensió. Qui no la màquina del tempsha somiat alguna vegada en viatjar en el temps? Anar algun moment històric, conèixer els grans pensadors… Com fer-ho? Construint una màquina del temps?I això és el que va fer H.G.Wells l’any 1895 quan va escriure el seu llibre “La màquina del temps”. I aprofita aquesta màquina per traslladar-nos a un futur molt llunyà i intentar descobrir quina ha estat l’evolució de la raça humana.I què es troba? Amb un món amb un clima càlid i amb una raça d’humans que aparentment no necessiten treballar ni fer res per subsistir, però que tampoc recorden res del seu passat i no tenen cap interès ni pel que els envolta, ni per les arts, ni pel desenvolupament de la seva intel·ligència, ni per res. A primer cop d’ull aquesta evolució els ha portat a ser criatures insulses sense cap meta.Però aquestes són les úniques criatures que poblen la terra? El protagonista no és capaç de veure cap animal però quan arriba la nit aquests éssers tenen por i es refugien en els grans edificis abandonats que no són capaços de mantenir.I a la nit apareixen els Morlocks, l’altra espècie que ha sobreviscut, que viuen en els subterranis, en la foscor, i que sobreviuen a costa dels humans com si fossin el seu bestiar.Una novel·la que ens parla de la revolució industrial, de la discriminació de les classes socials, del canvi climàtic, que és capaç de referir-se a la quarta dimensió deu anys abans de les teories de la relativitat d’Einstein, que desenvolupa l’evolució genètica fins a les seves últimes conseqüències i tot això amb un llenguatge senzill i molt concret per a gaudir-ne.

A la propera sessió del Club de lectura es visionarà una pel·lícula:

L’obra: Origen

portadaEn L’Origen Don Cobb (Leonardo DiCaprio) és un lladre que es troba pròfug de la justícia dels Estats Units, convertint-se en especialista per infiltrar-se en els somnis i robar idees, així com les claus dels bancs, mentre les seves víctimes dormen.
Tot això ho aconsegueix a través d’un dispositiu conegut com “La màquina dels somnis” encarregat d’administrar un potent sedant que li permet compartir un món de somnis elaborat per la imaginació de l’atacant.
Aquest món després és ocupat per projeccions mentals del subjecte al qual se li està extraient la informació perquè aquesta persona no sospiti que està somiant.
En l’Origen el somni consisteix en el somiador, que és la persona que en realitat es troba en el somni, cada nivell de son ha de tenir un somiador, com passa al principi en la ment de Fischer Jr. Yusuf és el somiador en el primer nivell, Arthur és el somiador del segon nivell i Eames és el somiador del tercer nivell.
Cadascun dels somnis més consisteix en un subjecte, generalment la persona el subconscient està tractant d’extreure la informació. Freqüentment la persona no s’adona que aquesta somiant, llevat que alguna cosa fora del comú li causés distracció, ja que el subjecte el que omple el somni amb projeccions, persones creades per la seva subconscient i quan aquest subjecte comença a notar que està en el somni d’una altra persona, totes les seves projeccions es tornen violentes cap al somiador.
Amb el seu equip i la “arquitecta” d’escenaris per als somnis Ariadne intentarà una operació molt complexa, que podria deixar a tots en una mena de llimbs.

El director: Christopher Nolan
Christopher Nolan (30 de juliol de 1970) és un director de cinema, guionista, productor i editor britànic, nominat en cinc ocasions a l’Oscar.Man of Steel - European Film Premiere
Fill de pare anglès i de mare nord-americana, Nolan va néixer a Westminster, un barri del centre de Londres on va començar a realitzar pel·lícules a l’edat de set anys amb la càmera Súper 8 del seu pare i les seves joguines com a personatges.
Va ser educat en Haileybury College, una escola independent a Hertfordshire, Anglaterra. Després va estudiar literatura anglesa a la University College de Londres, mentre realitzava diversos curtmetratges en una escola de cinema.
El seu curt “Tarantella” va ser projectat en Imatge Union, una exhibició de cinema independent en PBS, el 1989. Un altre dels seus curts, “Larceny”, va ser projectat durant l’Cambridge Film Festival el 1996. Un altre dels seus més notables curts va ser “Doodlebug”, protagonitzat per l’actor Jeremy Theobald, qui després també apareixeria en “Following”, el primer llargmetratge de Nolan.
En les seves pel·lícules es tracten amb freqüència temes de la psicologia, com la memòria en “Memento” o els somnis en “Inception” ( Origen), Ja des dels seus inicis va ser reconegut pel seu treball en el seu primer llargmetratge “Following”. Nolan va saltar a la fama amb el seu segon llargmetratge “Memento”, basat en un relat curt escrit pel seu propi germà, Jonathan Nolan, que després s’adaptarien junts a un guió convencional per rodar la pel·lícula i pel qual van ser candidats a l’Oscar en la categoria de millor guió original.
En la seva pel·lícula (The Dark Knight) va innovar amb l’ús de les càmeres d’alta definició IMAX per les escenes d’acció (sense precedents coneguts, ja que són habituals com plans fixos en documentals).
Al gener de 2013 va dirigir Interstellar, 1 amb un guió escrit pel seu germà Jonathan Nolan. El film tracta sobre un grup de científics que viatgen per un forat de cuc per arribar a una altra galàxia.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »