Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Octubre, 2018

Doble sessió a l’Auditori Eduard Toldrà

Aquest diumenge doble sessió a l’Auditori Eduard Toldrà: el grup Pares i la banda Edward Estlin presenten els seus nous discs a dos quarts de nou.

Edward

Edward Estlin és un grup independent de música folk creat a principis de 2015. El grup va néixer amb la idea de posar música a les poesies del poeta americà Edward Estlin Cummings, el qual dóna nom a la banda. Aquesta unió entre poesia i música és intensa i passional, i amb ella el grup ja ha recorregut més de 50 escenaris, destacant la gira europea realitzada l’estiu de 2015. Després de la publicació de 3 EP i d’haver guanyat el premi “Intro” del 2016, vénen a presentar a l’Auditori Eduard Toldrà el seu primer àlbum titulat Colours Come and Go.

pares

Els vilanovins Pares presenten, el seu segon disc titulat Ja no ho volem tot (autoeditat, 2018). El videoclip del seu single Sou uns fills de la gran P.U.T.A. és una crítica ferotge a la gestió que la Unió i els poders fàctics realitzen de la crisi humanitària a la mar mediterrània on cada dia moren (tot i ser evitable) desenes de persones que fugen de casa seva a la recerca d’una vida allunyada de la guerra i de tot el que comporta. El videoclip, de factura cinematogràfica, ha estat produït per Nebraska Produccions amb el guió del mateix David Espinola. El grup vol destacar que tots els beneficis que es generin tant amb la cançó com amb el vídeo es donaran com a suport a la ONG ProActiva Open Arms per tal que puguin seguir desenvolupant les tasques de salvament al Mediterrani i pagar les despeses derivades dels litigis judicials que estan tenint.

El grup Pares està format per exmembres dels davidgrups Suïte Momo, Los Rotos i The Bongo Experiènce, i liderats per David Espinola, compositor multiinstrumentista i conegut per haver acompanyat al cantautor satíric Pere Tàpias en la darrera part de la seva carrera. Amb el seu segon disc, Pares consolida un projecte de composició molt personal. Delicats i crus al mateix temps, Pares continua progressant amb una formació que es va completar amb la incorporació del guitarrista i cantant Marc Grau.
Pares es defineixen com una formació lliure d’etiquetatge, una banda d’influències folk i rock, de tradició psicodèlica, a vegades intimista i a vegades atacant amb voracitat riffs i juganeres harmonies vocals.
El 2016 ja varen presentar a l’Auditori el seu primer disc, De sota els pins.

El concert s’emmarca en el programa de SUPORT A LA CREACIÓ, SINGULART, projectes de joves professionals de l’escena.

No hi ha comentaris

El compositor del mes d’octubre: Vincenzo Bellini

Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini és un compositor sicilià, nascut a Catània el 3 de novembre de 1801. Un dels més cèlebres compositors d’òpera italià, les seves òperes més famoses i representades són La Sonnambula, Norma i I Puritani.

Vincenzo BelliniFill dl’organista, va rebre les primeres lliçons de música del seu pare i del seu avi. Va ser un nen prodigi i conta la llegenda que als divuit mesos era capaç de cantar una ària de Valentino Fioravanti. Va començar a estudiar teoria musical als dos anys, piano als tres i que als cinc era capaç de tocar-lo amb soltesa. La seva primera composició data de quan tenia sis anys.

L’any 1819 es desplaça a Nàpols, gràcies a una beca oferta per l’ajuntament de Catània per perfeccionar-se al Conservatori. En aquest període Bellini compon música sacra (motets, misses, etc.), de cambra i simfònica. Però realment el que li dóna fama és la composició d’alguna ària per a veu i orquestra, entre les quals cal destacar la cèlebre Dolente immagine, coneguda en la seva versió per a veu i piano. L’any 1825 va presentar al teatre del conservatori la seva primera òpera, Adelson e Salvini. L’any següent obté el seu primer gran èxit amb Bianca e Fernando, posada en escena al Teatro San Carlo de Nàpols.

L’any següent, Domenico Barbaja li demana una òpera per a representar al Teatro alla Scala de Milà. Tant Il pirata (1827) com La straniera (1829) van obtenir a la Scala un clamorós èxit: la premsa milanesa reconeixia en Bellini l’únic operista italià apte per oposar a Gioachino Rossini un estil personal, basat sobre un major adhesió de la música al drama i el fet de posar en valor el cant expressiu respecte al cant amb floritura.

De les cinc òperes successives, les de més qualitat són, no per casualitat, aquelles escrites pel públic de Milà i també dedicades a la soprano Giuditta Pasta, que l’estrenà, (La sonnambula, i Norma, les dues del 1831), París (I Puritani – 1835).

norma

El viratge decisiu de la seva carrera musical coincideix amb la seva marxa d’Itàlia per anar a París. Allà, Bellini entra en contacte amb alguns dels més grans compositors d’Europa, com per exemple Frédéric Chopin, i el seu llenguatge musical s’enriqueix de colors i noves solucions, però tot conservant intacta la inspiració melòdica de sempre. A part de I Puritani, escrita en italià per al Théâtre-Italien, a París Bellini compon nombroses romances de cambra de gran interès, alguna d’elles en francès, demostrant estar a punt per compondre una òpera en francès per al Teatro de l’Òpera de París.llibre

Però la seva carrera i la seva vida es van estroncar amb menys de 34 anys per culpa d’una infecció intestinal probablement contreta a l’inici de l’any 1830. Va ser enterrat al cementiri del Père-Lachaise, on va ser durant 40 anys veí de Chopin i Cherubini. L’any 1876 va ser traslladat a la Catedral de Catània.

Dotat d’una vena melòdica prodigiosa, Bellini dedicà la seva breu vida a la composició. El seu talent amb el segell melòdic de la més límpida bellesa, conserva encara avui una aurèola de màgia, mentre la seva personalitat artística es deixa difícilment emmarcar dins de cap categoria historiogràfica.

A la Xarxa de Biblioteques municipals de la ciutat trobareu tots aquests enregistraments de les obres de Vincenzo Bellini, i el llibre Vida de Bellini, de John Rosselli, amb traducció d’Albert Estany de la Torre.

 

No hi ha comentaris

Fariña. Historia e indiscreciones del narcotráfico en Galicia

Coca, farlopa, perico, merca, Fariña.

portadaAvui us presentem com a novetat a la biblioteca Fariña. Historia e indiscreciones del narcotráfico en Galicia. Fariña (farina en gallec) és el nom amb què es coneix col·loquialment a la cocaïna i per extensió totes les drogues en pols a Galícia. El llibre està estructurat en dotze capítols, i narra el narcotràfic a Galícia, des dels començaments del contraban a la costa de la Mort i La Ratlla fins a l’actualitat, amb especial atenció a la dècada de 1980, quan el contraban de tabac es va passar al tràfic d’haixix i cocaïna a les Ries Baixes.

Mai Galícia havia comercialitzar un producte amb tant d’èxit. Encara que ara sembli un malson llunyà, als anys 90 el vuitanta per cent de la cocaïna que desembarcava a Europa ho feia per les costes gallegues.

A part de la seva privilegiada posició geogràfica, Galícia disposava de tots els ingredients necessaris per esdevenir una «nova Sicília»: endarreriment econòmic, una centenària tradició de contraban per terra, mar i ria, i un clima d’admiració i tolerància cap a una cultura delictiva heretada de l’època dels «inofensius» i «benefactors» capos del tabac. Els clans, poderosos i hermètics, van créixer en un clima d’impunitat afermada gràcies a la desídia (quan no complicitat) de la classe política i de les forces de seguretat.

A través de testimonis directes de capos, pilots de planadores, penedits, jutges, policies, periodistes i mares de toxicòmans, el periodista Nacho Carretero retrata amb minuciositat un paisatge criminal amb freqüència infravalorat. A l’imaginari popular, aquest costumisme kitsch de capos amb esclops i rellotges d’or ha enfosquit el potencial destructiu d’un fenomen que va arrasar el teixit social, econòmic i polític de Galícia.

Fariña inclou, a més, un repàs inèdit pels clans que segueixen operant avui dia. Perquè en contra de la creença mediàtica i popular -tal com demostra aquest llibre- el narcotràfic segueix viu a Galícia. No s’ha d’oblidar el que encara no ha acabat.

Publicat al setembre de 2015, fins al nacho carreteromarç de 2018 havia venut 30 000 exemplars en 10 edicions. En aquest mes es va ordenar el cessament de la seva comercialització: L’exalcalde del Grove, que apareix citat en tres línies del llibre, va denunciar al gener de 2016 l’autor i l’editorial acusant-los d’injúries i calúmnies, i va demanar l’aplicació de l’article 738.1 de la Llei d’enjudiciament civil. El jutjat d’instrucció número 7 de Collado Villalba va ordenar el 5 de març de 2018 el segrest del llibre, també en suport digital, després que el demandant fes un dipòsit de 10000 euros. El 22 de juny de 2018 l’Audiència Provincial de Madrid revoca el segrest i el llibre és lloc de nou al mercat.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes referències si voleu saber alguna cosa més sobre la cocaïna i el seu tràfic.

No hi ha comentaris

Meteorologia extrema: 150 anys de riuades, nevades, aiguats, sequeres i tempestes a Catalunya

La situació entre dos mars i dos continents, a cavall entre les zones climàtiques tropical i temperada, així com l’enorme varietat orogràfica, amb muntanyes de més de 3.000 metres a tocar de grans planes, fan de Catalunya un territori molt especial des del punt de vista meteorològic, un autèntic gresol si es té en compte la seva superfície, amb prou feina 32.000 quilòmetres quadrats. I una de les conseqüències de tot plegat és la reiteració d’aparició de fenòmens excepcionals.

fotos

El físic Jordi Mazón i el biòleg Marcel Costa, destacats divulgadors científics, han recopilat i explicat al portadallibre que us presentem avui, Meteorologia extrema: 150 anys de riuades, nevades, aiguats, sequeres i tempestes a Catalunya, 15 successos rellevants que han tingut lloc a Catalunya en l’últim segle i mig.

Sabrem les causes i les conseqüències de les nevades, els aiguats, les sequeres i les tempestes més famoses del país. Entre d’altres, les tràgiques riuades del Vallès i la gran nevada del dia de Nadal de 1962, l’aiguat que va assolar Montserrat el 2000, les mànegues i tornados de 2005, el flaix de calor de 2010… Malgrat tot lògicament destaquen els de dècades més recents perquè també és «dels que se’n té més informació», assumeix Mazón. «Hem procurat que fossin molt variats –prossegueix–. Si fos per recurrència del fenomen, hauríem omplert el llibre d’inundacions i sequeres».

El coautor, que és professor a la Universitat Politècnica de Catalunya, explica com a curiositat que en les primeres dècades del segle XX es va viure una certa regularitat atmosfèrica, mentre que els successos extrems es repeteixen assíduament entre el 1940 i el 1970. Malgrat que Catalunya no pateix ciclons devastadors com al Carib o l’Àsia oriental, la violència d’alguns dels fenòmens relatats al llibre és espectacular.

El meteoròleg de TV3 i Catalunya Ràdio Francesc Mauri introdueix amb un pròleg senzill i molt entenedor el que es trobaran els lectors en llegir el llibre. Aquí podreu escoltar l’entrevista que Francesc Mauri va fer als coautors del llibre que us presentem avui, i també del llibre 100 qüestions per entendre el canvi climàtic, al seu programa Meteomauri:

Marcel Costa. Biòleg, compagina la docència de les ciències a l’Institut Obert de Catalunya i al Màster de Professorat de la Universitat Pompeu Fabra. Autor i coautor de llibres i articles de divulgació científica. És vocal de la junta directiva de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics.

Jordi Mazon. Físic i doctor en Ciències Físiques per la Universitat Politècnica de Catalunya i professor i investigador del departament de Física. Professor i autor de llibres i articles de divulgació científica. És president de l’Associació Catalana de Meteorologia.

autors

Si esteu interessats per la meteorologia, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests llibres que en parlen.

No hi ha comentaris

Fet a mà 2018

Fet a mà

El novembre de 2015, la Biblioteca Armand Cardona va inaugurar un nou racó pels amants de les labors i les manualitats, l’espai Fet a mà.

A aquest racó, els usuaris trobaran tots els llibres sobre costura, labors com ganxet, punt de mitja o patchwork, manualitats com papiroflèxia, scrapbooking, bijuteria, nines, etc.

També s’han incorporat a aquest centre d’interès els llibres sobre decoració i interiorisme. Els documents van identificats amb un pictograma i estan endreçats segons aquests temes.

A banda de llibres, la biblioteca disposa de moltes revistes que complementen aquest fons i que tracten temes de costura, patchwork, labors, bricolatge o decoració.

El “fes-ho tu mateix”, més conegut amb les inicials DIY (en anglès “Do It Yourself”), és la pràctica de l’elaboració o reparació de coses fetes per un mateix, de manera que s’estalvien diners, s’entreté i s’aprèn alhora.

P1040690

El que va començar com un moviment contracultural, és avui una nova tendència i fins i tot en parlen a les revistes de moda. De sobte, dones joves amb professions lliberals, i alguns homes també, se senten atrets per les manualitats domèstiques més tradicionals com ara la jardineria, la cuina, el bricolatge o la costura.

Per què comprar-te un jersei quan te’l pots fer tu mateix? Doncs és més ecològic, pot ser més barat i, sobretot, és únic i exclusiu.

Per donar un nou impuls a aquest espai i per difondre el fons, hem organitzat una exposició i hem publicat una guia de lectura amb les novetats dels darrers dos anys.

Fins al 3 de novembre podeu gaudir al primer pis de la Biblioteca de l’exposició ‘Entre teles’, una selecció dels treballs d’alumnes dels Tallers de Tall i confecció (moda) de l’Escola Municipal d’Arts i Disseny. I al vestíbul de la biblioteca trobareu una selecció del racó Fet a Ma de la biblioteca.

Us deixem amb la guia de lectura.

No hi ha comentaris

Ada Lovelace Day

El dia d’Ada Lovelace (Ada Lovelace Day en anglès, corresponent a les sigles ALD) és una jornada internacional dedicada a la participació de les dones en la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM).

Pretén visibilitzar i reconèixer les dones que treballen en l’àmbit científic, així com introduir noies joves dins aquesta dinàmica d’igualtat i dins el món de la ciència i la tecnologia.

L’ALD se celebra el segon dimarts d’octubre de cada any, des que l’escriptora i periodista Suw Charman-Anderson ho va proposar en el 2009.

L’esdeveniment més representatiu d’aquest dia és l’anomenat Ada Lovelace Day Live! i és celebrat a la ciutat de Londres, al Regne Unit. En aquest, dones que treballen en l’àmbit STEM fan petites xerrades sobre el seu treball dins l’àmbit científic o sobre dones que les varen inspirar a fer allò que ara fan. Entre les conferències, s’intercalen interludis musicals i còmics relacionats amb l’STEM. El conjunt d’activitats s’anomena science cabaret (‘cabaret de ciències’ en anglès).

Multi ethnic students learning computer programming, working together

Durant l’ALD també s’organitzen esdeveniments diversos en tot el món. Inclouen conferències, viquimaratons, concursos, crides a la participació de nenes i dones de totes les edats, etc.

El 2015 va ser un dels dies ALD de més èxit fins aleshores, amb més de 150 esdeveniments organitzats de forma independent en 82 ciutats d’un total de 25 països

51dzpNgoqrL._SX258_BO1,204,203,200_Aquesta setmana podreu trobar com a novetat a la sala infantil la biografia de l’Ada Lovelace que Alba Editorial ha publicat dins la seva col·lecció Petita i Gran.

El desè títol d’una col.lecció de contes amb els quals nenes i nens descobriran qui eren i què van aconseguir les dones més importants de la història contemporània. Dissenyadores, pintores, aventureres, cientifiques…

Dones úniques i meravelloses de les quals aprendre i amb les quals identificar-se. Dones que, com l’Ada, van convertir el seu somni en una gran història.

Ada Lovelace, filla de Lord Byron, fou una matemàtica i escriptora britànica, un geni en lluita constant entre el raciocini i l’emoció.

Nascuda a Londres el 1815, Ada va deduir i preveure la capacitat d’un ordinador per a anar més enllà dels simples càlculs matemàtics i va descriure el primer llenguatge de programació, per la qual cosa se la considera la primera programadora de la història.

No hi ha comentaris

Les clavegueres de l’estat. Guerra bruta i corrupció a Espanya

“La unitat d’Espanya s’ha usat com a catalitzador de voluntats i d’interessos, i no és d’ara, sinó que ve d’abans, del franquisme”

Avui us presentem Les clavegueres de l’estat. Guerra bruta i corrupció a Espanya, portadaun assaig rigorós i documentat que conté revelacions impactants sobre les maniobres que durant el darrer govern de Mariano Rajoy s’han dut a terme des del Ministeri de l’Interior per combatre els adversaris polítics, siguin independentistes o membres de Podemos.

El llibre explica, amb testimonis fins ara inèdits, quin ha estat l’abast de la guerra bruta que des del govern del Partit Popular s’ha dut a terme en els darrers cincs anys, i els lligams que aquesta guerra bruta té amb diferents casos oberts sobre corrupció. D’altra banda s’estableix amb rigor una línia de continuïtat entre les males pràctiques d’alguns membres de la policia i la judicatura durant el franquisme i fins el dia d’avui. Finalment, s’aborda una comparativa històrica de les pràctiques de guerra bruta en diferents períodes i nacions, posant-la en relació amb l’estructura de les clavegueres a l’estat espanyol.

L’autor del llibre, Jaume Grau (Barcelona, 1960) és biòleg de formació i guionista de professió. S’ha especialitzat en el camp del documental científic, històric i polític. Ha treballat per a La Vanguardia, Públic, Televisió de Catalunya, jaume grauIB3, La Sexta, Canal Plus, Catalunya Ràdio, RAC 1, Ràdio Barcelona, o la revista Sapiens. Entre d’altres, va dirigir el documental Conviure amb el risc, Explorant l’univers, Propera parada Mart o el contrafactual històric Viva la República, sobre un eventual triomf dels republicans a la Guerra Civil. Va ser el guionista d’Espagne, la nouvelle donne, documental d’anàlisi polític produït pel canal franco-alemany ARTE (2015) i guionista de Las cloacas de Interior, produït per Mediapro (2016). És autor de diversos assaigs de reflexió científica, com La Natura no té drets, o de divulgació històrica, com Carlinades, el far west a la catalana. També ha publicat un recull de contes amb el títol de L’ombra dels peixos.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més obres que parlen de la corrupció política a Espanya.

No hi ha comentaris

Jordi Llavina, Premi Lletra d’Or

PREMI“Quin dia, aquest, d’agredolça memòria!
Contra els que reprimeixen, unitat.
Si l’1 d’Octubre no ens va dur a la glòria
(que no siguin mai més el nostre fat
les terres estrangeres de l’exili,
ni encara menys el clos de la presó),
fem per maneres de refer el navili
que ens dugui lluny en la navegació”
Poema de Jordi Llavina, llegit el dia de la concessió del Premi Lletra d’Or, durant el sopar.

La Lletra d’Or és una distinció privada que, des del 1956, premia cada any el millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior. El premi no té dotació econòmica, però el guanyador rep un botó de solapa d’or, creat pel joier Manuel Capdevila i Massana, representant la lletra grega “fi” (Φ), símbol clàssic de l’equilibri, que se l’imposa durant el sopar de concessió del guardó.

Aquest premi va néixer per decisió d’un grup de nou amics lletraferits (Josep Maria Castellet, Maria Aurèlia Capmany, Enric Badosa, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Gonçal Lloveras, Joan Teixidor, Antoni VilanovaFrederic-Pau Verrié), els quals es van constituir en jurat i van establir les bases, que no han estat mai escrites, de concessió del guardó. Un dels criteris que se segueixen és que cada autor només pot rebre el premi una vegada, i una altra és que els membres del jurat participen en l’elecció per última vegada l’any que compleixen cinquanta anys, i designen personalment el seu successor.

El premi Premi Lletra d’Or d’aquest any ha estat per Ermital’obra l’Ermita. El jurat del guardó, un dels més veterans del panorama català, ha reconegut l’últim llibre de Jordi Llavina. Es tracta d’un poema narratiu de 1.401 versos octosíl·labs en què l’escriptor explica una pujada a peu a l’ermita de Sant Pere del Puig, a la Selva del Camp, que li serveix per activar els records i reflexionar sobre la vida.

‘Ermita’ ha estat un llibre important per a mi –diu l’autor–. Igual que passava a ‘Vetlla’ és un exercici de recapitulació i de passar comptes amb mi mateix“. Llavina recorda que “sense l’oncle Josep Maria, que ha mort aquest estiu, aquest poema no hauria estat possible, perquè va ser ell qui va comprar una casa molt a prop d’aquesta ermita, des de la qual es veia el mar i la plana de Tarragona“. Llavina ha fet el recorregut del poema en moments molt diversos de la seva vida: “Hi ha hagut una continuïtat des dels deu anys. Vaig començar a anar-hi quan era un nen i hi he tornat d’adolescent, en la primera edat adulta i també ara que he entrat en la maduresa“.

jordi llavinaJordi Llavina i Murgadas (Gelida, Alt Penedès, 1968) és periodista cultural, presentador de ràdio i televisió, escriptor i crític literari amb una obra àmpliament reconeguda.

En narrativa es dóna a conèixer el 2001 amb la novel·la Nitrato de Chile, Premi Josep Pla, i des de llavors ha publicat títols com: Ningú ha escombrat les fulles (2008), Londres nevat (2009) i El llaütista i la captaire (2013).

La seva obra poètica ha rebut nombroses distincions, com ara el Ciutat de Mallorca de Poesia amb La corda del gronxador (2006) o el Premi Crítica Serra d’Or amb Diari d’un setembrista (2007). Llavina consolida la seva veu poètica amb el recull premiat, Vetlla, amb el qual ja va obtenir el Premi Octubre-Vicent Andrés Estellés de poesia el 2011.

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Jordi Llavina.

No hi ha comentaris

BAFTA Short Film 2018

bafta

Aquest dissabte 6 d’octubre de 18 a 20h la biblioteca Armand Cardona Torrandell oferirà la projecció de curtmetratges ‘BAFTA Short Films 2018’, una selecció de vuit curtmetratges britànics subtitulats en castellà.

Aquesta activitat ha estat organitzada pel British Council i la British Academy of Film and Television Arts (BAFTA) amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

El ‘Bafta Short Film’ és un programa dedicat a la promoció dels millors curtmetratges britànics i la Xarxa de Biblioteques Municipals veu una oportunitat ideal d’apropar aquests continguts actuals i de qualitat a tota la ciutadania de Vilanova i la Geltrú, especialment a tots aquells aficionats al cinema o que volen posar en pràctica els seus coneixements d’anglès.

El Programa BAFTA Shorts 2018 inclou vuit curtmetratges, tres d’ells d’animació, amb una durada total d’aproximadament 110 minuts. Els curts es presenten en llegua anglesa, subtitulats en castellà i no són aptes per menors de 16 anys.

Aquests son els curtmetratges que es projectaran:

shorts1 shorts2 shorts3 shorts4

A Drowning Man (Un home que s’ofega) de Mahdi Fleifel

Sol i lluny de casa, The Kid passeja per una ciutat estranya buscant com sobreviure a aquest dia. Envoltat de depredadors es veu obligat a fer una sèrie de concessions per poder sobreviure pel que la seva vida en l’exili es perllonga un dia més.

Poles Apart (Pols oposats) de Paloma Baeza

En un desolador paisatge de l’Àrtic un solitari i famolenc ós polar ha de decidir si una ingènua óssa bruna canadenca es convertirà en el seu menjar o en la seva amiga. La prestigiosa actriu Helena Bonham Carter ha prestat la seva veu per donar vida a aquest ós lluitant per la seva supervivència.

Work (Treball) de Aneil Karia

Jess té divuit anys i viu a Londres sospesant les seves responsabilitats com a filla amb les seves ambicions de carrera en la dansa. Fins que durant un viatge al treball s’enfronta amb la freda i injusta realitat. La seva perspectiva del món llavors comença a canviar.

Have Heart (Tingues cor) de Will Anderson

Veritable icona de la cultura internet, el GIF és una eina que molts usen diàriament en els seus mòbils. Però què és de la vida d’aquests GIF atrapats en un bucle continu? Will Anderson, guanyador d’un premi BAFTA per The Makint of Logbird ens ofereix amb aquest curtmetratge una història tendra sobre la crisi existencial que sofreix aquest personatge geomètric.

shorts5 shorts6 shorts7 shorts8

Cowboy Dave (Dave el Cowboy) de Colin  O’Toole

Aquest curtmetratge ambientat en els suburbis de Manchester narra la trobada d’un rodamón, amb un vividor i un estafador. Cowboy Daveés la història semi-fictície d’una trobada que va tenir el director d’aquesta obra Colin O’Toole quan tenia 12 anys amb el rocker Dave Rowbotham (membre de les bandes The Durutti Column i The Mothmen), conegut per alguns com a Cowboy Dave.

Wren Boys (Els nois de l’ocell) de Harry Lighton

En el seu sermó l’endemà de nadal, un sacerdot del comtat de Cork recorda una tradició ja passada de moda, la caça al ‘reyezuelo’, que reunia a tota la parròquia després de la cacera per a l’enterrament de l’ocell abatut. Aquesta tradició simbolitza l’enterrament del passat, amb l’esperança d’un nou començament en el nou any. Però segons el rector es tractava d’un costum cruel, i la tradició, conclou el pare Conor, no legitima la violència.
Aquest mateix dia, Conor acompanya al seu nebot a presó per visitar a un reclús. La nova Irlanda del segle XXI qüestiona de manera crítica la tradició, però dins de les parets d’aquesta presó, el progrés opera a un ritme diferent ja que ha de conviure amb una violència latent constant.

Mamoon de Ben Steer

Mamoon és un curtmetratge d’animació que explica la història d’una mare que, juntament amb el seu fill petit, és obligada a deixar la seva llar quan unes misterioses ombres s’apoderen de la llum en la qual viuen. A mesura que la seva pròpia llum comença a esvair-se aquesta mare es veu obligada a usar una misteriosa llum vermella per salvar al seu fill.

Aamir de Vika Evdokimenko

Aamir, 13 anys, es troba abandonat en el campament de refugiats més gran d’Europa. Quan coneix a Katlyn, una afectuosa voluntària, ella es converteix en la seva última esperança de salvació.

No hi ha comentaris

Laura Farré Rozada, The French Reverie

“Després de més de 20 anys estudiant piano, arriba un punt en el qual vaig reflexionar sobre el que em quedava. Tenia la sensació que tot el que havia fet quedava en res. L’art és així de efímer. Si deixo d’estudiar una obra, progressivament desapareix. Almenys en pintura, el quadre és una obra física. En la música, transmetem en concerts, però sempre arribes a un públic limitat. Jo necessitava fixar la música”. Aquestes són les reflexions que han motivat a Laura Farré per a la gravació del disc que us presentem avui.

Aquest diumenge 7 d’octubre la vilanovina Laura Farré Rozada presentarà el seu primer disc en solitari, THE FRENCH REVERIE, a l’Auditori Eduard Toldrà, a les set de la tarda.

lauraEl currículum de la vilanovina Laura Farré Rozada impressiona, especialment per la seva joventut. Alumna del màster en interpretació del piano d’Andrew Zolinsky al Royal College of Music de Londres, graduada en Matemàtiques a l’UPC i investigadora especialitzada en música contemporània, Farré és una intèrpret minuciosa i versàtil, plena de talent i energia.

És degut al seu entusiasme per la recerca, que ha escrit diversos articles i tesines sobre les connexions entre les matemàtiques i la música, la influència del folklore i el repertori pianístic dels segles XIX i XX. Fruit d’aquest treball minuciós ens presenta The french reverie, el seu homenatge al repertori pianístic francès dels segles XIX i XX.

‘The French Reverie’ és un sorprenent viatge musical per la música francesa dels segles XIX i XX amb una interpretació apassionant. Farré Rozada ha volgut arriscar apostant per un repertori contemporani que coneix a la perfecció i que ha pogut interpretar davant dels seus creadors. Carregada de talent, il·lusió i curiositat, també explora les connexions entre la música i les matemàtiques. La seva multiplicitat d’interessos la porta des de col·laborar amb Love of Lesbian fins a divulgar repertori pianístic poc conegut per acabar amb la falta de connexió entre el públic i les creacions contemporànies.

El concert s’emmarca en el programa de discSuport a la creació, SINGULART, projectes de joves professionals de l’escena. SINGULART parteix de la voluntat de vetllar pel desenvolupament a la ciutat de les manifestacions escèniques i visuals realitzades pels creadors locals que tenen per objectiu tant la seva professionalització com també projectes professionals de jove creació així com propostes de l’àmbit amateur. La ciutat compta amb un significatiu potencial artístic en les disciplines de música, teatre, dansa i arts visuals, i es per això que des de SINGULART es volen donar les eines necessàries per tal que els joves creadors puguin desenvolupar els seus projectes en un marc de treball professional.

 

El disc THE FRENCH REVERIE el trobareu properament a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »