Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Maig, 2018

El compositor del mes de maig: Richard Wagner

Richard Wagner va néixer el 1813 a Leipzig. La seva família no estava gaire relacionada amb la música, però alguns dels seus avantpassats havien estat cantors apreciats pel seu talent musical. De molt petit va quedar orfe de pare, i la seva mare es va tornar a casar amb un actor, pintor i poeta de Dresden.

RichardWagnerDurant els seus estudis a la Kreuzschule de Dresden, se sentia molt inclinat cap a la poesia, però no va ser fins que la família va tornar a Leipzig que Wagner va iniciar-se en la música, estudiant violí, piano i contrapunt.

L’any 1834 comença una llarguíssima sèrie de viatges per Europa dirigint concerts i òperes a Magdeburg, Königsberg, Riga… El 1939 va haver de traslladar-se de Riga a París en vaixell. La tempesta durant la travessia va inspirar la que després esdevindria la seva òpera L’Holandès errant o coneguda també com El vaixell fantasma. A París, per guanyar-se la vida, va haver de fer de crític musical. Això li va permetre fer amistat amb els músics més importants de l’època: Berlioz, Liszt, Meyerbeer, entre d’altres.

El 1842 va tornar a Alemanya, convertit ja en músic conegut per dues òperes estrenades, Rienzi i L’Holandès errant. Aleshores, la seva participació en la revolució de l’any 1849, el va obligar a fugir. Durant aquest període d’exili va estar a Zuric, Londres, Venècia, París, Brussel·les, i fins l’any 1862 no va poder tornar a Alemanya. Són d’aquesta època les òperes Lohengrin i Tannhäuser.

L’amistat amb Lluís II de Baviera li va permetre aplicar les seves idees reformadores a l’escola de música de Munic, però moguts per l’enveja, un grup de músics, escriptors, polítics i periodistes van iniciar una campanya per tal de desprestigiar-lo.

Minolta DSC

Wagner va tornar a Suïssa, a la vora del llac de Lucerna, i allà va acabar la composició de la famosa tetralogia que porta per títol L’Anell del Nibelung integrada per les òperes: L’or del Rin, La Valquíria, Siegfried i El capvespre dels déus.

Després d’una representació poc afortunada de la Tetralogia a Munic, Wagner va començar a pensar en un teatre construït especialment per a la representació de les seves òperes. El 1872 es van començar els treballs de construcció de la Festspielhaus a Bayreuth, i a l’estiu de l’any 1875 s’hi va poder estrenar la Tetralogia completa, amb tan gran solemnitat, que gairebé semblava un esdeveniment nacional.

L’ultima obra de Wagner és Parsifal, que es va estrenar a Bayreuth poc temps abans de morir, el 1883, a Venècia.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres que parlen de Richard Wagner, i totes aquestes, be escrites per ell,  o be enregistraments de la seva música.

No hi ha comentaris

Moros i catalans. La història menys coneguda dels sarraïns a Catalunya

portadaEls musulmans van arribar a principis del segle VIII als territoris que avui configuren Catalunya i van estendre el seu govern fins a les ciutats de Narbona, Carcassona i Tolosa de Llenguadoc. En alguns d’aquests territoris el domini andalusí va durar més de quatre-cents anys, i la presència de la religió musulmana es va allargar fins al segle XVII. El llibre que us presentem avui, Moros i catalans. La història menys coneguda dels sarraïns a Catalunya, repassa la invasió islàmica i la progressiva recuperació cristiana, com van conviure aquí les diferents societats, què pensaven els moros dels cristians («No veuràs ningú més brut que ells»), com es van expulsar els moriscos…

Aquest llibre busca oferir un relat viu i ple d’anècdotes sobre la presència dels musulmans a la Catalunya medieval. Amb una prosa amena i de fàcil lectura, l’autora, Dolors Bramon, ens proposa un viatge de gairebé vuit segles que resseguirà la petjada que han deixat els sarraïns a casa nostra, des de que van arribar com una exhalació al S.VIII, fins als últims reductes que van conservar la religió islàmica al S.XVII.

La llarga presència d’aquests catalans de religió islàmica al Principat permet a Bramon descobrir-nos un reguitzell d’històries curioses que van des dels seus costums més quotidians fins als seus conflictes amb els cristians. Tot plegat, són testimonis que, com anirem veient al llegir el llibre, han acabat configurant la nostra història.Dolors Bramon

Dolors Bramon i Plana  és nascuda a Banyoles el 1943, doctora en filologia semítica i en història medieval i professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona. És membre emèrita de l’Institut d’Estudis Catalans i professora de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Treballa en els camps de les minories religioses i del passat islàmic de les terres catalanoparlants des del punt de vista històric i filològic.

 

De totes les obres que ha escrit, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu aquestes: L’Islam avui: alguns aspectes controvertits; Moros, jueus i cristians en terra catalana: memòria del nostre passat; Obertura a l’islam, i Ser dona i musulmana.

logo departament cultura

Amb el suport del Departament de Cultura

 

 

No hi ha comentaris

Tarradellas, el guardià de la memòria

portadaL’octubre de 2017 va fer 40 anys del restabliment per sorpresa de la Generalitat de Catalunya i del retorn (“Ja sóc aquí!”) de qui en fou president a l’exili: Josep Tarradellas. El president Tarradellas va reunir i guardar al llarg del seu exili una immensa documentació. D’una banda, la personal relativa als càrrecs i responsabilitats exercits durant la República i la Guerra Civil. De l’altra, la documentació que molts exiliats li van confiar en ser elegit president de la Generalitat el 1954. I encara, la que va anar agregant durant la Transició. A tot això cal sumar-hi la mítica “carpeta blava” que no es podia consultar fins 15 anys després de la mort d’ell o de la seva muller, termini que ha vençut fa molt poc. En aquesta carpeta vetada hi ha més de 700 documents que aporten noves dades i noms sobre un dels episodis més foscos de la Guerra Civil: la violència revolucionària entre juliol de 1936 i maig de 1937.

El llibre que us presentem avui com a novetat, Tarradellas, el guardià de la memòria, escrit pels periodistes Enric Canals i Josep Maria Ràfols, conté revelacions sobre l’opinió que Tarradellas guardava de persones que van ostentar càrrecs rellevants durant la Segona República, la guerra civil, l’exili i la Transició. En més d’una ocasió, les valoracions sorprenen per la seva duresa. En altres, el dietari del president expressa el seu estat d’ànim davant les adversitats personals que ha de superar durant la guerra civil, la contesa mundial i un ostracisme de 38 anys plens de pobresa, persecució, aïllament, incertesa i dignitat.

Enric Canals (Tiana, 1952) és periodista, guionista i productor de programes audiovisuals. Ha treballat a la premsa, a la ràdio i la televisió.Canals,_Enric Va ser responsable de Programació i director de TV3, Televisió de Catalunya, entre el 1983 i el 1989. A partir del 1990 s’ha dedicat principalment a la producció de programes i sèries de televisió, sobretot de gènere documental i contingut històric. Creador de la factoria Mercuri SGP, ha portat a la televisió sèries com Te’n recordes..?, Els dies que van canviar la nostra vida, Aquest temps, aquest país, Aquell 1898, A l’ombra de la Gran Guerra, Un món en flames i Diccionari de butxaca del segle XX. El 1996 va rebre el Premi Òmnium Cultural al millor programa de televisió per la sèrie Classificació ACR, basada en els informes de la policia franquista sobre personalitats i institucions contràries a la dictadura. El material per a la sèrie va donar origen al llibre Sota Control (ACR), escrit amb Ramon Perelló. També és autor del llibre Te’n recordes..? (Crònica sentimental), escrit amb Joaquim Roglan, i d’Aquell 98, amb Jesús Conte. El 2006 va publicar Delators. La Justícia de Franco. Darrerament, i sota el segell d’Optim TV, ha produït i dirigit els documentals Retrat en Diagonal, Vides al Paral·lel, Jesús Josep_Maria_RafolsMonzón, el líder oblidat per la Història (Premi Memorimage Internacional 2011), Ordes militars. Segueix la llegenda i Històries de La Model. El 2012 va coproduir la pel·lícula El Perfecte Desconegut, dirigida per Toni Bestard i protagonitzada per Colm Meaney.

Josep Maria Ràfols (Vilanova i la Geltrú, 1951) és periodista i historiador. Ha estat membre dels equips fundacionals d’El Periódico de Catalunya, de l’edició catalana d’El País i de TV3, on va ser el primer director del Telenotícies i cap dels Serveis Informatius. Ha escrit dues col·leccions de llibres sobre la Primera i la Segona Guerra Mundial i nombrosos guions de documentals televisius.

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres biogràfiques sobre el president Josep Tarradellas.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – març

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent al mes de març i inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Moros i catalans, de Dolors Bramon. Els musulmans van arribar a principis del s. VIII i van estendre el seu govern fins al Llenguadoc. En alguns territoris de l’actual Catalunya, el domini andalusí va durar més de 400 anys, i la presència de la religió musulmana es va allargar fins al s. XVII. Com va ser la recuperació cristiana, com van conviure les diferents societats, què pensaven uns dels altres, com es van expulsar els moriscos…

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la No arriba la mort, de Maria Rosa Nogué. Primera novel·la negra de la vilanovina Ma Rosa Nogué amb el teló de fons de l’arribada a Vilanova i la Geltrú d’un gran iot d’un milionari egipci, un grup de joves es veurà relacionat amb una trama criminal que està essent investigada pels Mossos. Premi de Novel·la Bellvei Negre 2017.

A la secció infantil us presentem el llibre Ara em dic Joana: una història tendra sobre el gènere i l’amistat, de Jessica Walton. El Martí i el seu osset Joan juguen cada dia. Moltes vegades els acompanya la seva amiga Ada. Però un dia, l’osset està trist. Nen o nena? Només cadascú sap què és i com se sent, i davant d’això, el més important de tot és l’amistat.
Una història commovedora, dolça i tendra sobre ser un mateix.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Estamos todas bien, de Ana Penyas. Ana Penyas fa un homenatge a les dones de la postguerra en el seu primer còmic, a les seves àvies Maruja i Herminia, dues dones que han sobreviscut a uns temps de silenci. L’obra va guanyar el Premi Salamandara Graphic 2016 i el Premi a l’autor revelació del Saló del Còmic de Barcelona.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la pel·lícula Déjame salir, de Jordan Peele. Per al Chris i  la Rose, ha arribat el moment de conèixer als futurs sogres. Al principi, Chris pensa que el comportament “massa” complaent dels pares es deu al seu nerviosisme per la relació interracial de la seva filla, però aviat una sèrie de descobriments cada vegada més inquietants el portaran a descobrir una veritat inimaginable.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de març de 2018

No hi ha comentaris

Fira Conte Va

punt_de_llibre

El 12 de maig arriba la 6a edició de la fira Conte va! Va de contes. La Fira tindrà lloc aquest dissabte 12 de maig i centrarà la seva activitat en diversos actes gratuïts al voltant de la plaça de les Neus, Rambla Principal i carrer de Sant Pere.

L’eix principal són “els contes i la música” i es comptarà amb la col·laboració especial de l’Escola Conservatori Mestre Montserrat. Al llarg dels dia hi haurà la marató de contes que inclourà el lliurament de premis del concurs de creació literària que promou la mateixa Associació (i en el que enguany han participat més de cinc-cents nens i nenes).

Tallers, activitats d’il·lustració per a infants dirigides per il·lustradors professionals, una gimcana, espai de signatures per a autors i il·lustradors i moltes altres propostes es desenvolupen simultàniament.

Els espectacles infantils i familiars s’ofereixen a la tarda: al Círcol Catòlic «Draps» a càrrec de La Guilla Teatre. Al Teatre Principal, «Endrapasomnis» a càrrec de Teatre al detall i música en directe de la Tresca i la verdesca.

Endrapasomnis_1

A l’atri de l’església Sant Antoni «Sons de mar» a càrrec de La Botzina en sessions continuades de 15minuts i al carrer Sant Pere, a la zona de les biblioteques, hi haurà a llarg de tot el dia el «Carro dels Contes» amb Diana Kerbelis i sessions continuades de contes de 20 minuts.

Dins de la marató s’inclouen dos espectacles de fusió de narració i música amb la col·laboració de l’Escola de música: pel matí «Syriëlle» de la mà de l’actriu Susanna Garcia-Prieto i la banda infantil. Per la tarda el conte de la Fira «Satironets» de la mà de l’actriu Montse Panero i la banda Mestre Montserrat.

Les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú hi serem, i vosaltres?

DSC_0002

Aquest any la Lluneta i la Ratoliva inauguraran la marató de contes de la Fira donant la benvinguda a les 10.15h, la Lluneta explicarà el conte En Lluneta ja és aquí! a l’estand ubicat al carrer Sant Pere. on podreu gaudir de moltes activitats:

* A les 11h lliurament dels premis del concurs Puja al tren.

* A les 11.30h El flautista d’Hamelín de la il·lustradora Txell Darné a càrrec de l’actriu Carme Jariod.

* A les 12h Can Lleó a càrrec de La Títera 

* A les 12.45h i a les 17h l’Hora de la calma: Tipis (audiocontes i lectura en família).

* A les 17.45h i a les 18.45h Hora del conte: 15 minut contats: contes de ratolins a cura de Pilar Galve, treballadora de la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Amb motiu de la Fira, les Biblioteques hem preparat una guia de lectura sobre contes i música on hem comptat amb la col·laboració de l’Escola Municipal de Música Mestre Montserrat.

No hi ha comentaris

La ciutat i la casa

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca es reuneix la tarda de l’últim dissabte de cada mes. Pel maig està preparant la lectura de la novel·la La Ciutat i la Casa, de Natalia Ginzburg.

L’obra: La Ciutat i la Casa
la_ciutatEl 2016 celebràvem el centenari del naixement de Natalia Levi, una de les figures més rellevants de la literatura italiana contemporània, i en algunes de les ressenyes que se li van dedicar veiem com li agradava definir-se com una escriptora petita. Tanmateix, l’obra de Ginzburg, de petita, no en té res, i és que estem davant d’una dona compromesa i valenta, una intel·lectual de primer ordre que, inspirant-se en les emocions i en les petites coses, va saber expressar, amb naturalitat i fluïdesa, l’essència del segle XX. La ciutat i la casa (1984) va ser la seva darrera novel·la.
La història s’articula al voltant de la correspondència privada d’una colla d’amics. El Giuseppe, cansat de patir problemes econòmics, decideix marxar a Amèrica per instal·lar-se amb el seu germà. La separació amb els amics i amb la família l’obliga a intensificar una relació epistolar que ja era habitual. Homes i dones es despullen sense pudor deixant visible la vida privada de l’època. Són cartes breus i directes on es barregen assumptes quotidians, trivials i logístics, amb fets desgraciats i confessions molt íntimes. La narració és seca, directa. Ho explica tot amb molt poc. La Ginzburg sempre escriu des del viscut, des de la seva memòria i et fa còmplice de la seva intimitat. Aquí també ho serem de còmplices. Sí, resulta fàcil creure que les cartes intercanviades també van dirigides a tu, com si fossis un més de la colla, perquè els remitents confessen errors, pors i sentiments que sovint es rebel·len només davant els íntims.
La novel·la exposa situacions i escenes corrents, senzilles, mentre toca temes més complexos com ara el sentiment de pertinença, associat aquí a la casa i als petits objectes que la vesteixen. Ho expressa el Giuseppe, que ha venut la seva casa de Roma per marxar a Amèrica i encara sent que casa seva és la romana: “per això em continuo movent com un foraster entre aquestes parets, si se’m trenca una tassa, em sento culpable”. O la família, encarnada fora de totes les convencions en la figura de l’Alberico, el fill homosexual del Giuseppe que planteja un nou model de convivència. Natalia Ginzburg es mostra transgressora aquí, igual que el potent personatge femení de la Lucrezia, una dona intensa, d’enamorament fàcil, que segueix els seus impulsos arrossegant als seus cinc fills amunt i avall.
Les llars esdevenen, per als personatges de Ginzburg, un referent inamovible. De fet, tota la novel·la gira entorn a les cases: la casa que el protagonista ven quan se’n va a Amèrica; la casa de la seva amiga Lucrezia on es troba sempre el grup d’amics; la casa del germà del protagonista als Estats Units; la casa que la Lucrezia busca i no troba… Les cases esdevenen un referent gairebé mític per a tots els amics. Però ni tan sols un referent tan sòlid com quatre parets es manté. Les cases també acabaran desapareixent de la vida dels membres del grup i només es mantindran com el somni d’un passat enyorat.
L’autora també introdueix, aquí i allà, les seves reflexions sobre el matrimoni, l’amistat i les relacions difícils entre pares i els fills. Mentre les cartes viatgen incansables d’un continent a l’altre notes com el temps passa i s’accelera i tot s’esvaeix o canvia; la família, la societat i fins i tot les amistats més sòlides.
Ginzburg demostra un ús magistral de les tècniques narratives. Les cartes que composen aquest volum encaixen entre sí a la perfecció, com un trencaclosques gegant a través del qual podem conèixer els secrets de l’ànima de tots els protagonistes. Per l’arquitectura narrativa aquesta novel·la és, sens dubte, una obra de maduresa. Una maduresa literària que va paral·lela a la maduresa de les emocions: aquest és un cant, cru i realista, a les il·lusions perdudes. Una novel·la que explica la progressió cap a la vellesa i que apunta, de forma discreta, el fantasma de la mort. A més a més, La casa i la ciutat és una novel·la publicada el 1983 però que ja prefigura el que és la “modernitat líquida” pròpia de la societat actual, on tot és evanescent, fins i tot les relacions humanes. Una obra que descriu magistralment l’angoixa de les persones al món modern.

L’autor: Natalia Ginzburg
El seu nom de naixement era Natalia Levi, però aquesta novel·lista, assagista, dramaturga i política italiana,natalia és coneguda per Natalia Ginzburg, el cognom del seu primer marit. Nascuda el 1916, a Palerm, a l’illa de Sicília, Natalia Levi va passar la majoria de la seva joventut a Torí amb la seva família. El seu pare, Giuseppe Levi, jueu, era professor a la Universitat de Torí i un reconegut històleg; la mare, Lidia Tanzi, era catòlica. Tanmateix criaren els seus fills en l’ateisme. La seva llar era un centre cultural on els pares convidaven intel·lectuals, activistes i industrials. El 1933, amb 17 anys, va publicar el seu primer relat en la “Revista Solaria”: I Bambini. El 1938 es va casar amb Leone Ginzburg, amb qui tingué tres fills. El seu fill Carlo Ginzburg és un reconegut historiador de l’actualitat. Tot i que Natalia va poder viure relativament lliure d’atacs a la seva persona durant la Segona Guerra mundial, el seu marit fou obligat de 1941 a 1943 a l’exili interior a un poble deprimit dels Abruços per les seves activitats contra els feixistes. Durant la major part d’aquest temps ella i els seus fills van viure amb ell. Com a opositors del règim feixista de Mussolini, Natalia i el seu marit anaren secretament a Roma per publicar un diari antifeixista, fins que Leone fou arrestat. Va morir el 1944 després de ser greument torturat a la presó.
Instal·lada a Torí amb els pares i fills que s’havien refugiat a la Toscana, treballà per a l’editorial Giulio Einaudi Editore. La seva primera novel·la, El camí que va a la ciutat, havia estat publicada el 1942, durant el període més antisemita de la Itàlia feixista, sota el pseudònim d’Alessandra Tornimparte. La seva segona novel·la, Ha estat així, aparegué el 1947. El 1950 es casà amb el professor universitari Gabriele Baldini, especialista en literatura anglesa, amb qui va tenir 2 fills més, i inicià el seu període més productiu. Durant els següents 20 anys va publicar les obres que la feren més reconeguda, i va estar fortament involucrada amb la vida cultural de Roma. El 1964 va fer de Maria de Betània en la pel·lícula de Pier Paolo Pasolini, L’Evangeli segons sant Mateu. El 1969 morí el seu marit i ella continuà amb la seva escriptura cada cop més interessada en el microcosmo familiar.
Ginzburg va estar involucrada en política durant tota la seva vida, com a activista i polemista. Com molts altres prominents antifeixistes, durant un temps va ser membre del Partit Comunista Italià, i fou elegida membre del parlament italià com a candidata independent el 1983. Tanmateix, la seva producció literària és extensíssima: Tutti i nostri ieri (1952), Valentino (1957), Sagittario (1957), Les veus del vespre (1961), Vocabulari familiar (1963), Caro Michele (1973), Famiglia (1977), La famiglia Manzoni (1983) i La ciutat i la casa (1984), dins del gènere de la narrativa, a més d’una llarga sèrie d’assaigs i obres dramàtiques. Moltes de les seves obres han estat objecte d’adaptacions cinematogràfiques. Així mateix, la seva obra ha estat reconeguda amb els premis “Strega” (1963) i “Bagutta”. Morí el 7 d’octubre a de 1991, a Roma.

No hi ha comentaris

‘La insuportable lleugeresa de l’ésser’ de Milan Kundera

prague_1968_22_tres_bohemes

Ja som al mes de maig i enguany es commemora el cinquantè aniversari de la famosa revolta del Maig del 68 a París però també de l’anomenada Primavera de Praga.

La Primavera de Praga va ser un breu període reformista i de liberalització política a Txecoslovàquia entre el 5 de gener i el 21 d’agost de 1968. Va iniciar-se amb l’elecció del reformista Alexander Dubček com a Primer Secretari del Partit Comunista de Txecoslovàquia i va finalitzar amb la invasió del país per part de la Unió Soviètica i d’altres membres del Pacte de Varsòvia, que aturaren les reformes.

Les reformes de la Primavera van ser una aposta decidida per part de Dubček de donar més drets als ciutadans de Txecoslovàquia, tot iniciant un procés de descentralització de l’economia i democratització així com d’aixecament de les restriccions sobre els mitjans, la llibertat d’expressió i de circulació.

la-insuportable-lleugeresa-de-lesser_9788483838648L’autor txec Milan Kundera va voler captar l’ambient que es va poder viure al seu país durant aquest període a la seva novel·la més coneguda, La insuportable lleugeresa de l’ésser, publicada el 1984.

El protagonista de la novel·la és en Tomás i els seus dubtes existencials entorn de la vida en parella, convertides en conflictes sexuals i afectius. En Tomás està casat amb la Teresa, a qui estima, però no pot evitar d’anar-se’n al llit amb altres dones. La Teresa, pateix per les infidelitats d’en Tomás, però les accepta per por de pedre’l.

Una de les amants habituals d’en Tomás és la Sabina. Ella és el millor exemple de la lleugeresa del títol de la novel·la, perquè sempre és relaciona amb homes compromesos, atorgant-li a la infidelitat poca o gens d’importància. Aquesta lleugeresa en la manera de viure és conseqüència d’una actitud existencial amoral i anodina.

La novel·la relata escenes de la vida quotidiana traçades amb un profund sentit transcendental: la inutilitat de l’existència i la necessitat de l’eterna tornada de Nietzsche pel qual tot el viscut ha de repetir-se eternament, solament que en tornar ho fa d’una manera diferent, ja no fugaç com va ocórrer en el principi.

Kundera ens mostra de manera magistral com a vegades, el que sembla simple anècdota, es converteix en una reflexió sobre els problemes filosòfics que ens afecten a cada un de nosaltres, cada dia.

La novel·la de Kundera va ser adaptada al cinema l’any 1987 per Philip Kaufmann. El trio protagonista de La insoportable levedad del ser va ser interpretat per uns desconeguts Daniel Day Lewis, Juliete Binoche i Lena Olin.

A la Biblioteca trobareu aquesta i altres obres de Milan Kundera.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

« Pàgina Anterior