Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Juliol, 2017

Selecció de novetats – Juliol i agost

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent als mesos de juliol i agost que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Cuina On Road, de Francesc Murgadas i Pep Nogué. Una de les grans passions de Pep Nogué és viatjar per tot Catalunya a la recerca de receptes noves i delicioses i productes de qualitat. Aquest llibre reuneix 55 receptes i productes de zones determinades de Catalunya. Cadascuna de les receptes inclou un text narratiu de Francesc Murgadas.

Pel que fa a la literatura us recomanem Doble mortal, de Salvador Macip i Elisenda Roca. Una novel·la trepidant, de lectura àgil, plena de misteri i amb components romàntics. En Max i la Julieta hauran de trobar el seu germà i amic desaparegut i descobrir el misteri que hi ha darrere de la seva desaparició. Una carrera plena de traïcions, suplantacions de personalitat i plans d’assassinat.

A la secció infantil us presentem Com tres i dos fan cinc, de Mercè Ubach. Contes esbojarrats, divertits i tendres. Amb moltes expressions vives, rimes i joc de paraules. Els bessons Geni i Al estan fets de paraules, plens de sons i tinta. Han nascut per jugar amb la llengua i són de paper, però també tenen un cor que bombeja sang i té set d’aventures.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Merci, de Zidrou. Merci Zylberajch és una adolescent gòtica i rebel que viu a Bredenne, una petita ciutat francesa, on no hi ha gaire cosa a fer. La policia acaba d’enxampar-la fent una pintada a la façana del seu professor. La justícia juvenil ha decidit castigar-la, però ha tingut la sort de topar-se amb un jutge que no pensa tallar-li les ales.

Pel que fa a la música us proposem escoltar Heads up, de Warpaint. Aquest enlluernador àlbum es beneficia del recent vol lliure de les seves quatre integrants per retornar-nos-les amb impuls renovat. Les aventures paral·leles d’Emily, Theresa, Jenny i Stella i un modus operandi més individual es resolen en el seu treball més físic, més ballable i més proper a l’esperit del seu directe, supervisat pel seu vell amic Jacob Bercovici.

Per últim, a la secció de cinema us presentem María y los demàs, de Nelly Reguera. Des que va morir la seva mare quan tenia 15 anys, la María ha cuidat del pare i els germans. Responsable i controladora, ha estat el pilar de la família. Per això, quan el seu pare s’enamora i anuncia el seu compromís, sent que s’enfonsa la seva vida. Amb 35 anys i sense parella, haurà d’atrevir-se a canviar el seu destí.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats dels mesos de juliol i agost de 2017

No hi ha comentaris

El cavaller Floïd

portadaAvui us presentem una obra de Genís Sinca, El cavaller Floïd, que és la biografia apassionant de Joan Baptista Cendrós (Barcelona, 1916-1986), l’empresari del popular Floïd (el pioner dels after-shave), però sobretot és un dels mecenes i activistes culturals més importants que hagi donat Catalunya.

El nostre país és ple de personatges tan apassionants com poc coneguts. La implicació arriscada i personal de Joan Baptista Cendrós i Carbonell, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural l’any 1960, i la seva inflexibilitat a favor de la cultura catalana van permetre sota el franquisme la represa i el finançament directe d’institucions clau com l’Institut d’Estudis Catalans, la recuperació d’Edicions Proa o d’Aymà Editora.

Descobridor del talent de creadors com Terenci Moix i amic de Henry Miller, Cendrós va projectar i promoure el Premi Sant Jordi l’any 1959 i la tradicional Nit de Santa Llúcia, es va implicar en la Nova Cançó, en la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, en Banca Catalana, en el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i en una llista inacabable d’accions que han fet de Catalunya el país que és avui.

Rere l’aroma de Floïd, hi batega amb forçaFloid un catalanista apassionat, protagonista d’episodis antològics com l’enfrontament cara a cara amb el ministre franquista Fraga. El cavaller Floïd és la història desconeguda d’un home que, per sobre de tot, creia en el seu país i la seva gent.

Genis Sinca Algué (Manresa, 1970) és periodista i escriptor. Llicenciat en Ciències de la Informació
(UAB), ha estat corresponsal a Itàlia i s’ha especialitzat en biografies i memòries. En el marc d’una vida intensa i polifacètica, ha estat model publicitari, venedor Genís-Sincad’apartaments d’estiueig, crític literari, professor d’italià i també ha fe t de negre literari. Ha viscut a Roma, Andorra la Vella, Heidelberg, Brussel·les, Besançon i ara Barcelona. Actualment escriu la sèrie estiuenca «Racons» al diari Ara, la secció «Honorables catalans» a RAC1 i és col·laborador als Divendres de TV3. Sinca va debutar en el panorama literari català amb Una família exemplar, Premi Josep Pla 2013, que descriu l’enfrontament entre els Bou i els Mirabaix, amb una sèrie de personatges potents que atrapen el lector i el sacsegen amb la força d’un realisme descarnat i punyent. Malparits! és la seva segona novel·la.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Genis Sinca.

No hi ha comentaris

T de Teatre, 25 anys!

E.V.A.

Enguany fa 25 anys de la creació de la companyia T de Teatre. Durant aquests 25 anys ha creat deu espectacles, ha representat més de 2.700 funcions i ha convocat l’assistència de prop d’un milió d’espectadors. Aquest mes de juny han estrenat el seu 11 espectacle.

t-teatreLa seva aventura original i singular comença el maig de 1991 quan cinc joves actrius acabades de graduar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona opten per no consumir-se al costat del telèfon esperant la trucada d’un director que les sol·licitin i prenen la iniciativa de volar pel seu compte.

Creen la companyia per presentar en societat el que serà el seu primer espectacle i la bategen amb el nom T de Teatre, per la debilitat que tenen totes elles al te. És un amic comú, Daniel López-Orós, qui a partir d’aleshores s’encarregarà de la producció executiva. En aquest primer muntatge a partir del text Petits contes misògins de Patricia Highsmith, la companyia aposta per la senzillesa escènica: dos tamborets, una taula, una cadira de fòrmica i una butaca són els únics elements escenogràfics. El pes de l’espectacle recau, doncs, en el text i en la interpretació de Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca. T de Teatre continuarà fidel durant uns quants anys a aquesta puresa escenogràfica, convertint-la en una de les seves constants.

Tràiler – Petits contes misògins from T DE TEATRE on Vimeo.

La segona peripècia teatral té nom masculí: Homes!, dirigida per Sergi Belbel, arriba el 1994. Disseccionen irònicament el sexe oposat a partir de creacions pròpies i d’alguns relats encarregats a quatre dramaturgs. Rosa Gàmiz decideix iniciar una carrera en solitari i l’actriu Marta Pérez entra a formar part de la companyia.

A l’abril de 1998 s’estrena Criatures, una creació sobre l’imaginari infantil, co-dirigida per T de Teatre i David Plana. Per primer cop són quatre les actrius que trepitgen l’escenari. L’Àgata Roca assumeix en aquest muntatge les tasques d’ajudant de direcció.

La primera experiència en el terreny televisiu té lloc l’any 2000 amb la sèrie Jet Lag per a la Televisió de Catalunya. Juntament amb el director de cinema Cesc Gay, la companyia crea una comèdia de situació que reflecteix la vida quotidiana de cinc amigues i els reptes que comporta la vida moderna, amb gran dosis d’humor i sensibilitat.

Tràiler – Jet Lag una sitcom de T de Teatre from T DE TEATRE on Vimeo.

El quart espectacle s’estrena al setembre de 2003. Això no és vida!, novament dirigit per David Plana, planteja situacions obsessives i compulsives contemporànies tenyides de sarcasme.

El 2006 la companyia estrena 15, un espectacle que neix amb la intenció de celebrar els quinze anys del naixement de T de Teatre.

Com pot ser que t’estimi tant és el títol del sisè espectacle de la companyia. Un thriller escrit i dirigit per Javier Daulte, estrenat el mes d’octubre de 2007. Un cop finalitzada la temporada a Barcelona, l’actriu Míriam Iscla deixa la companyia.

Delicades, escrita i dirigida per Alfredo Sanzol, s’estrena el 2010. I el novembre de 2012, estrena la segona col·laboració amb Sanzol, Aventura!.

A primers de 2014 s’estrena Dones com jo, escrita i dirigida per Pau Miró.

El 2015 T de Teatre presenta l’espectacle Premis i càstigs de l’autor i director argentí Ciro Zorzoli. Coproduït entre T de Teatre, Teatre Lliure i Grec 2015, el muntatge pretén desxifrar el misteriós tramat sobre el qual es borda la veritat escènica.

Tràiler – E.V.A. from T DE TEATRE on Vimeo.

L’onzè espectacle es titula E.V.A., i es tracta d’una comèdia sobre el dolor escrita per Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique, i dirigida pel mateix Manrique. E.V.A. s’estrena al Teatre Romea al juny del 2017 en el marc del Festival Grec de Barcelona.

No hi ha comentaris

La sultana justiciera

portadaAvui us presentem com a novetat a la biblioteca La sultana justiciera, el segon llibre d’una autora vilanovina nascuda al Marroc, Jamila Al Hassani.

La sultana Justiciera és una novel·la ambientada a la edat mitjana que ens apropa als desequilibris del món actual d’una manera a la vegada misteriosa i màgica. Es barregen els somnis amb la realitat, la innocència amb la picaresca, on conviuen les persones i els genis.
La sultana Rasha és una dona forta, segura i amb un desig frenètic de pertànyer a un món just i igualitari per tothom. El desig és molt intens, fins al punt d’enfrontar-se al seu propi pare, el gran sultà Muntassir, un tirà egocèntric que té tot al poble sotmès a la seva voluntat.
La sultana, submergida en un mar de culpabilitat, arriba a viure en el seu cos i en la seva ànima els mals de tot el poble durant els seus somnis. Aquests somnis es converteixen en malsons cada nit, sense descans, fins a dubtar de la seva pròpia ment, sense poder diferenciar entre la realitat i els malsons.

Una princesa entre les muralles de la injustícia, envoltada de riqueses però també d’abusos, presa d’una maledicció, valenta, forta i al mateix temps capaç de qüestionar el seu entorn, els seus sentiments i el seu pensament. Una protagonista a la que acompanyen altres protagonismes. Un poble oprimit, un poble que fuig de les misèries i de la violència de la guerra, dones abusades física i sexualment, expropiacions, esclavatge, són el paisatge d’una realitat, que tot i que la novel·la no estigui ambientada en un espai i en un temps concret, evoca la cruesa del món actual en moltes escenes.

Com en Les mil i una nits, la novel·la recorre diferents episodis, però en aquest cas, les nits no porten contes sinó malsons. Al Hassani, que en la seva primera novel·la, ‘La lluita de la dona bereber’, ja va explorar el món de la violència a les dones, en aquesta ocasió, amplia el paisatge humà i s’endinsa en un univers d’injustícies global, on la necessària conscienciació, és la clau per construir un món millor.

La crueltat dels diferents episodis, es compensa amb l’esperança i la força de les dones protagonistes d’un relat que no deixa indiferent. Una crida feminista sense embuts, on les dones, princeses, bruixes, mares, filles, domadores o combatents, es reuneixen en una de sola, la sultana Rasha, capaç de fer trontollar els murs de la indiferència.jamila-al-hassani

Per Al Hassani, és “necessari ser conscients del món en que vivim per a canviar-lo”. L’actual injustícia de les persones refugiades, la misèria de les guerres, la supèrbia del poder, l’explotació sobre les dones i sobre diferents col·lectius que són expulsats de la dignitat, són alguns dels paisatges humans de la novel·la.

L’autora, que va arribar amb deu anys del Marroc, reconeix “que la necessitat d’escriure em va arribar als setze anys, amb una espècie de crisi d’identitat. No era ni una jove marroquina, ni una jove catalana”. De la crisi, però en va treure una afició, que tot i la seva professió d’economista, li ha permès arribar a reconèixer que les identitats, la pròpia identitat, “no té la lluita de la dona bereberfronteres ni banderes”, és més aviat “un estat emocional, de reconeixement de qui ets, com ets…i sóc marroquina i sóc catalana, però sobre tot sóc d’aquest món”.

 

La seva primera novel·la, La Lluita de la dona bereber, també la podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat. La Samia és una jove berber que viu al Marroc, presonera de l’educació humiliant i masclista del seu pare. Tant ella i les seves germanes com la seva mare viuen pràcticament esclavitzades, sotmeses al dictamen de la veu autoritària de l’home poderós, tal com s’anomena a sí mateix el pare. Quan la Samia comprèn que no li serà possible sobreviure en aquestes circumstàncies, decideix fugir cap a les costes espanyoles i iniciar una nova vida, solitària, però plena de dignitat i esperança.

 

No hi ha comentaris

Fins als borbons! 38 dibuixants emPalmats

Si finalment resulta que és delicte riure’ns de la família reial, els autors que signen les següents pàgines passaran ràpidament a disposició judicial, o sigui que gaudiu mentre pugueu.” Del pròleg, de Jair Domínguez.

portada

Avui us presentem un llibre col·lectiu en què més de trenta dels millors il·lustradors del nostre país participen amb les seves vinyetes humorístiques, parlant de la monarquia, del rei Joan Carles i la seva família i dels últims esdeveniments a la família reial. Tots ells publiquen en els principals mitjans periòdics (diaris, revistes, setmanaris) catalans i de l’Estat: Pau Anglada, Ant, L’Avi, Bié, Jordi Borràs, Jordi Canyissà, CoNNtra, Cruz, Elchicotriste, Ermengol, Espinosa, Farruqo & Domènech, Fel, Fer, Ferran Martín, Ferreres, Franchu, Àlex Gallego, Gras, Meri Gil, Guillem, Kap, Kim, Malagón, Napi, Néstor, Nomdenoia, Pau, Ricardo Peregrina, Pierino, Plaga, Sr. Plástiko, Lluís Puigbert, Quel, Raquel G. U., Soler, Tres, Xavi.

El llibre Fins als borbons! 38 dibuixants emPalmats és un emocionat acte d’agraïment. Els ninotaires diuen estar sincerament i profundament agraïts a tota la família reial espanyola, perquè és una font inesgotable d’acudits. I és que si no existís aquesta família divinament escollida, on trobarien la inspiració?

Sense tots ells, sense les seves vides exemplars —tan sofertes, tan austeres, tan injustament criticades—, no ens podrien oferir aquesta majestuosa compilació d’acudits sobre Sa Majestat i els seus parents, amics i coneguts —elefant inclòs.
I si l’editorial va dir que ja n’hi havia prou de dibuixos, és perquè era hora de fer el llibre i vendre’l. Ells podríem haver seguit omplint pàgines i més pàgines d’acudits. Sempre d’humor blanc i benintencionat. Per si algú se sent ferit, es disculpen per endavant: «Ho sentim. Ens hem equivocat. No tornarà a passar». PUM!

Si voleu riure de valent, us heu de rendir a Fins als Borbons!, una proposta fresca i actual, una critica social a la monarquia i a als seus freqüents ensopecs. Tot fugint dels estereotips de la família, centra la seva atenció en uns blocs temàtics diferenciats:

Una vegada hi havia un rei, on se’ns mostra la transició d’en Francisco Franco cap a la família de Borbó, com ells deixen palès, una última broma del generalíssim cap al poble espanyol.

Borbó l’últim, un retrat del rei com a robot rere les seves operacions, les noves incorporacions familiars, les baralles que es produeixen entre ells i els errors comesos per altres membres de la família reial com l’idolatrat Felipe Juan Froilán, el nen de l’escopeta prodigiosa.

Em… Palma la pasta i corre, un dibuix general de la corrupció del gendre, l’Iñaki Urdangarin i els seus “txantxullos” econòmics. Un gendre simbolitzat com un gra al cul de la monarquia, estirat, prepotent i molt, molt atractiu i cregut.

Ensopegant amb la trompa acull els dibuixos i acudits sobre la cacera de Botswana, la darrera cagada del rei matant elefants o tractant-los com a un germà com diu un dels dibuixants i els seus embolics amb la Corinna. Això si, els elefants es van venjar i li van fer una bona traveta.

Amb corona o sense? Ens mostra l’actual panorama social vers la monarquia on la corona directament es fon, es desfà i esdevé mofa del poble. Serà la monarquia una institució en vies d’extinció? Això és un tema que encara hem de veure. Mèrits fan per ser els propers en caure del fil dels privilegiats.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres d’humorisme gràfic.

No hi ha comentaris

« Pàgina Anterior