Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per juliol, 2016

Swing

portada“de tot n’has fet literatura,
i encara jugues amb les grans paraules
com vida i mort,
memòria i oblit.”

“Francesc Garriga Barata, caputxí i missioner a l’Amazones; professor d’història de l’art, de literatura, d’història de la música, de llatí, de filosofia; director de la revista més bella del món (revista d’art FMR); Mestre d’artistes, advocats, periodistes, comerciants i erudits insignes, va deixar-nos mentre preparava l’edició de ‘Swing’. Ja malalt, Garriga era conscient que aquest llibre era el darrer, el comiat. En feia broma però la il•lusió de veure el llibre imprès, preparat perquè el lector en finalitzés el procés, vivificava la seva mirada blava amb la satisfacció de veure que ho deixava tot lligat.”

Tot això ens explica l’editor, escriptor, poeta i amic Marc Romera, doncs Francesc Garriga ja sabia que ‘Swing‘ seria la seva última obra publicada. Per això Romera diu que és el llibre de comiat: ‘Perquè després de molts anys d’una obra contínua, d’un poema unitari que ha anat progressant llibre a llibre, calia fer el cim abans d’abandonar.’

A Swing, l’evolució constant i coherent, sempre fidel a un llenguatgeFrancesc Garriga personal inconfusible, porta, en el seu ritme contingut d’espera, una reflexió sobre el moment en què les coses comencen a estar més enllà no només de ser possibles (per al poeta ja fa molt de temps que no ho són) sinó de ser recordades, i la incomoditat amb tot allò que es va perdre per culpa de les mentides, de les pors, de l’engany que penalitzava el desig, canvia el seu registre d’indignació per fer un repàs més elegíac de tot allò que va ser a mitges, de tot allò que no va poder ser i que ara ja és inútil desitjar. Una manera de dir adéu.

Francesc Garriga Barata (Sabadell, 1932 – 4 de febrer de 2015), és un dels poetes més importants i influents d’aquest inici de segle. El temps, sense pressa, ha anat fent visible el pes de la seva obra mentre les generacions més joves de lectors i poetes li reconeixien el mestratge i les institucions li començaven a rendir el reconeixement que mereixia amb premis, documentals, homenatges, antologies, exposicions, etc.

Aquest és el vídeo amb l’extensa entrevista que el programa (S)avis de TV3 li va dedicar al poeta.

Ha publicat diversos llibres de poesia, i a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú podeu trobar també el publicat l’any 2003, Tornar és lluny.

No hi ha comentaris

El Capitán Trueno fa 60 anys

383-189-688

El passat 14 d’abril es complien sis dècades de la publicació de la primera aparició, en la seva pròpia sèrie, de l’heroi més popular del còmic espanyol, el Capitán Trueno. Ha estat el còmic més venut de la història d’Espanya, amb dues sèries que venien 350.000 exemplars a la setmana, un milió cada mes (avui dia gairebé cap còmic supera els 30.000).

Els seus creadors van ser Víctor Mora i Miguel Ambrosio Zaragoza “Ambrós”

moraVíctor Mora va néixer el 1931 a Barcelona. Emigrat a França durant la Guerra Civil, va retornar a Barcelona el 1941. De formació autodidacta (va deixar l’escola als onze anys), va aprendre llegint llibres d’aventures i còmics. A vint anys va ser contractat per l’editorial Bruguera com a redactor i traductor.

El 1956 l’editorial Bruguera li va encarregar la creació d’un personatge de tall històric, i el guionista català es va inspirar en El Principe Valiente, d’Harold R. Foster, i Ivanhoe de Walter Scott. Fins i tot la primera aparició de Trueno, disfressat de cavaller negre en un torneig, està calcada de la pel·lícula Ivanhoe (1952).

ambrosAmbrós va néixer a València el 1913 i va estudiar magisteri però abandonà la polèmica per raons polítiques. Sempre li havia agradat dibuixar i va decidir traslladar-se a Barcelona, on va començar a dibuixar per petites editorials fins que l’èxit de la sèrie El Jinete fantasma féu que el contractessin a Editorial Bruguera, on va treballar gran part de la seva vida. Morí el 1992.

Així, el 14 de maig de 1956, es va publicar la historieta “A sangre y fuego”, amb dibuixos d’Ambrós a un preu d’1,25 pessetes i un tiratge inicial de 30.000 exemplars. Pacifista declarat, i viatger impenitent, el seu èxit va ser immediat gràcies al talent del seu escriptor i al dels seus dibuixants, ja que a Ambrós li van seguir Fuentes Man, Martínez Osete, Tomás Marco o Ángel Pardo.

1464345758838L’èxit de Trueno va fer que de seguida sorgissin imitadors, el mateix Víctor Mora va crear varis d’ells, el més famós va ser El Jabato amb dibuixos de Darnís, un personatge calcat a Trueno, però ambientat en l’època romana.

A més, El Capitán Trueno va ser un dels primers còmics, i fins i tot un dels primers productes culturals, a exportar-se a Europa, amb edicions a França (On se li coneixia com a Amic), Alemanya (Capitan Trueno), Grècia (Tpoyeno), Itàlia (Capitan Tuono), Holanda (Kapitein Donderslag) i Portugal (Capitáo Trováo). I també va triomfar a Iberoamèrica.

Després de 12 anys d’èxit, en 1968, es va deixar de produir material original, encara que el personatge va seguir present amb reedicions fins a 1977. Un gran negoci per a l’Editorial Bruguera, ja que no havia de pagar drets als autors.

Al Capitán Trueno l’acompanya la seva xicota Sigrid, una heroïna molt allunyada del prototip de companya de l’heroi; Goliath, un antic llenyataire de gran força física i que no pot passar més d’una hora sense menjar i Crispín, el personatge amb el qual s’identificaven els joves. Les seves constants bromes amb Goliath protagonitzen alguns dels moments més memorables de la sèrie.

1351700029_extras_ladillos_1_1Des de principis dels 90, quan es va presentar un ambiciós projecte de Juanma Sota Ulloa, es va parlar de la seva adaptació al cinema, i fins i tot d’una sèrie de dibuixos animats, però tots els projectes van fracassar fins a la pel·lícula El Capitán Trueno y el Santo Grial, dirigida per Antonio Hernández i protagonitzada per Sergio Peris-Mencheta que, lamentablement, no va aconseguir els resultats desitjats.

A la Còmicteca de la Biblioteca Armand Cardona trobareu totes les aventures del Capitan Trueno!

Us deixem amb el trailer de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Estratègies per a millorar la llengua escrita

En la societat d’avui dia, l’escriptura és una eina crucial de comunicació i d’accés al coneixement, fonamental per a l’evolució del pensament. Per això és imprescindible que els alumnes aprenguin a escriure amb coherència, cohesió i adequació.

portadaEl llibre que us presentem avui, Estratègies per a millorar la llengua escrita  és adreçat als professionals de l’àmbit educatiu i psicoeducatiu, i té com a objectiu potenciar la reflexió sobre els aspectes relacionats amb l’apropiació de l’escriptura i proporcionar instruments per al procés d’ensenyament i aprenentatge. El llibre està escrit per les professores Maria Josep Jarque Moyano i Esther Pertusa Venteo.

Partint de diferents marcs teòrics, es proposen activitats i situacions que afavoreixen l’adquisició del principi alfabètic i dels elements implicats en la composició del text. Es planteja una aproximació a l’escriptura des dels processos cognitius i metacognitius de planificació, textualització i revisió.

Aquesta obra és fruit d’una llarga experiència de pràctica docent, tant amb alumnes que accedeixen sense dificultats a l’aprenentatge de l’escriptura, com amb alumnes que presenten alguna necessitat educativa especial i requereixen més suport i unes estratègies específiques.

Esther Pertusa Venteo (Barcelona 1967) és logopeda i doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Professora del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació d’aquesta universitat i de la Universitat de Vic, ha impartit sobretot assignatures vinculades als trastorns del desenvolupament i les dificultats d’aprenentatge. mjjarqueS’interessa pels llenguatges oral i escrit en nens oïdors i amb sordesa. És autora diversos articles d’investigació i coautora de diversos llibres sobre la matèria. Des de 1994 exerceix de formadora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Politècnica de Catalunya i de  Universitat de Barcelona en àmbits relacionats amb la llengua oral i l’escrita.

Maria Josep Jarque Moyano (Barcelona 1970), és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i màster en lingüística per la Universitat de Nou Mèxic (EUA), actualment imparteix assignatures sobre els trastorns del desenvolupament i les dificultats en la comunicació, la lectura i l’escriptura al Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Participa en projectes nacionals i internacionals de recerca i de transferència de coneixement sobre l’adquisició del llenguatge, sobre l’ensenyament i aprenentatge de la llengua i sobre la descripció gramatical. És autora de diverses publicacions especialitzades.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú podreu trobar més informació sobre l’ensenyament de l’escriptura i sobre estratègies d’aprenentatge.

No hi ha comentaris

La Segona República a Catalunya. La llavor de la llibertat

portadesLa política catalana d’avui no s’entendria sense el pòsit que hi han deixat els fets convulsos del segle XX. Entre el 1931 i el 1936, el període de la Segona República, Catalunya va esdevenir una terra d’il·lusions, de tensió, de guerra i de revolució. L’editorial Ara Llibres n’analitza tots els detalls en la col·lecció que us presentem avui,  La Segona República a Catalunya. La llavor de la llibertat, que compta amb tres volums: ‘El temps de les il·lusions, 1931-1933’, ‘Un país en tensió, 1934-1936’ i ‘Guerra i revolució, 1936-1939’. Es tracta d’una col·lecció divulgativa dirigida pel catedràtic Jordi Casassas i coordinada pels especialistes Josep Maria Roig i Rosich, Giovanni Cattini, Carles Santacana i Joan Villarroya.

Els llibres inclouen documents com el cens dels catalans enterrats al Valle de los Caídos; la declaració de la Diputació provisional de la Generalitat signada per Lluís Companys en defensa de l’Estatut del gener d’aquell any, o la campanya contra l’Estatut publicada pel madrileny El Imparcial, el maig del 1932.

També trobareu fotografies inèdites aparegudes només en mitjans de l’època. Al primer volum ja se’n mostren 15, entre els quals una de la llotja presidencial durant el partit del Barça d’homenatge a l’Orfeó Català i que en va suposarproclamacio-republica-per-francesc-macia el tancament el juny del 1925, amb Cambó, Lluís Millet i Joan Gamper; o una de Manuel Azaña en la seva visita a Montserrat el 1932. Als següents volums hi ha imatges sense publicar de l’ebullició republicana d’un llavors joveníssim i debutant Francesc Boix, el després fotògraf català de Mauthausen.

S’hi aborden temes com l’anticatalanisme, la governabilitat del país, l’Estatut de Núria, els mitjans de comunicació i el periodisme, el sector anticlerical, la igualtat de drets entre homes i dones, els mestres i la pedagogia republicana, l’evolució dels sindicats, les grans manifestacions, els ateneus populars i l’escoltisme, entre molts altres. Tot, complementat amb biografies dels grans homes i dones que van fer possible la Segona República, gràfics i mapes que expliquen visualment les etapes del procés amb cronologies i línies del temps per entendre l’evolució i la relació dels fets.

autorsL’obra compta amb més de 150 articles escrits pels historiadors Josep Maria Solé i Sabaté, Borja de Riquer, Andreu Mayayo i Hilari Raguer, i reflexions signades per grans pensadors actuals, vinculats a la vida política, cultural, social i econòmica catalana —com Oriol Junqueras, David Fernández, Muriel Casals, Arcadi Oliveres, Francesc‐Marc Álvaro, Santi Vidal, Carme Forcadell, Vicenç Villatoro, Quim Nadal i Ramon Tremosa— que enllaçaran els valors de la República amb la Catalunya del present i del futur.

Els volums
Volum I. El temps de les il·lusions 1931-1933
¤ La mobilització del poble convertida en poder fàctic.
¤ La lluita pels drets socials, la igualtat i la defensa de la identitat catalana.
¤ L’Estatut de Núria i la posada en escena d’un govern de país català independent.

Volum II. Un país en tensió 1934-1936
¤ La diversitat política i el repte de governar.
¤ L’esclat del Bienni negre i l’inici dels enfrontaments violents.
¤ Cultura, art i ciutadania, compromesos amb la República.

Volum III. Guerra i revolució 1936-1939
¤ L’arribada de la Guerra, la militarització i el front.
¤ L’exili polític i cultural.
¤ La vida a la rereguarda.
¤ La mirada internacional.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més informació sobre la Segona República i Catalunya.

No hi ha comentaris

EAP Crew. Rap amb Ñ

El proper divendres 8 de juliol a les 21h, la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, acull a la terrassa dels llimoners el concert dels ribetans EAP Crew.

XP_eapos

EAP és l’acrònim de ‘El Arte Prohibido’ i representa un grup de joves de Sant Pere de Ribes que han crescut i compartit les seves vides. Al principi, aquesta colla d’amics quedaven per patinar amb els seus skates, però aviat es van interessar en altres aspectes relacionats amb aquesta cultura com el graffiti i també per la música Hip Hop.

D’aquesta colla, uns vuit van començar a rapejar, atrets per la immediatesa que dóna aquesta disciplina per expressar les teves idees.
Actualment, només queden quatre que van decidir seguir endavant amb aquest projecte. Són els MC’s Meits, Rata, Mih i Ches.

El grup es caracteritza per tenir un directe molt potent. La seva proposta destaca per unes lletres directes i alhora molt personals, i uns beats i ritmes molts actuals, però que no perden l’essència del rap de tota la vida.

Tot això, juntament amb els 12 anys de bagatge del grup, fa que als concerts d’EAP Crew es creï un ambient molt familiar, amb molta energia i amb molta compenetració amb el públic.

maxresdefault

El rap (nom originat en l’acrònim de l’anglès Rhythm And Poetry o Rage Against Police) és un estil musical basat en ritmes que sorgeix als barris negres novaiorquesos vinculat des de principis dels 80 als ambients de la cultura hip hop.

A Espanya el moviment arriba a finals dels ’80 a Madrid. Concretament es considera la base militar nord-americana de Torrejón de Ardoz com un dels principals punts d’entrada d’aquest estil musical a la península.

Als darrers vint anys han sorgit grans artistes a diferents zones de país. Destaquen MC’s i grups com: Violadores del Verso, SFDK, Mala Rodríguez, 7 Notas 7 Colores, Solo los Solo o Falsalarma, entre molts altres.

Per oferir-vos un tast d’aquest estil musical us hem preparat una playlist al compte d’Spotify de les Biblioteques de Vilanova:

Imagen2

Els EAP tenen diverses maquetes i alguns videoclips. Us deixem amb un dels últims ‘La calle me habla’

No hi ha comentaris

Vides fràgils, nits fosques

portadaLa Lili és una dona de trenta-cinc anys que viu amb en Yukio, el seu marit, a qui fa temps que no estima. La Haruna, la seva millor amiga, està enamorada d’en Yukio des que el va conèixer, i la Lili sospita que tots dos l’enganyen, però decideix no fer res al respecte. Un vespre coneix l’Akira, un home més jove que ella, amb el qual inicia una relació.

Aquest és l’argument de la novel·la que us presentem avui, Vides fràgils, nits fosques, de l’escriptora japonesa Hiromi Kawakami, i que ha estat traduïda per Marina Bornas Montaña. Les històries dels quatre amants s’enllacen subtilment en aquesta novel·la, en què Kawakami, amb la seva prosa sensual i concisa, ens convida a reflexionar sobre la solitud i l’essència de les relacions humanes.

Amb una serenor desconcertant per a la mirada occidental, Hiromi Kawakani ens introdueix en un relat polifònic que parla, per sobre de tot, de relacions. De sentiments. D’històries encreuades, encaixades amb la precisió d’un rellotger suís.

A partir del personatge nuclear de Lili, l’autora va cosint els fils que uneixen la resta de “vides fràgils”, la del mateix marit i els seus sentiments contradictoris d’afirmació i negació alhora del matrimoni. O de Haruna, amant de Yukio -entre altres-,hiromi-kawakami l’esperit lliure de la indecisió hedonista. Un aparent triangle amorós que esdevé, al capdavall, quadrat i pentàgon. Hexaedre.

Formulat així, l’argument podria desprendre un cert aroma de banalitat, de joc capritxós i atzarós. En la ploma de Kawakami, els dubtes i incerteses de les seues “vides fràgils” es presenten plàcidament, com el decurs d’un rierol. Amb una senzillesa formal i una serenor impactants, si és que l’associació de termes s’hi adiu al cas. Fins i tot els (pocs) episodis veritablement agitats de la novel·la es presenten amb la placidesa d’un nadó vençut per la son.

Hiromi Kawakami (Tòquio, 1958) és una de les escriptores més populars del Japó. Va estudiar Ciències Naturals a la Universitat de Ochanomizu i va ser professora de Biologia. Els seus llibres han rebut els mes prestigiosos premis literaris, que l’han convertit en una de les escriptores japoneses més llegides, amb la seva poc convencional ficció. És també coneguda com a crític literari i assagista provocativa.

De les seves novel·les també podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú aquestes:

- El cel és blau, la terra blanca: una història d’amor, que va rebre el Premi Tanizaki i que també podreu trobar en castellà;
- Allò que brilla com el mar, i
- Manazuru.

No hi ha comentaris

« Pàgina Anterior