Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Febrer, 2016

Qui em vol fer mal?

portada«Li dic que encara no ho sé i s’adona que estic mentint però no diu res, perquè em coneix massa i sap que costa fer-me xerrar si jo no vull».

La Lina Torres es desperta al costat del seu amant, en Fabrizio Simbocca, un italià aficionat a l’art que pertany a una important nissaga veneciana a qui no fa gaires setmanes que coneix. Es lleva i comença a arreglar-se per anar a treballar. Quan surt de la dutxa, es vesteix, sent l’olor de cafè acabat de fer i somriu.

Minuts més tard en Fabrizio té un tall letal al coll i es dessagna a la seva habitació. És mort.

La Lina és una jove mossa d’esquadra òrfena de pare policia i amb mala relació amb la seva mare, però es veu incapaç de descobrir qui ha assassinat en Fabrizio. Haurà de ser el mateix assassí qui trobi la Lina i li recordi que de vegades val més no conèixer qui et vol fer mal.

No sabrem mai si és bo barrejar la feina i la vida personal. Sigui com sigui, un assassinat no pot quedar sense resoldre, i la Lina remourà cel i terra, els de Barcelona i Venècia, per trobar-ne el responsable.

Xavier Vernetta Gallart és un escriptor de llarg recorregut i avui usXavier Vernetta presentem la seva primera novel·la negra, Qui em vol fer mal?, amb una protagonista femenina que no defalleix i vol arribar fins al final, peti qui peti. Veí del Barri de Mar de Vilanova i la Geltrú, és autor de novel·les de diferents gèneres, entre les quals destaquen País de llops (Premi Lleida, 2007), Parlem d’amor (Premi Fundació Enciclopèdia Catalana, 2003) i Dies de pluja.
Professor de literatura, crític literari, traductor i escriptor en català, és llicenciat en Història Contemporània i Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Les seves obres abasten gèneres com les narracions curtes, la novel·la per a adults, la novel·la juvenil o el conte infantil, entre d’altres.

El dijous 25 de febrer l’autor dirigirà el Fòrum literari La solitud i del món interior de les persones, activitat literària enfocada a la manera de conferència/col·loqui, a la Biblioteca Joan Oliva i Milà. Places limitades, cal inscripció prèvia!
A la Xarxa de Biblioteques municipals de la ciutat trobareu aquestes vint obres de l’autor.

No hi ha comentaris

Catalunya romana

portadaAvui us presentem Catalunya romana, dels professors Víctor Revilla i Joan Santacana que ens explica la història de la romanització a Catalunya. Amb aquest llibre aquests autors ens mostren com moltes de les realitats actuals només es poden explicar si coneixem aquest passat. Així fenòmens com ara el pes de Barcelona, o els lligams que mantenim amb les terres ultrapirinenques, solament els podem comprendre si analitzem el paper de Catalunya dins de l’Imperi de Roma. D’altra banda, aquesta història ens permetrà reconèixer com en som, de semblants, a aquells homes i dones que van viure en terres catalanes fa més de setanta generacions.
El professor Santacana explica al seu bloc els motius de la publicació d’aquest llibre:
L’origen d’aquest llibre rau en la constatació de la manca d’una obra de síntesi actualitzada sobre la història de la Catalunya romana, absolutament imprescindible i urgent si tenim en compte els avenços de l’arqueologia i de la recerca al llarg de les dues darreres dècades.

La història de la romanitzacióSan Boi Termes a Catalunya ens demostra com moltes de les realitats actuals només es poden explicar si coneixem aquest passat. Aixi, fenòmens com ara el pes de Barcelona en la estructuració del territori o els lligams que mantenim amb les terres ultrapirinenques, solament els podem comprendre si analitzem el paper de catalunya dins l’Imperi de Roma. Per altra banda, aquesta història ens permet reconèixer com en som, de semblants, a aquells homes i dones que van viure en terres catalanes fa més de setanta generacions, malgrat el temps que ens separa. Ens proposem fer descobrir que encara som romans!

Joan-SantacanaEl llibre constitueix una proposta per emprendre un viatge en el temps. Invitem els lectors a endinsar-se en les ciutats del país, les primeres ciutats que hi va haver, i adonar-se, per exemple, que creuar Bàrcino de porta a porta pel seu carrer principal tal vegada es podia fer amb tres o quatre minuts; els convidem també a recórrer el litoral i a identificar-ne els ports i embarcadors, i a conèixer la gran diversitat d’estructures agràries, dedicades a la viticultura o al conreu de cereals i oliveres. Hi donem a conèixer personatges que es creien remarcables, cofois de la seva riquesa, i que omplien les ciutats amb làpides autolaudatòries, però també aquell pobre soldat que, encara adolescent, va perdre la vida a Síria, en una de les moltes guerres que l’Imperi sostenia, i que va deixar una mare desconsolada i enfonsada en la tristesa més pregona. I les pors de la gent, en cadascuna de les grans crisis que va haver de patir… O la historia d’aquell bon artesà que va deixar el negoci als seus treballadors i ells, agraïts, li van dedicar un monument. Aquestes són, doncs, històries de fa prop de dos mil anys, quan encara no érem catalans…

A la Xarxa de Biblioteques municipals de la ciutat també trobareu el llibre Villa romana del Vinyet: noves aportacions de Víctor Revilla, i més de vint títols del professor Joan Santacana.

No hi ha comentaris

Anys i anys…per molts anys Club Súper 3

super3-545x189

Ahir dijous 11 de feberr es van complir 25 anys del naixement del Club Super3, el programa infantil de Televisió de Catalunya que es va convertir en tot un fenomen social a Catalunya i que compta amb gairebé un milió i mig de socis acumulats.

La idea es va importar des de Nova York quan una persona de l’equip de la Televisió de Catalunya va veure per la televisió americana un programa infantil participatiu, on els nens tenien un carnet que els donava certs avantatges.

Al llarg d’aquest quart de segle el Club Super3 ha canviat els paràmetres que abans regien la programació infantil, sobretot pel que fa a la participació i interacció dels nens i nenes. El seu gran encert ha estat el carnet de súpers que permet gaudir d’activitats fora de l’àmbit escolar o televisiu, com fer activitats esportives, veure espectacles o visitar edificis emblemàtics.

Dins l’equip del Súper3 també hi havia –i hi ha– pedagogs i d’altres professionals de la infància. Es volia fer un programa on els nens experimentessin coses i, de fet, una de les frases més mítiques de la primera etapa del programa era ‘Apaga la tele i surt!’.

Victoria-Ramon-Peris-Montse-CCMA_ARAIMA20160207_0238_57

Des de l’inici, el fil conductor del programa l’han dut alguns personatges principals que han empès el projecte: el Petri, la Nets, la Noti Press, el Megazero o el Tomàtic van ser els primers. I des de l’any 2002, quan el programa aposta per ampliar la seva audiència, incorpora nous personatges per acostar-se a edats pre-adolescents.

Des de llavors per la pantalla hi han passat protagonistes com la Ruïnosa, la Bibiana, el Jordi, el Lèmak; o el Fluski, l’Àlex, la Lila, la Pati, el senyor Pla, o el Desmond.

Imagen1

Davant l’increment de socis, el Club ha ampliat les seves activitats al llarg dels anys. El Super3 ha publicat diversos discos amb cançons pròpies, moltes de les quals han sonat a la Festa dels Súpers, una celebració gratuïta nascuda l’any 1996 i que cada any reuneix a més de tres-centes mil persones en dos dies a les instal·lacions de l’Anella Olímpica de Montjuïc, a Barcelona.

La Festa dels Súpers reuneix tots els programes i personatges del canal i s’ha convertit en un esdeveniment pràcticament únic al món; una festa de grans magnituds dirigida a un públic infantil.

Entre els valors del Super3 hi ha el foment d’hàbits saludables, com fer esport o menjar bé, el respecte a la natura, el foment de la lectura, la seguretat viària, l’interès per la música, el respecte a la diversitat o els bons usos d’internet, entre molts d’altres.

Una de les fites més importants del Club ha estat la popularització de la cançó per felicitar els aniversaris ‘Anys i Anys’.

A les sales infantils de Biblioteques de Vilanova trobareu molts dels compactes de música, dvds i les sèries que passen durant el programa: Club Súper 3

No hi ha comentaris

De Nobel a Novel

portadaAvui us presentem el llibre De Nobel a Novel: epistolario de Vicente Aleixandre a Miguel Hernández y Josefina Manresa, amb transcripció, edició de notes i pròleg de Jesucristo Riquelme, un veritable especialista en el poeta d’Oriola.

No és només un estudi preliminar que entrellaça el personal amb el literari, sinó que cada carta va acompanyada d’un peu de pàgina exhaustiu. Doctor en Filologia, catedràtic de Llengua i Literatura d’Espanya i autor d’obres com Miguel Hernández, un poeta de l’amor, la llibertat i la joventut, Riquelme treu el cap a la vida i sentiments d’Aleixandre i el seu anhel de protecció. Cartes amb passatges quotidians, literaris i crits apagats. Un amor sublimat que després hi haurà de projectar-se en la protecció i assessoria a la vídua d’Hernández, el seu fill Manuel Miguel i els seus néts.

L’estreta relació de germans i amics, i la de guia literari que va suposar la magnífica poesia de Vicente Aleixandre per a Miguel Hernández, van permetre a tots dos «estar en el secret» de les seves vides. Les cartes d’Aleixandre a Miguel Hernández i Josefina Manresa ens proporcionen interessantíssimes claus humanes per gaudir d’afectes tan íntims com poc difosos. Estem davant un exemple de vida, davant d’una amistat més enllà de la mort i davant d’un epistolari que abasta cinquanta anys (1935-1984) de la història més recent. Són 309 cartes escrites de puny i lletra d’Aleixandre, 26 de les quals són a Hernández, entre 1935 i 1938, i la resta a la seva esposa Josefina Manresa, fins a l’any de la seva mort en 1984.

Aleixandre va professar una amistat fraternal i còmpliceVicente aleixandre amb el poeta oriolà, una amistat basada en la dignitat ètica i literària. No costa gens imaginar al sevillà vaticinant davant el novell poeta Miguel Hernández: “Yo adivino en ti al escritor que escribe saturado de futuro. Tuyo es el porvenir” I així va ser.

Però ho va ser perquè Aleixandre va aconseguir que el poeta del poble no desaparegués en l’oblit del llarg túnel franquista i que la seva obra fos creixent en valor gràcies a les seves indagacions i desvetllaments per protegir, reconstruir, recopilar, ordenar i fixar la poesia del oriolà, tot aconsellant honrada i discretament a Josefina Manresa, preveient que Miguel era d’aquests escriptors primer persones, i, després, poetes de la mateixa estirp de Honestedat.

Miguel HernándezPel prestigi com a poeta del qual Miguel Hernández gaudeix joiosament avui, i per a l’estrena de la difusió internacional va ser imprescindible una figura de talla tan profundament humana com la de Vicente Aleixandre.

Són 640 pàgines que situen i fixen la relació d’amics, germans, confidents, còmplices i guies literaris entre els dos poetes. Un mestre llavors, l’altre aprenent i deixeble. Un protector i guia, l’altre jove descobridor del món. Un destinat a ser Nobel de Literatura, l’altre a ser estimat pel poble. Aleixandre en discreta presència durant el túnel del franquisme, Hernández mort a la presó al començament de la foscor i silenciat per ella; i Aleixandre vetllant perquè aquesta flama poètica no s’apagués.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més llibres d’aquests dos grans poetes del segle XX, Vicente Aleixandre i Miguel Hernández.

No hi ha comentaris

Hermann, Gran Premi del Festival d’Angoulême

El veterà autor belga Hermann, mestre de la historieta franc-belga de traç realista, ha estat guardonat amb el Gran Premi de la 43 edició del Festival Internacional del Còmic d’Angoulême, que es va celebrar el passat mes de gener, en una edició polèmica per l’escassa presència de dones entre els nominats.

premi

Hermann Huppen, de 77 anys i conegut simplement com a Hermann, es va imposar davant el britànic Alan Moore (Watchmen, V de vendetta, La Cosa del Pantà), finalista també el 2015, i davant la il·lustradora francesa Claire Wendling, de 48 anys i autora de Lumières de l’Amalou.

Wendling va ser inserida en la llista davant l’al·luvió de crítiques rebudes per no presentar a cap fémina en la primera selecció de nominats, entre els quals figuraven 30 homes.

Hermann s’uneix així a una llarga llista de premiats, composta per noms tan il·lustres com Katsuhiro Otomo, Art Spiegelman, Robert Crumb o Jacques Tardi. En paraules de l’organització, l’autor és responsable de “algunes de les obres més emblemàtiques de la historieta franc-belga per a tots els públics i un dels autors més prolífics del novè art europeu”.

Hermann va néixer al petit poble de Bévercé a Bèlgica el 1938, dissenyador autodidacta i escriptor va començar en els còmics a mitjans dels anys 60 com a membre de l’estudi d’en Michel Regnier, conegut com a Greg, on va fer diverses històries curtes que inclouen un episodi d’històries belles de l’oncle Paul.

El 1966, després d’un període d’aprenentatge, va començar publicar a la revista Tintin, iniciant-se així la seva carrera com a dibuixant de còmics amb les sèries Bernard Prince i Comanche.

CV_Int_BPrince_01_ES.indd  1869248-comanche1  Bois-Maury-15-ojo-del-cielo  jeremiah  traslashuellasdedracula_01g

El 1977 va iniciar la seva primera sèrie en solitari, Jeremiah, sèrie encara en curs, abandonat ràpidament Bernard Prince que va ser represa per un altre dibuixant. Entre el 1980 i el 1983 va il·lustrar Nic, una sèrie per la revista Spirou del guionista Morphée (Vandooren). El 1982 va deixar definitivament Comanche, va dibuixar La Cage i, el 1984, la sèrie Les Torres de Bois-Maury, un fresc medieval.

El 1991 va realitzar la seva primera obra de volum únic, Missié Vandisandi, que parla de l’Àfrica colonial, i el 1995 va publicar Sarajevo-Tango, on denuncia la guerra de l’ex-Iugoslàvia. Combinant àlbums de Jeremiah i altres obres d’un sol volum, com el western Wild Bill ha muerto, l’any 2000 va començar una col·laboració amb el seu fill Yves amb qui crearà l’anomenada ‘trilogia USA’ i altres obres.

A la Comicteca de la Biblioteca Armand Cardona trobareu exposat tots els còmics de l’autor.

Us deixem amb el vídeo oficial del Festival.

No hi ha comentaris

Xesco Boix hauria fet 70 anys

12657209_10208502718194649_8547611264402354644_o

El passat 3 de febrer, e músic, animador i cantant català de folk i de cançó infantil, Xesco Boix hauria fet 70 anys.

2008-05-06_IMG_2008-04-29_23-38-41_avdb_40___xesco_dirigeix_una_cercavila_1973_1_43En Xesco ja de ben petit va rebre tot tipus d’influències. La mare li va ensenyar a tenir interès per la música. El seu pare, Josep Maria Boix i Selva va ser un reconegut poeta del nostre país. Com tants infants de Catalunya va pertànyer al moviment escolta, de la mà de Mossèn Batlle d’ell va aprendre un munt de cançons que inclogué en el seu repertori habitual.

Amb 17 anys marxà a estudiar els Estats Units. Aquest fet li canvià la vida. Allà va sentir per primera vegada parlar de Bob Dylan, Joan Baez i Peter, Paul & Mary. Allà va aprendre els primers acords de guitarra. I allà va conèixer l’obra de Pete Seeger, una de les persones a qui més va admirar i a qui mirà d’emmirallar-se.

En tornar dels Estats Units, en Xesco s’integra al Grup de Folk que pretenia retornar a la cançó popular i fer participar activament a l’auditori. A diferència dels Setze Jutges, que s’influenciaven per la cançó francesa, el Grup de Folk pretenia recuperar la cançó catalana i deixar-se influenciar pel folk nord-americà, en aquells moments en plena efervescència.

El Grup de Folk va durar dos anys. Cadascú va concretar més la seva tasca i les seves inquietuds, necessàriament per camins diferents, i en Xesco va triar la mainada i, amb en Jordi Roure formen el grup Ara va de bo.

1191-aravadebo4Els Ara va de bo foren el primer grup d’animació infantil i els primers que es dedicaren exclusivament a la canalla. Encara ara aquells primers discs tenen una frescor i una vigència comparables a la dels discs dels Beatles. En Xesco va estar-hi tres anys, després dels quals se’n desvinculà progressivament.

L’any 1973 arriba a la seva maduresa artística i decideix dedicar-se professionalment a l’animació infantil. En Xesco tenia el títol de mestre i no volia deixar de ser mai un bon mestre.

240px-Xesco_Boix2Va convertir el seu repertori en una mena de classe cantada i va obrir el camí de les escoles per desenvolupar la tasca d’educador, i un dels seus llocs preferits per desenvolupar aquesta tasca van ser els esplais, en un dels seus llocs preferits per actuar i ensenyar cançons.

En Xesco va ser sense cap mena de dubte el pioner de l’animació en aquest país. La seva feina és encara eina de treball per a mestres i educadors i el seu material continua vigent. Al llarg de la seva vida va gravar 35 discos i cassettes i publicar 10 llibres. A més, va fer més de 6.000 cantades en directe, majoritàriament per a la mainada. La seva feina va esdevenir una lluita pacífica, però lluita. L’arma va ser una guitarra, l’eina, les cançons i la voluntat, la de canviar tantes i tantes coses.

Cançons com ‘Puff, el drac màgic’, ‘El gripau blau’, ‘Cric catacrac’, ‘Tumbalalaika’, ‘Ampolla de vi’, ‘M’he comprat un elefant’, ‘Si tu et vols divertir’, ‘Estima si vols ser feliç’, ‘Jo que no parava’, ‘La mosca’, ‘La bicicleta’… són i seran cançons de capçalera per a molts infants.

Fou un personatge valent i compromès amb el seu país i la seva llengua que gaudí d’una enorme popularitat en el món de l’animació infantil i de la música folk.

Al llarg de la seva vida, tanmateix, patí diverses crisis de malaltia depressiva que finalment el portaren a una fi tràgica l’any 1984. La seva pèrdua commocionà el món cultural i educatiu català.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu la seva música: Xesco Boix

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Febrer

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats de l’any 2016, corresponent al mes de febrer, i que inclou com sempre documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1
Entre les novetats per adults trobareu el DVD Ramon Llull: ciència i acció, amb guió d’Albert Soler i realització de Josep Oller. En l’any del 700 aniversari de la mort de Ramon Llull us apropem aquest DVD que recull la seva intensa i apassionada vida. La fe en el seu projecte el va portar a recórrer mitja Europa i una bona part del nord d’Àfrica i de l’Orient pròxim. Malgrat aquest moviment constant va produir una obra fabulosa per la seva ambició i per les seves dimensions.

Pel que fa a la literatura, us recomanem la novel·la Qui em vol fer mal?, de Xavier Vernetta. La Lina es desperta al costat d’en Fabrizio, a qui no fa poc que coneix. Comença a arreglar-se i quan surt de la dutxa se’l troba mort a l’habitació. La Lina és policia, però es veu incapaç de descobrir l’assassí. Haurà de ser el mateix assassí qui trobi la Lina i li recordi que de vegades val més no conèixer qui et vol fer mal.

A la secció infantil us presentem Els fils invisibles, de Montse Torrents. Fils invisibles, aquells que no veiem però existeixen. Fils que et connecten amb les persones que estimes, amb les persones amb qui t’ho passes bé, amb les persones de qui aprens, i rius, i jugues… Aquest àlbum il·lustrat vol ajudar la canalla a posar paraules als sentiments i emocions. Descobreix la màgia d’aquests fils enmig de les pàgines d’aquest llibre.

portades 2
De les novetats de còmics us destaquem La mondaine, de Zidrou. A l’agitat París d’entreguerres la brigada policial contra la prostitució s’encarrega de netejar de luxúria els carrers de la ciutat i evitar el comerç dels cossos. Aquesta patrulla particular, liderada per un curiós inspector aficionat al ciclisme, és popularment coneguda com “La mondaine”.

Pel que fa a la música us recomanem Woman, de Jill Scott. La musa del soul contemporani, torna amb el seu cinquè àlbum d’estudi. Des que emergís de l’escena de spoken-word del nord de Filadèlfia l’any 2000, la 4 vegades guanyadora d’un Grammy i s’ha convertit en un dels referents femenins de l’escena urban nord-americana.

Per últim, a la secció de cinema us presentem Citizenfour, de Laura Poitras. Al gener de 2013, Laura Poitras va començar a rebre correus electrònics xifrats que el seu remitent era “CITIZENFOUR”, qui assegurava tenir proves dels programes de vigilància il·legals dirigits per la NSA en col·laboració amb altres agències d’intel·ligència.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de febrer de 2016

No hi ha comentaris

Economia per tothom

economia-mundial

L’economia ha entrat de ple a les converses i al dia a dia de tothom sense que entenguem moltes vegades el seu funcionament ni el significat dels termes, ni la relació amb la resta d’aspectes de la societat.

En parlen a la televisió, als diaris, a les tertúlies, però sovint sense explicar els motius ni les possibles alternatives a la situació actual.

A les biblioteques de Vilanova tenim una bona col·lecció de títols que ens acosten a aquesta disciplina desde angles molt diversos i amb obres d’autors tan coneguts com el mediàtic economista Niño Becerra, l’exministre grec Iannis Varoufakis o el pensador Zygmunt Bauman.

varoufakis sobreviviendo 42_La-riquesa_2 100 questions 3593_ANATOMIA DE LA POBRESA A CATALUNYA adios crisi desigualdad desigualtats diario del crash economia de urgencia economia economia joves fin clase emdia islas modelo economico

Trobareu una selecció de documents exposats el primer pis de la Biblioteca Armand Cardona.

Us deixem amb una entrevista a l’economista Santiago Niño Becerra al programa divendres on parla una mica de la història de l’economia.

No hi ha comentaris

Robinson Crusoe

portada«Un matí, cap al migdia, anant a visitar el meu bot, em vaig sentir molt i molt sorprès en descobrir a la costa la petjada d’un peu descalç que es marcava amb tota claredat a la sorra. Em vaig quedar com si hagués estat fulminat per un llamp, o com si hagués vist una aparició.
Vaig escoltar, recorrent amb la mirada el meu entorn; res vaig sentir, res es deixava veure. Em vaig enfilar a terres més altes per mirar des d’allà; vaig caminar per la platja, inspeccionant cada lloc, però res no vaig trobar, tret d’aquesta única empremta ».

Avui us presentem una curosa reedició d’un clàssic de les novel·les d’aventures, Vida y estrañas y sorprendentes aventures de Robinson Crusoe, marinero e York, escrites por él mismo, de Daniel Defoe, segons la traducció que va fer Julio Cortázar per a l’edició de 1945 publicada a Buenos Aires i il·lustrada per Héctor Julio Páride Bernabó, Carybé.

dibuixos 1
Escrita en una època en què la literatura d’aventures perseguia un objectiu moralitzant, l’obra sembla lluny de ser indiferent a aquesta exigència. Així, Robinson Crusoe dóna forma a la història d’un heroi que podria encaixar en el model bíblic de desobediència, càstig, penediment i alliberament. Per això es va considerar, en paraules d’Italo Calvino, «la Bíblia de les virtuts mercantils, l’epopeia de la iniciativa individual». No obstant això, encara avui la moralitat resulta ambigua: malgrat que a les primeres pàgines el pare de Robinson li recomana que oblidi el seu desaforat afany de navegar i es faci càrrec dels negocis familiars, la seva desobediència el condueix, després d’un angoixat periple, a una vida de riqueses i benaurances.

dibuixos 2
Considerada la primera novel·la en llengua anglesa, «Robinson Crusoe» es va convertir en un best seller que va mantenir la seva hegemonia durant segles: al XIX circulaven set-centes edicions que van rebre els elogiosos comentaris de Wilkie Collins o Edgar Allan Poe.

Daniel Defoe

Daniel Defoe

Després de les seves penúries econòmiques i polític-religioses, que el van portar a la presó i l’escarni públic de la picota, Defoe publicava el 20 d’agost de 1719, quatre mesos després de la primera edició, la segona part de la seva obra: Noves aventures de Robinson Crusoe.

El personatge de Robinson Crusoe, està basat en Alexander Selkirk, un mariner escocès que desconfiant del seu capità i de la capacitat de navegació del vaixell en què es trobava, va exigir ser posat en terra. Quan el vaixell va arribar a l’illa deshabitada de Juan Fernández (ara coneguda amb el nom de Robinson Crusoe), amb la intenció d’agafar aigua dolça, ell, aprovisionat, amb un mosquet, algunes eines de fuster, roba, un llit, una olla, tabac, i el que després va resultar ser de gran utilitat espiritual, una Bíblia, va ser deixat en terra…

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu a la vostra disposició més obres de Daniel Defoe.

No hi ha comentaris

Algú com tu, de Xavier Bosch

portadaFugint de l’etiqueta d’escriptor de novel·la policíaca, Xavier Bosch es despenja amb una novel·la d’amor, gairebé romàntica, encara que no ensucrada. Com en l’amor, a la literatura cal arriscar i l’autor ho fa en canviar el registre que li era habitual, en un gir de 180º. L’acció ens situa en dos moments diferents: l’any 2006, la jove Gina descobreix un antic afer viscut per la seva mare, Paulina Homs, l’any 1981, en un curt viatge a París, que va marcar tota la seva vida. La història es basteix al damunt de pocs personatges, tres principals i tres secundaris, tots ells amb algunes coses de la personalitat o de la biografia de l’autor: recerca d’una mare morta, il·lusió, aventura i passió per la música clàssica, entre d’altres.

En declaracions a Europa Press, Bosch ha explicat que la història amaga un misteri sentimental que porta molt d’ell mateix, i que sorprendrà al públic perquè trenca amb la imatge dura que la gent sol tenir de la seva persona. “En realitat sóc un romàntic”, ha dit.

L’amor i com ens hi afrontem, semblen ser els temes cabdals de la novel·la que transcorre entre Barcelona, París, amb un protagonisme especial d’aquesta ciutat que es recreada amb un especial carinyo,  i Londres, i que incideix en el concepte que no hi ha amor sense patiment.

La novel·la vol ser també un homenatge als llibres i als llibreters, i conté picades d’ull a l’amic de l’autor, Francesc Garriga, poeta, que va morir poques hores després de saber que Bosch havia guanyat el premi Ramon Llull. També està dedicada als pares de l’escriptor, ja morts, que van professar un gran amor per la capital francesa.

Algú com tu, és una novel·la que no deixa indiferent i que es llegeix amb interès i facilitat, sòlidament travada i amb alguns passatges que no s’obliden.

Xavier Boschi Sancho és segurament molt més conegut com a periodista, home de ràdio, premsa i televisió, per molts de nosaltres, i s’està consolidant com un gran novel·lista de registres diversos.
Aquest barceloní, nascut el juliol del 1967, va estudiar Ciències de la Informació a la UAB i va iniciar la seva carrera professional ben aviat. Al món de la ràdio el trobem a la RAC1, el 2000, dirigint el programa esportiu Primer toc. Més tard, com a cap de programació i dirigint altres programes: retransmissions esportives, Cafè Baviera i El món a RAC1, que li va merèixer el Premi Ràdio Associació de Catalunya, en la categoria de Millor Programa de Ràdio.xavier-bosch
Quan va deixar la RAC1 el 2007, es dedicà més intensament a TV3, on la temporada 1993-1994 ja havia dirigit el programa Un tomb per la vida, de Joaquim M. Puyal i el 1999 havia estat guionista i director del programa dedicat al centenari del Barça, Aquest any, cent!, amb Antoni Bassas i Eduard Boet.

Des del 2009 al 2013 va dirigir i presentar el programa Àgora, també a TV3.

Com a periodista de premsa escrita va ser corresponsal de La Vanguardia a Estrasburg, articulista de l’Avui i de El mundo Deportivo. També va dirigir el diari Avui i va impulsar la creació del diari Ara.

Pel que fa a la seva trajectòria com a novel·lista, cal destacar la trilogia d’intriga protagonitzada pel periodista Dani Santana: Se sabrà tot (Premi Sant Jordi 2009), Homes d’honor (2012) i Eufòria (2014).

Amb Algú com tu  va guanyar el Premi Ramon Llull 2015. A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu més obres de Xavier Bosch.

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 27 de febrer a les 18h. Esteu convidats a participar-hi!

No hi ha comentaris

« Pàgina Anterior