Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Gener, 2016

L’Alt Penedès per camins i dreceres, 16 excursions a peu

portadaAvui us presentem una guia excursionista, L’Alt Penedès per camins i dreceres, 16 excursions a peu, escrita per Joan Domènech, Gabriel Espuñes i Fèlix Masachs, tots tres membres destacats del Centre Excursionista del Penedès. A la guia que us presentem avui els autors tornen a proposar-nos que els acompanyem en diverses excursions per l’Alt Penedès.

Excursionistes incansables com són, ens presenten un seguit de caminades per conèixer el medi físic, la història i el paisatge de la veïna comarca altpenedesenca. I ho fan en aquest llibre que ens convida a posar-nos el calçat adient, vestir-nos com cal, agafar una mica d’aigua i unes quantes fruites seques i posar-nos a caminar.

Les excursions descrites a la guia transcorren per:

1.    UN TOMB PER OLÈRDOLA. Un recorregut que ens permetrà conèixer l’entorn del conjunt arqueològic d’Olèrdola.
2.    MASIES DE MUNTANYA D’OLÈRDOLA I ELS MONJOS. Per conèixer la part de muntanya dels municipis d’Olèrdola i Santa Margarida i els Monjos.
3.    DE TORRELLETES A CASTELLET. El Parc del Foix
4.    EL CASTELLOT I ELS SEUS VOLTANTS. Aquesta ruta ens permetrà conèixer la gran riquesa dels espais naturals de l’entorn del Castellot.
5.    DEL CASTELL DE SANT MARTÍ SARROCA AL TURÓ DE SAMUNTÀ, CAN BARCELO I CAN GRAU. Un bonic passeig per l’entorn del castell de Sant Martí Sarroca.
6.    DE SANT MARTÍ SARROCA A BELLVER. Per conèixer l’essència del paisatge penedesenc.
7.    PELS LÍMITS DE TRES COMARQUES: ALT I BAIX PENEDÈS I ALT CAMP. Per gaudir de dilatades panoràmiques des del Clapí Vell o el pic de l’Àliga.
8.    LES FONTS DE PONTONS. Excursió de gran valor paisatgístic que ens donarà a conèixer una part de les fonts del municipi.
9.    LA SERRA DE SOVALS. Per conèixer entre d’altres l’imponent Mas de Pontons.
10.    LES GORJES DEL FOIX. Per gaudir d’una de les zones més feréstegues de la nostra comarca.
11.    FONT-RUBÍ I EL COLL DE LA BARRACA. Per conèixer la part alta de la zona de Font-rubí.
12.    L’AVELLÀ I LA SERRA DEL BOLET. Itinerari que transcorre per la part central de la Serra del Bolet.
13.    EL CONGOST DE VALLDELLÒS I LA SERRA DE CLIVELLERES. Una excursió per la serra de Clivelleres que ens permetrà conèixer l’Agulla de Font-rubí i l’espectacular Pas dels Lladres.
14.    GELIDA: LES FONTS I EL MONTCAU. Per apreciar algunes de les més de 140 fonts del municipi de Gelida i pujar al Montcau.
15.    D’OLESA DE BONESVALLS AL PONT DE L’ARCADA, ELS AVENCS I RETORN PER LA SERRA DE L’ORDAL. Per conèixer alguns dels més de 400 avencs del massís del Garraf-Ordal, la regió càrstica més important de Catalunya.
16.    EL PUIG DEL PAPIOL. Per conèixer l’entorn de la capital de l’Alt Penedès.
portades
Trobareu els tracks de les excursions a www.andana.cat, tot i que per accedir-hi necessitareu la guia.

 

Dels mateixos autors trobareu a les biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú les guies Caminem per l’Alt Penedès: 13 itineraris fàcils pels indrets més emblemàtics, i Baix Penedès: 17 excursions a peu.

 
A les biblioteques municipals de la ciutat també trobareu moltes més guies excursionistes de la comarca del Garraf.

No hi ha comentaris

Isabel Coixet i les seves dones (bastant) perdudes a la Filmoteca

capcelera

Isabel Coixet és la protagonista d’un doble cicle a la Filmoteca de Catalunya, una retrospectiva de la seva obra combinada amb alguns dels títols predilectes de la cineasta.

Coixet és, sens dubte, la més internacional de les directores catalanes actuals. Habitual dels festivals de cinema més prestigiosos i fins al 26 de febrer es projectaran a la filmoteca la gran majoria de les seves pel·lícules i també tot un seguit de títols que ella considera imprescindibles i amb què sovint les seves pròpies obres s’emmirallen.

La directora catalana proposa una tria que presenta la seva visió personal sobre la història del cinema i el paper que hi han jugat les dones, amb films que van des de Rebeca d’Alfred Hitchcock a La dona del costat de François Truffaut, passant per Una dona Sota la influència de John Cassavettes o Party girl de Marie Amachoukeli-Barsacq, Claire Burger

En els films escollits apareixen heroïnes femenines que han perdut el nord i són víctimes del que la directora anomena “masoquisme femení”: “Que la dona té l’esperit de sacrifici, de fer-ho tot per l’altre, fins i tot massa, això ho veiem en les pel·lícules, la literatura i la vida”, afirma Coixet.

fotonoticia_20160111135640_1280Isabel Coixet (Sant Andrià del Besòs, 1960). Es va iniciar en el món del cinema com a crítica de la revista Fotogramas. Va debutar com a directora l’any 1986 amb Massa vell per a morir jove. Deu anys després va obtenir un gran reconeixement amb el film Coses que no et vaig dir mai (1996) –realitzada en anglès i filmada als Estats Units d’Amèrica– pel qual va rebre el Premi Ondas que compartí amb Tesis de Alejandro Amenábar.

A partir d’aquesta data la seva relació amb el cinema s’ha desenvolupat amb un gran ascens internacional a la qual cosa han contribuït tenir als seus ordres els oscaritzats Ben Kingsley, Tim Robbins i Juliette Binoche, entre altres actors i actrius.

Les seves pel∙lícules, que han recorregut nombrosos festivals arreu del món, sovint barregen la tradició romàntica amb una gran sensibilitat pel que és contemporani. Isabel Coixet ha rebut diversos premis: guardonada el 2004 pel seu film Mi vida sin mi amb el Goya a millor guió original. El 2005 amb La vida secreta de les paraules, els protagonistes de les quals són Tim Robbins i Sarah Polley, obté el Goya a millor direcció i millor guió original novament. L’any 2014 rep el Gran Premi del Jurat del Festival de Films de Dones de Créteil (França), amb Ahir no acaba mai.

Fa unes setmanes es va estrenar als cinemes la seva darrera pel·lícula, Ningú no vol la nit, una aventura d’època protagonitzada per Juliette Binoche i la japonesa Rinko Kikuchi, la seva actriu fetitxe d’ençà que va protagonitzar Mapa dels sons de Tokio. El film va inaugurar la Berlinale i compta amb nou nominacions als Premis Goya.

Actualment està muntant els vídeos del projecte Spain in a Day i preparat una exposició de fotografies a París.

Podeu trobar les pel·lícules d’aquesta autora a les Biblioteques de Vilanova: Isabel Coixet

A l’espai de cinema de la biblioteca trobareu una exposició de les pel·lícules d’Isabel Coixet i també d’altres protagonitzades per algunes d’aquestes dones (bastant) perdudes.

No hi ha comentaris

Crudo: 115 recetas llenas de vida

portadaEl llibre que us presentem avui, Crudo: 115 recetas llenas de vida, és una col·laboració amb l’autora dels xefs francesos més famosos del moment, units per elaborar les receptes amb aliments crus més originals, com carpaccios, tatakis, tàrtars, ceviches i moltes més receptes amb aquests aliments com a protagonistes. Cent quinze receptes entre les quals s’inclouen sopes i dips casolans que et permetran alimentar-te de manera saludable a base d’aliments crus o poc cuinats.

Un llibre ideal per a aquelles persones preocupades per menjar sa i saludable però que no tenen temps o ganes d’estar entre fogons. Per descobrir el veritable sabor de les verdures, aprofitar al màxim totes els beneficis de les fruites i gaudir d’una alimentació natural que ens permeti cuidar-nos millor.

És important per a la nostra salut alimentar-nos amb el menor nombre d’alimentsfoto processats i Crudo: 115 recetas llenas de vida és un aliat perfecte per aconseguir-ho.

El crudivorisme està de moda, i molts famosos el practiquen: Natalie Portman, Sting, Demi Moore ja s’han unit a aquesta tendència que a l’estat cada vegada té més seguidors. Es tracta d’una pràctica alimentària consistent en alimentar-se d’aliments “vius”, molt sovint verdures provinents d’agricultura biològica. Aquestes matèries primeres ha d’estar poc o gents el·laborades.

El llibre inclou les adreces dels locals parisencs més Delphine de Montalierimportants en els quals se serveix aquest tipus de receptes, així com a unes fotografies i un disseny molt acurat.
La seva autora, Delphine de Montalier escriu llibres gastronòmics i és una estilista culinària de renom, col·laborant regularment amb prestigioses revistes de cuina.

No hi ha comentaris

Mor David Bowie

todas-las-caras-bowie-1452509361225

Avui ens hem llevat amb la notícia que David Robert Jones més conegut com a David Bowie, Ziggy Stardust, El Duc Blanc o El camaleó del Rock, havia mort a causa d’un càncer contra el qual lluitava des de fa 18 mesos.

Bowie va complir 69 anys el passat 8 de gener i tot just aquell dia es publicava el seu nou àlbum, Blackstar, el vint-i-cinquè en la seva carrera. Un regal de comiat pels seus seguidors ha dit Tony Visconti, el seu amic i productor al llarg dels seus cinquanta anys de carrera musical. Un disc amb només set cançons amb ires de jazz i tocs d’electrònica. El primer senzill titulat ‘Lazarus’ i que al·ludeix a la resurrecció bíblica era tota una premonició.

En els darrers anys, Bowie no concedia entrevistes ni feia concerts, la seva darrera actuació en directe va ser l’any 2006 a Nova York.

David Bowie va néixer a Brixton, Londres, fill d’una acomodadora d’un cinema i un treballador d’una ONG. El seu germà gran li va introduir el verí de la música. Primer va ser el jazz i després el rock i David va formar les seves primeres bandes a l’adolescència. Va adoptar el cognom artístic de Bowie per diferenciar-se de Davy Jones, del Monkees i va emprendre la seva carrera en solitari a mitjans dels anys 60.

david_bowie_legend_heroes_ziggy_stardust_hd-wallpaper-1639383

El seu primer èxit va ser ‘Space Oddity’, el tema que donava títol al seu segon disc, en 1969. Hunky Dory (1971) i The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders of Mars (1972) van fonamentar la seva llegenda global. La segona meitat dels setanta va portar l’anomenada trilogia de Berlín, els seus discos amb Brian Eno, inclòs l’immortal Heroes (1977).

Als anys  vuitanta va abraçar el pop i va baixar a la pista de ball, amb èxits com Let’s Dance (1983).

Bowie va adoptar diferents personalitats artístiques, amb la qual cosa era difícil interpretar les lletres de les seves composicions fora d’aquest marc interpretatiu. Això sí, la construcció de cadascuna d’aquestes personalitats era precisa i responia a inquietuds musicals concretes.

Amb els seus discos, les seves aparicions cinematogràfiques i les seves looks, David Bowie deixa una petjada inesborrable en la música i en la cultura popular de l’últim mig segle. Estava casat des de 1992 amb la model Iman, amb qui va tenir una filla Alexandria Zahra, que ara té 15 anys. Bowie tenia també un altre fill, Duncan Jones, director de cinema, fruit del seu matrimoni el 1970 amb Angela Barnett.

duncan alexandria

Bowie va destacar també com a actor i va protagonitzar mítiques pel·lícules dels anys ’80 com Dentro del Laberinto de Jim Henson, El ánsia de Tony Scott i Feliz Navidad Mr.Lawrence de Nagisha Oshima, a part de participar en petits rols a pel·lícules com Panaroma para matar, La última tentación de Cristo, Basquiat, El truco final o, fent d’ell mateix, a Zoolander.

A les Biblioteques de Vilanova trobareu la seva música i les seves pel·lícules, així com altres documents que tracten sobre la seva vida i trajectòria: David Bowie

Us deixem amb la llista de reproducció amb els millors dels seus temes que han elaborat els companys del Prestatge de Música de la Biblioteca Virtual de la Diputació de Barcelona.

No hi ha comentaris

‘Citizenfour’ de Laura Poitras

518ZAHcGiPLAquesta setmana podreu trobar com a novetat a l’espai de cinema el controvertit documental de Laura Poitras, Citizenfour, guanyador del Premi Òscar al Millor Documental l’any 2015.

El film tracta sobre Edward Snowden i l’escàndol d’espionatge de la NSA.

El gener de 2013, Laura Poitras va rebre un correu electrònic xifrat d’un desconegut que es feia dir Citizen Four (Ciutadà Quatre). En el correu, el desconegut li oferia informació privilegiada sobre les pràctiques il·legals d’escoltes telefòniques de la NSA i altres agències d’intel·ligència. Poitras ja havia estat treballant durant diversos anys en una pel·lícula sobre els programes de seguiment i espionatge dels EUA, resultants dels atacs terroristes de l’11 de setembre de 2001.

El juny de 2013 Laura Poitras va anar a Hong Kong amb la seva càmera per a la primera reunió amb el desconegut, que es va identificar com Edward Snowden. A la trobada també hi va assistir el periodista d’investigació Glenn Greenwald i el periodista d’intel·ligència de The Guardian, Ewen MacAskill. Després de la primera reunió, se’n van fer diverses més. Els enregistraments que se’n van fer formen la base de la pel·lícula.

Edward-Snowden-Glenn-Greenwald-David-Miranda-Laura-Poitras

El film narra amb un detall inèdit l’anomenat “cas Snowden”, en una estranya conciliació entre el cinema documental, la denúncia política i la informació privilegiada, que en certa mesura s’experimenta com una pel·lícula d’espies però sota la consciència que tot el que veiem i escoltem és real.

Laura Poitras (Boston, 1964) és una directora de documentals, productora i periodista estatunidenca que resideix a Berlín. Quan va acabar la secundària, Poitras es va traslladar a San Francisco on va estudiar a l’Arts Institute i va tenir contacte amb directors de cinema experimental. L’any 1992 va instal·lar-se a Nova York i va començar a treballar al món del cinema al mateix temps que estudiava teoría social i política.

Laura Poitras on the roof of Archimedes Exhibitions in Berlin. Poitras moved to Berlin to escape the

Poitras va dirigir diversos documentals però va començar a ser reconeguda amb els seus documentals sobre els diferents aspectes de les intervencions nord-americans a l’Orient Mitjà. La seva visió crítica sobre el tema va fer que fos inclosa als archius del Departament de Seguretat Nacional com a persona que amenaçava el país.

A partir d’aleshores va començar a investigar sobres els programes d’espionatge de l’Agencia Nacional de Seguretat i va descubrir que s’aplicaven també als ciutadans nord-americans.

Edward Joseph Snowden (Wilmington, 1983) és informàtic i ex-treballador de la CIA, que treballà per una empresa contractada per l’Agència de Seguretat Nacional (NSA) dels Estats Units.

Va ser conegut com a revelador que va transmetre a la premsa informació classificada sobre el programa Prism de la NSA, que compren una vigilància massiva de la internet tot arreu al món. Snowden va deixar els EUA i després del seu pas per Hong Kong va trobar asil polític a Russia.

Actualment és director de la Fundació ‘Freedom of the press’ que es dedica a defensar un periodisme d’interès públic focalitzat en exposar males praxis, corrupció i violació de lleis als governs del món.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Asalto a las panaderias

Layout 1Una nit, molt tard, assetjada per un sobtat atac de fam, una parella que tot just ha començat a conviure i gairebé no té menjar a casa decideix sortir a buscar un restaurant obert on poder saciar-se. L’home confessa a la seva companya que ja ha patit un altre episodi similar en el passat, resolt amb l’assalt a un forn, on ell i un amic de l’època van poder menjar pa fins a atipar a canvi de rebre una imprecisa maledicció i escoltar sense ganes la música preferida del forner, fanàtic de Wagner. Desaforada, la parella cedeix a la pressió de la fam i surt a la nit de Tòquio armada amb una vella escopeta, buscant l’olor a pa.
Aquest és l’argument del llibre que us presentem avui, Asalto a las panaderias, del japonès i etern candidat al Premi Nobel de literatura Haruki Murakami, un conte il·lustrat per Kat Menschik.

“Ganivet en mà, avancem pel carrer a pas lent. Igual que en Solo ante el peligro. Els proscrits que van a enfrontar-se a Gary Cooper. A mesura que ens acostàvem augmentava l’olor del pa al forn. Com més intens era l’olor, més s’inclinava la pendent que ens conduïa al mal …”

Murakami, de nou, ens sorprèn amb una inversemblant història, protagonitzada per éssers solitaris i organitzats, amb els que emfatitzen des del primer paràgraf. De lectura ràpida, es tracta d’una petita joia, tant pels seus textos com per les seves il·lustracions. Imprescindible per als seus incondicionals.

Haruki Murakami (Kyoto, 1949) és un conegut escriptorharuki-murakami i traductor japonès que ha publicat diversos best-sellers i col·leccions de contes. El 1986, després de l’enorme èxit de la seva novel·la Norwegian Wood, va abandonar el Japó per viure a Europa i Amèrica, però hi va tornar el 1995 després del terratrèmol de Kobe, ciutat on va passar la seva infantessa. La ficció de Murakami, que sovint és titllada de literatura pop per les autoritats literàries japoneses, és humorística i surreal, i al mateix temps reflecteix la solitud i l’ànsia d’amor en una manera que commou lectors tant orientals com occidentals.

A les biblioteques municipals de la ciutat podreu trobar més obres de Haruki Murakami a la vostra disposició.

La història que us hem presentat avui, va ser portada al cinema en 2010 pel mexicà Carlos Cuarón (‘The Second Bakery Attack’, en un curt de deu minuts amb Kirsten Dunst, Lucas Akoskin, Brian Geraghty i Sherry Gordon) que podeu visionar aquí.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – gener

SelNovetats
Aquesta és la selecció de novetats de l’any 2016, corresponent al mes de gener, i que inclou com sempre documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades1
Entre les novetats per adults trobareu Despertad al diplodocus, de José Antonio Marina, un assaig provocador que vol situar en el punt de mira públic el debat sobre el model escolar. El nostre sistema educatiu és com un dinosaure adormit, un organisme pesadíssim en un irritant estat de passivitat. Aquesta inèrcia afecta fins i tot als bons professors, que es troben cansats de lluitar contra un ambient desanimat i ple d’excuses.

Pel que fa a la literatura, us recomanem la novel·la Vae Victus, d’Albert Sánchez Piñol, la continuació de Victus, amb noves aventures de l’enginyer Martí Zuviría. Començant l’endemà de la caiguda de Barcelona, poc abans que Zuviría fugi a Amèrica, on ajudarà els indis yames en la guerra contra els anglesos. Després tornarem a Catalunya, però també anirem a Londres, Alemanya i Nova Zelanda.

A la secció infantil us presentem Stína: la nena de gel, de Lani Yamamoto. Stína sempre tenia fred. A l’estiu, vestia mitges i mitjons i no podia ni apropar-se a una piscina. A l’hivern encara era pitjor, no sortia mai, mai, de casa. Com podien la resta de nens jugar a fora? Que no es morien de fred? Fins que un dia, la visita d’uns nens escalfarà el seu cor i canviarà la seva vida per sempre.

portades2
De les novetats de còmics us destaquem Los guardianes del Louvre, de Jiro Taniguchi. Després de passar un mes al museu del Louvre, Taniguchi signa un relat en colors directes ple de delicadesa, una travessa temporal i artística en la qual descobrim figures tutelars, familiars i desconegudes… els guardians del Louvre!

Pel que fa a la música us recomanem Music in exili, de Songhoy blues, una de les bandes indie més joves del panorama musical a Mali i que transpiren una gran influència blues a les seves cançons. Combinen la música d’arrel amb els aires rock&roll i blues que els varen donar a conèixer internacionalment amb el documental They Will Have to Kill Us First: Malian Music in Exile.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la sèrie Twin Peaks, creada per Mark Frost i David Lynch, una sèrie de culte que va esdevenir en fenomen social a començaments dels 90 i que ara podran gaudir els aficionats al gènere amb aquesta edició especial. “L’excèntric agent del FBI Dale Cooper arriba a Twin Peaks, una petita població muntanyosa, per investigar el brutal assassinat de la jove i bella Laura Palmer”.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de gener de 2016

No hi ha comentaris

Una historia de la Música.

Una Historia de la MusicaAvui us presentem com a novetat el llibre Una historia de la Música. La contribución de la música a la civilización, de Babilonia a los Beatles.

El seu autor, Howard Goodall, és un reconegut compositor que ha guanyat diversos premis per les seves creacions per a musicals i bandes sonores per al cinema i la televisió. També va escriure i va presentar una versió per a televisió de Una història de la música, que va ser emesa per la BBC amb gran èxit d’audiència. El llibre ha estat traduït a sis idiomes i s’han venut ja més 20.000 exemplars només al Regne Unit. Inclou una llista de reproducció amb temes clàssics i contemporanis que constitueix un repàs pels moments clau de l’evolució musical.

Fa no tant de temps, la música era un murmuri ocasional i feble en un paratge silenciós. Ara és tan ubiqua com l’aire que respirem. Com diables va passar aquell miracle?
La música és una part intrínseca de la vida diària i, tanmateix, la història del seu desenvolupament, des d’unes simples notes fins l’orquestració més rica, pot semblar un tema complex, per a especialistes.

 

En la seva àgil gira al llarg de 40.000 anys de música, des dels instruments prehistòrics fins al pop actual, Howard Goodall prescindeix de biografies pesades, etiquetes inútils i terminologia passada de moda.
En el seu lloc, ens relata l’evolució de la música tal com va passar,Howard-goodall idea a idea, de manera que cada innovació musical: l’harmonia, la notació musical, el teatre cantat, l’orquestra, la música per a la dansa, la gravació, la retransmissió,… ens impacta amb la seva força original.
Se centra en els canvis, quan i per què van ocórrer, escollint els descobriments que van revolucionar el so creat per l’home i retratant vivament als visionaris de la música, des del poc conegut Pérotin al colós Wagner.
Pel camí, també ofereix clares descripcions del que és la música i com funciona: de què van les escales, per què alguns acords sonen rars i què tenen en comú les cançons pop de les últimes dècades …

Una història de la música és el relat de la nostra necessitat d’inventar, connectar, rebel·lar-nos i entretenir-nos.
El text de Goodall, bell, clar i persuasiu, és tant un himne a l’esforç humà com un mapa revolucionari del nostre viatge musical.

A les biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu més de trenta títols relatius a la història de la música.

No hi ha comentaris

« Pàgina Anterior