Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Desembre, 2015

Música de Ministrers: selecció de repertori dels Ministrers de la Vila Nova

PORTADAAvui us presentem un nou volum de la col·lecció Calaix de Solfa, que està coeditada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Amb aquest volum ja són setze els llibres que formen part d’aquesta col·lecció, que té el propòsit de publicar fons documentals recuperats, tant de gralla com d’altres instruments tradicionals catalans, i alhora impulsar l’edició de nous arranjaments de temes populars i composicions originals.

L’edició del llibre Música de Ministrers: selecció de repertori dels Ministrers de la Vila Nova ha estat a cura dels vilanovins Francesca Roig i Galceran i Xavier Orriols i Sendra. Els textos són de Xavier Orriols.

A principis dels vuitanta, gent d’arreu del país amoïnada per la imminent pèrdua de les nostres tradicions, ens posàrem a reconstruir, recuperar i, si calia, reinventar el calendari festiu del cicle de l’any i de la vida amb uns llenguatges que volíem sentir-nos com a propis. Els autors del llibre i tots els músics dels Ministrers de la Vila Nova també estaven per la feina. I la primera vegada que molts neòfits poguérem escoltar els colors i les textures d’una formació tan ben equilibrada, serví per obrir la ment i el pensament del què i del com podíem fer les coses.

La música, els instruments i els músics tradicionals són ben vius ara, trenta anys després d’aquells inicis. I per què? Doncs sens dubte perquè sempre han estat, són i seguiran servint per a diverses utilitats; és a dir, la música tradicional porta implícita una funcionalitat que el músic d’ofici coneix i domina. Sense aquesta, la música passa a ser un mer concert o ball, que no és poca cosa!

La selecció que ara la col·lecció Calaix de Solfa ens brinda té la gran virtut d’haver estat rodada empíricament per carrers i places, acompanyant autoritats, balladors, gegants i bestiari. I, per tant, es tracta d’un repertori que acompleix amb escreix moltes de les funcionalitats d’aquesta música tan nostra i que, malgrat tingui o no antiguitat, ens segueix posant la pell de gallina.ministrers-de-la-vilanova

Els Ministrers de la Vila Nova van néixer amb l’objectiu de recuperar les antigues cerimònies i rituals, així com els vells repertoris. Un conjunt format per músics coneguts com a mitja cobla, que consisteix en una cornamusa (gaita), flabiol i un tambor, amb els que es van afegir altres instruments com Tarotas (oboè popular), la trompa (el corn) i el fiscorn. El resultat és un conjunt de Ministrers de Cobla que duran a terme l’acompanyament musical de la dansa i els gegants així com altres activitats i protocols.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: ‘Isabel’

AIsabel_Serie_de_TV-141985918-largequesta setmana podreu trobar com a novetat la primera temporada de la sèrie Isabel. Produïda per Diagonal TV i TVE es va estrenar a La 1 de Televisió Espanyola el 10 de setembre de 2012 i ha tingut tres temporades.

Es tracta d’una sèrie de ficció inspirada en la vida de la reina Isabel la Catòlica i està protagonitzada per Michelle Jenner i Rodolfo Sancho que interpreten als Reis Catòlics.

Els tretze capítols d’aquesta primera temporada ens expliquen tretze anys de la vida d’Isabel, des de 1461 a 1474 i narra part de la seva infantesa, el seu matrimoni amb Fernando el Catòlic i el seu dur camí cap al tron de Castella.

Aquesta és la història d’una dona que va decidir ser la propietària del seu destí sense saber els molts sacrificis que això anava a comportar, que no van ser pocs.

La seva infància va quedar malmesa quan ella i el seu germà Alfons, es van veure obligats a deixar casa seva i la seva mare per anar a viure a la Cort amb el seu germanastre, el rei Enrique IV.

Des de molt jove va estar involucrada amb els assumptes de palau i amb la mort del seu germà molts nobles decideixen donar-li suport per convertir-la en princesa d’Astúries i legítima hereva al tron.

Isabel es va negar a unes noces imposades i va defensar el seu dret a triar espòs, casant-se finalment amb Fernando d’Aragó sense un permís papal i havent de suportar després, insults i limitacions econòmiques però finalment convertint-se en reina.

Però la sèrie, més enllà dels fets històrics, narra les passions, emocions i renúncies d’una dona avançada al seu temps que va rebutjar ser figura decorativa i moneda de canvi. D’una dona, amb els seus defectes i virtuts, que va aconseguir un poder només destinat fins llavors als homes. I que no trigaria a afrontar reptes que ningú podia imaginar.

arbol

Isabel va ser vista per més de 4 milions d’espectadors i va guanyar el Premi Ondas a la Millor Ficció Nacional i a la Millor Intèrpret de Ficció Femenina, entre molts altres premis i nominacions.

Us deixem amb el tràiler de la sèrie.

No hi ha comentaris

Mostra de Cinema Italià de Barcelona

12274725_1277650982252398_2636906668897295783_n-630x901De l’11 al 17 de desembre es celebra la quarta edició de la Mostra de Cinema Italià de Barcelona (MCIB), organitzada per l’Istituto Luce Cinecittà en col·laboració amb l’Institut Italià de Cultura de Barcelona i sota el patrocini del Ministeri de Cultura italià i del Consolat General d’Itàlia a Barcelona.

El repte d’aquesta iniciativa és el de convertir Barcelona en una plataforma privilegiada per a la difusió del cinema italià a Espanya, amb una acció que va en la mateixa línia d’altres molt semblants que l’Istituto Luce Cinecittà porta a terme en diferents països.

La MCIB proposa una fórmula única al panorama cinematogràfic mundial, ja que les pel·lícules que es projectaran a Barcelona representen una selecció del millor cinema italià que ha passat pels Festivals de Berlín, Cannes, Locarno, Venècia, Toronto i Londres d’aquest any: un festival de festivals que reunirà, en un únic esdeveniment, les millors pel·lícules italianes del 2015, que encara no han tingut estrena comercial a Catalunya.

El programa d’enguany consta de 8 llargmetratges i 2 projeccions especials així com vuit curtmetratges que optaran al Premi CSCI al Millor Curtmetratge. El premi està dotat amb 2.000€ i el jurat estarà presidit pel crític Jaume Figueras i format per l’Augustí Argelich, director del FILMETS de Badalona entre altres tasques i la realitzadora italiana Laura Bìspuri.

programació

A la Biblioteca us hem preparat una exposició amb el nostre fons de cinema italià des de obres clàssiques del neorralisme amb autors com Visconti, Rossellini, De Sica a els filmes més actuals de realitzadors com Tornatore o Sorretino, passant per les comèdies de Nanni Moretti o els films del provocador Pasolini. Trobareu totes aquestes pel·lícules a l’espai de cinema.

No hi ha comentaris

El último adios

Avui us presentem el llibre El último adios, una història de misteri orquestrada per personatges pintorescos i ambientada entre els anys trenta i l’actualitat. Una novel·la excepcional com només Kate Morton, autora d’El jardí oblidat, La casa de Riverton, Las horas distantes i El cumpleaños secreto sap fer-ho.
portades

Totes les famílies tenen secrets. I, per a algunes, n’hi ha prou només amb un esdeveniment per canviar-ho tot.
portadaUn nen desaparegut… Juny de 1933: a Loanneth, la mansió en el camp de la família Edevane, tot està net i lluent, a punt per a la tan esperada festa de solstici d’estiu. Alice Edevane, de setze anys i escriptora en potència, està especialment il·lusionada. No només ha trobat el gir argumental perfecte per la seva novel·la, també s’ha enamorat perdudament de qui no hauria. Però per quan arribi la mitjanit i els focs artificials il·luminen el cel estival, la família Edevane haurà patit una pèrdua tan gran que haurà d’abandonar Loanneth per sempre…
Una casa abandonada… Setanta anys més tard: després d’un cas especialment complicat, Sadie Sparrow, investigadora en Scotland Yard, està complint un permís forçós en el seu treball. Refugiada a la casa del seu avi a Cornualla, aviat comprova que estar ociosa li resulta complicat. Fins que un dia arriba per casualitat a una vella casa abandonada envoltada de jardins salvatges i espessos boscos i descobreix la història d’un nen petit desaparegut sense deixar rastre…
Un misteri sense resoldre… Mentrestant, a l’àtic d’una elegant casa a Hampstead, la formidable Alice Edevane, ja anciana, porta una vida tan acuradament planejada com les novel·les policíaques que escriu. Fins que una jove detectiu comença a fer preguntes sobre el seu passat familiar en un intent per desenterrar l’intricat embolic de secrets dels que Alice ha passat tota la seva vida tractant d’escapar…

L’escriptora australiana pinta en la seva cinquena novel·la, amb un estil gòtic contemporani, una història que combina romanç i misteri orquestrada per personatges pintorescos. L’altre ingredient de la seva fórmula d’èxit és Anglaterra. Sempre Anglaterra. Una passió que la novel·lista arrossega des de la seva infància, marcada per l’obra dels millors escriptors del país anglosaxó, com Dickens, les germanes Brönte o Jane Austen.

A Kate Morton li agraden els secrets. Ells són la matèria primera amb quèKate Morton ha construït una meteòrica i exitosa trajectòria literària. Les seves històries transiten per diferents dècades del segle XX i estan protagonitzades sempre per dones, però han aconseguit atrapar un públic heterogeni.

Kate Morton va créixer a les muntanyes del sud-est d’Austràlia, a Queensland. Posseeix títols en art dramàtic i literatura anglesa i és candidata doctoral a la Universitat de Queensland. Viu amb el seu marit i fills a Brisbane. La seva primera novel·la, La casa de Riverton, es va publicar amb enorme èxit a 38 països, va aconseguir el número u en molts d’ells i ha venut més de dos milions d’exemplars a tot el món. El jardín olvidado, amb unes vendes que superen els quatre milions d’exemplars, va suposar la consolidació absoluta d’aquesta autora i li va comportar el reconeixement massiu de la crítica i els lectors. Las horas distantes és la seva tercera novel·la; publicada simultàniament a Austràlia, Gran Bretanya i Estats Units, es va convertir immediatament en un best seller.

No hi ha comentaris

David Carabén presenta ‘La forma d’un sentit’ a l’Auditori Eduard Toldrà

portadaDemà divendres 11 de desembre a les 21h, David Carabén, guitarra, veu i principal compositor de Mishima presenta a l’Auditori la posada en escena del seu llibre La forma d’un sentit (Empúries, 2015). Un treball literari on recopila les lletres de la seva banda comentades per ell mateix i epilogades per en Sergi Pàmies.

Carabén estarà a l’Auditori d’una forma íntima, acompanyat de Marc Lloret al piano i Pablo Fernández a la trompeta. En el directe també repassarà temes que habitualment no formen part del seu repertori, com poemes de Joan Vinyoli i versions d’alguns dels seus referents com Serge Gainsbourg, Randy Newman, Neil Hannon.

Mishima és avui dia el grup que està més en forma del panorama nacional i David Carabén, el líder, és una de les figures centrals d’aquesta escena, per carisma, talent i presència. Les seves lletres marquen un abans i un després en la manera de fer música en aquest país. Mai ningú abans, des del pop, havia cantat d’aquesta manera a l’amor.

I per això ha arribat el moment de donar-li el caire literari que es mereixen, així com ha passat amb els grans lletristes del pop anglosaxó com Lou Reed, Bob Dylan, Leonard Cohen… En aquest llibre, els lectors no només trobaran les millors cançons de Mishima, sinó que també en David els explicarà el seu univers creatiu i comentarà els temes.

Carabén és des de 1999 el líder d’una de les bandes clau de l’escena musical del país, Mishima. Han facturat set discos d’estudi, els dos primers dels quals van ser enregistrats en anglès, fenomen habitual en els grups barcelonins del tombant del mil·lenni.

A partir de Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa (2005), Carabén es decanta pel català per construir un univers simbòlic molt poderós que l’ha convertit, sens dubte, en la veu d’una generació. Els discos posteriors, Set tota la vida (2007), Ordre i aventura (2010), L’amor feliç (2012) i L’ànsia que cura (2014), han confirmat Mishima com la banda més estimada pels seus fans gràcies a unes lletres que combinen amb precisió el pop i la cançó.

Podeu llegir els primers capítols del llibre aquí i a les Biblioteques de Vilanova trobareu els discos de Mishima.

Us deixem amb l’entrevista que li van fer a l’autor a Olot Televisió.

No hi ha comentaris

20 anys mort Joan Magrinyà

portada

L’11 de setembre de 2015 va fer 20 anys de la mort del mestre Joan Magrinyà Sanromà a Vilanova i la Geltrú.

Per aquest motiu l’Associació LICEXBALLET, formadaJoan-Magrinya1 majoritàriament per antics ballarins del Ballet del Gran Teatre del Liceu, ens proposa una gala de dansa per recordar la figura del mestre. De la mateixa manera que en la gala de dansa de l’any 2013, la col·laboració entre l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Teatre Principal farà possible, també ara, una nova nit de dansa a Vilanova i la Geltrú.

Aquest any 2015 es compleix també el 70 aniversari de la creació de la secció de dansa de l’Institut del Teatre, de la qual Joan Magrinyà va ser el primer responsable. LICEXBALLET ha tingut especial interès a presentar de nou una representació dels alumnes del Conservatori de Dansa de l’Institut del Teatre per mostrar, de manera eloqüent, que el que va iniciar Joan Magrinyà l’any 1945 continua actualment amb la  mateixa vitalitat i  qualitat artística.

La gala tindrà lloc el proper dissabte dia 12 de desembre a les 21 hores al Teatre Principal, i les companyies i ballarins i ballarines que intervendran son aquests:

Cecília Segovia i Carlos Bonilla. Dansa clàssica
Williams Castro Companyia de Dansa. Dansa contemporània
Escola de Dansa Asunción Aguadé
Alumnes del Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona. Dansa clàssica, dansa contemporània i dansa espanyola.

vilanovins-illustres_joan-magrinya   Joan Magrinyà i Sanromà (Vilanova i la Geltrú, 23 de desembre de 1903 – 1 de setembre de 1995). Ballarí, coreògraf i mestre de dansa, és considerat la figura masculina més rellevant del ballet clàssic espanyol de la primera meitat del segle XX. Ocupa un lloc capital i decisiu en la història de la dansa a Catalunya. Des de 1937 i fins 1977 va ser primer ballarí i coreògraf del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Al llarg de la seva carrera va guanyar diferents premis i distincions com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura, Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i Medalla de Plata de la Ciutat de Vilanova i la Geltrú.

El 1999 l’Ajuntament li va dedicar un opuscle de la sèrie Retrats, que podreu consultar aquí.  A les biblioteques de la ciutat podreu trobar diversos documents sobre la vida i l’obra del Mestre Magrinyà.

No hi ha comentaris

Cómo elaborar cerveza casera – Vè FES-T’HI

portadaAquest cap de setmana torna a la ciutat el Vè FES-T’HI, l’únic Festival d’hivern de cervesa artesana del nostre país.

Per aquest motiu us presentem una novetat a la biblioteca, el llibre Cómo elaborar cerveza casera, de Greg Hughes.
Al llibre descobrirem com realitzar una extensa pluralitat d’exquisides cerveses: als, lagers, de blat, herbàcies, condimentades i afruitades.
L’autor ens explica com realitzar cervesa casolana amb cent receptes de cerveses de tot el planeta, consells de cervesers i fotografies a tota pàgina de les cerveses un cop acabades.
Hi trobarem imatges detallades de tots i cadascun dels passos que ens indiquen que fer en totes i cadascuna de les etapes del procés d’elaboració, tant per a principiants com per especialistes.
Amb aquest llibre sabrem tot el que cal per fer la cervesa perfecta…Fes-t'hi

Totalment consolidat, aquest any el FES-T’HI obrirà les portes el dissabte dia 12, de 12 a 24 hores, a la Nau del Museu del Ferrocarril (plaça d’Eduard Maristany s/n), organitzat de nou per l’associació Singlot, que promou la cervesa de qualitat i el producte local i sostenible.

Enguany hi participaran una vintena de productors que oferiran un centenar de cerveses artesanes diferents. La majoria de cerveseries són catalanes però també es comptarà amb la participació de dos convidats estrangers. Es tracta dels anglesos Moor i els italians Birra del Borgo. Tots els productors estaran presents el dia de la fira per servir i explicar de primera mà el seu producte.

Paral·lelament a l’espai firal, durant tot el dia es duran a terme diverses activitats divulgatives. Com a novetat, a les 12 h de dissabte es realitzarà una cocció popular de cervesa artesana, per donar a conèixer el procés d’elaboració a totes aquelles persones interessades en aprendre a fer cervesa. L’activitat serà gratuïta i no cal inscripció prèvia. També a la 13.30 h, tindrà lloc un tast guiat a càrrec del sommelier cerveser Guillem Laporta, de l’espai de tast Homo Sibaris. Per aquesta activitat cal inscripció prèvia al punt d’informació del Fes-t’hi, tindrà un cost de 10 euros, i es podrà fer un tast de deu cerveses.

Amb motiu del Fes-t’hi, l’entrada al Museu del Ferrocarril serà gratuïta fins les 18.30 h i l’aparcament de Renfe també serà gratuït pels assistents.

A la primera planta de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell hi trobareu exposats els documents relatius a la cultura de la cervesa que hi ha al nostre fons.

Clicant aquest enllaç podreu conèixer els documents disponibles a les biblioteques de la ciutat que fan referència al mon de la cervesa.

No hi ha comentaris

Pel·lícules dels ‘80

341Recentment s’ha posat de moda tot un fenòmen nostàlgic per reivindicar les coses que van marcar la infància de tots aquells nascuts a la década dels ’70 i que a Espanya van cursar l’Enseñanza General Obligatoria, la famosa EGB. Des d’objectes, llibres, joguines, la televisió, la música…i també el cinema, és clar!

El blog Yo fui a EGB, creat per Javier Ikaz i Jorge Díaz té milers de seguidors a les xarxes socials i fins i tot han publicat dos llibres recopilant històries sorgides al blog.

És per aquest motiu que aquesta setmana us hem preparat una exposició de fons sobre el cinema dels ’80 i ‘90, ja que el cinema realitzat durant aquesta dècada del segle passat, va marcar profundament una generació de joves nascuda durant els anys ’70.

Es van produir pel·lícules de tot tipus però les comèdies juvenils i els films de ciència-ficció i aventures produïdes a Hollywood van aconseguir enlluernar a aquests nens que ara freguen o passen els 40 anys.

En els anys 80, l’aparició i introducció del vídeo, i l’augment dels canals televisius per vies diferents, fan que el públic vegi més cinema que mai, sense sortir de casa. Cal buscar de nou espectacularitat: pel·lícules amb molts efectes especials que atreien els espectadors al cinema.

Va ser una època daurada per cineastes com Steven Spielberg, James Cameron, George Lucas, Tim Burton, Stanlek Kubrick, Francis Ford Coppola, entre molts altres.

Tot seguit us presentem una selecció de novetats a la biblioteca.

Blade runner de Ridley Scott

Excalibur de John Boorman

Grease de Randall Kleiser

Terminator de James Cameron

Cazafantasmas d’Ivan Reitman

La saga d’Indiana Jones d’Steven Spielberg

No podem oblidar altres pel·lícules mítiques com Regreso al Futuro, Los Goonies, E.T., Cocoon, Robocop, La Chaqueta Metálica, Pesadilla en Elm Street, Dune, La princesa prometida, Dentro del laberinto, El club de los cinco

Trobareu aquestes i moltes altres pel·lícules a l’espai de cinema de la biblioteca.

No hi ha comentaris

‘El establishment: la casta al desnudo’ de la mà del fenomen Owen Jones

Owen Jones, un jove nascut el 1984, ha esdevingut una de les veus més notables a l’hora de comentar l’actual moment polític i econòmic que està vivint la nostra societat arran de la crisis del 2008 i els efectes que ha produït en el nostre sistema democràtic.

El establishment d'Owen JonesEl establishment: la casta al desnudo, la seva segona gran obra després de Chavs: la demonización de la clase obrera, que va ser triat com una de les 10 millors obres de no ficció de l’any 2012, retrata als poderosos que, amb un objectiu comú, controlen els recursos del poder per tal de mantenir l’actual status quo en el que uns pocs poderosos dominen una majoria de classe productora.
Jones exposa cóm pensem que treballem per nosaltres mateixos quan en realitat ho fem per a la gent de les altres esferes. Per ell aquesta classe representa el major impediment per la democràcia i ha arribat el moment de que això canviï i el poble faci valdre els seu drets.

Aquesta filosofia es veu clarament en els paraules de Paul Staines, entrevistat en aquest llibre, quan diu el següent: ”Mira el apartheid. Era obvio que los blancos que lo controlaban iban a organizar las cosas en su propio beneficio. Está claro, y lo hicieron, porque les habían quitado el poder político a los negros. A mí me parece obvio que en un sistema donde todo el mundo puede votar y hay una distribución desigual de los recursos, los que no tienen ninguno van a votar para quitárselos a quienes los tienen.» La cosa no es tan simple, admite, pero solamente porque «el capital encuentra formas de protegerse de los votantes. El sistema norteamericano lo hace muy claramente, porque allí el dinero domina la política, y eso quiere decir que, aunque salga elegido algún demòcrata ligeramente izquierdista, el sistema atempera siempre su deseo de redistribuir”.
Pablo Iglesias, candidat de Podemos a les eleccions espanyoles, ha dit d’ell que “si las desigualdades son la fiebre que anuncia el malestar en nuestra sociedad, la casta a la que señala Jones es la causante de la enfermedad de la que tenemos que curarnos. Leer es el primer paso para no confundir los diagnósticos y acertar en las teràpies”.

Owen JonesNascut a Sheffield el 1984, Owen Jones es va criar a la perifèria de Manchester en una família de classe mitja-baixa. Es graduà en Historia al University College, un dels millors centres acadèmics de la Universitat d’Oxford, i posteriorment acabà un màster en història americana. Col·laborador habitual en mitjans com The Guardian, The Independent o New Statesman, el 2011 publicà el llibre que el va portar a estar present en totes les capçaleres del món: Chavs: la demonización de la clase obrera, editat a Espanya per Capitán Swing el 2012 i finalista del Guardian First Book Award.
El establishment és el seu darrer llibre i ha estat finalista dels Political Book Awards.

2014 ha estat l’any de la literatura política*, així ho corroboren els títols publicats relacionats amb els Estats Units i la seva política internacional, la crisis econòmica que assola a Europa, els nous models polítics a Amèrica Llatina, el que està succeint després de la famosa Primavera Àrab o les noves formes d’activisme, també a Internet. Si se li hagués de posar una etiqueta a la producció documental d’aquest any seria el de la ‘lluita política’.
A Espanya segells com Traficantes, Capitán Swing o Errata Naturae confirmen aquest creixement exponencial en interès públic i en vendes, una tendència que té una data de sortida: el 15M.

A continuació us oferíem una selecció d’aquests títols que podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques:

Per finalitzar us deixem amb una part de la intervenció de l’Owen Jones al darrer programa de Salvados dirigit per Jordi Évole:

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Desembre 2015

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats corresponent al mes de desembre, i que inclou com sempre documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu L’Economia explicada als joves, de Joan Antoni Melé. Entén com funciona el món de l’economia i com pots gestionar les teves finances i influir positivament en la societat. Un llibre pensat per a que els joves d’avui es converteixin en adults amb consciència econòmica.

Pel que fa a la literatura, us recomanem la novel·la Días de perros, de Gilles Legardinier. Cansat de viure en el luxe, el riquíssim Andrew Blake decideix marxar a França… a treballar com a majordom! Allà conviurà amb diversos habitants, cadascun més peculiar… La relació entre ells és un caos, i l’Andrew no tindrà cap altra opció que intentar posar ordre a la casa… Ah, i fer-se amic de Méphisto, el gat d’Odile!

A la secció infantil us presentem Res no és com diuen els contes, d’Anna Tortajada. La Júlia és a punt de fer deu anys. Li sembla que, així que compti els anys amb dues xifres, ja serà gran. Ella no té ganes de fer-se gran, però tampoc sap com evitar-ho. Tampoc sabria arribar al país de mai més, on les criatures no creixen. Per sort, perquè està segura que tampoc li agradaria ser una nena perduda.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Las abuelas dan el golpe, de Raquel Franco. Un assolellat matí d’agost, es presenten en una petita sucursal del banc de Roses i anuncien amb veu ferma: “Mans a dalt! Això és un atracament.” Poc importa que siguin quatre àvies indefenses, armades tan sol amb una crossa i un parell d’agulles de teixir. Aviat descobrirem la veritable raó d’aquest suposat atracament…

Pel que fa a la música us recomanem el llibre Música de Ministrers, dels vilanovins Francesca Roig i Xavier Orriols. La “Selecció de repertori dels Ministrers de la Vila Nova” té la gran virtut d’haver estat rodada empíricament per carrers i places, acompanyant autoritats, balladors, gegants i bestiari. Es tracta d’un repertori que acompleix amb escreix moltes de les funcionalitats d’aquesta música tan nostra.

Per últim, a la secció de cinema us presentem la sèrie Fargo: 1a temporada. Inspirada en l’univers fictici creat pels germans Coen a la pel·lícula del mateix títol estrenada el 1996, la sèrie no és una còpia de la pel·lícula però si manté nombrosos elements en comú amb ella com la temàtica policíaca, l’humor negre i l’ambient de violència. Globus d’or a la millor minisèrie.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats del mes de

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »