Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Novembre, 2015

El meu primer festival

Capcelera

Demà comença la vuitena edició de El Meu Primer Festival, un festival internacional de cinema per a nens i nenes entre 2 i 12 anys, que vol contribuir a la difusió d’un cinema plural i creatiu, tot oferint una mostra de creacions cinematogràfiques d’arreu del món i de tots els temps. Amb l’objectiu d’entretenir i educar, estimular la imaginació i la creativitat, i despertar l’esperit crític.

El festival vol ser una finestra per l’exhibició d’obres inèdites o difícilment visibles en pantalles comercials, però també un espai de participació i de diàleg on els nens són els autèntics protagonistes: un públic que veu, pensa, opina, pregunta, vota, crea…

que-es-el-meu-primer-festival

Un any més, el jurat d’El Meu Primer Festival és un jurat mixt format per professionals del sector, i nens i nenes. El Jurat té la missió de valorar els films de la secció de Competició Internacional i atorgar els dos premis de Millor Curtmetratge de l’any segons les dues categories d’edat.

El Meu Primer Festival es concentra sobretot a la ciutat de Barcelona i enguany les projeccions tenen lloc a diversos espais de Barcelona: CCCB, Cinemes Girona, Verdi Park, Institut Francès, Filmoteca de Catalunya i la Sala Phenomena.

Durant 16 dies, passaran pel festival més de 80 films de 18 països diferents, en 20 sessions familiars i 21 d’escolars amb cineastes convidats, votacions del públic, premis, jurat infantil, tallers i cinefòrums. En aquesta vuitena edició, es preveu una afluència de 15.000 espectadors.

Us recomanem molt La canción del mar, un film irlandès nominat als Oscar 2014 i que explica una preciosa història plena d’aventures i llegendes.

Des de Noruega arribarà El Nadal d’en Solan i en Ludwig, basat en el film Grand Prix a la muntanya dels invents, dels anys setanta, que es va estrenar en català en el seu moment amb un gran èxit, marcant la memòria cinematogràfica de molts nens, avui pares.

Més títols com ara Phantom Boy i Hawaa Hawaai ompliran la programació, a més d’una secció de clàssics, una altra de poesia o una de curts, en què els més petits podran votar el seu curt preferit.

El Festival també projectarà el darrer film d’en Marc Recha, Un dia perfecte per volar, protagonitzat pel seu fill i per en Sergi López.

Abans, el proper dilluns 16 de novembre a les 20:30, podreu veure la pel·licula i comentar-la amb els director i actors al Teatre Principal de Vilanova, en una sessió especial del cicle d’autors catalans programada pel Cineclub Sala 1.

A l’Espai de Cinema de la Biblioteca us proposem anar més enllà de Pixar o Disney, que fan molt bones pel·lícules, i us hem preparat una petita exposició de cinema d’animació per nens amb un estil diferent!

No hi ha comentaris

‘Paramales’ de Xoel López

xoel_004Nascut a A Corunya el 1977, Xoel López és un dels artistes més representatius i influents de la nova cançó espanyola. Encara que sempre s’ha mogut entre els sons del pop-rock alternatiu i el folk clàssic, ell es defineix com un artista lliure. I així ho demostra.

Xoel va deixar enrere una carrera reeixida i consolidada al seu país sota el pseudònim de “Deluxe” per, al gener de 2009, creuar l’oceà i començar una nova etapa a Amèrica.

Acompanyat de la seva guitarra (i d’alguns amics) busca recuperar l’essència dels primers dies tocant en diferents sales, teatres o festivals dels diferents països que visita: Sant Francisco i Nova York (EUA), Colòmbia, Uruguai, Xile, Veneçuela, República Dominicana, Brasil… Però és a Buenos Aires on passa la major part del seu temps.

A l’octubre de 2010, torna temporalment a Espanya per realitzar una gira en la qual va convidar a prop de 30 músics de diferents nacionalitats a compartir escenari i repertori. Un esdeveniment anomenat “Xoel López i La Caravana Americana” que també donarà títol al documental on s’expliquen les peripècies d’aquesta gira per Espanya i de part de l’aventura anterior del cantant per les Amèriques.

D’aquesta experiència va sorgir l’àlbum “Atlántico” (Esmerarte, 2012), el dotzè treball de la seva carrera, però el primer editat sota el seu propi nom.

Xoel-ParamalesAquest 2015, López ha presentat Paramales, el seu àlbum 12+1, que ve a certificar el que ja s’intuïa a Atlántico.

López, que va ser una icona de l’Indie nacional, deixa pas a la seva vena de cantautor més folk (ha enregistrat ell sol tots els instruments excepte les percussions) però sense abandonar del tot el seu esperit rocker.

Segons les seves paraules al disc: ‘conviuen sons colombians amb sons dels anys’ 70 o guitarres espanyoles. Hi ha fusió, com sempre, però és una mescla si cap molt més dispar que la del meu anterior treball. Hi ha més sintetitzadors o guitarres elèctriques al mateix temps que mantinc coses molt folklòriques. Em vaig atrevir més que mai, o això crec”.

Continuen les influències del seu llarg viatge per Amèrica a cançons com Patagonia o Caracoles; deixa veure les seves arrels gallegues a ‘A Serea e o mariñeiro’ i li pica l’ullet al flamenc a la intro de ‘La casa hacer ruido cuando no estás’, cantada a duo amb la seva dona, la fotògrafa argentina Lola Garcia Garrido.

1442426890_325695_1442427365_noticia_normalXoel López és polifacètic i recentment ha encetat una col·laboració amb un programa de ràdio junt amb Kike García i Xavi Puig, creadors de la web El Mundo Today, l’actualitat informativa i de la música independent en un programa que es podrà escoltar els dissabtes de les13:30 a 14:30 en Cadena Ser i al web dels patrocinadors Estrella Galicia.

Si no us voleu perdre en Xoel en directe, podeu anar aquest dissabte 14 a la Sala Music Hall de Barcelona.

Us deixem amb el vídeo enregistrat al costat del grup Vetusta Morla per donar suport a la campanya de l’ONG Save the Children en defensa dels refugiats.

No hi ha comentaris

La estación de las flores en llamas

portada«Si em preguntes què és el més important del món, aquesta seria la meva resposta: els éssers humans, els éssers humans, els éssers humans.»

Sarah Lark va treballar durant molts anys com a guia turística. Aviat va descobrir la seva fascinació per Nova Zelanda, i els seus paisatges sorprenents han exercit des de sempre una atracció gairebé màgica sobre ella.

Sarah Lark és el pseudònim d’una exitosa autora alemanya, Christiane Gohl, que en l’actualitat viu a Espanya. El seu llibre En el país de la nube blanca, primer volum de la“Trilogía de la nube blanca”, es considerat el debut amb més èxit dels últims anys a Alemanya i va sorprendre crítica i lectors.

Avui us presentem el primer llibre d’una nova saga de l’autora, la “Trilogia del fuego”, ambientada també a Nova Zelanda. Una epopeia tan emotiva com fascinant que transcorre a les antípodes, La estación de las flores en llamas.

Mecklenburg, 1837: el somni d’una vida millor convenç els familiars d’Ida d’emigrar a Nova Zelanda. Però quan el vaixell Sankt Pauli arriba per fi a la Illa Sud, a tot el seu passatge l’espera una sorpresa desagradable.

Així és realment la terra promesa? Aviat el destí d’Ida pren un gir tan inesperat com el del seu amor secret cap a Karl. I per algun motiu, en aquesta terra Ida només troba amistat i protecció en l’exòtica i singular Cat, una noia criada entre maoris,… Fins que arriba la nit de la gran inundació.

Ida és una jove alemanya de família tradicional, de caràcter despert i intel·ligent i que malgrat posseir un esperit inquiet es veu abocada a obeir els designis familiars de matrimoni i futur en un altre país. Els seus sentiments ocults es centren en Karl, un jornaler de futur incert que és capaç d’emigrar gairebé sense res i sense promeses d’un tros de terra, per estar al costat de la dona a la que vol. Són aquests dos personatges els que serveixen a Sarah Lark per reflectir la manera en què alguns colons van arribar a aquelles terres, els seus costums, els seus actes i la manera en què molts van ser enganyats i van haver de sortir endavant.

Sarah lark
La “Trilogia del fuego” pot arribar a ser considerada la millor obra de Sarah Lark, autora amb més de vuit milions de lectors a tot el món, dels quals un milió i mig en castellà.

A les biblioteques municipals de la ciutat també podreu trobar d’altres llibres de l’autora que pertanyen a la “Trilogia del Kauri”, novament ambientada a Nova Zelanda, i la “Saga del Caribe”, ambientada a les illes de La Espanyola i Jamaica.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: The Wire

the wireAquesta setmana podreu trobar entre les novetats de l’espai de cinema de la Biblioteca, la primera temporada de la sèrie The Wire.

The Wire és una sèrie de televisió nord-americana ambientada a Baltimore, Maryland, el fil conductor de la qual són les intervencions telefòniques judicials encomanades a un grup policíac. El títol de la sèrie no és casual, ja que ‘The Wire’ es traduiria com “el fil”, les interpretacions de les quals podrien ésser “la punxada” o “l’escolta”.

Va ser ideada, escrita i produïda pel periodista i escriptor David Simon, que es va basar en la seva experiència a la secció de successos del The Baltimore Sun. Es va estrenar al canal de televisió per cable HBO el 2 de juny de 2002 i va finalitzar la seva emissió el 9 de març de 2008, període en què es van emetre seixanta capítols repartits en cinc temporades.

A l’estat espanyol la sèrie va ser emesa pel canal de pagament TNT. Malgrat no haver estat un gran èxit comercial, la sèrie va ser lloada per la crítica, que la va qualificar com una de les millors sèries de televisió mai realitzades i un dels millors treballs de ficció dels anys 2000, la qual cosa, va potenciar un fenomen de boca orella que la va convertir en poc temps en protagonista de les pantalles d’ordinador i televisió.

TheWire32

La música també té un paper important a la sèrie. El tema interpretat en l’inici de cada episodi de la sèrie és “Way down in the hole”, una cançó gospel i blues, escrita per Tom Waits i inclosa en el seu àlbum de 1987 “Franks Wild Years”. En cada temporada es va utilitzar un enregistrament diferent de la cançó sobre diverses seqüències d’inici. A la següent llista de reproducció trobareu totes les versions, i altres temes mítics de la sèrie.

La sèrie tracta de ser una visió realista de la vida de Baltimore, centrant-se especialment en el tràfic de drogues. Molts dels seus personatges es basen en persones del món real de Baltimore i diversos actors secundaris són amateurs que interpreten els seus propis personatges. The Wire  ens explica històries i esdeveniments entre diverses institucions governamentals, públiques, jurisdiccions policíaques i sectors majorment marginals de la ciutat que prenen part al llarg de diversos capítols o que poden allargar-se per diverses temporades. En aquesta primera temporada se centren sobretot en les lluites entre la policia i les bandes de narcotraficants al districte oest de la ciutat, narrat des de tots dos punts de vista.

TheWire49

Podríem dir que The Wire és una sèrie coral, amb molts i molts personatges principals, amb molts actors secundaris amateurs que s’interpreten a si mateixos, perquè a la sèrie hi ha tants punts de vista diferents, tants personatges rellevants que cap és el protagonista principal que fa funcionar la sèrie. Aquí no preval l’individu, sinó tot el sistema, en tota la seva immensitat i complexitat. De fet, si ens fixem a la sèrie, cada temporada està dedicada a una professió: la policia, els narcotraficants, els portuaris, els professors, els polítics i els periodistes.

Els personatges principals són el detectiu del departament d’homicidis políticament incorrecte anomenat ‘Jimmy’ McNulty interpretat per Dominic West i un dels dolents més grans dels darrers anys: Omar Little, al que dóna vida l’actor Michael K. Williams, entre molts altres. Si voleu més información sobre aquesta sèrie, consulteu l’especial que van preparar els nostres companys del Prestatge Virtual de Cinema de la Biblioteca Virtual de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. Us deixem amb la promoció d’aquesta temporada de The Wire.

No hi ha comentaris

Jaume Sisa, el comptador d’estrelles

portada_jaume-sisa-el-comptador-destrellesAmb aquest llibre amè i honest coneixerem un artista únic. A Jaume Sisa, el comptador d’estrelles, es repassa la seva trajectòria personal i artística, així com el temps que li ha tocat viure, amb el periodista musical Donat Putx que li estira la llengua. Segons Roger Mas, «el savi del Poble Sec». Segons Quimi Portet, ‘el cantant més ie-ie que hi ha hagut mai’. Com diu David Carabén, ‘ser galàctic, en el país on ens ha tocat de viure, vol dir ser intel·ligent’.

En actiu des del 1968, Jaume Sisa és un dels cantautors més populars i estimats de la música catalana, i el més heterodox de tots. Boig o savi, místic i galàctic, repassa la seva trajectòria personal i artística. I ho fa amb una mirada de vegades tendra, de vegades descreguda, però brutalment honesta en tots els casos. El Poble Sec dels cinquanta, les festes i les derrotes, les dones i els diners, desfilen per aquestes converses sense guió previ. Sisa ja té 66 anys, però, com diu, es troba en les millors condicions per conquerir definitivament la joventut.

Aquest 2015 celebrarem el 40è aniversari de la mort del dictador Franco, però també de la prohibició que el Sisa actués al Canet Rock i de l’aparició estel·lar del disc ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’. Aquell nen del Poble Sec, veí de Joan Manuel Serrat, que jugava a fer cançons amb grups com Operación Gaseosa, va poder començar a viure de la seva dèria. Enrere quedava la descoberta de Bob Dylan gràcies als germans Batiste, el viatge iniciàtic a Tunísia en què va compondre cançons per omplir tres discos, el Grup de Folk, els experiments de Música Dispersa, el disc ‘Orgia’, la mort de la mare, etcètera. L’any 1975 va ser finalment un any de traca i mocador. Les veïnes li deien: “T’hem vist a la tele, Jaume. Ai, que contenta que estaria la Paquita!”

“La vida és una cosa molt estranya, peròdonat i jaume d’això només ets conscient quan vas acumulant anys. Jo estic en un punt en què aquesta estranyesa va augmentant. Dia a dia tot es va fent més rar, però més rar en la pràctica, no només en teoria. Quan tenia vint anys, jo ja volia ser vell. D’alguna manera, m’interessava més el saber dels vells que la vitalitat dels joves. […] a mi la soledat m’alimenta, i no sabria viure de una altra manera. “reflexiona Jaume Sisa al llibre.

Donat Putx (Granollers, 1966) és periodista musical. L’any 1988 va començar a publicar crítiques de concerts al Diari de Barcelona, i des del 1994 ho fa a La Vanguardia. Ha publicat a Barcelona Metròpolis, Enderrock, Rockdelux i altres capçaleres. Va ser director de la redacció de la revista Folc entre 2002 i 2004, i director artístic del Festival Trobadors i Joglars del Vallès Oriental els anys 2006 i 2007. Signa els textos del llibre Barcelona en 50 cançons (2014).

Aquí teniu tots els treballs de Jaume Sisa que podreu trobar a les biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú.

No hi ha comentaris

Cinema de l’Oest

Capcelera

Aquesta setmana podreu trobar exposades a l’espai de cinema de la Biblioteca una nova col·lecció de pel·lícules de l’Oest, concretament la col·lecció que ha publicat recentment el diari El país sota el títol de ‘Legendario Oeste’.

Una selecció dels títols més grans del gènere western. Tots els que van marcar un abans i un després, amb les històries més llegendàries, interpretacions memorables i la direcció dels qui avui segueixen sent referència insuperable.

valro de ley  Rio rojo  Pasion-de-los-fuertes-106-C  losprofesionales  johnny guitar

jinente palido  gruposalvaje  eldorado  centauros del desierto  7magnificos

El western és un gènere cinematogràfic, tot i que s’origina com un gènere literari, l’acció del qual se situa al llunyà Oest nord-americà, principalment durant la segona meitat del segle XIX. Aparegut des dels primers anys del cinema mut, és un gènere essencialment clàssic, vinculat sobretot a la indústria cinematogràfica de Hollywood.

El western com a gènere cinematogràfic, ha sabut mostrar les tensions entre l’individu i la comunitat; entre ramaders i agricultors; entre els indis, els colons i els militars (coneguts en el mitjà com “pells roges”, “cares pàlides” i “casaques blaves”, respectivament); entre l’oest rural i l’est urbà i industrial. També es conegut com ’pel·lícules de l’oest’ o ‘de vaquers’.

El western barreja l’esperit d’aventura, les condicions atzaroses i el caràcter violent que van acompanyar la colonització d’aquests territoris. Hi són habituals un conjunt d’arquetips (el xèrif, els bandolers, els cowboys, els indis, el Setè de cavalleria, les caravanes, el ferrocarril, la diligència, el foraster, etc.) i d’arguments (el viatge, la transhumància, la guerra contra els indis, la febre de l’or, etc.) es repeteixen amb variacions i superposicions, acompanyades d’una estètica inconfusible (el barret vaquer, les pistoles, el saloon, el paisatge dels canyons, etc.).

fordwayneEl director més destacat del gènere va ser John Ford. Ford va realitzar pel·lícules que es van convertir en clàssics de la història del cinema, entre elles, moltes adscrites a aquest gènere com ho son La diligencia, Fort Apache o Centauros del desierto.

Ford va formar un bon tándem amb l’actor més representatiu del gènere de l’Oest: John Wayne. En aquesta selecció que us presentem trobareu fins a quatre pel·lícules protagonitzades per en John Wayne.

A la col·lecció hi ha altres directors a destacar com Howard Hawks, Nicholas Ray, Sam Peckinpah o Clint Eastwood.

Eastwood va començar com a actor als denominats Spaghetti western, pel·lícules que pertanyien a aquest gènere però que van ser realitzades fóra dels Estats Units per directors europeus, com, per exemple, les de l’italià Sergio Leone, que va renovar el gènere amb personatges més complexs, que es sortien dels arquetips de les pel·lícules nord-americanes.

Posteriorment, Eastwood ha destacat com un gran director cinematogràfic i a la seva filmografía trobem westerns destacats com El jinete pálido, que trobareu exposat, o la historia crepuscular de Sin Perdón, per la qual va guanyar el Premi Òscar al millor director i també a la Millor Pel·lícula l’any 1993.

Actualment encara es produeixen pel·lícules d’aquest gènere, però ja no tenen l’esperit ni el caràcter èpic de les realitzades en dècades anteriors.

Per acabar, us deixem amb l’escena final de Centauros del Desierto, una escena mítica de la historia del cinema.

No hi ha comentaris

El senyal de la pèrdua. Escrits inèdits dels últims anys

portada“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”

 
Avui us presentem un llibre pòstum de la poeta catalana Maria-Mercè Marçal, El senyal de la pèrdua. Escrits inèdits dels últims anys.

El 1994, després de molts anys de conrear la poesia, Maria-Mercè Marçal va publicar la seva única novel·la, sobre una escriptora anglo-francesa de la ratlla del 1900: La passió segons Renée Vivien. Poc temps després, el 1996, quan li van detectar el càncer de què havia de morir al cap de dos anys, Marçal va començar un dietari que va anar escrivint, amb intermitències, fins poc abans del final. Es tracta d’un dietari centrat en l’experiència de la malaltia, escrit des d’una extrema lucidesa. Paral·lelament, l’autora va mantenir una correspondència intensa amb Jean-Paul Goujon, biògraf de Renée Vivien, en la qual va abocar molt bona part de les inquietuds que la definien com a persona i com a escriptora.

Aquest material, que constitueix el llegat inèdit dels últims anys de la més gran poeta de la llengua catalana, es recull en aquest volum imprescindible.manuscrit

Al llibre hi ha una mica de tot: una mica de poesia de la Maria Mercè Marçal i, en menor mesura, del Pere Gimferrer; una mica d’assaig sobre creació literària; una mica més de reivindicació feminista; i, especialment, una gran dosi de reflexió sobre la vida i la mort.

L’obra es divideix en tres parts: el dietari que l’autora anava escrivint des del moment del diagnòstic del càncer fins a la mort, les cartes que li enviava a Jean-Paul Goujon (no hi ha incloses les respostes de l’autor) i l’apèndix, que és una entrevista feta per en Jordi Muñoz.

 
Maria Mercè Marçal i Serra (Ivars d’Urgell, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) va ser poeta, catedràtica de català, narradora i traductora i, per un temps, editora. En la seva trajectòria vital i literària maria_merce-marsalsempre va assumir, de manera coherent, la famosa divisa amb la qual va encapçalar el seu primer llibre, Cau de Llunes (Premi Carles Riba 1976): “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzar de ser tres voltes rebel”. La seva novel·la La passió segons Renée Vivien, va obtenir, entre d’altres guardons, el premi Carlemany 1994. Usà com a nom de ploma “Maria-Mercè Marçal”. Juntament amb Cau de llunes destaquen Bruixa de dol, Sal oberta, La germana, l’estrangera i Desglaç, tots ells títols essencials en la poesia contemporània.

 
En aquest enllaç trobareu tota l’obra de la Maria-Mercè Marçal que podreu trobar a les biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú.

No hi ha comentaris

Dibujo y territorio. Cartografía, topografía, convenciones gráficas e imagen digital

portadaAvui us presentem el llibre Dibujo y territorio. Cartografía, topografía, convenciones gráficas e imagen digital, escrit per Lino Cabezas Gelabert i Inmaculada López Vílchez.

El mapa, símbol de cultura i desenvolupament científic, és, en la seva essència gràfica, dibuix del territori. La representació cartogràfica s’ha configurat com un autèntic llenguatge visual ple de codis i coneixement en contínua evolució des de fa mil·lennis. Molts són els llibres que ens parlen del mapa, i son evocadores les seves imatges. Aquesta obra és més que un llibre de mapes. A ” Dibujo y territorio ” s’analitza particularment la construcció del llenguatge gràfic del mapa en estreta relació amb els conceptes de representació i dibuix, entenent que són necessàries les referències a l’art, la ciència, la tècnica cartogràfica, així com l’estudi de la seva història i valors simbòlics. Aquest llibre dedicat a la “cartografia, topografia, convencions gràfiques i MAPA-DEL-BEATO-DE-LIEBANAimatge digital” proposa un acostament a l’etimologia, evolució i desenvolupament de les tècniques gràfiques associades a la representació del territori des dels seus orígens com a obres de caràcter únic, fins als nostres dies, amb mapes creats per al consum de masses, estudia la imatge visual del territori a través de les corografías, els panorames i el dibuix dels descobridors, la planificació territorial, fins arribar a la imatge tecnològica del territori, abordant altres aspectes complementaris com la seva extensió en l’art contemporani o la seva simbologia de poder.

Pel que fa als autors, Lino Cabezas Gelabert és professor titular al Departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de MAPA-DE-MERCATORBarcelona i ha publicat un bon nombre d’articles en revistes científiques i llibres. Per la seva banda. Inmaculada López Vilchez, l’altra coordinadora del llibre, és professora a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Granada.

Al llarg de deu capítols del llibre recorrem la representació del món a través de la cartografia i els mapes des d’un punt de vista «centrat en i des de l’àmbit professional del dibuix».

Comença el text amb la l’evolució iconogràfica (capítol I), els aspectes tècnics com el mesurament i geometria (capítol II), les projeccions cartogràfiques (capítol III),MAPAMUNDO-DE-EBSTORFels mapes més visuals: les corografías i panorames (capítol IV), sense oblidar els aspectes més pragmàtics de la cartografia amb l’estudi de les topografies urbanes i la planificació territorial (capítol V), i els mapes dels colonitzadors (capítol VI). El capítol VII està dedicat a l’ús dels mapes com a instrument polític, mentre que el capítol VIII tracta sobre la democratització del mapa, el disseny gràfic i la senyalètica dels mapes, de la «Tabula Peutingeriana a la guia de viatges». El «grafisme universal» dels mapes digitals actuals s’aborda en el capítol IX. El llibre finalitza amb un repàs a les «estratègies» cartogràfiques utilitzades en l’art contemporani a través de les imatges i fotografies de Juan José Gómez Molina (capítol X).

«Aquest llibre dedicat a la cartografia, topografia, convencions gràfiques i imatge digital proposa un acostament a l’etimologia, evolució i desenvolupament de les tècniques gràfiques associades a la representació del territori des dels seus orígens com a obres de caràcter únic, fins als nostres dies, amb mapes creats per al consum de masses »i ho fa a més d’un excel·lent text, acompanyat per més de 500 imatges de diversa grandària.

De Lino Cabezas també trobareu a les biblioteques municipals de la ciutat el llibre Anàlisi gràfica i representació geomètrica.

També trobareu més llibres sobre cartografia.

No hi ha comentaris

Les @BibliotequesVNG a les ‘XVIII Jornadas Bibliotecarias de Andalucía’

XVIII_jornadas_bibliotecarias_andaluzasDivendres 6 i dissabte 7 de novembre la ciutat de Granada acollirà les XVIII Jornadas Bibliotecarias de Andalucía amb la participació del bibliotecari responsable de la secció audiovisual de la biblioteca Armand Cardona Torrandell, i de la bibliotecària responsable de la secció infantil de la mateixa biblioteca.

Les jornades porten per títol ‘Innovació, professió i futur’, i les biblioteques de la nostra ciutat hi presentaran dues ponències amb les que es pretén donar visibilitat al treball que es realitza en diferents àmbits relacionats amb la innovació en les biblioteques públiques.
Divendres a la tarda es farà la presentació La Clasificación Decimal Universal (CDU) adaptada a las salas infantiles, que tractarà sobre l’adaptació de la CDU ideada i creada a Vilanova per a facilitar la tasca d’ordenació de les sales infantils i la formació d’usuaris. Una adaptació amb il·lustracions de Glòria Fort que utilitzen totes les biblioteques de la ciutat i que ja han implantat moltes biblioteques públiques i escolars d’arreu de Catalunya.

Dissabte al matí serà el torn de la segona comunicació, que porta per títol Música y nuevas tecnologías en la Xarxa de Biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú, i que difon les diferents iniciatives que des de les biblioteques de la ciutat es realitzen per donar més visibilitat als fons musicals de les biblioteques i a tot allò relacionat amb la música. Plataformes com Spotify o YouTube i conceptes com l’streaming són fenòmens novells que influeixen directament en els tres eixos que fonamenten la tasca dels bibliotecaris (musictecaris en aquest cas): la prescripció documental, la difusió de la música i la hibridació de la col·lecció presencial amb la virtual.

Encara en relació amb la difusió de la música, el proper 19 de novembre es presentaran diverses bones pràctiques de les Biblioteques VNG en el marc de les jornades Bib&Play: música a la biblioteca pública, que tindran lloc a l’Arts Santa Mónica de Barcelona.

No hi ha comentaris

‘El ratpenat’ de Jo Nesbo

El-ratpenat-i1n10954879El ratpenat és la primera de les novel·les sobre Harry Hole, un inspector peculiar que ha meravellat milers de lectors. Alcohòlic, drogoaddicte esquerp, desperta certa tendresa, sobretot en les dones. Enguany la novel·la s’ha publicat per primera vegada en català.

Com va començar? Quins van ser els seus inicis? Per fi, coneixerem tot el passat fosc que amaga l’ànima d’un dels detectius més carismàtics de la novel·la negra escandinava.

Harry Hole és enviat a Sydney des d’Oslo perquè investigui l’assassinat d’una dona noruega, Inger Holter, una celebrity de sèrie B, el cadàver de la qual ha estat trobat entre les roques al peu d’un penya-segat. La policia sospita que va ser violada abans de morir, però no s’ha trobat rastre algun d’ADN.

Harry Hole tindrà com a company de recerca a Andrew Kengsinton, detectiu aborigen australià. Tots dos sospiten de la parella de l’ Inger, Evans White, atractiu camell conegut per la policia. No obstant això, Harry comença a veure que el cas és més complex del que a priori pogués semblar i, poc després, l’equip de recerca relaciona una sèrie de desaparicions i assassinats sense resoldre que suggereixen que un assassí en sèrie camina solt.

Harry Hole és un jove i brillant detectiu, però amaga un fosc secret. Durant la seva estada a Sydney s’enamorarà de Birgita Enquist, a qui li confessarà el que oculta del seu passat i què l’allunya del seu país…

El ratpenatJo Nesbo és un escriptor i músic noruec. La trajectòria vital i literària de Nesbo és singular.

Abans de convertir-se en escriptor, va ser jugador de futbol professional, es va allistar com a voluntari a l’exèrcit noruec i, més tard, va ser guitarrista i lletrista d’un grup de rock, una autèntica estrella a Noruega, però el 1996 va deixar la música per dedicar-se a la literatura.

El 1997, la seva primera novel·la El ratpenat (Flaggermusmannen) va ser guardonada amb el permi Riverton a la millor novel·la negra noruega i el premi Grassnøkkelen a la millor novel·la negra dels països nòrdics.

És principalment conegut per les seves novel·les de gènere policíac sobre l’inspector Harry Hole, però també ha continuat treballant la seva faceta musical i és el cantant del grup de rock Di Derre. A més de les novel·les de la sèrie detectivesca, també ha començat una línia infantil/juvenil sobre el Doctor Proktor (Doktor Proktor), un científic boig, inventor.

Els seus llibres s’han traduït a més de 40 idiomes i ha venut més de 20 milions d’exemplars de les seves obres a tot el món.

Podeu descarregar la fitxa d’aquest mes aquí: El ratpenat de Jo Nesbo

El Club de Lectura d’Adults de la Biblioteca Armand Cardona comentarem aquesta lectura el dissabte 28 de novembre a les 18h. Esteu convidats a participar-hi!

Us deixem amb una actuació en directe amb el seu grup.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »