Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Setembre, 2015

Centenari del naixement d’Ingrid Bergman

ingrid_bergman_88_635x

El 29 d’agost de 1915 naixia a Estocolm, Suècia, l’Ingrid Bergman. Bergman es va quedar òrfena quan tenia 12 anys i el teatre i el cinema es van convertir en la seva nova llar. Bergman va rodar la seva primera pel·lícula a Suècia l’any 1934 i després d’una dotzena de films, va fer el salt a Hollywood per rodar la versió anglesa de la pel·lícula Intermezzo.

Aviat es convertí en una de les principals estrelles dels Estats Units i treballà amb els directors més famosos de l’època com Alfred Hitchcock o George Cukor, entre molts altres.

Tot i això, fou el seu paper en Casablanca, actuant juntament amb Humphrey Bogart, la que quedaria com una de les seves interpretacions més conegudes.

A Hollywood, Bergman va intentar mantenir la seva identitat i orígens i no va voler canviar de nom, ni depilar-se les celles ni adaptar-se al model de dona imperant en aquella època.

Potser per això, David O. Selznick la va promocionar com la primera actriu “natural” de Hollywood. Però ser “natural” no volia dir fer sempre el mateix paper i és per això que la descoberta del neorealisme la va trasbalsar.

Després de veure la pel·lícula de Rossellini, Paisà, ella li va escriure una carta oferint-se a treballar amb ell. Bergman viatjà a Itàlia per rodar Stromboli a les ordres del director romà i no van trigar en començar una relació sentimental.

La seva relació amb Rossellini es convertí en un escàndol (tots dos estaven casats) que els provocà molts problemes professionals i personals, ja que no li permeteren de veure la seva filla del seu primer matrimoni i quedà exclosa de les produccions de Hollywood. La seva aventura sentimental i professional  es va concretar en tres fills i sis films que encara avui són referència.

ingrid-bergman-rossellini-family-00o-d9t

No va ser fins el 1956 que Bergman pogué tornar a aparèixer públicament com a protagonista a la pel·lícula Anastasia. Un dels seus darrers treballs fou el 1978 a la pel·lícula Sonata de tardor, d’Ingmar Bergman, considerada una de les seves millors actuacions.

Al llarg de la seva carrera, fou premiada amb tres Oscars. El 1945, per Luz que agoniza, el 1957 per Anastasia i el 1975 com a actriu secundària per Assassinat a l’Orient Express. Fou nominada quatre vegades més pels seus papers en Per qui repiquen les campanes, Les campanes de Santa Maria, Joana d’Arc i Sonata de tardor. A més, guanyà dos premis Emmy, un Tony i quatre Globus d’Or.

Ingrid Bergam morí als 67 després d’una llarga lluita contra el cáncer de mama.

Durant la passada edició de la Mostra de Venezia , el seu nét, Alessandro Rossellini va presentar un curtmetratge documental per homenatjar la figura de la seva àvia. ‘Viva Ingrid!’ es nodreix dels videos familiars que la mateixa actriu va enregistrar durant la seva vida a Itàlia amb Rossellini.

Per conmemorar aquesta efemèride s’han programat actes arreu del món, però aquí a casa nostra tampoc deixen passar l’ocasió, i la Filmoteca de Catalunya li dedica un cicle on és podran veure pel·lícules com Luz que agoniza, Sonata de Otoño, Recuerda, Encadenados o Stromboli, entre d’altres films.

A les Biblioteques de Vilanova podeu trobar algunes de les seves pel·lícules més destacades: Ingrid Bergman

Us deixem amb el tràiler del documental ‘Ingrid Bergman, In her own words’, que es va poder veure al passat Festival de Cannes.

No hi ha comentaris

Els aficionats a la música poden accedir al catàleg de ‘NAXOS Music Library’

Naxos Music LibraryDes d’ahir els usuaris de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona aficionats a la música estan d’enhorabona doncs s’ha incorporat l’accés a un nou recurs electrònic de música: NAXOS Music Library

Es tracta d’un  ampli repertori de música de tots els gèneres amb especial incidència de la música clàssica amb més de 106.000 CDs i 1.500.000 de talls musicals que es van actualitzant mensualment amb noves incorporacions.

Per a cada disc s’ofereix la imatge de la seva portada, índex detallat de tots els seus talls, notes i comentaris, biografies…

Inclou també llibrets i sinopsi de més de 700 òperes i biografies d’artistes i compositors.

Naxos Music Library

Aquest repositori musical permet realitzar cerques per autors/compositors, per àlbum, gèneres, segells,… i fins i tot per períodes: música antiga, barroc, romàntic, segle XX o Contemporània.
A més també difon les novetats que s’incorporen periòdicament i ens permet crear, d’una forma molt àgil i intuïtiva, les nostres pròpies seleccions musicals. Per saber-ne més podeu consultar el Manual d’ús.

L’accés es realitza de la mateixa manera que als altres recursos electrònics de la Biblioteca Virtual. Des de la Selecció de webs i bases de dades o des de l’espai personal existent a l’Aladí i prèvia validació amb el carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Aquesta iniciativa s’uneix a d’altres que recentment s’han dut a terme al catàleg Aladí com la incorporació als recursos musicals d’enllaços a plataformes d’streaming gratuït com Bandcamp, Spotify o Deezer:

Catàleg Aladí + Música

No hi ha comentaris

En palabras de Jaime Gil de Biedma

image

Aquest és el títol de l’exposició que es podrà veure a l’Espai Balcó del Centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona fins al 25 d’octubre amb motiu del 25è aniversari de la mort del poeta barceloní.

El pas del temps era una de les preocupacions vitals de Jaime Gil de Biedma. Alguna vegada havia comentat que escrivia poesia perquè no volia morir del tot, i avui, en complir-se 25 anys de la seva mort, la seva obra segueix viva. És el pas del temps el que posa a prova la permanència d’una obra literària. Borges deia que la glòria d’un poeta depèn de l’excitació o de l’apatia de les generacions d’homes anònims que la posen a prova en la solitud de les seves biblioteques. Gil de Biedma compleix, sens dubte, aquesta màxima. Per a ell, com es diu vulgarment, no passen els anys.

Aquesta exposició vol recuperar tota la seva grandesa com a poeta i com a intel·lectual; sentir les seves paraules, la seva poesia, els seus pensaments, tot allò que l’ha fet ser un autor singular, recordat, llegit i reinterpretat per diverses generacions.

Ni fotografies, ni llibres exposats en vitrines, ni objectes personals com els que hi havia en anteriors mostres dedicades al poeta, com la que va tenir lloc a La Pedrera fa deu anys, quan es va poder conèixer al lector i a l’escriptor; al poeta i a l’home de negocis; a la persona que vivia a la ciutat, però que gaudia a la seva casa d’Ultramort (Girona); al ciutadà i al noctàmbul.

imatge expo biedma  expo-gil--644x362

En aquesta ocasió, García-Albi (neboda de Gil de Biedma) ha apostat per recuperar la veu de l’escriptor i a través d’ella veure “com concebia la poesia”, sense oblidar les músiques que més li agradaven, des del que li cantava la dona que li cuidava de petit al jazz, la música francesa o una cobla com ‘La bien pagá’.

Jaime Gil de Biedma va néixer a Barcelona el 1929 en el si d’una família benestant (propietaris de l’empresa Tabacos de Filipinas). La seva poesia presenta inicialment un gran contingut social i intimista que, dins un intens pessimisme permanent, evolucionarà de l’existencialisme envers el nihilisme. És, a la vegada, una poesia que evita constantment el surrealisme i fa costat a la racionalitat a través d’un llenguatge contundent, cru i directe, que obvia tota mena de referències innecessàries.

Biedma va desenvolupar activitats empresarials (el seu pare el va introduir en la direcció de l’empresa tabaquera familiar), però simultàniament coquetejava intel·lectualment amb el marxisme i la seva vida interior quedava absolutament marcada per la seva condició d’homosexual, circumstància que, dins el seu profund pessimisme, el va portar a viure al límit tot un seguit d’experiències íntimes de caràcter, fins i tot, violent i autodestructiu.

Jaime Gil de Biedma I  Carlos-Barral-ARTS-SANTA-MONICA_ARAIMA20150909_0144_57

Biedma va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i la seva obra té clares influències del simbolisme francès (especialment Charles Baudelaire) i de la poesia anglosaxona. Així mateix mostra una gran afinitat amb Cernuda. Durant l’etapa universitària va entrar en contacte amb el cercle d’intel·lectuals, escriptors i poetes de la Barcelona dels anys quaranta i cinquanta, entre els quals destaquen Gabriel Ferrater, Carlos Barral, Jorge Folch i Rusiñol, Jaime Salinas i Juan Marsé.
Biedma va morir l’any 1990 víctima de la SIDA.

Per conmemorar aquest aniversari, a part de l’exposció s’han presentat algunes activitats paral·leles, entre les quals destaquen un cicle a la Filmoteca, un programa a TV3 i un simposi amb convidats com Pere Rovira, Francesc Parcerisas, Andreu Jaume o Felip Formosa, que recitaran obres de Gil de Biedma.

Podeu trobar els poemes i altre material sobre l’escriptor a les Biblioteques de Vilanova: Jaime Gil de Biedma

Us deixem amb el capítol dedicat a l’escriptor de la sèrie documental de RTVE, Imprescindibles.

No hi ha comentaris

No ens calia estudiar tant

portada «El pròxim sopar d’amics és en un pis compartit, i cap no baixem dels trenta-cinc. Cadascú posa un plat a taula, i ja ningú no se’n fot de qui ha portat l’amanida d’enciam. Mentre caragolem picadura als balcons, ens demanem els uns als altres com et va, si encara fas d’això o d’allò altre, si saps d’algú que necessiti algú per fer el que sigui. Perquè ha arribat un punt que demanar de fer allò que vam estudiar ja ens sembla un vici d’aburgesats, un excés de pedanteria que ens hem de fer perdonar. O almenys això ens volen fer creure.»

A No ens calia estudiar tant, Marta Rojals ens retrata la precarietat, la incertesa o la vulnerabilitat que han marcat la generació que va créixer en la societat de la bombolla. Però també les misèries i esperances d’una època de crisi. La seva particular mirada ens fa riure, indignar-nos i emocionar-nos amb els retalls de vida que cada setmana publica a Vilaweb. Petites joies escrites amb l’astúcia i la ironia que l’han convertida en una de les veus més celebrades de la literatura actual.

El volum s’inicia amb un des seus articles més celebrats, «Creients», que va inspirar la seva segona exitosa novel·la, L’altra, que va confirmar a Rojals com l’espill de la darrera generació de lectors. No ens calia estudiar tant, però, supera l’àmbit generacional i s’endinsa, amb la càrrega literària que la caracteritza, en diverses temes com ara els conflictes que pateix la llengua catalana, la discriminació sexista, les vicissituds del procés sobiranista o el contrast entre el món urbà i el rural. Un conjunt de petites joies escrites amb l’astúcia i la ironia que l’han convertida en una de les veus més celebrades de la literatura actual.

‘La seua mirada sobre l’actualitat, el procés sobiranista, la llengua o el paper de les dones, entre molts altres temes, ens fa riure, indignar-nos i emocionar-nos en unes peces breus que, com afirma el crític Joan Josep Isern, “mai no ens deixa indiferents i ben sovint ens desperten l’aplaudiment més entusiasta”.’

Marta Rojals

El llibre ha estat un dels guanyadors del premi La Llança de Sant Jordi que cada any organitza Òmnium Cultural i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. En aquest premi, els lectors voten quin llibre serà el més recomanat a Sant Jordi. Marta Rojals ha guanyat en la categoria de no ficció.

Marta Rojals va néixer a Palma d’Ebre el 1975. És arquitecta per la Universitat Politècnica de Catalunya, traductora i editora. El 2011 va publicar la seva primera novel·la, Primavera, estiu, etcètera; i el 2014, L’altra. Les dues han esdevingut tot un fenomen literari. Des del 2007 publica en la secció «Mail Obert» de Vilaweb. No ens calia estudiar tant recull una àmplia selecció d’aquests articles.

No hi ha comentaris

‘We instagram’ de Marta Alonso

instagram-logo

El 6 d’octubre de 2010 va néixer a San Francisco una aplicació per a mòbil que revolucionaria per sempre la vida de milions de persones i la manera d’entendre la fotografia. El seu creador, Kevin Systrom, va estudiar a Stanford, com molts altres talents d’internet.

Un estiu, el jove va viatjar a Itàlia per aprendre l’art de la fotografia. Allà va entendre, en paraules del seu professor, que, per més cara que fos la càmera, això no el convertiria en un bon fotògraf. Així va ser com va néixer la seva passió per la simplicitat, la instantaneïtat i les càmeres Polaroid.

Uns quants mesos després, Kevin ja tenia una idea per un nou projecte empresarial al qual va definir «com un Twitter de fotos». Juntament amb un company d’universitat, el brasiler Mikey Krieger, va decidir desenvolupar una senzilla però robusta aplicació mòbil que permetria compartir, en només uns segons, una foto de format quadrat i que es podrien editar ràpidament amb una seleccin de filtres d’efecte antic.

portadaCinc anys després, Instagram s’ha convertit en la xarxa social amb el creixement més ràpid de la història. Avui, Instagram té més de tres-cents milions d’usuaris i més de vint mil milions de fotos emmagatzemades. La fototeca més gran del planeta creix a un ritme diari de setanta milions de fotos compartides des de tota mena de dispositius mòbils

Aquesta setmana trobareu com a novetat a la Biblioteca el llibre We Instagram de Marta Alonso. Es tracta d’un aparador que mostra la creativitat que omple la xarxa social, una radiografia de les diferents tendències que triomfen a Instagram i que la converteixen en el punt de trobada dels nous referents que marquen el futur de la cultura creativa que és a tocar.

El llibre està dividit en capítols on es mostren diferents comptes d’instagram segons la seva temática: foodies, Street photography, minimal, sport, fashion, landscapes, pets, architecture, bits and pieces i community.

Per als no iniciats en aquesta aplicación direm que aquestes categories corresponen a fotografíes de menjar, paisatges, minimalistes, esports, moda, mascotes, arquitectura, retalls i comunitat.

instagram

marta alonsoL’autora del llibre és Marta Alonso, llicenciada en Periodisme i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Internacional de Catalunya Té més de 5 anys d’experiència en el món digital. Als 23 anys va fundar la seva pròpia empresa, amb oficines a Barcelona, Madrid i Andorra, dedicada a l’externalització del Community Management i al desenvolupament de software per a xarxes socials, on va treballar amb clients com Metges Sense Fronteres, Spanair i Fira de Barcelona.

El 2011 crea Instagramers Barcelona, la primera comunitat del món del que avui és la xarxa mundial d’Instagramers (400 grups al món en 3 anys). Per la seva experiència en aquest canal, col·labora i assessora en l’estratègia a empreses i institucions com: Vueling, FC Barcelona, Tous, Agència Catalana de Turisme (#CatalunyaExperience), Govern Català, Sónar Music Festival, Grup Damm o PayPal.

També ha treballat com a periodista per a mitjans com RTVE i és professora convidada a La Salle, TecnoCampus (UPF), Universitat de Barcelona i University of New Haven (Barcelona).

Òbviament, podeu seguir la Marta al seu perfil d’Instagram i també a Twitter. El llibre té la seva propia etiqueta #weinstagrambook

Si voleu donar un cop d’ull al llibre, podeu descarregar el primer capítol aquí.

No hi ha comentaris

Primers còmics, nou racó a la sala infantil

20150910_173548Dins la secció de còmics de la sala infantil trobareu un nou racó anomenat Primers Còmics.

Aquí hem recollit una selecció de còmics per als més petits, per aquells que no saben llegir encara i per aquells que ja comencen a dominar la tècnica!

Pels més petits tenim còmics sense mots, que ens expliquen una història només amb les imatges. Dins aquest espai trobem algunes col·leccions i àlbums que volem destacar.

El petit Pelut de Céline Fraipont i Pierre Bailly: tot un èxit a França. Cada matí el petit Pelut es prepara per anar a l’escola. Es neteja, esmorza i surt de casa. Fa un sol radiant però mica en mica aquest sol es tapat per un núvol, una boira…i aleshores, el petit Pelut viu una aventura on haurà de superar diverses proves, les seves pors, la golafreria, aprendre a no contaminar…

A la biblioteca podeu trobar dos dels quatre títols publicats per l’editorial Base: El castell de la boira i La sirena golafre.

petit pelut

Col·lecció Mamut +3: diversos autors com Pep Brocal, Sergio Mora, Juan Berrio o Ed han pensat històries per infants que no saben llegir encara, però tenen un llenguatge força desenvolupat. En aquesta col·lecció treballen molt la seqüencialitat, per a que el lector pugui seguir la història sense problemes. Vinyetes grans i de colors vius, amb històries molt senzilles basades en l’entorn i el dia a dia dels lectors. Pensats per a que els nens que no saben llegir vagin poc a poc agafant autonomia. Les vinyetes d’aquests còmics no són només il·lustracions sinó que contenen una verdadera gramàtica.

mamut+3bis

Altres àlbums sense mots que trobareu a aquest racó són: Pájaro azul; Luis va a la playa; El pequeño papa Noel o Las aventuras de Tom.

Per als desxifradors del codi lector us presentem una tria de còmics que tracten històries senzilles i amb poca lletra.

Col·lecció Mamut +6: l’infant està familiaritzat amb el llenguatge visual i ja està en contacte amb les paraules. Històries amb text senzill (frases curtes i simples, amb lletra de pal) i vinyetes grans i de colors vius. Les històries connecten amb la seu univers ple de fantasia, aventures, màgia, somnis humor… on no falta el seu entorn, la família i els amics.

mamut+6bis

Col·lecció La Galera Toon Books. Edició en català d’aquesta premiada col·lecció de còmics de factura americana creada pel reconegut autor Art Spiegelman i la seva dona. La col·lecció neix amb una clara voluntat educativa, la de millorar la capacitat lectora dels infants a través del còmic. Es tracta d’uns àlbums molt atractius per primers lectors, molt adequat per a les edats corresponents.

A la biblioteca podreu trobar quatre títols: En ratolinet es vesteix; Mariona de Llimona i les quatre estacions; Beni i Peni i En Llufa: el monstre de l’aiguamoll.

toon books

Col·lecció Com et dius? Em dic… de Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 8 títols on trobarem tot de coses divertides i curioses sobre alguns dels noms més habituals dels nens i nenes catalans: Laia, Marc, Pol, Paula, Júlia, Àlex…històries curtes, escrites amb lletra de pal i protagonitzades per nens que es diuen així.

Basic RGB

Trobareu tots aquest àlbums a la còmicteca de la sala Infantil! I també molts altres dels vostres personatges preferits: Astèrix, Tintín, Naruto, Mortadelo, Garfield, Bola de Drac, Snoopy, Hora de Aventuras, Els Simpson… i també molts altres còmics als nostres racons especials: Aventures, Superherois, Terror…

20150910_173623
No hi ha comentaris

Antonio Carlos Jobim, la sencillez del genio

portada El 8 desembre 2014 anys moria Antonio Carlos Jobim, autor de cançons com Garota de Ipanema, Desafinado i Corcovado, entre altres temes universals. Geni de la música brasilera amb les seves harmonies innovadores, avui estudiades a les principals escoles de música de tot el món, va influir de manera decisiva en el jazz contemporani.pila
Qui no ha taral·lejat alguna vegada La noia d’Ipanema? Antonio Carlos Jobim és el màxim exponent de la música brasilera i un dels creadors de la bossa nova, el gènere musical que amb les seves lletres, melodies i harmonies fascina a tots els grans del jazz ja diverses generacions de fans dels cinc continents.
Aquest llibre, Antonio Carlos Jobim, la sencillez del genio, és un document únic de l’univers particular i més íntim d’Antonio Carlos Jobim. L’autor, José Luis Sánchez, el va entrevistar poc abans de la seva inesperada mort el 1994. Després familiars i amics de l’artista com Paulo Jobim, Caetano Veloso, Carlos Lyra, Edu Llop o Toquinho li van obrir les portes de casa seva per seguir tom-jobimparlant de la senzillesa d’un geni que va saber plasmar en les seves composicions la bellesa del seu món. Amb les seves paraules s’ha teixit aquest llibre, sens dubte un homenatge al mestre.
José Luis Sánchez és Doctor en Filologia portuguesa i en Teoria de la traducció, autor de cinc diccionaris de portuguès-espanyol, traductor dels grans clàssics brasilers: Machado de Assis, José de Alencar, Clarice Lispector, Vinícius de Moraes, etc.. coordinador de postgraus de llengua i traducció de diverses universitats de Brasil. Des de els quinze anys toca bossa nova.
A la Biblioteca A. Cardona us hem preparat una selecció de música d’Antonio Carlos Jobim i d’altres autors brasilers i de bossa nova.
A les biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú podreu trobar tots aquests documents d’Antonio Carlos Jobim, i tots aquests relatius a la Bossa Nova.

No hi ha comentaris

Anacleto, agente secreto

Anacleto_Agente_secreto-863043600-largeEl passat divendres es va estrenar als cinemes l’adaptació cinematogràfica dels còmics de la sèrie Anacleto, agente secreto, creada per Manuel Vázquez a mitjans dels anys ’60 per a les revistes de l’editorial Bruguera.

La pel·lícula, protagonitzada per Imanol Arias, Quim Gutiérrez, Carlos Areces i Alexandra Jiménez ens explica com l’Adolfo, un jove d’uns trenta anys que treballa com a vigilant de seguretat, està passant una mala ratxa. No només l’abandona la seva núvia de tota la vida per ser un tipus sense ambició sinó que, a més a més, es converteix en l’objectiu d’una colla de pinxos liderats per en Vázquez, un perillós criminal que acaba d’escapar-se de la presó.

I al bell mig de tot aquest embolic, descobreix que el seu pare té una doble identitat. No és un pagès dedicat a la producció d’embotits, com ell ha cregut tota la vida, sinó que és Anacleto, un agent secret en hores baixes i l’home que va tancar a Vázquez fa trenta anys. Adolfo haurà d’abandonar la seva zona de confort i col·laborar amb el seu pare, amb qui no s’entén, per sobreviure a la venjança de Vázquez i, de pas, entre tirotejos i persecucions, intentar recuperar a la seva xicota.

anacleto-Primera-historieta-con-un-Anacleto...-¡calvo-Pulgarcito-nº-1753La primera aparició del personatge als còmics, es va produir al número 1.753 de la revista de l’editorial Bruguera, Pulgarcito. La sèrie és una paròdia de les novel·les i pel·lícules d’espies; segons alguns, el model d’Anacleto seria James Bond; el mateix Vázquez, no obstant això, va assegurar en una ocasió que s’havia basat en Maxwell Smart, el protagonista de la sèrie televisiva Superagent 86. Anacleto, fa un ús continuat de tots els gags relacionats amb el gènere d’espies: missatges secrets, microfilms, agents dobles, etc.

Manuel Vázquez Gallego (Madrid, 1930 – Barcelona, 1995) va ser un dibuixant i guionista de còmics espanyol, un dels més importants del segle XX.
Vázquez era fill d’un ferroviari, però els seus avis van treballar com a sastres de la Casa Reial. Malgrat l’ofici dels seus avis, Vázquez va ser una persona irreverent, marginal, bohèmia i anarquista. Sempre va travessar problemes econòmics, dels quals eixia amb un descomunal talent per al “sablazo” i amb un enginy fora del comú.

Va començar a treballar com a dibuixant a principis dels anys ’40 i al final de la dècada ja era un dels principals autors de l’Editorial Bruguera, amb seu a Barcelona. A les revistes de l’editorial va crear els seus imaginatius i anàrquics personatges, entre ells Mr. Lucky, Heliodoro Hipotenuso, Las hermanas Gilda, La família Cebolleta i Anacleto, agente secreto, entre molts altres.

espis

Aquesta época, on un dibuixant no era un artista, sinó una mena d’obrers de la vinyeta, queda perfectament reflectida al còmic El invierno del dibujante de Paco Roca, essent la figura de Vázquez un dels protagonistes de la història.

7275

Quan Bruguera va tancar als anys ’80, Vázquez es dedicà a dibuixar còmics per un públic més adults amb àlbums com Vámonos al Bingo!!, Historias verdes, Sábado sabadete, Gente peligrosa i Más gente peligrosa. Va col·laborar també en publicacions com El Papus o Makoki (amb el pseudònim de Sappo) i en el suplement infantil del diari El País.

L’any 2010 es va estrenar la pel·lícula El Gran Vázquez, basada en la seva vida i protagonitzada per Santiago Segura.

Us deixem amb el tràiler d’aquesta pel·lícula.

No hi ha comentaris

Vés i aposta un sentinella

portada Avui us presentem un dels grans esdeveniments literaris dels darrers temps: la publicació de la novel·la de Harper Lee, Vés i aposta un sentinella, gràcies a l’extraordinària troballa recent del manuscrit. L’any 1960, Harper Lee va publicar Matar un rossinyol. Ara, 55 anys més tard, surt la seva segona novel·la, Vés i aposta per un sentinella, l’obra de la què realment va sorgir el gran clàssic estatunidenc i que ha estat amagada tot aquest temps a un calaix.

A mitjan anys cinquanta, la jove Jean Louise Finch, «Scout», que viu a Nova York, torna com cada estiu a la casa familiar de Maycomb per visitar el seu pare, Atticus, un advocat d’edat avançada. En aquest tranquil llogaret d’Alabama on va passar la infantesa, Scout ha d’afrontar una sèrie de qüestions personals, socials i polítiques que involucren el poble sencer i que fins i tot fan que posi en dubte la relació amb el seu pare.

Una història commovedora, divertida i convincent en què tot un seguit de personatges únics -alguns dels més entranyables de Matar un rossinyol- viuen i s’adapten als canvis i fets turbulents que van transformar els Estats Units a mitjan segle XX i que, alhora, ofereix una perspectiva nova i fascinant sobre un clàssic. En de¬finitiva, una novel·la magnífica. Que Harper Lee publiqui una novel·la té un impacte similar, en el món literari, al que en el seu moment hauria tingut en el món musical la reunió dels Beatles.

Harper Lee va néixer el 1926 a Monroeville (Alabama).Harper Lee Va estudiar a la Universitat d’Alabama i abans de començar a escriure va viure un temps a Nova York. Matar un rossinyol (1960), l’única novel·la seva coneguda fins ara, va rebre el premi Pulitzer el 1961. De la mà de Robert Mulligan se’n va fer una adaptació cinematogràfica que li va merèixer un Oscar a Gregory Peck. Tant el llibre, com la pel·lícula  Matar un rossinyol que se’n va fer, guardonada amb 3 Òscar el 1963, varen ser un èxit de públic i crítica. Lee, que va iniciar els estudis de dret i els va deixar per la literatura, situa al protagonista, Atticus Finch, a una petita localitat d’Alabama, just després de la Depressió de 1929. A aquest advocat jove i vidu, interpretat per Gregory Peck, se li planteja, en un entorn fortament racista, defensar un jove negre acusat de violar una dona blanca i per fer-ho haurà d’enfrontar-se a la incomprensió i a l’escepticisme dels seus veïns.

Aquest és el tràiler de la pel·lícula:

No hi ha comentaris

Ateveu, IX Mostra de Cançó d’Autor

portada

Aquest cap de setmana, el 4 i el 5 de setembre l’Associació Cultural vilanovina Desperta! ens porta per novena vegada el festival l’Ateveu , Mostra de Cançó d’Autor.

Al seu web Desperta! manifesta que “ens interessa la Cultura en el sentit més ampli del terme, pretenem portar i fer conèixer a Vilanova, dintre de les nostres possibilitats, tota la riquesa del nostre país: volem tastar el vi del Penedès, l’orxata de València, el gin de Menorca i el muscat de ambientRivesaltes; volem sentir la gralla, la dolçaina i el siurell; volem veure castells, falcons i moixerangues; volem conèixer la Patum de Berga, les fogueres de Castelló, els moros i cristians d’Alcoi, els cavalls de Ciutadella o la processó de la sang de Perpinyà; volem sentir els sons apitxats del centre del País Valencià, al costat de l’article salat de les illes; volem aprofundir en la poeticitat dels textos de Mercè Rodoreda i en el pensament de Joan Fuster. A través de la música, la literatura, la tradició, la gastronomia o qualsevol altra manifestació cultural volem, en definitiva, raonar, conèixer-nos i, com a conseqüència, esdevenir més crítics amb el que ens envolta, però també amb nosaltres mateixos.”

L’Ateveu és la mostra de cançó d’autor que, des de l’any 2007 i organitzada per Desperta, se celebra a Vilanova i la Geltrú cada mes de setembre.
D’ençà la primera edició, a la plaça Lledoners a la Geltrú, l’Ateveu, s’ha consolidat com la proposta musical de Vilanova per dir-li adéu a l’estiu. La cançó d’autor ha estat, és i serà el gran argument de l’Ateveu, tot i que tampoc no hem tancat, en cap cas, la porta a d’altres estils quan ens ha semblat oportú.
Molts dels grans noms de la música catalanacartell d’avui i d’ahir, han passat per la plaça de l’Assumpció, que des de la segona edició de l’Ateveu, l’any 2008, s’ha consolidat com escenari definitiu. Feliu Ventura, Quico Pi de la Serra, Pau Riba, Joan Isaac, Toti Soler, Cesk Freixas, Pere Tapias, Jaume Arnella, La Brigada, Meritxell Gené, Ivette Nadal, Josep Andújar “Sé”, Pau Alabajos, Bikimel, Refugi, Titot i David Rossell, Guillamino, Cris Juanico, Andreu Valor, Quim Vila, Nestor Mont, Els Quatre Gats, Miquel Pujadó i Olga Suárez , Josep Romeu i Toni Albà, són fins ara els artistes que han passat per l’escenari que any rere any muntem la gent de Desperta.

L’edició d’aquest any està dedicada a la figura d’Ovidi Montllor, que ens va deixar ara fa vint anys. Les seves cançons seran cantades per Donallop, Falsterbo Marí, Verdcel i Cesk Freixas – Pau Alabajos. A l’Ateveu a Banda, espai dedicat a grups novells o no professionals, actuaran David Espinola, Espot i Manyer, de Vilanova i la Geltrú i Green Door Ban, de Sabadell. En acabar, com sempre, DJ’s el divendres i Karaoke en català el dissabte.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »