Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Març, 2014

‘La ciudad secreta: sonidos experimentales en la Barcelona pre-olímpica: 1971-1991’ de Jaime Gonzalo

La ciudad secretaEl passat desembre, i de la mà de Munster Records, va veure la llum un d’aquells estranys treballs que, tot i que a priori estan condemnats a l’ostracisme i als circuits minoritaris, esdevé en poc temps un objecte de culte i adquireix una dimensió superior a l’esperada. Això és el que ha succeït amb La ciudad secreta i, en gran part, es deu a la mà que l’ha realitzat: Jaime Gonzalo. El periodista i crític musical, amb una dilatada trajectòria en els principals mitjans comunicació estatals (tan generals com especialitzats en el món de la música), aporta un grau d’informació i de valor afegit que fa d’aquesta obra un referent per a qualsevol que vulgui estar al dia del panorama musical barceloní, i per extensió català i espanyol, durant el darrer terç del segle XX.

Resulta estrany parlar d’un llibre sobre música i sobre músics amb el que sigui complicat il·lustrar-lo amb cançons, vídeos, etc. però això succeeix en el cas de La ciudad secreta i és un clar exemple de a que ens estem enfrontant. El llibre és un esforç de recuperació, de restitució d’identitat, d’un capítol molt fructífer però poc conegut de la música equiparable, segons paraules del seu autor, “a fenòmens com el krautrock en Alemanya, Canterbury a Anglaterra i l’escena avant rock francesa”.

La ciudad secreta (grupos)

Bueyes madereros, Perucho’s, Macromassa, Italia klamm, Tendre Tembles o El grito acusador són alguns dels noms dels grups que poblen aquest document i que de ben segur són desconeguts per la major part del públic aficionat a la música. A la capital catalana havia passat el temps del rock progressiu barceloní (1969-1973) i veien la llum els nous moviments que poblarien la geografia urbana durant les següents dècades: free jazz, punk i música industrial i una incipient electrònica.
En paraules del periodista Kiko Amat, al Cultural de La Vanguardia, “todas estas bandas estaban unidas por ideas y espíritu más que por sonido. Como dirían los Psicópatas del Norte, ‘nos gustaba la idea de subordinar la técnica a la expersión’. Muchos de sus músicos optan directamente por el anonimato (el libro está lleno de imágenes de artistas encapuchados, como a punto de secuestrar un avión) y se dedican a la expresión sin trabas, sin etiquetas ni formalismos”.

Per il·lustrar tot això el llibre inclou 3 CDs amb 29 temes remasteritzats que, en la seva majoria, resulten inèdits o impossibles de trobar.

Jaime Gonzalo (foto de Eduardo Tebar)Jaime Gonzalo (Bilbao, 1957) començà a publicar d’adolescent a la revista Popular 1 el 1975, i d’allà saltà a les més representatives capçaleres de la premsa underground de finals dels setanta, com Star, Disco Exprés, Vibraciones o Sal Común. Ha treballat per diaris com El País, Diario 16 i El Periódico, i per revistes com Rockdelux. El 1985 cofundà i batejà la revista Ruta 66, feina que actualment compagina amb col·laboracions amb El Mundo, conferències i cursos universitaris.
En qualitat de productor discogràfic i lletrista ha treballat amb Loquillo y Los Trogloditas, los Rápidos, Desechables, Cancer Moon i altres.

Altres treballs de Jaime Gonzalo a les Biblioteques de la província de Barcelona:

Per finalitzar recordem, a aquells interessats pel gènere, que el proper divendres 21 de març a les 19h al CCCB se celebrarà una xerrada-col·loqui al voltant d’aquesta obra i de l’època en la que està ambientat: Als límits de la perifèria

No hi ha comentaris

‘Limbo’ d’Agustín Fernández Mallo

Limbo“No estoy segura de que él estuviera dispuesto a bajar a las profundidades a las que hay que bajar para mirar a los ojos a una secuestrada y ver la clase de monstruo allí depositado. A veces he pensado que debe de ser similar a contemplar los ojos de un animal disecado que de pronto hubiera regresado a la vida.» Aquesta només és una part dels diferents relats que s’entrecreuen (una dona que explica el seu segrest, una parella a la recerca del ‘Sonido del fin’, dos músics que persegueixen la seva obra definitiva,…) en la darrera novel·la d’Agustín Fernández Mallo: Limbo.

L’autor gallec, cridat a ser el gran regenerador de la narrativa castellana, crea una atmosfera desenfocada, poètica i torbadora que, como si de una xarxa es tractés, va connectant als personatges a mida que avança la narració. En aquesta obra el temps es revela com una dimensió elàstica i les fronteres entre la vida i la mort es difuminen fins desaparèixer.
La novel·la insisteix en el camí ja marcat per l’escriptor en els seus treballs anteriors a la recerca i exploració de la realitat i, amb el fonamental objectiu, de mostrar la seva multiplicitat de formes.

)

Agustín Fernández Mallo (La Coruña, 1967) és llicenciat en Ciències Físiques i ha treballat durant anys com a radiofísic. Aquesta formació es veu clarament en el desenvolupament d’aquest llibre doncs són varis els episodis Agustín Fernández Malloamb referències al món de la física (no en va el llibre comença amb la formulació de la mecànica quàntica de Heisenberg).
La seva obra inclou treballs dins la poesia i l’assaig, a més de narrativa. Ha escrit els poemaris Joan Fontaine odisea (2005), Carne de píxel, premi Ciudad de Burgos de Poesía, (2008) i Atibiótico (2012). Dins l’assaig destaca l’obra Postpoesía, hacia un nuevo paradigma (2009), finalista del Premio de Ensayo Anagrama.

El 2006 posà en marxa el Projecte Nocilla publicant la seva primera novel·la, Nocilla dream, una de les fites de la literatura moderna en castellà, a la que varen seguir Nocilla experience (2008) i Nocilla lab (2009).
Mostra del seu perfil polifacètic també el trobem formant part d’altres projectes paral·lels com són el duet d’spoken word (música narrada) Afterpop Fernández & Fernández, o el grup musical Frida Laponia.

Títols de Fernández Mallo a les Biblioteques VNG:

Aquest llibre també presenta la particularitat de formar part d’un dels darrers projectes impulsats per l’editorial Alfaguara: Banda sonora de una Novela, amb la qual l’autor posa música al seu text. Tot llibre té una atmosfera, un ambient, un fil musical amb les cançons que sonen en la època en què es desenvolupa la història i això és especialment rellevant en el cas de Limbo doncs és evident la influència de la música en la mateixa. A continuació podeu escoltar les cançons que inspiraren l’Agustin Fernández Mallo i que el varen acompanyar durant l’escriptura:

No hi ha comentaris

Oh Panòptica Ficció!

Avui s’inaugura al Centre d’Arts Santa Mònica  aquesta exposició sobre l’autor de còmics e il·lustrador català Max. Es tracta d’una actualització de la retrospectiva ‘Max, Panóptica 1973-2011’ que s’ha pogut veure a Madrid, València, Mèxic D.F. i Brasil.

Des dels seus inicis a la Barcelona llibertària i underground dels anys 70, que desemboquen en la fundació de la mítica revista El Víbora, fins a la contemporaneïtat dels seus treballs més recents, Max ha anat explorant el llenguatge de la historieta i les seves possibilitats en moltes direccions, tant en el nivell formal com en el temàtic. Posseïdor d’un estil inconfusible, ell sempre diu que l’estil no rau en la manera de dibuixar, sinó en la manera de mirar el món.

Així és com en el nou segle Max ha posat la seva mirada en els mons interiors i en l’humor com a eina imprescindible per explorar la tensió que s’estableix entre aquests i l’exterior: la societat i els seus conflictes. Temes en els quals tots ens podem reconèixer i que Max, en la seva maduresa, aconsegueix transmetre a través d’una poderosa càrrega visual i simbòlica.

 

Max mai ha oblidat d’on ve el còmic: del mite, de l’oralitat, del conte que s’expliquen els humans a la vora del foc per mirar de comprendre el seu lloc en l’univers.
 
Oh panòptica ficció! és l’exposició d’un dibuixant, d’un historietista. Una àmplia i esclaridora mostra de les seves obsessions i referents artístics i literaris, que ens ajuda a comprendre el paper de la narrativa dibuixada en un context de crisi social que posa en qüestió també el valor de la creativitat artística com a eina transformadora.

Max va néixer a Barcelona l‘any 1956 com Francesc Capdevila, però resideix al bell mig de l’illa de Mallorca des de 1984. Ha publicat divuit àlbums de còmic pels quals ha obtingut diversos premis,  com el Gran Premi del Saló de Barcelona (2000), i el Premi Ignatz (1999). El darrer, el Premi Nacional de Còmic del Ministerio de Cultura per l’àlbum Bardin, el superrealista (2007).

La seva feina com a il·lustrador l’ha portat a realitzar cobertes per la prestigiosa The New Yorker Magazine, dissenyar un rellotge Swatch o fer la portada d’un disc del seu amic Pascal Comelade, entre altres coses.

La mostra va acompanyada d’una exposició col·lectiva titulada Quadròptica, presenta quatre visions del còmic que es fa ara, de la mà de quatre autors que treballen aquest llenguatge assumint amb tota naturalitat la llibertat d’acció que la historieta s’ha anat guanyant al llarg de les darreres dècades.

Sandra Uve, Nestor F, Sergi Puyol i Gabriel Corbera cercquen respostes al temps que els ha tocat viure. Respostes artístiques, que pel fet de ser vehiculades a través del llenguatge de la historieta ja són valentes, i respostes personals que són arriscades.

A la Comicteca podreu trobar molts dels còmics d’aquest autor i la Sala Infantil els contes que ha il·lustrat: Max

No hi ha comentaris

Exposició retrospectiva de la fotògrafa ‘Colita’ a La Pedrera

Demà s’inaugura a l’edifici de La Pedrera, a Barcelona, l’exposició ‘Colita, perquè sí!’ dedicada a una de les artistes més destacades de la fotografia catalana contemporània i que es podrà visitar fins el 13 de juliol de 2014.

Exposició 'Colita ¡Perquè sí!'

Amb aquesta exposició, comissariada per Laura Terré i que reuneix 107 imatges i documentació gràfica diversa, es presenta la primera retrospectiva dedicada a Colita amb un ampli recorregut per la seva trajectòria vital i creativa que revisa els diversos itineraris del seu arxiu ingent: des del món del flamenc a la lluita feminista, el cinema, la Nova Cançó, la Gauche Divine, el món de l’espectacle o la vida a la seva ciutat, Barcelona; tot a través de la seva mirada carregada d’intenció i humor. Un viatge en el temps, des dels difícils anys 60 passant per la transició democràtica, fins arribar a l’actualitat.

La seva obra, no és simplement un document de la realitat, sinó la projecció de les seves experiències i opinions. Allunyada de l’artifici i de tota pretensió artística, conforma un corpus vital que recull mig segle de la nostra història recent. El seu temperament, criteri ferm i claredat d’idees impregnen tot el seu treball, on les fronteres entre encàrrecs professionals i sèries personals sovint es dilueixen.

ColitaColita és el sobrenom d’Isabel Steva Hernández (Barcelona, 1940), un dels referents indiscutibles de la fotografia catalana contemporània. Directa, intel·ligent, sensible, compromesa, crítica i sense prejudicis, la seva producció es pot definir, més enllà de l’estètica, per la seva implicació en el temps que li ha tocat viure.
La seva obra, allunyada de l’artifici i de tota pretensió artística, no és simplement un document de la realitat, sinó la projecció de les seves experiències i opinions, i conforma un corpus visual que recull mig segle de la nostra història recent.

També s’organitzen una sèrie d’activitats paral·leles entorn a l’exposició com el diàleg entre la pròpia fotògrafa i Maruja Torres i una taula rodona entorn l’obra de Colita, per tal d’endinsar-nos a la seva trajectòria vital i professional; amb Laura Terré, Enric Majó, Ferran Sales i Pilar Aymerich.

Llibre 'Colita'A les Biblioteques VNG podeu trobar diferents exemples de l’obra de Colita, una de les figures més rellevants dins la fotografia contemporània catalana:

No hi ha comentaris

Nova fornada d’escriptores en llengua catalana

Avui 8 de març es celebra el dia de la dona treballadora i des de la Biblioteca volem donar a conèixer l’obra d’una nova generació d’escriptores catalanes que estan trepitjant amb força amb les seves obres.

La majoria d’elles nascudes a la dècada dels ’70 han agafat el testimoni de grans dones de la literatura en català com Montserrat Roig, Maria Mercè Marçal, Carme Riera, Mercè Rodoreda o Isabel-Clara Simó.

Potser la més coneguda actualment és la Marta Rojals, arquitecta reconvertida en escriptora que amb només dues novel·les s’ha convertit en una de les narradores més reconegudes i amb més vendes al nostre país.

La Iolanda Batallé és llicenciada en periodisme i Filologia Anglesa i després de voltar per mig món va tornar a Barcelona on treballa com a directora de l’editorial La Galera i com a professora de per l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès, el Laboratori de les Lletres i pel Màster d’Edició de la Universitat Pompeu Fabra-IDEC. Ha publicat dues novel·les i un llibre de relats i ha estat recentmenet guardonada amb el Premi Prudenci Bertrana.

Lolita Bosch és llicenciada en Filosofia i ha viscut més de deu anys a Ciutat de Mèxic. Escriu en català i en castellà i el seu interès per la literatura va més enllà de l’escriptura i el 2007 va dirigir el festival literari ‘Fet a Mèxic’. Diu que escriu per explicar-se a ella mateixa la seva pròpia vivència i, des d’aquesta comprensió, intenta entendre el món. Ha escrit una desena de novel·les per adults però també teatre, assaig i literatura infantil i juvenil.

Llucia Ramis és mallorquina però viu a Barcelona. Va estudiar Ciències de la Comunicació i treballa com a periodista col·laborant en diversos mitjans de comunicació. Ha publicat tres novel·les i diversos relats curts que han inclòs en diferents reculls. Amb Egosurfing (2010) va guanyar el Premi Josep Pla.

Najat el Hachmi va néixer a la ciutat marroquina de Nador i va venir a viure a Vic quan tenia 8 anys. Va estudiar Filologia Àrab i va publicar el seu primer llibre Jo també sóc catalana l’any 2004, un llibre estrictament autobiogràfic que aborda la qüestió de la identitat i del procés d’arrelament al país que l’ha vist créixer des que va arribar a Catalunya. Amb la seva segona novel·la va guanyar el Premi Ramon Llull l’any 2008. Treballa com a tècnica de l’Ajuntament de Granollers, ciutat on viu.

Alba Dedeu és la més jove de la generació. Nascuda al 1984 ha publicat ja dos llibres de relats, el primer, Gats al parc (2011) li va valer el Premi Mercè Rodoreda i el Crítica Serra d’Or. Va estudiar medicina però quan ja exercia va decidir que no tenia autèntica vocació i va abandonar la professió. A més d’escriure, tradueix de l’italià i ha adaptat al català modern dues obres clàssiques: Lo somni de Bernat Metge i Sempre han tingut bec les oques, de Joaquim Miret.

Muriel Villanueva és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada  i diplomada en Educació Musica. Nascuda a València, és professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des de l’any 2006. Ha publicat cinc novel·les, diversos relats i un llibre de poemes. La seva obra més reconeguda és La gatera, obre per la qual ha rebut diversos premis tant a Catalunya com al País Valencià.

Bel Olid és traductora i professora universitària. Col·labora amb alguns mitjans de comunicació com el Diari Ara i la revista Núvol. El 2009 va guanyar el Premi Qwerty al millor llibre infantil amb Bona nit, Estela!, el 2010 el Premi Documenta per Una terra solitària i el Premi Roc Boronat per La mala reputació, el seu primer llibre de relats per adults.

Anna Carreras és llicenciada en Filologia Catalana És llicenciada en Filologia Catalana, ha escrit diversos estudis sobre la literatura dels anys 70 i 80, entre els quals destaca l’edició de l’obra poètica completa de Vicenç Altaió. És autora del llibre d’aforismes El cervell i les venes i de les novel·les Tot serà blanc i L’opi d’Afrodita. Ha traduït també el recull de contes eròtics d’Anaïs Nin, Delta de Venus.

Tina Vallès és llicenciada en Filologia Catalana i treballa com a correctora i traductora per a les principals editorials del país, com també per a empreses del sector del disseny i la publicitat. És autora del llibre de relats L’aeroplà del Raval i del bloc Ganxet sota les pedres, escriu contes per a nens, i espera poder saltar al gènere novel·lístic ben aviat. Ha estat també editora de la revista digital Paper de Vidre durant quatre anys, i és membre fundadora de l’APTIC (Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya).

Trobareu les obres de totes aquestes autores i moltes altres a les Biblioteques de Vilanova.

No hi ha comentaris

50è aniversari del segell Límit Records: 1964 – 2014

50aniversari_limitDemà dissabte se celebrarà al Centre d’Art Contemporani La Sala l’acte commemoratiu del cinquantenari del segell discogràfic vilanoví Límit Records, que avui en dia s’engloba dins la productora El Far Blau.
Dins d’aquest es realitzarà un concert amb un cartell de luxe en el que destacarà la presència de músics com Inés Moraleda, Pedro León, Leonora Milà o Albert Guinovart entre d’altres. L’acte porta per títol ’50 anys de música a Vilanova (1964-2014)‘ i, presentat per l’actriu Carme Sansa, esdevé una oportunitat ideal per escoltar “música clàssica per a tots els públics”, en paraules de Bernat Deltell, propietari del segell.
Aquest serà el tret de sortida a un ampli programa d’activitats format per presentacions, concerts, conferències i la publicació de més novetats discogràfiques i que tindrà com a punt culminant l’acte de La Sala.

LIMIT Records – El Far Blau és un petit segell amb un catàleg de gravacions basat en intèrprets, obres i compositors del nostre país sovint poc representats per les grans multinacionals del sector però d’una qualitat indiscutible i inqüestionable. El 1964 el vilanoví Joan Deltell creava aquest segell amb la doble voluntat de publicar els discos de la seva dona, la pianista i compositora Leonora Milà; i d’oferir a altres intèrprets de música clàssica del país gravar en condicions i difondre la seva obra. Traspassat Deltell, el seu fill Bernat decidia absorbir amb la seva productora El Far Blau un segell discogràfic que manté la vocació de “ser una plataforma per publicar el treball de diversos intèrprets del país”.
El seu catàleg inclou també gravacions de joves intèrprets catalans com ara el pianista Enrique Bagaría, el duo format pel també pianista Daniel Blanch i la violinista Kalina Macuta, la cantant Maria Lluïsa Muntada acompanyada per Josep Surinyac, el Quartet de Barcelona i molts altres.

limit_records

Bernat Deltell va explicar a la roda de premsa de presentació d’aquest acte que en els darrers anys el segell ha anat recuperant el fons del catàleg, que era d’una setantena de discos, reeditant-ne una vintena. Precisament en motiu del 50è aniversari, enguany s’han reeditat dos discos de Leonora Milà, interpretant Bach, Schumann i Mendelssohn; i se n’han editat dos de nous: “Sonatas for violin and piano”, en que Kalina Macuta i Daniel Blanch interpreten Brahms i Bartók; i “Mélodies” de Pulenc interpretades per la soprano Maria Lluïsa Muntada i Josep Surinyac al piano.

A les Biblioteques de VNG podeu trobar gran part de la producció musical d’aquesta productora tan arrelada a la nostra ciutat. Podeu consultar-la al següent enllaç:

Us deixem amb el vídeo produït per aquesta commemoració:

No hi ha comentaris

Novel·les amb música

Novel·les amb músicaEls companys de les biblioteques de Barcelona (concretament de la Vapor Vell i Barceloneta-LaFraternitat) són els responsables d’elaborar la guia Novel·les amb música. Aquesta guia és una entrada a la inesgotable i fèrtil relació de la literatura amb la música. Fruit d’aquesta relació de moltes novel·les estan marcades per un fil musical que les recorre i caracteritza.

Algunes d’elles estan inspirades o relacionades amb músics o músiques. Altres contenen l’ambient musical que envolta els protagonistes i la trama. També nosaltres podem llegir aquestes novel·les escoltant Mozart, Gardel, Elvis, Charlie Parker o Nirvana i acompanyar les emocions sonores dels seus personatges.

– “Què era primer, la música o la desesperació? Escoltava música perquè estava desesperat? O estava desesperat perquè escoltava música? Tots aquests discos et poden convertir en una persona malenconiosa?” Hornby, Nick. Alta fidelitat

– “[…] la música abre al hombre un imperio desconocido, que no tiene nada que ver con el mundo sensible que nos rodea.” Hoffmann, Ernst Theodor. Amadeus

– “La música, per crear harmonia, ha d’investigar la discordança”

– “Cuando naces, un ángel agarra el violín y toca la música que vas a bailar toda tu vida. Siempre la misma música.” Argemí, Raúl. Siempre la misma música

Seccions de la guia:

novel·les amb música

En aquest enllaç podeu escoltar una llarga entrevista radiofònica sobre la realització d’aquesta guia que va fer el programa “Línies Addicionals” de Catalunya Ràdio.

No hi ha comentaris

‘Cómo ser mujer’ de Caitlin Moran

No hi ha hagut mai millor època que aquesta per ser dona: tenim el vot i la píndola anticonceptiva, i des de 1727 ja no ens envien a la foguera per bruixes.

Però, com ser dona? Aquesta és precisament la gran, eterna pregunta a la qual Caitlin Moran es proposa respondre en una obra que aborda amb intel·ligència, i ironia i també una salvatge franquesa, els principals aspectes de la condició femenina.

Cómo ser mujer no és un llibre d’autoajuda, sinó d’autoafirmació de la condició de dona de la seva autora. Fent servir un llenguatge planer i explícit, Moran no tracta de ridiculitzar el gènere masculí ni de culpar-lo d’haver rellegat la dona a un rol secundari a la història de la humanitat. Ni de refusar el terme ‘feminisme’, com si considerar-s’hi suposa dir que ets una radical, que no et depiles les cames i cremes els teus sostenidors.

Mescla de llibre de memòries i de divertida exaltació, recolzant-se sempre en les seves experiències com a dona, feminista i filla d’una família nombrosa i proletària, Moran es descriu amb una audàcia militant, i parla amb absoluta sinceritat de la seva relació amb el seu cos. I amb el menjar, amb els homes, amb la feina, la sexualitat, la maternitat o l’avortament.

Així, alternant provocatives observacions sobre la vida de les dones amb històries feroçment divertides sobre si mateixa deconstrueix la imatge políticament correcta de la dona del segle XXI.

Caitlin Moran va néixer en 1975 a Anglaterra i va escriure la seva primera novel·la, The Chronicles of Narmo als quinze anys. Columnista i crítica de televisió en The Times, en 2010 va rebre el Premi de la Premsa Britànica al millor columnista de l’any, i en 2011 al millor crític i entrevistador.

Aquest és el seu segon llibre i va ser guardonat com a llibre de l’any en els Galaxy National Book Awards, i ha venut en poc temps més de 400.000 exemplars. Però per record, els gairebé 500.000 seguidors que l’autora té a Twitter.

Cómo ser mujer també conrea abundants referències musicals. Algunes lligades a la carrera professional de l’autora, que es va estrenar com a periodista al Melody Maker, i d’altres, directament  relacionades amb les seves preferències, que van de Patti Smith a Lady Gaga.

La companya musictecària Miss Danger, va publicar a l’Ampli, el bloc dels musictecaris catalans, una llista de reproducció amb set cançons que li havien vingut al cap mentre llegia el llibre. La banda sonora d’una dona que té l’objectiu de passar-ho bé.

Nosaltres aprofitem l’avinentesa per oferir-vos també una petita selecció musical de grans dones del rock and roll, per què gaudiu de l’escola durant la lectura del llibre.

No us perdeu la divertida entrevista que el periodista Kiko Amat li va fer amb motiu de la presentació del llibre a Barcelona.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Març

Ja podeu trobar a la Biblioteca Armand Cardona la nova selecció de novetats, en aquest cas la corresponent al mes de març que inclou documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil (lectura i coneixements), música, cinema, fotografia i còmics.

Entre les novetats per adults trobareu els llibre Mejora y gana: claves para encontrar trabajo De Ximo Salas Pérez. Potenciar la nostra marca personal, elaborar una estratègia professional, millorar el currículum, la carta de presentació, afrontar amb èxit una entrevista de treball… Són coneixements que ben desenvolupats ajudaran a diferenciar-nos del resta de la gent i marcar la diferència.

Pel que fa a la literatura, us recomanem la novel·la Melocotón loco de Megan Maxwell. Ana i Nekane dirigeixen un estudi fotogràfic a Madrid. Un dia es declara un incendi a l’edifici i, tot i estar acostumades a treballar amb grans models, no deixen de sorprendre’s davant els fornits bombers. Quan l’objectiu de la càmera d’Ana es centra en Rodrigo, el seu cor li indica que res tornarà a ser igual.

A la secció infantil us presentem el llibre Lluís Llach. De gran vull ser… cantautor! de Pep Molist i Mercè Galí. Durant 40 anys, Lluís Llach va ser cantautor, una persona que elabora la lletra i la música de les seves cançons. Vet aquí els elements i les persones que van fer que Lluís esdevingués cantant: un poble amb un munt de músics, un piano negre, una mare i uns mestres apassionats per la música, les converses amb l’avi Siset…

Entre els còmics presentem el primer volum de la sèrie manga I am a hero de Kengo Hanazawa. Als seus 35 anys l’Hideo està atrapat en una vida ¡ mediocre, pateix al·lucinacions i comença a perdre la raó, mantenint filosòfiques converses amb un amic imaginari. Però quan el caos es deslliga a Tòquio descobreix que la realitat és molt més terrible que les seves fantasies. Tindrà el que cal tenir per ser un heroi?

Pel que fa a la música us recomanem el llibre Memorias sónicas: historias en siete pulgadas. Es tracta d’una recopilació de 23 relats escrits per 23 músics independents del país al voltant dels àlbums que han marcat les seves trajectòries. Un projecte abordat lliurement per cada participant i en el que conflueixen relats de ficció, crítica musical, històries d’emocions i records d’allò més variats.

Per últim, a la secció de cinema us presentem The Master de Paul Thomas Anderson, una de les darreres pel3lícules del desaparegut actor Philip Seymour Hoffman. El film s’inicia al final de la Segona Guerra Mundial amb un grup de soldats amb símptomes del patiment psicològic sofert. A partir d’aquí se segueix al protagonista, bordat per Joaquin Phoenix, en un camí marcat pels esdeveniments violents, salvatges i provocadors producte d’una persona destrossada.

Aquí podeu veure el full de novetats d’aquest mes.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

« Pàgina Anterior