Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per Novembre, 2012

‘Els marginats’ de S.E. Hinton

Ponyboy Curtis és un adolescent de classe baixa que viu amb els seus germans grans, en Darry i en Soda Pop, als suburbis de Tulsa, Oklahoma.

Junt amb la resta dels seus amics en Dallas, l’Steve, en Johnny i en Two-bit formen una colla anomenada els greasers, anomentas així perquè sempre porten els cabells engominats i greixosos. Els seus grans rivals son els socs, els nens rics de la ciutat.

Un dia, en Ponyboy es atacat per un dels socs i la baralla acaba amb la mort d’un dels membres d’aquesta colla a mans del seu amic Johnny.

Aconsellats per en Dallas, en Johnny i en Ponyboy s’amaguen a una església abandonada. Durant la seva fugida, son testimonis d’un incendi a una escola i els dos adolescents decidiexen entrar a rescatar els nens. Durant l’incendi, en Johnny acaba molt malferit i mor a l’hospital, després de la gran baralla entre els socs i els greasers, que finalment han guanyat en Ponyboy i els seus amics.

Un dels moments més emocionants del llibre és quan en Ponyboy llegeix la carta de comiat del seu amic Johnny, on li explica el significat d’un poema que aquest li havia recitat a la solitud de l’església. En aquell moment no arriben a entendre el text però saben que parla d’alguna cosa preciosa. De fet, parla d’ells mateixos, de tota la seva colla, i de com la vida els ha tractat i ha fet que tots deixin de ser d’or.

El poema és “Nothing gold can stay” de Robert Frost:

Nature’s first green is gold;
Her hardest hue to hold.
Her early leaf’s a flower;
But only so an hour.
Then leaf subsides to leaf.
So Eden sank to grief,
So dawn goes down to day.
Nothing gold can stay.

La primera fulla de la natura és daurada;
I per mantenir el seu verd més intens.
Que viu només una hora.
I aleshores la fulla mor per caure.
Així és com es va enfonsar l’Edén, malgrat tot.
Així l’alba davalla dia a dia,
Doncs res daurat pot romandre
 

La novel·la va ser adaptada al cinema per en Francis Ford Coppola l’any 1983 i s’ha convertit en una pel·lícula de culte. La majoria dels actors del repartiment original han triomfat al món de cinema: Tom Cruise, Patrick Swayze, Matt Dillon, Diane Lane…potser els menys afortunats van ser els protagonistes, C.Thomas Howell, que interpretava a Ponyboy i en Ralph Macchio, en el paper de Johnny.

Susan Eloise Hinton(Tulsa, 1950) és una escriptora nord-americana de literatura infantil i juvenil.

Va començar a escriure quan era una adolescent, doncs era incapaç de trobar llibres que realment li agradessin a les biblioteques de la seva ciutat natal. Amb disset anys va publicar la seva primera novel·la, Els marginats, l’any 1967, que va obtenir un gran èxit de crítica i públic i va ser traduïda ràpidament a diversos idiomes, venent en total més de nou milions d’exemplars en un sol mes.

L’any 1975 va publicar la seva segona obra narrativa, El noi de la moto, que va obtenir tant èxit com la primera. Aquesta novel·la també va ser adaptada al cinema per en Coppola l’any 1984.

Susan Hinton ha publicat més novel·les juvenils amb similar temàtica i ambient. Entre elles, destaca Això és una altra història (1979, adaptada al cinema per Emilio Estévez i Christopher Cain), Tex (1971), i Domando al campeón (1988).

Les seves obres posteriors estan emmarcades dins de la fantasia juvenil i adulta, destacant Hawkes Harbor (2004).

Podeu consultar tots els documents relacionats amb aquesta autora al catàleg de les Biblioteques de Vilanova: S.E. Hinton.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

‘Res no s’oposa a la nit’ de Delphine de Vigan

Un matí d’hivern, Delphine de Vigan va entrar a l’apartament de la seva mare, Lucile, i se la va trobar morta estirada al llit. Arran d’aquesta mort sobtada en circumstàncies poc clares, l’escriptora va decidir emprendre una recerca detectivesca per mirar de reconstruir el trencaclosques que havia estat la vida de Lucile Poirier.

Una dona fascinant, d’una bellesa terriblement dolça i salvatge, seductora i bohèmia, però amb l’ànima marcada per un dolor profund i misteriós.

Res no s’oposa a la nit ha sorgit després de veure centenars de fotografies preses durant anys, la crònica del seu avi, enregistrada en diverses cassets, les vacances familiars filmades en super-8, les converses amb els seus oncles i germans, i la seva pròpia experiència com a filla d’una mare gens exemplar són els materials dels quals es nodreix la memòria dels Poirier.

La memòria, i la crònica, sense embuts ni floritures, d’una família al París dels anys cinquanta, seixanta i setanta. Però també una lúcida reflexió sobre qui som, què transmetem i sobre la “veritat” de l’escriptura.

En el transcurs d’aquesta recerca, Delphine de Vigan descobrirà els secrets més foscos, tancarà algunes ferides antigues, però n’obrirà de noves en el seu entorn. El resultat: un magnífic relat, ambiciós, sensible, i colpidor, que ha merescut l’elogi unànime de la crítica i dels lectors francesos.

Delphine de Vigan (Boulogne-Billancourt, 1966) viu a París.

La seva primera novel·la, Jours sans faim, va ser publicada l’any 2001 per l’editorial Grasset sota el seudònim de Lou Delvig, i parla de la seva lluita contra l’anorèxia als 19 anys.

La seva novel·la No i jo va rebre el Premi dels llibreters i va ser portada a la pantalla per Zabou Breitman. Les hores soterrades (2009), amb un gran acolliment crític i molts lectors, va figurar en la llista d’obres seleccionades per al Premi Goncourt i va obtenir el Premi dels Lectors de Còrsega.

Res no s’oposa a la nit ha obtingut molts premis, entre ells, el Premi de novel·la FNAC, el Premi de novel·la de les Televisions Franceses o el Premi Renaudot dels Instituts de França.

Ha tingut un gran èxit a França, on ha superat el mig milió d’exemplars i ha estat durant molts mesos en el rànquing de les novel·les més venudes. Així mateix ha estat publicada, o està en vies de publicació, en vint editorials estrangeres.

Podeu trobar aquest i d’altres llibres de la mateixa autora al catàleg de les Biblioteques de Vilanova.

 

No hi ha comentaris

Fènix 11*23

Ahir divendres es va estrenar als cinemes la pel·lícula Fènix 11*23 dirigida pel Joel Joan i el Sergi Lara basada en a història real de l’Èric Bertran, un nen de 14 anys que l’any 2004 crea un web inspirat en Harry Potter i l’Orde del Fènix per defensar la llengua catalana.

Una nit, trenta guàrdies civils de la brigada antiterrorista de Madrid irrompen a casa seva i l’acusen de terrorista informàtic. El seu crim: enviar un correu electrònic a una cadena de supermercats demanant l’etiquetatge en català.

Interpretada per Nil Cardoner en el paper protagonista i secundat per Rosa Gàmiz i Àlex Casanovas com els pares, el film arrenca advertint l’espectador que el que veurà a continuació és “una història real”.

Tant és així -tret de les habituals llicències artístiques, com ara inserir una història d’amor adolescent i crear els ficticis supermercats Diana com a denunciants-, que l’espectador té la sensació de rememorar els fets tal i com van passar.

L’estupefacció, l’angoixa, el patiment, l’ombra del reformatori -a Èric li podrien haver caigut fins a vuit anys de condemna- se succeeixen en una pel·lícula que no amaga el paper dels partits polítics catalans, en especial ERC, que es va implicar en el cas, i que recorre els escenaris per on va transcórrer la realitat on no hi falten casernes de la Guàrdia Civil -amb el seus cartells del ‘Todo por la patria’- i l’Audiència Nacional, on Èric va haver d’anar a declarar.

I tot acompanyat d’una història -també real- de bullying en la que s’arriben a confondre els ganàpies de l’institut amb la fiscal de l’Estat.

La història es va plasmar en un llibre, Èric i l’exèrcit del fènix. Acusat de voler viure en català, escrit pel mateix Èric i publicat l’any 2005  i que va vendre més de 13.000 exemplars.

El llibre va ser adaptat com a obra de teatre l’any 2007 per en Victor Aleixandre i en Pep Planell i va estar dos mesos en cartell al Teatre Borràs de Barcelona per després fer una gira pels Països Catalans.

La pel·lícula és una crítica contra l’abús de poder però també una crida en defensa de la llengua i la identitat catalanes contra els aparells de l’Estat i un crit independentista arribat en el marc d’un procés polític que pot canviar el futur de Catalunya.

Us deixem amb el making of de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Nous sons per al Segle XXI – Guia de Música electrònica

A continuació us presentem una notícia dedicada a la música electrònica, principal inspiradora de la nova guia musical que hem realitzat les Biblioteques Públiques de VNG: Nous sons per al Segle XXI.

Sota aquest títol s’han reunit els principals documents sonors existents a les biblioteques i que es troben sota el paraigües d’aquest gran gènere que és la música electrònica i que, alhora, inclou diferents subgèneres: la música electrònica, la música electrònica (pop), el dance, la música ambient, el house i el techno.

S’entén per música electrònica, literalment, a la ‘música de les màquines’, en oposició a les músiques clàssiques interpretades amb instruments acústics o, més tard, dins del rock, a la guitarra elèctrica sense efectes electrònics; aquelles composicions consistents en sons produïts únicament per instruments electrònics o la modificació electrònica d’instruments convencionals.

Es tracta d’una designació molt ampla que podria abastar diferents estils de música atès que des dels anys 70 la utilització d’instruments electrònics ha esdevingut molt comú, i des de finals dels 80 molta de la música orientada a la pista de ball de les discoteques sovint ha utilitzat exclusivament instruments electrònics.

La música electrònica va tenir els seus primers moments de desenvolupament coincidint amb les avantguardes de començaments del segle XX (tal i com es veu al llibre Loops: una historia de la música electrónica, 2002, coordinat per Javier Blánquez i Omar Morera). La creació de codis expressius concrets a partir de l’ús de la tecnologia va servir de punt de partida d’aquest nou tipus de música, el primer que va trencar amb el tabú del soroll, amb la subjectivitat de l’intèrpret, amb la partitura i amb el sentit mateix de l’art musical.

Oficialment la música electrònica va néixer el 1951 fruit de la col·laboració dels alemanys Beyer, Eimert i Stockhausen, que varen produir la primera composició de la història únicament interpretada amb tons generats electrònicament, utilitzant el terme elektronische musik. Des de llavors fins als nostres dies han estat molts els artistes que s’han vinculat a aquest gènere i que amb aquesta guia us pretenem apropar: Pierre Henry, Iannis Xenakis, Silver Apples, Kraftwerk, Brian Eno, J. M. Jarre, New Order, Depeche Mode, Massive Attack, Aphex Twin, Air, The Chemical Brothers,… i un llarg etcètera.

El que segueix és una petita pinzellada dels diferents gèneres que en formen part:

Música electrònica.- en principi es considera una música erudita, abans de l’arribada del pop a finals de la dècada dels 60, que creix al voltant dels primers compositors d’avantguarda dels anys 40 i 50: Pierre Schaeffer, Pierre Henry, Karlheinz Sotckhausen, John Cage, Iannis Xenakis, etc. Aquests exploren les possibilitats dels sons generats electrònicament, així com a les obres de compositors més recents, directament continuadors d’aquella experimentació.

Música electrònica (pop).- s’aplica a les obres sorgides de la utilització d’instruments electrònics (a partir dels anys 70) per part de músics, principalment alemanys, més relacionats amb el món del rock i del pop, els quals són veritables popularitzadors d’aquests instruments a nivell general. Des de grups com Kraftwerk, Neu o Tangerine Dream fins a Vangelis o J. M. Jarre, passant per OMD, Human League, Depeche Modeo o New Order.

Música dance.- es considera literalment música per ballar. Sorgida als anys 80 a partir del fenomen de la “disco music” dels anys 70, comprèn tant la utilització exclusiva d’instruments electrònics com la manipulació electrònica d’altres enregistraments.

Música ambient.- en paraules d’Ariel Kyrou (Techno rebelde: un siglo de músicas electrònicas, 2006) “experiències techno portades més enllà del beat metronómic”. Música climàtica, d’atmosferes, executada a partir de la profunditat, l’espai, la superposició i l’evolució de tapissos sintètics més que sobre el treball d’elaboració de ritmes. Es considera que KLF amb Chill Out (1990) i The Orb amb The Orb’s Adventures Beyond the Ultraworld (1991) són els precursors d’aquest gènere.

Música house.- sorgida a Chicago entre 1984 i 1985, és el gènere més important de la dance music al món. Ja sigui francesa o nord-americana, aèria o frenètica, el house descansa des del seu origen a les mateixes bases: una trama electrònica minimal, un mix o samples, efectes de ressò o de dub i, de vegades, una veu o instruments acústics sobre una rítmica més o menys discoide. Juntament amb el hip-hop, va aconseguir elevar als DJs a la seva màxima expressió: capaços d’actuar amb vinils alhora que amb sintetitzadors.

Música techno.- en els seus orígens es tracta d’un gènere que sorgeix a Detroit a finals dels anys 80. És la forma més depurada i minimal de la dance music actual, ja sigui aquesta cerebral i melòdica o completament consagrada a la potència i energia dels clubs o de les raves pirates. Avui en dia també s’associa a una cultura que abasta el disseny de moda i tot un ampli camp musical: el conjunt de músiques populars creades per les màquines.

The Suicide of Western Culture – The Italian chapel

Per concloure aquesta entrada en profunditat sobre la música electrònica us deixem amb la playlist realitzada a l’Spotify de les Biblioteques de VNG, Nous sons per al Segle XXI, que recull el bo i millor de tots els enregistraments que inclou la present guia i que podeu escoltar àmpliament mitjançant aquesta selecció i trobar a les Biblioteques de VNG. Per tal de completar-la també us oferim la playlist Great electronic records, obra del “musictecari” Fonti, que fa un repàs al més representatiu de la música electrònica dels anys 50 als nostres dies.

Nous Sons per al Segle XXI (pdf)

No hi ha comentaris

165è aniversari del naixement de Bram Stoker

Avui ens hem assebentat que fa 165 anys que va néixer el creador de Dràcula, l’escriptor Bram Stoker, gràcies a google i el seu ‘doodle’ del dia.

A la imatge apareixen molts dels personatges de la seva famosa novel·la, des del mateix compte a Renfield, passant per l’estimada Mina, l’advocat Jonathan Harker, el Doctor Van Helsing o la Lucy Westenra.

Abraham ‘Bram’ Stokerva néixer el 8 de novembre del 1847 a Clontarf (Irlanda).

Fill d’una família treballadora en què l’única fortuna eren els llibres, va tenir una infància marcada pels problemes de salut que el van obligar a passar els primers set anys de la seva vida al llit. La seva mare, la feminista , intentava amenitzar els seus dies explicant-li històries de fantasmes i de misteri que després van ser molt influents en la seva trajectòria com a escriptor.

Graduat amb honors en Matemàtiques i Ciències i campió d’atletisme, va començar a treballar com a funcionari del Govern britànic a Dublín i com a crític de teatre i d’art per a diverses publicacions, entre elles el ‘Dublin Evening Mail’.

Els seus primers relats de terror, com La copa de cristall o The Chain of Destiny, es van publicar el 1872. No obstant, l’obra que el va fer famós, Dràcula, no l’escriuria fins al 1897, influït pel conte Carmilla, del seu amic Sheridan Le Fanu, copropietari del ‘Dublin Evening Mail’ i l’escriptor de contes de terror més famós de la seva època.

A Dràcula, és una història fictícia basada, segons algunes fonts, en el personatge real de Vlad Draculea (Vlad el Fill del Dimoni/Drac), també anomenat Vlad Tepes “l’empalador”.

Per aquesta novel·la, Stoker es va servir dels coneixements d’un erudit orientalista hongarès anomenat Vámberi, amb el qual es va reunir diverses vegades perquè li expliqués les peripècies del Príncep de Valàquia i de llibres com el d’Emily Gerard Informe sobre els principats de Valàquia. Es va inspirar en Irving i Franz Liszt per reflectir l’aspecte del Comte. El llibre reflecteix la lluita constant del Bé contra el Mal.

La novel·la ha tingut moltes adaptacions cinematogràfiques però en volem destacar dues. L’esteticista i sensual adaptació que va fer Francis Ford Coppola l’any 1992 i la muda i plena de números de ball, Dracula: Pages from a virgin’s diary, que va realitzar l’any 2002 el director canadenc Guy Maddin.

Trobareu totes les obres d’aquest autor al catàleg de les Biblioteques de Vilanova: Bram Stoker.

No hi ha comentaris

Miss Bala de Gerardo Naranjo

La Laura Guerrero, una noia alta i guapa, filla d’una família pobre de Tijuana, somnia a participar a un concurs de bellesa junt amb la seva amiga Suzu.

Però els seus somnis esdevenen un malson quan es testimoni d’una sèrie d’assassinats que tenen lloc a una discoteca de la ciutat. Es segrestada pels sicaris, però el seu cap, en Lino, fascinat per la bellesa de la noia decideix fer-la servir com a correu.

Per tal de salvar la vida de la seva família, la Laura accedeix a traspassar la frontera amb diners amagats i tornar a munició i armes. Però en arribar a Baja California, els problemes comencen i una espiral de violència envoltarà a la noia.

Miss Bala, del director mexicà Gerardo Naranjo, està inspirada per una història real, la detenció a Guadalajara d’una miss anomenada Laura Zúñiga, que va ser capturada junt amb un grup de narcotraficants l’any 2008.

A la pel·lícula, lluny de glorificar la violència, Gerardo Naranjo, el director, la mostra amb un estil realista, brut, més proper a les notícies que inunden els mitjans (i que parlen d’un país sense llei, dominat per les bandes) que a l’esteticisme i l’èpica amb què es tenyeix sovint la violència al cine nord-americà.

Gerardo Naranjo prové d’un entorn social degradat que bé el podria haver conduït cap a la delinqüència, però es va redimir gràcies al cinema (i, en concret, gràcies a Los 400 golpes, de Truffaut). Va començar com a crític i a l’any 1997 dirigí el seu primer curtmetratge, Perro Negro, i després començà a estudiar un Màster en Direcció Cinematogràfica a Los Angeles.

Les seves dues primeres pel·lícules Drama/Mex (2006) i Voy a explotar (2008) van participar a molts festivals d’arreu del món i van obtenir nombrosos premis.

Miss Bala es va estrenar a la secció una certa mirada del Festival de Cannes de 2011 i va ser seleccionada per Mèxic per competir com a Millor Pel·lícula Estrangera a la 84ena edició dels Premis Òscar, però no arribà a estar entre les finalistes.

Actualment, prepara el capítol pilot d’una nova sèrie per una televisió nord-americana.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Llibres nous a la Biblioteca Cardona de la mà de Renfe

Aquesta setmana la Biblioteca Armand Cardona posa a disposició dels seus usuaris els llibres adquirits durant el mes de setembre en el marc de la Setmana del Llibre en Català i gràcies a l’aportació realitzada per l’empresa col·laboradora Renfe.

La Setmana del Llibre en Català va tenir lloc a Barcelona, entre el 7 i el 16 de setembre, organitzada per l’Associació d’Editors en Català i amb la participació d’algunes de les llibreries més importants i altres entitats relacionades amb el món dels llibres, com la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Província de Barcelona.

Al 2012 la Setmana va engegar una nova estratègia: El Cercle d’Empreses amigues. Les empreses participants varen seleccionar algunes biblioteques públiques per fer-hi una aportació econòmica a través de la qual aquestes varen comprar llibres a les casetes de La Setmana.

Els dos objectius principals d’aquesta iniciativa són fomentar la lectura, tot creant xarxa al llarg del territori català mitjançant accions conjuntes entre empreses, editorials, llibreries, biblioteques i altres agents culturals, i contribuir a la sostenibilitat, la continuïtat i l’impuls de La Setmana, tot establint un vincle de col·laboració amb vocació de permanència entre tots els agents que hi participen.

Els llibres, després de tots els processos tècnics, es troben a disposició dels usuaris a les biblioteques vilanovines i s’identifiquen per un distintiu que indica que ha estat comprat gràcies a la col·laboració de l’empresa Renfe i la mediació de La Setmana del Llibre en Català. A continuació en teniu una selecció dels exemplars per adults:

Balla, balla, balla d’ Haruki Murakami

Els anys robats de Tània Juste

Honor d’ Elif Shafak

La clau del destí de Glenn Cooper

Deixa en pau al dimoni de John Verdon

Somnis de felicitat de Lisa See

Tu i jo, ara i aquí de Jay Asher i Carolyn Mackler

No hi ha comentaris

XVIII Saló del Manga de Barcelona

De l’1 al 4 de novembre es celebra per primer cop al Palau 2 de la Fira de Barcelona, la divuitena edició del Saló del Manga de Barcelona.

Un recinte que passa dels anteriors 11.000 metres quadrats als actuals 17.000, i que acollirà expositors, exposicions, tallers de manga i jocs tradicionals japonesos, com també conferències, classes magistrals i taules rodones, àrea de videojocs i altres activitats.

S’espera arribar als 70.000 assitents.

Enguany, alguns dels actes més importants del Saló giren entorn la celebració del vintè aniversari de la publicació del còmic de Bola de Drac.

Per commemorar l’efemèride s’ha preparat un exposició titulada ’20 anys de Bola de Drac a Espanya’; els dobladors de la sèrie Marc Zanni, Joan Sanz i Victor Sarsal presenten el llibre La sèrie de la teva vida i l’editorial Planeta d’Agostini publica una edició commemorativa de luxe.

I, a més a més, el dijous dia 1 es va intentar batre el Record Guiness de persones caracteritzades de personatges de Bola de Drac.

Finalment, 307 persones van acudir a la crida de Ficomic, entitat organitzadora del Saló, i per superar el rècord en calien només 250!

Fins el 24 de novembre podreu trobar al vestíbul de la Biblioteca una petita exposició amb alguns dibuixos i altres objectes relacionats amb Bola de Drac que hem aconseguit reunir per unir-nos als actes commemoratius d’aquesta efemèride.

Un altre punt destacat d’aquest Saló és el d’acostar al públic a la cuina japonesa. Reconeguts xefs japonesos de Barcelona com Hideki Matsuhisa, del restaurant Koy Shunka, i el mestre Tan de l’Icho compartiran escenari per primer cop, a fi de mostrar en directe les seves tècniques de tall de peix per a sushi.

També el mestre pastisser Takashi Ochiai presentarà dos tallers sobre dos populars dolços japonesos: el ‘dorayaki‘ i el ‘mochi‘.

Però les estrelles seran els cuiners Ferran Adrià i Hiroyoshi Ishida que reviuran l’estada que l’exclusiu restaurant Mibu de Tòquio va fer al llegendari El Bulli l’any 2003. Una experiència que va donar com a resultat el manga Mibu-elBulli.

Com cada any, el Festival s’omplirà de gent interessada en el cosplay o el karaoke però també buscant les signatures dels seus dibuixants favorits com Hiro Mashima, autor de la sèrie Fairy Tail, Dai Oichai o , convidats d’aquesta edició.

Al primer pis de la Biblioteca Armand Cardona podreu trobar una taula especial dedicada al Saló on trobareu una selecció de còmics manga que us recomanem i també algunes novetats editorials.

Us deixem amb un video d’un dels grups que actuaran a l’escenari del Saló Loverin Tamburin.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Novembre

Ja podeu trobar a la Biblioteca Armand Cardona la nova selecció de novetats, en aquest cas la corresponent al mes de novembre, que inclou documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil (lectura i coneixements), música, cinema, fotografia i còmics.

Entre les novetats per adults us volem recomanar el llibre La força de la gent: resistència no armada i solidaritat global editat per Howard Clark. Els textos que el composen situen les lluites noviolentes en un context internacional i argumenten que una funció essencial de la solidaritat consisteix a reforçar el contrapoder dels qui resisteixen la dominació i l’opressió. Mostra com aquests moviments aporten solidaritat, esperança per a tothom i ajuden a transformar els conflictes.

Pel que fa a les novel·les us recomanem Barcelona cau de Valentí Puig, que ens apropa a la història d’un doble espia (quintacolumnista i agent de la República) en el caos dels últims dies de Barcelona abans de l’entrada de les tropes franquistes: “L’hivern del 39, durant els últims dies de la Catalunya republicana, els grans ideals i les institucions han deixat pas a l’instint de supervivència i a l’individualisme més ferotge.. En aquest clima dominat per la fam i la por, un doble agent queda fascinat per una dona. Les lleialtats esdevenen primàries i el sexe té una urgència animal.”

A la secció infantil trobareu 20 anys després torna Special Olimpics de Blanca Peribáñez i Susana Peix. Presentat a començaments d’octubre coincidint amb la celebració dels Special Olímpics a Vilanova i la Geltrú, aquest conte reprèn la història de la Nuc i els seus companys esportistes que tornen a la ciutat 20 anys després dels jocs del 92.

També recomanem la pel·lícula El Cascanueces, d’Andrei Konchalovsky, que representa una nova adaptació del conte de Hoffman que popularitzà Txaikovski en el seu famós ballet. Recupera la història de Maria, una noia que, junt amb el seu amic Cascanueces, viatja a un món de fantasia gobernat pel malvat rei dels ratolins, que té sotmeses a totes les joguines. El seu objectiu serà enderrocar-lo.

Entre els còmics destaquem Downtown de Noël Lange, que tracta amb normalitat i voluntat d’integració la història de Bloc, un noi amb Síndrome de Down que té “núvia, molts amics i un disc favorit”.

Pel que fa a la música us presentem dos documents rellevants: el darrer disc de la Maika Makovski, Thank you for the boots, que es caracteritza pel seu vitalisme i la seva claror, i el llibre Escucha esto d’Alex Ross. Escucha esto és el darrer treball d’aquest periodista novaiorquès especialitzat en música que va més enllà de les barreres imposades i els gèneres. Aprofundeix en la finíssima línia que flueix i connecta de forma fascinant els cinc segles que, aparentment, separen a Monteverdi de Björk, a Bach de Led Zeppelin o a Vivaldi de Radiohead.

Per últim, a la secció de cinema volem recomanar la pel·lícula Take Shelter, dirigida per Jeff Nichols i guardonada amb el prestigiós Premi de la Setmana de la Crítica al Festival de Cannes 2011. Amb un argument que navega entre el thriller psicològic i la pel·lícula de desastres, se centra en el personatge de Shannon, un home del mitjà oest americà que comença a somniar amb una apocalíptica tempesta. Obsessionat amb la idea comença a construir un refugi per protegir la seva família però quan a la fi arriba la tempesta… ¿és real o fruit de la seva imaginació?

En el següent enllaç us podeu descarregar el full d’aquest mes: Selecció de novetats – Novembre

No hi ha comentaris

« Pàgina Anterior