Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per octubre, 2011

Ricardo Alcántara i Gusti ens visiten!

Aquest dissabte 22 d’octubre a les 12h, la biblioteca Armand Cardona acollirà la presentació del llibre Les fosques criatures, de Ricardo Alcántara i il·lustracions de Gusti.

trilogia.JPGCromosoma Edicions presenta el tercer volum de la col·lecció Xaman iniciada amb els títols El Xaman de la Tribu i La Princesa Captiva.

Aquesta col·lecció de està destinada a nois i noies d’entre 10 i 13 anys i està escrita en un llenguatge narratiu imaginatiu i molt fluid, amb gran riquesa de vocabulari que enganxa el lector des del principi a la fi.

El toc especial d’aquesta novel·la el donen les pàgines il·lustrades que acompanyen el text i que ajuden el lector a entrar al món misteriós i enigmàtic de la selva.

Comptarem amb la presència del Ricardo Alcàntara i el Gusti que ens explicaran la seva aventura, com van treballar plegats en aquest projecte i ens mostraran part del seu viatge a la selva en un video.juanitojones.jpg

El Ricardo i el Gusti han treballat d’altres vegades plegats i és per això que a la biblioteca farem una exposició del fons que tenim amb aquests dos autors. També podreu adquirir exemplars dels llibres de la trilogía així com dels contes de la col·lecció Juanito Jones adreçada a nens i nenes més petits on també van treballar plegats.

Aquesta activitat està adreçada a nens i nenes de més de 5 anys.

Us esperem!!

No hi ha comentaris

Anselm Clavé protagonista de la 3a conferència del cicle sobre La Unió Vilanovina

LogoDins dels actes del 150è aniversari de la fundació de la societat La Unió Vilanovina, la Biblioteca Armand Cardona Torrandell va acollir el passat divendres, 14 d’octubre, la conferència Anselm Clavé. Les societats corals. Catalanisme i obrerisme, a càrrec de Jordi Font, Director de l’Institut del Teatre.

Amb la seva intAnselm Clavéervenció el ponent ens va apropar als inicis de les entitats “claverianes” i el paper que van tenir en la difusió de les idees progressistes i catalanistes.

La Unió Vilanovina, que pren com a data fundacional el 7 de desembre de 1861 sota el nom del Orfeón Vilanovés, va prendre l’any 1863 el nom de Unión Vilanovesa. Tot i que durant molts anys el motiu de l’existència de la societat van ser els cors, amb el temps, sobretot a partir dels anys 30, es transformà en un ateneu, amb una funció social que ha anat adquirint protagonisme en àmbits tan significatius de la vida a Vilanova i la Geltrú com la cultura, les festes i tradicions, l’associacionisme, etc.

Aquest cicle de conferències s’inclou dins les activitats programades per la comissió organitzadora del 150è aniversari d’aquesta entitat, que a més també inclou publicacions (l’edició en facsímil del llibre commemoratiu dels 75 anys del Coro; la continuació de la història de l’entitat fins a dia d’avui, que ha estat encarregada a Albert Tubau; i una publicació de caire més social), la recuperació de l’activitat coral a l’entitat (recuperant les Caramelles a la ciutat), una exposició sobre Anselm Clavé (fundador d’aquest moviment) i, per últim, intentar revifar la participació dels socis (realitzant la sortida als Cors de Carnestoltes i organitzant el sopar-ball commemoratiu dels 150 anys de l’entitat a La Sala).

ConferènciaLa darrera conferència que completarà aquest cicle organitzat per La Unió Vilanovina és la següent:

·         16 de desembre a les 19,30h

L’associacionisme cultural. Motor de la represa cultural de la ciutat.

Taula rodona moderada per Xavier Capdevila. Periodista.

Debat a l’entorn del paper de les societats en el futur. Amb representants d’entitats locals.

No hi ha comentaris

Els zombis estan de moda

Zombie Walk 2011El passat divendres es va celebrar a Sitges, amb motiu del Festival de Cinema Fantàstic, la quarta edició dela Zombie Walk, és a dir, de la passejada de morts vivents, que aquest any, i degut al gran èxit de participació que van tenir les edicions anteriors, comptava el patrocini d’una coneguda marca de whisky.The Walking Dead

I avui s’estrena a la cadena Fox Espanya la segona temporada de la sèrie The Walking DeadLos muertos vivientes, basada en els còmics d’en Robert Kirkman publicats al nostre país per Planeta de Agostini.

L’editorial Panini va publicar una altra obre de Kirkman, Marvel zombies, que converteix, en un univers alternatiu, en morts vivents a tots els super-herois de l’editorial.

 Aquests només són dos exemples de la fascinació que produeixen aquests éssers fantàstics.

Còmics

L’origen de la paraula zombi el trobem a l’Àfrica occidental, però s’ha introduït a la nostra llengua mitjançant la forma anglesa zombie, que vol dir mort tornat a la vida mitjançant la bruixeria.

Els zombis sempre han format part d’algunes llegendes populars però podem considerar el Frankestein de Mary Shelley com un precursor de les històries de zombis actuals, doncs si bé no parla d’aquesta figura en concret, si conté el punt fonamental del seu origen: la resurrecció dels morts.

Això va influir a altres escriptors com Edgar Allan Poe que amb el seu relat La caiguda de la casa Usher o H.P. Lovecraft i El cas de Charles Dexter Ward, que es convertí en un referent per la narrativa zombi posterior.

I ja en l’actualitat trobem moltes publicacions que aborden aquest fenomen com ara Zombi: guia de supervivència o Guerra Mundial Z, que ha estat adaptada pel cinema per la productora de l’actor Brad Pitt, que s’ha reservat el paper protagonista.

Llibres

El cinema tampoc ha deixat de banda aquests personatges. El cinema de zombis es considera un subgènere del cinema de terror que es va popularitzar l’any 1968 amb l’estrena de la ja clàssica La nit dels morts vivents de George A. Romero.

Després d’una baixada en la producció el gènere s’ha tornat a revitalitzar amb pel·lícules com 28 dies després, Resident Evil (basada en el videojoc del mateix títol) o Zombieland.

A la Biblioteca podràs trobar molts d’aquests documents…per tornar-te tot un expert en zombis!

No hi ha comentaris

La Biblioteca Armand Cardona incrementa el seu fons local i comarcal amb un donatiu de l’IEP

IEPAquest estiu la Biblioteca Armand Cardona i Torrandell ha rebut un donatiu de llibres per part de l’ Institut d’Estudis Penedesencs que ha servit per ampliar el fons de Col·lecció Local. Després d’un temps per posar-los a punt per a la consulta dels nostres usuaris finalment surten disponibles aquest divendres.

El donatiu consta de 24 llibres, dels quals 9 tracten temàtiques sobre Vilanova, 13 sobre el Garraf i 2 són d’autors vilanovins que parlen d’altres indrets de Catalunya.

Alguns d’aquests llibres serveixen perquè la biblioteca disposi de dos exemplars d’un mateix llibre, cosa que n’afavoreix la consulta ja que un d’ells passa a quedar exclòs de préstec per romandre sempre a les prestatgeries de la biblioteca.

Entre els donatius trobem alguns clàssics escrits per Joan i Albert Virella i Bloda, Francesc X. Puig Rovira, Xavier Garcia i Soler o Vicenç Carbonell i Virella.

Col·lecció local - Biblioteca Armand Cardona Torrandell

La col·lecció local és un dels grans valors de les biblioteques públiques i han de ser un referent per la consulta d’aquests tipus de materials. Per aquest motiu disposem d’un fons en diferents formats que fa referència a Vilanova i la Geltrú i a la seva comarca. S’hi poden trobar documents de coneixements agrupats segons temàtiques, la creació literària dels autors locals, cartells i fotografies, els programes de festa major, revistes i premsa locals i comarcals, etc.
Aquesta secció està ubicada a la sala d’adults i els documents estan identificats amb les sigles CL a la signatura.

Col·lecció local - Biblioteca Armand Cardona Torrandell

No hi ha comentaris

75 anys amb Christine Nöstinger

christinenostinger.jpgEl proper dilluns 13 d’octubre farà 75 anys que va nèixer a Viena una de les autores més conegudes de literatura infantil i juvenil, la Christine Nöstlinger.

No va tenir pas una infantesa fàcil donat que va haver de viure una gran part de la Segona Guerra Mundial. Els seus pares no li van permetre lectures de clara publicitat a favor dels idearis del partit nacionalsocialista, les úniques que en aquell moment podien ser adquirides. El nazisme, la guerra i la postguerra van marcar els primers anys de la seva vida, tal com va reflectir després al llarg de la seva obra.
Nöstlinger va estudiar belles arts, va treballar de periodista i posteriorment es va dedicar a la literatura infantil i juvenil.

christinenostinger2.jpgL’any 1973 va obtenir el Premi del Llibre Juvenil d’Àustria i el 1984, el Hans Christian Andersen. És una dona d’ideals que a través de la seva obra i de la seva manera de viure no dubta a denunciar la falta de valors ètics i la hipocresia de la nostra societat.

Les seves primeres obres es van centrar en aquestes temàtiques:
 
- Les relacions familiars.
- L’escola i l’educació.
- La liberació de la dona.
- La relació entre els joves.

Des de la biblioteca us volem acostar a l’obra d’aquesta gran autora i és per això que hem preparat una exposició amb contes per a totes les edats. La trobareu a l’expositor de la Sala infantil i juvenil. Aquests són alguns dels títols:

Trobareu molts més títols al catàleg de la biblioteca.

 BONA LECTURA!!

3 comentaris

Presentació del llibre ‘Els mandarins’ del periodista Rafael Nadal

‘Els Mandarins’ de Rafael NadalEl passat divendres, 7 d’octubre, la Biblioteca Armand Cardona Torrandell va acollir la presentació del llibre Els mandarins, darrera obra publicada pel periodista Rafael Nadal. Aquest acte, a més de la presència de l’autor, va ser presentat per la també periodista Cati Morell.

Els Mandarins, publicada aquest 2011, és un recull d’escenes viscudes pel periodista Rafel Nadal (que actualment treballa per La Vanguardia, TV3 i RAC1) i que reflecteixen la personalitat de diversos personatges que han ostentat –d’una manera o altra- el poder en la societat actual.
Amb un estil precís i agut, Els mandarins és un gran llibre de retrats que reflecteixen la personalitat del poder en la societat actual i que s’apropa a personatges tan rellevants com els presidents Jordi Pujol, José Montilla o Pasqual Maragall, el Rei Juan Carles I, els prínceps Felipe i Letícia o empresaris com Javier de la Rosa o Antonio Asensio.

“Quan el poder es dilueix i s’amaga, només queden a la vista els mandarins [buròcrates considerats fundadors i base de la burgesia xinesa]. Des de la posició privilegiada que atorga la pràctica del periodisme i la direcció d’una de les capçaleres més importants de Catalunya, Rafel Nadal ha tingut accés a moments íntims i reveladors d’algunes d’aquestes personalitats de l’àmbit polític, empresarial i cultural de dins i fora de Catalunya.

Presentació del llibre a la Biblioteca Cardona

Els mandarins és, doncs, la seva visió personal d’unes figures poderoses amb qui ha passat estones llargues i intenses. Des de presidents de la Generalitat fins a polítics que mouen els fils a l’ombra, passant per empresaris destacats o membres de la família reial espanyola, Nadal desvela detalls de la personalitat més desconeguda i singular d’aquests “mandarins” i els converteix en un retrat incisiu de les passions de la nostra política recent.”

Rafael Nadal i FarrerasRafael Nadal i Farreras (Girona, 1954) escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1 i TV3. Ha estat director d’El Periódico de Catalunya de maig del 2006 a febrer del 2010, periode durant el qual el diari va rebre, entre d’altres, el Premi Nacional de Comunicació (2008), el premi al millor diari d’Europa de l’European Newspaper Congress (2008), el premi a la millor portada de l’any de la Society for News Design (2007) i el premi al millor disseny d’Espanya i Portugal, de la SND (2007). Anteriorment havia treballat en els principals diaris del país i ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat en empreses editores i grups de comunicació.

En el següent vídeo podeu veure la tertúlia que es va protagonitzar entorn a aquest llibre al programa Els matins de TV3:

No hi ha comentaris

El Capitán Trueno y el Santo Grial

PosterAhir, després de moltes dificultats per tirar endavant el projecte, es va estrenar a les sales de cinema l’adaptació cinematogràfica del famós còmic de Víctor Mora i Miguel Ambrosio, conegut com Ambrós, El Capitán Trueno y el Santo Grial.

L’any 2000, el director Juanma Bajo Ulloa va presentar un guió a la productora Filmax, però l’elevat pressupost i les desavinences amb en Víctor Mora no van permetre encetar el projecte.

Altres directors com Alejandro Toledo o Daniel Calparsoro es van interessar en la realització de la pel·lícula, que finalment ha dirigit Antonio Hernández amb un guió de Pau Vergara basat en una de les primeres aventures de la sèrie.

Durant la III creuada a Palestina, el Capitán Trueno troba a les masmorres de la fortalesa a un Capitán Truenocristià moribund anomenat Juan de Ribera, el qual li encomana la missió de tornar a Espanya un calze màgic que diu ser el Sant Grial i que va ser robat a una ordre mil·lenària de cavallers. 

El Capitán Trueno (Sergio Peris-Mencheta), juntament amb els seus inseparables amics Crispín (Adrián Lamana) y Goliat (Manuel Martínez), i una princesa víkinga anomenada Sigrid (Natasha Yarovenko fent el paper inicialment pensat per Elsa Pataky), hauran de fer front a un malvat senyor feudal i als seus ‘diables’ negres, que tenen aterrada a la població d’Aragó.

El Capitán Trueno veu la llum per primer cop l’any 1956 com a còmic apaïsat d’aventures. El seu gran èxit va fer que ben aviat l’edició passés de ser quinzenal a setmanal i es van començar a publicar aventures paral·leles a la revista infantil Pulgarcito.

Durant la dècada dels ’60 i ’70 es continuen publicant les aventures d’aquest heroi en diferents tipus d’edicions i formats i amb la col·laboració d’altres dibuixants, com Ángel Pardo o Fuentes Man.

Conflictes pels drets d’autor entre Víctor Mora i Bruguera van fer que durant els anys ’80 i ’90 apareguessin noves recopilacions i historietes ens diferents editorials i formats.

El último combate

Aprofitant l’estrena de la pel·lícula, Ediciones B acaba de publicar una nova aventura d’aquest heroi, la primera des de 1993. El último combate, dels autors Joan Boix i Ricard Ferrándiz, ens presenta un Capitan Trueno ja gran, que després de la mort de la seva estimada Sigrid viu retirat a un castell de l’Empordà fins que arriba buscant refugi un misteriós home que té en el seu poder uns manuscrits sagrats que formen part del tresor dels Càtars.

L’home es perseguit per l’inquisidor de Tolosa de LLenguadoc i el Capità i els seus fidels Goliath i Crispín, ja adult, decideixen ajudar-lo.

A la biblioteca podreu trobar els còmics d’ El Capitán Trueno així com altres obres del seu autor Víctor Mora. Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Maika Makovski estrena disc a l’auditori Eduard Toldrà

PortadaAvui a les 21h s’inaugura el Faraday Tardor amb un concert de la mallorquina Maika Makovski, que ens presenta el seu nou disc, Desaparecer (Outstanding Records, 2011) al nou Auditori Eduard Toldrà.

L’àlbum està format per dotze cançons inspirades en la poesia d’Edgar Allan Poe, algunes de les quals van formar part de l’obra teatral amb el mateix títol. L’obra, dirigida per Calixto Bieito, es va estrenar al Teatre Romea i Maika Makovski va compartir escenari amb l’actor madrileny Juan Echanove.

Maika Makovski

Els seus dos primers àlbums Kradiaw (PAE, 2005) i Kraj so kóferot (Wildpunk Records, 2007) van ser aclamats per la crítica, i al 2009 va poder enregistrar el seu tercer àlbum, Maika Makovski (Origami Records, 2010) a Bristol, Regne Unit, sota la producció de John Parish, col·laborador habitual de P.J.Harvey.

Acompanyada de la seva banda habitual, David Martínez (bateria i vilanoví), J.C.Luque (baix i percussió) i Oskar Benas (guitarra i cors), va presentar el disc en una gira que la va dur, entre altres parts del món, fins a Austin, Texas, durant la celebració del prestigiós festival South by Southwest.

Los Makovski

Al juny de 2011 va ser nominada a cinc Premis UFI (Premis de Música Independent), guanyant el de millor artista Myspace.

Us deixem amb el videoclip del seu tema Lava Love, dirigit per la realitzadora vilanovina Ginesta Guindal.

No hi ha comentaris

Deserts…

 Una part molt extensa de la superfície del planeta, aproximadament el 33% està formada per deserts i regions semi desèrtiques.

800px-deserts.png

El desert és una regió àrida on gairebé mai plou i on la flora i la fauna són molt escasses. camell.jpgPodem trobar animals com el camell (que pot perdre tres quartes parts del seu pes en aigua), la rata cangur, el coiot, la llebre, aranyes, mussols, esquirols, voltors, i diversos tipus de llargandaixos. Aquests animals estan adaptats a la vida del desert. Molts d’ells, així com les plantes, mostren una clara evolució a l’adaptació a la conservació de l’aigua o tolerància al calor.

cactus1.jpgLes plantes que viuen a les zones desèrtiques són molt escasses però molt diverses. Els més habituals són els cactus i les palmeres tot i que també podem trobar plantes de la família del pèsol i del gira-sol. Els deserts freds tenen petites plantes o arbustos com a vegetació dominant.

Trobem deserts a tots els continents i els solem associar amb indrets sorrencs de calor extrema, formats per grans muntanyes de sorra anomenades dunes, però la veritat és que, de deserts, n’hi ha de moltes menes.

800px-aavikko.png

Els que tenen aquestes característiques són els deserts càlids o subtropicals com el del Sàhara que és el més conegut i també el més extens del món; però també n’hi ha de pedregosos, de freds i, àdhuc, de glaçats.

Tipus de deserts:desert_9.jpg

•Deserts en regions de vents alisis
•Deserts de latituds mitges
•Deserts deguts a barreres a l’aire humit
•Deserts costaners
•Deserts del monsó
•Deserts freds
•Deserts polars
•Paleodeserts (deserts fòssils)

A la sala infantil de la biblioteca trobareu molta informació. A l’expositor us hem preparat una petita exposició amb llibres i contes amb aquest paisatge com a protagonista…

 

Bona lectura!

8 comentaris

Catalan!Arts i la difusió de la música catalana

CatalanArtsRecentment la Biblioteca Armand Cardona ha rebut un donatiu per part de Catalan!Arts amb les seves seleccions musicals. Aquestes seleccions agrupen el bo i millor de la producció musical catalana i ho fa tenint en consideració els grans estils i sota la supervisió de periodistes i especialistes en el món de la música actual.

A continuació podeu gaudir de la música seleccionada a partir de les llistes generades a l’Spotify de la Biblioteca i que podeu accedir clicant a les següents icones pel diferents estils:

Electronic Music from Catalonia (2010)

Electronic music from Catalonia

Aquesta selecció està impregnada de colors brillants, amb un toc intens de síntesi modernista i amb la calidesa i l’obertura a les influències cosmopolites que sempre han estat un aspecte cabdal en la vida de Barcelona i de Catalunya. És un recordatori que la música electrònica no comporta necessàriament cap canvi radical de cap paradigma, sinó una continuïtat digital subtil dels balls i les formes rituals que han persistit i sobreviscut durant dècades.

Jazz from Catalonia (2011)

Jazz from Catalonia

El jazz català captiva per la seva diversitat i per la seva àmplia pluralitat d’estils. A Europa, al llarg dels darrers seixanta anys, aproximadament, han sorgit estils de música improvisada d’allò més diversos, molt marcats per la pluralitat cultural. El jazz de Catalunya n’és un exemple excel·lent.

Pop-Rock from Catalonia (2011)

Pop-Rock from Catalonia

Amb la següent selecció escoltareu un recull excel·lent de la música que s’està fent a Catalunya, i veureu que aquests artistes poden, volen i haurien de ser escoltats i coneguts arreu del món.

World music from Catalonia (2011)

World music from Catalonia

La mescla d’idiomes i d’estils d’aquesta selecció ofereix una síntesi de sons i de cultures excepcional. La dimensió creadora de les músiques tradicionals catalanes ja no es percep només com l’expressió d’un patrimoni, d’una àrea geogràfica o d’una cultura determinada, sinó com un espai ric i obert d’innovació i experimentació artística.

CatalanArts - PodcastsCatalan!Arts és el portal de les indústries culturals catalanes gestionat per l’Àrea de Promoció Internacional de l’Institut Català de les Indústries Culturals, ICIC. L’ICIC, és una entitat de dret públic adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i té com a objectiu principal la promoció i el desenvolupament de la indústria cultural de Catalunya.
L’Àrea de Promoció Internacional de l’ICIC dóna suport a la promoció a l’estranger de projectes professionals. D’una banda, a través de l’accés als mercats internacionals que li proporciona la seva xarxa d’oficines a Europa: Barcelona, Berlín, Brussel·les, Londres, Milà i Paris.

Tots aquells aficionats a la música produïda a Catalunya poden continuar gaudint de les seleccions de Catalan!Arts mitjançant el seu servei de PodCasts.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »