Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Col·lecció local

Aquell d’allà no sóc jo

El proppassat dilluns dia 19 el Club de Lectura de Ciència Ficció es va reunir, i ens comenta Victoria Ortiz, responsable del club de lectura de Ciència Ficció, que s’introduïren a l’univers “Corvovers” de Marc Pastor, a través de la seva obra Farishtaportada
Segons ens explica, Marc Pastor crea un univers on viure a cadascun dels seus llibres, que es poden llegir independentment però amb gestos de complicitat amb la resta de la seva obra. Aquest gest pot ser un personatge, una situació, escenaris d’altres llibres i que fins i tot pot canviar el final d’una altra obra.
Qui és Farishta? És la protagonista, una noia jove, que de vegades ens sorprèn per la seva maduresa. Amb ella recorrerem el camí d’aquestes prop de 500 pàgines i ens fan viatjar a través d’aventures, fantasia i creixement personal, situant-se en una illa, escenari significatiu, present a un altre dels seus llibres, BIOSKO.
De què ens parla aquest llibre? De la soledat, de l’arrelament, dels orígens, de les relacions pares-fills, de què seríem capaços de fer per un fill, de l’adopció, de clons, de viatges en el temps, de plagues …
“Tots necessitem saber d’on venim per poder avançar”. Aquesta frase reflecteix un dels grans temes d’aquesta història. Està estructurada en tres grans parts, escrita en forma de diari introduint diaris, informes, notes, etc, amb diferents textures, colors de les pàgines, tipografies i plena de referències musicals que ens van arribant de la mà dels protagonistes i que és un mitjà de comunicació entre ells.
“És millor que no sàpigues res del teu futur, o no podràs escapar d’ell”. Els viatges en el temps, el gran tema, un temps no lineal explicat pel continuum de les seves pròpies lleis, on no es pot modificar més que petits detalls del passat i s’ha de complir la resistència, la coherència i la proporció.
Un llibre que va començar a escriure el mateix dia que va néixer el seu fill i que comença amb una frase d’un diari trobat en un cadàver “crec que aquest any serà un bon any”

Per a la propera sessió del club, el 12 de març de 2018, el llibre que s’ha triat és “Aquell d’allà no sóc jo”, de Pau Escribano.

L’obra: Aquell d’allà no sóc jo
portadaSom en un futur proper no especificat, potser al final del segle XXI. El Marc Garcia és un pilot d’avions a l’atur que viu a Barcelona. L’invent de la teletransportació ha deixat pràcticament obsolet l’ús dels avions, i els aeroports s’han anat convertint en teleports.
Això és un invent de la World Teleport Company presidida per un sonat anomenat Albert Grey. Aparentment tot és molt xulo per la senzilla raó de que ara ets aquí i a l’instant ets a Nova York. Només té un petit (gran!) defecte… però no us l’explicarem.
Vidu, el Marc té una filla única, la Carla, amb qui manté una relació complicada i distant. La noia viu a Nova York i ell és a punt d’instal·lar-se amb ella perquè ja no es pot ni pagar el lloguer. Utilitzarà la teletransportació per primera vegada, cosa que li fa pànic.
Però en l’operació alguna cosa surt malament i el Marc es veu immers en una aventura frenètica en què hi ha implicada la principal empresa que controla el sistema de la teletransportació, la World Teleport Company (WTC).
La novel·la s’estructura en tres blocs, que són els tres dies en què passa l’acció, més un epíleg final. En Marc viurà tres dies d’autèntica bogeria, en què s’haurà de desempallegar de totes les seves pors, recórrer fins a tot a la violència extrema per defensar la seva família i despullar un secret que pot suposar una sacsejada a nivell mundial.
Pau Escribano construeix un relat força cinematogràfic en la seva concepció i plasmació narrativa, amb capítols curts. La novel·la té ritme, acció, persecucions i girs argumentals constants que sorprenen i mantenen l’atenció del lector. Vibrant, àgil i dinàmica que es llegeix pràcticament en una tarda. Com a obra primerenca, és fogosa i sorprenent.

L’autor: Pau Escribano
Pau Escribano és un jove nascut a Vilanovapau escribano i la Geltrú (1981), llicenciat en Comunicació Audiovisual.
Té 36 anys i ha dirigit ‘Crackòvia’, el programa de Televisió de Catalunya líder d’audiència indiscutible en la seva franja dels dilluns a la nit.
Pau Escribano és un periodista que ha fet ràdio, televisió, s’ha atrevit amb els curtmetratges i, darrerament, fins i tot ha col·laborat amb un espectacle teatral.
Aquest currículum tan farcit va començar als 17 anys a Canal Blau FM. El seu estil va agradar i van passar a col·laborar al ‘Fent amics’ de TV3, on enviaven idees. També van col·laborar regularment al programa de ràdio ‘El Terrat’ i van presentar-ne una edició estival. El següent pas va ser al programa ‘A pèl tour’, de TV3 junt amb Carles Sánchez. Tot seguit va ser guionista de ”Una altra cosa’. Volia ser director de cine. Com el 99 per cent de la gent que ha fet comunicació audiovisual.
La seva primera experiència com a director va arribar durant dos anys al late show de Localia. Quan el programa va acabar, ‘Polònia’ el va fitxar com a guionista. Des de la seva segona temporada dirigeix ‘Crackòvia’, un dels èxits més consolidats de la programació de TV3.
Ha dirigit un curtmetratge amb Sergi López com a actor i també ha escrit part de les cançons del musical ‘La família irreal’, o “Dins la cova”. També són seus els curtmetratges: “Primer Contacte” i “L’Encenedor Quàntic”. El primer sobre un astronauta i el segon sobre un noi que viatja des del futur.
I en literatura: “Aquell d’allà no sóc jo” = un thriller futurista. I el seu denominador comú? La ciència ficció, el futur, l’univers i el sentit de l’humor.

No hi ha comentaris

Projecte editorial: ‘La Gea, la flor de la posidònia’

portadaLes Biblioteques de Vilanova sempre estem atentes als nous projectes que apareguin per promocionar la cultura local, especialment en el seu vessant literari, però també musical o audiovisual.

En aquest cas us volem presentar el projecte de Lola Rojas, nascuda a Veneçuela però establerta des de fa molts anys a la nostra ciutat, la novel·la La Gea, la flor de la posidònia. Per fer aquest llibre, la Lola s’ha estat documentant i fent entrevistes durant mesos.

Per poder tirar endavant el projecte, la Lola, ha iniciat una campanya de micromecenatge al portal Edita.cat i necessiten patrocinadors! Podeu col·laborar fins al 17 de març.

Edita.cat és una plataforma dedicada a la publicació de projectes editorials de forma senzilla i col·lectiva, posant en contacte els escriptors amb els seus futurs lectors, amb el suport constant de l’editorial vilanovina El Cep i la Nansa.

La Gea, flor de la posidònia és una novel·la ambientada en la vida marinera de Vilanova i la Geltrú entre els anys 1940 i 1960. Descriu la infància d’aquella època mitjançant la Gea, una nena de 10 anys nascuda a Baix-a-Mar que s’estimava molt el mar. Ella, era família de pescadors i tenia una discapacitat visual, només podia veure-hi amb un ull. Això no va ser cap impediment perquè pogués complir els seus somnis.

La Gea volia ser tan bona al rem com a la vela, ella somiava ser una bona marinera i preservar el mar mediterrani, però això no era una tasca fàcil, ja que calia ser valenta i experta del món sota l’aigua, descobrir els seus secrets i superar les seves pors.

En aquesta aventura l’acompanyaran: el Botis un peix lluna, poeta i molt bromista, la gavina Fina una graciosa tafanera amb problemes de memòria, l’avi (el nanser), el Teio pare, pescador, la Maria mare, xarxaire experta en l’art de teixir tremalls, i molts personatges tradicionals.

Fotografia i il·lustració de Gloria Fort Mir

Fotografia i il·lustració de Gloria Fort Mir

La novel·la està composta per 7 capítols plens d’història marinera, anècdotes dels pescadors, successos, refranys mariners, metàfores, humor, art, poesia i posidònia. A més a més és un viatge al passat que convida al present i, per sobre de tot, ben carregat de tradicions, valors, amistat, lluita, constància, optimisme, alegria, cooperació, respecte al medi ambient, amor i igualtat entre homes i dones. I com diu la Gea: Estima la mar, perquè allà hi ha la nostra vida.

Les il·lustracions de la novel·la seran de la també vilanovina Gloria Fort Mir.

lola rojasLola Rojas va néixer a Veneçuela és mestra d’educació infantil i treballa a l’escola bressol des de fa 9 anys. És autodidacta, a vegades cantant, amant dels llibres i amb passió per les lletres, així que dedica el seu temps lliure a escriure.

Aquesta novel·la és la seva primera creació literària, fruit de mesos de recerca i entrevistes.

Podeu trobar alguns dels seus poemes i textos publicats a Eix Diari.

Gloria Fort Mir és licenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona en l’especialitat de Disseny i graduada en Arts Aplicades i Oficis Artístics en l’especialitat de Disseny de Moda. És dissenyadora gràfica i il·lustradora i ha dedicat gran part de la seva vida a les que han estat les seves dues grans passions, l’art i l’educació.

Així, ha compaginat les seves tasques com a il·lustradora i dissenyadora gràfica amb la docència com a professora a l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú (EMAiD) des de l’any 1987.

La Gloria és la creadora de la Ratoliva, la mascota de les Biblioteques de Vilanova i la Geltrú i també dels pictogrames que representen la CDU Infantil.

Us deixem amb el booktrailer del llibre!

No hi ha comentaris

Olèrdulae. Els contes del Penedès de mar a terra endins

A tots les cultures humanes, cada cert temps ─cada dues o tres generacions─ algú té cura de traslladar a la contemporaneïtat, tots aquells relats, records i coneixements culturals, que s’aixopluguen sota la generosa denominació de costumari. Així ho fan, i ho han fet, totes les grans cultures que han existit, amb la oportuna intenció que els seus coetanis puguin comprendre-ho millor i poder seguir conservant-los com a propis i tradicionals; traslladant-los a una oralitat coincident, sense que això hagi de significar haver de transportar-los a un ambient matusserament present; traslladant-los a una sensibilitat coetània, tenint cura de no modificar barroerament les raons històriques, humanístiques, o ideològiques subjacents en el relat original. Bé, això és el què jo he intentat en aquest treball, portar les velles màximes aforístiques, proverbials, llegendistiques i rondallístiques del Penedès; relats i contes en definitiva, a la sensibilitat del nostre present. Espero haver-me’n sortit.”

portadaAixí presenta en Bienve Moya el seu últim llibre publicat per l’editorial El Cep i la Nansa, Olèrdulae. Els contes del Penedès de mar a terra endins.

Bienve Moya ens ofereix una galeria fantàstica d’aquells relats que esdevenen mítics sobre paratges i històries que tenen les seves arrels en l’oralitat. En aquest llibre, aquestes històries s’emmarquen en l’àmbit geogràfic que va de les ribes del Llobregat a les del Gaià, i el Penedès, l’Anoia i les Segarres com a marca septentrional. Un relats- contes en què Bienve Moya recrea, magistralment i amb voluntat literària, el que en podríem dir sons i rastres del territori: un imaginari que il·lustra els “llocs” amb més de 180 indrets, i noranta personatges. Una autèntic retaule mític d’aquestes contrades.

Al pròleg del llibre Albert Tubau, President de l’Institut d’Estudis Penedesencs ens explica que les terres penedesenques disposen d’un valuós relat llegendari que estudiosos com el Bienve han cuidat de cercar i recollir adequadament, seguint la tasca que en altres èpoques havien fet personatges de la talla de Víctor Balaguer, Teodor Creus i Corominas i altres prohoms.

En la presentació del llibre el dia 1 d’agost a La Sala, Sixte Moral glossa la figura de Bienve Moya com a mestre de la Cultura Popular, que durant molts anys era la parenta pobre de la Cultura i que amb el Bienve al capdavant i amb moltes més persones s’ha aconseguit que la Cultura Popular avui sigui un element més de la Cultura en majúscules i sense cap més qualificatiu.

Segons Sixte Moral, el Bienve abienve partir de la dècada dels setanta, pocs abans de la mort del dictador i encara després, va estar al capdavant d’un moviment que va treballar per fer possible la revifalla de la cultura popular. Com diem hi ha qui encapçala aquesta recuperació, entre ells i de manera destacada en Bienve, en fa teòrica i en fa pràctica durant uns quants anys, balla bastons, puja els castells, porta el drac, organitzant i inventant correfocs … però a més dóna continguts i l’adapta als nostres dies. Els “mestres” eren pocs perquè la cultura popular encara no tenia massa predicament i no si guanyaven masses diners encara.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu totes aquestes obres de Bienve Moya.

logo departament cultura

Amb el suport del Departament de Cultura

 

 

No hi ha comentaris

Res no és real

portadaDavid Gálvez presenta a Res no és real un món de recol·lectors de maduixes tancat en una campana de cristall. Mostra una metàfora del món on som, exemplifica l’abast formal que de Punts de fuga (de la faula a l’assaig ficcional, del conte a la paradoxa, del relat mitològic al metaliterari, de la narrativa d’aventures a la de tesi, de les memòries a l’autoficció), perquè en el relat que hi té planteja la consubstanciació del lector en els protagonistes dels personatges d’uns quants autors clàssics (Twain, Cervantes, Poe i Melville); ja es pot veure, doncs, que l’amplitud de mires és constitutiva.” Xavier Coromina, Diari El Punt Avui

 

Avui us presentem la novel·la Res no és real, de l’autor nascut a Vilanova i la Geltrú però resident a Andorra David Gálvez.

 

En Campverd escriu per salvar les paraules, la seva missió és impedir que desapareguin. Li calen per poder continuar relatant el dia a dia de la seva comunitat aïllada. Són gent senzilla, la seva vida gira al voltant dels grans camps de maduixes, on treballen i viuen, atrapats en una rutina aparentment arbitrària, ignorants del món que existeixGalvez més enllà. A través d’aquesta història, David Gálvez construeix una reflexió entorn del llenguatge, la memòria i les estructures socials i ens col·loca davant d’un paisatge llunyà que, de mica en mica, esdevé estranyament proper.

 

David Gálvez Casellas (Vilanova i la Geltrú, 1970) és un escriptor andorrà en llengua catalana i castellana. Ha destacat com a articulista i narrador, tot i que també ha fet incursions en poesia i assaig. Ha publicat més d’una setantena d’articles en diaris, revistes i publicacions andorranes, catalanes i argentines. És membre de l’equip de redacció i articulista de la revistacartes mortesPortella“. Té dos blogs, David Gálvez Casellas, què es diu sobre el que escric, i Cinc cèntims, el blog de domesticitats.

 

Del mateix autor, a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també podreu trobar la novel·la Cartes mortes, on un narrador histèric buscarà de manera obsessiva un sentit ocult i continu entre novel·les, escriptors, obres d’art i la seva pròpia existència. Ja no hi ha límits entre literatura i realitat. Ens trobem davant d’una teranyina que abraça localitzacions com Buenos Aires, París, algun lloc indeterminat d’Alemanya, Bombai i Andorra, per on es passegen personatges com Artaud, Kafka, Gombrowicz o Hitler, i dins la qual el lector es trobarà arrossegat per una aventura literària amb pocs precedents en la nostra llengua.

logo departament cultura

 

Amb el suport del Departament de Cultura

 

No hi ha comentaris

Xesca Fort. Canción desnuda.

xesca fort

Xesca Fort és la veu i l’autora de la gran majoria de les cançons d’una de les bandes puntals de l’onada indie dels noranta, Alias Galor. La seva veu és tan dolça que si algun dia apareixen sirenes a la platja de Vilanova i la senten cantar, de ben segur que tornaran mar endins, vençudes per l’enveja.” Diari de Vilanova.

Aquest dissabte 25 de novembre a les nou del l’Auditori Eduard Toldrà de la ciutat ha programat Xesca Fort. Canción desnuda, el nou àlbum d’aquesta cantant i compositora. És un concert especial en motiu del Dia internacional contra la violència envers les dones.

El repertori que completa el disc s’enfronta a la tasca de plasmar l’univers sentimental de les dones que són supervivents de la violència de gènere. Si és habitual que la música pop canti a l’amor romàntic, les cançons de Xesca Fort estripen els cànons del que és habitual en la composició de piano i veu femenina per reflectir les zones d’ombra d’experiències de superació i, sense renunciar a les emocions, buscar un destinatari alternatiu pels afectes. Canción Desnuda és, per tant, un disc exigent que defuig els llocs comuns, tant sonors com lletrístics, del pop contemporani.

La fitxa artística del concert la componen:xesca fort 2
Xesca Fort, veu principal
Òscar Ferret, piano
Joan Manuel Celorio, guitarra elèctrica
Jordi Mestres, contrabaix
Pau Albà, bateria
Ken Stringfellow, guitarra elèctrica, sintetitzador i veus.

 

Xesca Fort ha completat la seva formació a l’Escola i Conservatori Mestre Montserrat de Vilanova, a l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona, a El Taller de Músics de Barcelona i a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. És especialista en el mètode per a la veu Estill voice trainning System, amb, més de 20 anys dedicada a la composició de cançons, a cantar, a fer classes de cant, a assessorar i entrenar professionals per ajudar-los a millorar les seves habilitats vocals. Cantant, lletrista, compositora, vocal coach, també és creadora del projecte solidari per a dones Música contra la violència.

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu cent entrades de documents sobre dones maltractades.

No hi ha comentaris

Manuel de cabanyes, Poemes essencials

Can Cabanyes, és una residència senyorívola molt ben conservada. L’ombra romàntica d’un dels avantpassats de la casa, el poeta Manuel de Cabanyes, vaga per les estances.” Josep Pla. Guia de Catalunya.

portadaAvui us presentem com a novetat un llibre de poemes que és la selecció i traducció que ha fet Oriol Pi de Cabanyes dels poemes del seu avantpassat, el poeta de Vilanova, que deia Víctor Balaguer, Manuel de Cabanyes, amb el seus Poemes essencials.

Una traducció per facilitar, al lector d’avui, una major comprensió dels poemes originals de Manuel de Cabanyes, editat pel Consell Comarcal del Garraf a cura d’El Cep i la Nansa Edicions. El llibre es compon de dues parts. Els Poemes, que en formen el cos principal, i una part introductòria subscrita pel traductor Oriol Pi de Cabanyes.

Traduït però sense desvirtuar-ne l´essència. Traduir és una operació literària, on el més important és servir de la millor manera possible la comunicació entre l´autor i qui rep el seu missatge. Manuel de Cabanyes va morir jove i havent escrit uns versos que testimonien fins a quin punt es va avançar manifestant-se en favor d´una poesia lliure de servituds i de convencions formals, en lluita contra la hipocresia i contra la barbàrie, contra tot esclavatge i en favor dels ideals més humans. Dos-cents anys després, ja despullat de tanta retòrica, el poeta sembla així retrobar-se amb el seu jo més autèntic…

Quant als Poemes, primer apareixen traduïts al català els Preludis de la meva lira i, a continuació, sota el títol Altres poemes,manuel s’inclouen 6 poemes sencers i 2 poemes incomplets, sense cap ordre cronològic ni temàtic. La versió catalana de Pi de Cabanyes ens delecta amb els poemes de més fama i qualitat, cisellats amb molta cura, vers per vers i aconsegueix allò que desitjava el poeta, que els versos siguin sense rima concordant, que siguin aspres i enèrgics i que siguin lliures.

Tot i que es perd una part de la sonoritat original, el traductor, per altra banda, ajuda el lector per obtenir una millor comprensió, en especial en els temes polítics com els de la repressió i la llibertat, i així el lector descobrirà que el poeta defensa la justícia en pau i llibertat.

Abans d’arribar als Poemes, però, trobem la part introductòria, que està estructurada en dos apartats: primer una Notícia biogràfica resumida que facilita la ubicació del poeta, tant en la seva època com en la seva solitud i tristesa existencial, per tal d’entendre millor el missatge dels poemes; i després, una explicació argumentada dels motius pels quals el traductor ha decidit portar a terme aquesta versió catalana, que de fet és una introducció a les característiques del llenguatge i estil del poeta, per tal de justificar les dificultats tant del text original castellà com de la mateixa traducció.

I encara cal dir que el traductor adjunta al costat dels poemes unes notes o comentaris, que ajuden a comprendre millor els referents històrics i culturals, molt allunyats del nostre present, que d’una altra manera passarien inadvertits; i encara, per acabar, afegeix una bibliografia específica sobre el poeta Cabanyes, per als qui vulguin saber-ne més.

oriol

Oriol Pi de Cabanyes i Almirall, nascut a Vilanova i la Geltrú el 1950. Va guanyar als 17 anys el primer premi de periodisme jove convocat per Serra d’Or i va publicar a vint anys el seu primer llibre, Vilanova i la Geltrú en la guerra del francès. El 1973 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana i el de la Crítica Serra d’Or amb Oferiu flors als rebels que fracassaren. Ha escrit altres novel·les, llibres de contes, proses memorialístiques (Llibre d’hores, 1980) i de viatges (Pel bell nord glaçat, Premi Sant Joan 1995), així com llibres d’estudi (La Renaixença) i d’assaig (Repensar Catalu-nya, Premi Josep Vallverdú, 1989), i la trilogia de llibres il·lustrats Cases senyorials de Catalunya (1990), Cases modernistes de Catalunya (1992) i Castells habitats de Catalunya (1999). Ha estat professor de l’Institut de Batxillerat Manuel de Cabanyes i de les Universitats de Tarragona i Montpeller, director del Museu Victor Balaguer i el primer director de la Institució de les Lletres Catalanes.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú trobareu totes aquestes obres de Manuel de Cabanyes, i aquestes de l’Oriol Pi de Cabanyes.

No hi ha comentaris

‘Moviment’ de Les Sueques

prt_360x360_1486634653La Blanca, la Tuixén, la Raquel i en Pau es van estrenar com Les Sueques l’any 2013 amb Cremeu les perles i van passar en poc temps de grata promesa a ferma realitat de l’indie estatal.

Després va venir Educació física i amb ell la prova definitiva que la banda vilanovino-barcelonina havia arribat per avivar les flames del punk amb vista al garage i servit entre teclats vigorosos i melodies irresistibles.

Aquesta setmana trobareu com a novetat de l’Espai Música el seu tercer disc, Moviment.

Moviment va ser gravat entre els Hermitage Work Studios de Londres i Cal Pau Recordings de Sant Pere Molanta (Barcelona). Margo Broom, de Rough Trade, ha estat la productora i els va proposar gravar els temes, després d’uns concerts del grup per la capital anglesa.

A Moviment, Les Sueques exploren onze visions del moviment en un cos que esclata èpic, enjogassat, extàtic i valent. Els temes que componen l’àlbum són més contudents, crus, i originals que mai; amb riffs cantelluts i lletres punyents.

Les-sueques_alba-pujol_063

S’emfatitza la presència de les veus que segueixen cantant les lletres que són tan iròniques i incisives com a poètiques i nostàlgiques. És una reivindicació de l’acció, fins i tot de l’acció contemplativa. La guitarra té més pes en aquest disc i condueix els temes entre riffs de garatge, ritmes foscos i aires postpunk; també ens sorprèn amb teixits punxeguts i de vegades atmosfèrics.

Mantenen la solidesa a la qual ens tenen acostumats en la complicitat entre la bateria i la base rítmica de baixos cadenciosos i distorsionats. L’altre punt fort del grup són els teclats; que si bé en Educació Física remetien tots als seixanta, aquí s’atreveixen amb teclats dels anys vuitanta.

Us deixem amb el videoclip de la cançó ‘Res’ dirigit per la Tuixén Benet i el també vilanoví Pau Escribano.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Juliol i agost

SelNovetats

Aquesta és la selecció de novetats, corresponent als mesos de juliol i agost que inclou, com sempre, documents dels diferents fons de la Biblioteca: adults i infantil, música, cinema i còmics.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Cuina On Road, de Francesc Murgadas i Pep Nogué. Una de les grans passions de Pep Nogué és viatjar per tot Catalunya a la recerca de receptes noves i delicioses i productes de qualitat. Aquest llibre reuneix 55 receptes i productes de zones determinades de Catalunya. Cadascuna de les receptes inclou un text narratiu de Francesc Murgadas.

Pel que fa a la literatura us recomanem Doble mortal, de Salvador Macip i Elisenda Roca. Una novel·la trepidant, de lectura àgil, plena de misteri i amb components romàntics. En Max i la Julieta hauran de trobar el seu germà i amic desaparegut i descobrir el misteri que hi ha darrere de la seva desaparició. Una carrera plena de traïcions, suplantacions de personalitat i plans d’assassinat.

A la secció infantil us presentem Com tres i dos fan cinc, de Mercè Ubach. Contes esbojarrats, divertits i tendres. Amb moltes expressions vives, rimes i joc de paraules. Els bessons Geni i Al estan fets de paraules, plens de sons i tinta. Han nascut per jugar amb la llengua i són de paper, però també tenen un cor que bombeja sang i té set d’aventures.

portades 2

De les novetats de còmics us destaquem Merci, de Zidrou. Merci Zylberajch és una adolescent gòtica i rebel que viu a Bredenne, una petita ciutat francesa, on no hi ha gaire cosa a fer. La policia acaba d’enxampar-la fent una pintada a la façana del seu professor. La justícia juvenil ha decidit castigar-la, però ha tingut la sort de topar-se amb un jutge que no pensa tallar-li les ales.

Pel que fa a la música us proposem escoltar Heads up, de Warpaint. Aquest enlluernador àlbum es beneficia del recent vol lliure de les seves quatre integrants per retornar-nos-les amb impuls renovat. Les aventures paral·leles d’Emily, Theresa, Jenny i Stella i un modus operandi més individual es resolen en el seu treball més físic, més ballable i més proper a l’esperit del seu directe, supervisat pel seu vell amic Jacob Bercovici.

Per últim, a la secció de cinema us presentem María y los demàs, de Nelly Reguera. Des que va morir la seva mare quan tenia 15 anys, la María ha cuidat del pare i els germans. Responsable i controladora, ha estat el pilar de la família. Per això, quan el seu pare s’enamora i anuncia el seu compromís, sent que s’enfonsa la seva vida. Amb 35 anys i sense parella, haurà d’atrevir-se a canviar el seu destí.

Aquí us podeu descarregar el full amb les novetats dels mesos de juliol i agost de 2017

No hi ha comentaris

La sultana justiciera

portadaAvui us presentem com a novetat a la biblioteca La sultana justiciera, el segon llibre d’una autora vilanovina nascuda al Marroc, Jamila Al Hassani.

La sultana Justiciera és una novel·la ambientada a la edat mitjana que ens apropa als desequilibris del món actual d’una manera a la vegada misteriosa i màgica. Es barregen els somnis amb la realitat, la innocència amb la picaresca, on conviuen les persones i els genis.
La sultana Rasha és una dona forta, segura i amb un desig frenètic de pertànyer a un món just i igualitari per tothom. El desig és molt intens, fins al punt d’enfrontar-se al seu propi pare, el gran sultà Muntassir, un tirà egocèntric que té tot al poble sotmès a la seva voluntat.
La sultana, submergida en un mar de culpabilitat, arriba a viure en el seu cos i en la seva ànima els mals de tot el poble durant els seus somnis. Aquests somnis es converteixen en malsons cada nit, sense descans, fins a dubtar de la seva pròpia ment, sense poder diferenciar entre la realitat i els malsons.

Una princesa entre les muralles de la injustícia, envoltada de riqueses però també d’abusos, presa d’una maledicció, valenta, forta i al mateix temps capaç de qüestionar el seu entorn, els seus sentiments i el seu pensament. Una protagonista a la que acompanyen altres protagonismes. Un poble oprimit, un poble que fuig de les misèries i de la violència de la guerra, dones abusades física i sexualment, expropiacions, esclavatge, són el paisatge d’una realitat, que tot i que la novel·la no estigui ambientada en un espai i en un temps concret, evoca la cruesa del món actual en moltes escenes.

Com en Les mil i una nits, la novel·la recorre diferents episodis, però en aquest cas, les nits no porten contes sinó malsons. Al Hassani, que en la seva primera novel·la, ‘La lluita de la dona bereber’, ja va explorar el món de la violència a les dones, en aquesta ocasió, amplia el paisatge humà i s’endinsa en un univers d’injustícies global, on la necessària conscienciació, és la clau per construir un món millor.

La crueltat dels diferents episodis, es compensa amb l’esperança i la força de les dones protagonistes d’un relat que no deixa indiferent. Una crida feminista sense embuts, on les dones, princeses, bruixes, mares, filles, domadores o combatents, es reuneixen en una de sola, la sultana Rasha, capaç de fer trontollar els murs de la indiferència.jamila-al-hassani

Per Al Hassani, és “necessari ser conscients del món en que vivim per a canviar-lo”. L’actual injustícia de les persones refugiades, la misèria de les guerres, la supèrbia del poder, l’explotació sobre les dones i sobre diferents col·lectius que són expulsats de la dignitat, són alguns dels paisatges humans de la novel·la.

L’autora, que va arribar amb deu anys del Marroc, reconeix “que la necessitat d’escriure em va arribar als setze anys, amb una espècie de crisi d’identitat. No era ni una jove marroquina, ni una jove catalana”. De la crisi, però en va treure una afició, que tot i la seva professió d’economista, li ha permès arribar a reconèixer que les identitats, la pròpia identitat, “no té la lluita de la dona bereberfronteres ni banderes”, és més aviat “un estat emocional, de reconeixement de qui ets, com ets…i sóc marroquina i sóc catalana, però sobre tot sóc d’aquest món”.

 

La seva primera novel·la, La Lluita de la dona bereber, també la podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat. La Samia és una jove berber que viu al Marroc, presonera de l’educació humiliant i masclista del seu pare. Tant ella i les seves germanes com la seva mare viuen pràcticament esclavitzades, sotmeses al dictamen de la veu autoritària de l’home poderós, tal com s’anomena a sí mateix el pare. Quan la Samia comprèn que no li serà possible sobreviure en aquestes circumstàncies, decideix fugir cap a les costes espanyoles i iniciar una nova vida, solitària, però plena de dignitat i esperança.

 

No hi ha comentaris

La noia del creuer

La-noia-del-creuerDijous Maria Rosa Nogué i Almirall presentarà la seva darrera novel·la juvenil, La Noia del creuer, a la botiga Llorens Llibres de la ciutat.

L’Andrea, una noia de Sitges, estudiant de segon de Batxillerat, ens explica el viatge de l’estiu: un creuer a Itàlia amb el seu pare, separat, la seva nova parella i el seu germà petit. A bord, l’Andrea viu noves experiències, descobreix llocs interessants i coneix el capità del vaixell. Però mentre es banya a la piscina, balla a la Discoteca Oxygen i visita el Bar de Gel, descobreix que alguns dels seus nous amics, cambrers i periodistes, preparen un boicot per protestar contra les males condicions laborals de la tripulació. Accepta d’ajudar-los. Mentrestant, com li ha recomanat la seva mare, visita el David de Miquel Àngel, a Florència, el Colosseu, a Roma i les ruïnes de Pompeia. Sortint de Nàpols, l’Andrea es veu immersa en un naufragi ple de situacions que mai no s’hauria pogut imaginar. ??????????

Maria Rosa Nogué i Almirall (Còrdova, 1965) viu a Vilanova i la Geltrú, on col·labora amb el Diari de Vilanova i amb la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat.

Des de petita va voler ser professora i escriptora; el seu món són els  llibres, la música i els viatges. És llicenciada en Filologia Catalana i té el Grau Professional de Piano. Va començar fent classes de català per a adults, ha estat professora d’Ensenyament Secundari en diferents instituts i actualment és professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Sense títol

Ha publicat contes infantils (El secret d’en Bec Llarg, 2015), novel·la juvenil (La noia del descapotable, 2009) i novel·la per a adults (La casa dels cants, 2010). La noia del creuer és la seva darrera novel·la juvenil.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »