Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Espai de música

Georges Bizet, el compositor d’aquest mes a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell.

Georges bizet.jpgNeix dins una família de músics a Bougival, prop de París. El seu pare, professor de cant, li va ensenyar els primers fonaments de la música; als quatre anys, Bizet ja executava exercicis d’allò més difícils i als nou anys va començar a estudiar al Conservatori de París, on va tenir com a professor de composició a Jacques Halevy i a Anton-François Marmontel com a professor de piano. L’any 1852 va obtenir un premi de piano com a compensació per a les seves brillants execucions i l’any 1854 va obtenir un premi d’orgue a la classe de François.

Als 18 anys va compondre el seu primer èxit, la Simfonia en do major, on es començaven a entreveure les característiques de la seva música.
La consecució el 1857 del prestigiós Gran Prix de Rome de composició li va permetre prosseguir la seva formació a Itàlia durant dos anys, país on va trobar un terreny fèrtil per a cultivar les seves grans aficions artístiques i literàries. La seva òpera Don Procopio data d’aquella època.

Al seu retorn a França, va compondre les òperes Les pêcheurs de perles  (1863) i La jolie fille de Perth ( (1867), ambdues acollides amb fredor pel públic. No van córrer millor sort les dues obres que més han contribuït a la fama del compositor: la música d’escena per al drama L’Arlésienne  (1872), d’Alphonse Daudet.

I sobretot la considerada obra mestra del teatre líric, Carmen (1875), la controvertida estrena de la qual es diu que va precipitar la mort del compositor que morí a Bougival el 3 de juny de 1875, d’un càncer de gola. El seu estil operístic va influir molt en el compositor anglès Isidore de Lara.

Carmen és considerada la seva obra més important i la culminació del seu desenvolupament artístic. Tot i que el seu èxit no va ser immediat i Bizet va patir moltíssim degut a la mala acollida entre el públic, amb el pas del temps s’ha convertit en una de les seves òperes més famoses i conegudes, com també de la història de l’òpera.

Aquesta òpera va ser composta sobre un llibret d’una novela de Prosper Mérimée. És una obra amb una orquestració cuidada i d’una gran força dramàtica. Relata l’aventura amorosa entre la gitana Carmen i el jove soldat José que acaba amb la total degradació del soldat, la passió del qual el porta a matar a Carmen. La música de Carmen també ha estat utilitzada en la dansa; per exemple, per a una adaptació per a ballet a càrrec del compositor rus Rodion Schedrin.

Bizet va morir la nit de la representació número trenta de Carmen. Poc abans havia destruït la major part dels seus manuscrits, que dubtava en entregar a algun editor, i que incloien l’esbós de Don Rodrigo, que havia de ser presentat l’any següent a la Sala Favart.

L’estil de Bizet va influir en l’escola realista o verisme de finals del segle XIX. Molt exigent amb si mateix, la seva producció és relativament escassa i compta amb moltes obres inacabades i retirades pel mateix compositor i només recuperades pòstumament, com és el cas de la Simfonia en do major (1855).

Consulteu el fons disponible de Bizet que tenim a les Biblioteques de la ciutat clicant el següent enllaç.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – maig

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes de maig que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Tarragona: patrimoni mundial, de Ricardo Mar. L’any 2000 la UNESCO va reconèixer l’antiga Tarraco com a Patrimoni Mundial. En aquesta obra es donen a conèixer una mica millor com són i com eren els grans monuments de la Tarragona romana a través d’una anàlisi científica, rigorós, actualitzat i al mateix temps comprensible per a tots.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Els Àngels em miren, de Marc Pastør. Dues noies joves són localitzades mortes en el que sembla un assassinat ritual. Els Mossos d’Esquadra, exhaustos enmig d’una situació política convulsa, engegaran una complicada investigació. Els pocs sospitosos que identifiquen són també víctimes d’unes ànsies de revenja que semblen no tenir aturador.

A la secció infantil us presentem el conte El Tresor perdut, de Jaume Copons. L’Agus ha d’anar a passar uns dies a casa de l’avi i proposa a la Lídia que l’acompanyi, que s’hi divertiran molt. Però quan hi arriben tot està fet un desastre i veuen l’avi trist i desanimat: resulta que li volen enderrocar la casa i l’avi sospita que estan buscant un tresor…, el tresor perdut del besavi!.

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat el llibre Hip Hop Family Tree, de Ed Piskor. La història del hip hop, molt documentada i en un format mai vist. Per fi en castellà un dels grans referents mundials en novel·la gràfica de no ficció sobre música i cultura pop. El 1r volum de la saga de culte consagrada a l’epopeia del Hip hop, descriu el naixement al Bronx, a finals dels 70 d’un moviment convertit en global.

A la secció de cinema us proposem la primera temporada de la sèrie The Good Doctor. Shaun Murphy és un jove cirurgià resident que pateix autisme i síndrome de Savant, conegut també com la “síndrome del savi”, una malaltia que li causa problemes a l’hora de relacionar-se amb els altres, però que al mateix temps li ha permès desenvolupar unes habilitats mentals prodigioses, com és el cas de la seva extraordinària memòria.

I a la secció de còmics us assenyalem El gourmet solitario, de Jiro Taniguchi. Un home solitari, amb una feina que li permet moure’s molt, recorre els carrers de Tòquio i altres localitats japoneses visitant els clients. Cada dia és una ocasió per a redescobrir un barri o conèixer-ne un de nou. Però per a aquest home, el moment del menjar constitueix una autèntica aventura, gairebé un ritual.
Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes de maig de 2019.

No hi ha comentaris

Pete Seeger

FILE:  Singer/Songwriter and Folk Musician Pete Seeger Has Died At Age 94

El passat 3 de maig van fer 100 anys del naixement del músic nord-americà Pete Seeger. Seeger va néixer el 3 de maig del 1919 a Nova York. El seu pare, Charles Louis Seeger Jr., va ser un compositor i un pioner etnomusicòleg, investigador tant de la música folk americana com de música no occidental. La seva mare, Constance de Clyver Edson, va ser una violinista de música clàssica i també professora de violí. D’un entorn familiar molt vinculat a l’art i la música, els pares de Pete Seeger van divorciar-se quan ell tenia set anys. Després d’haver estudiat periodisme a la Universitat Harvard, durant anys va estar recorrent arxius i biblioteques d’arreu dels EUA recopilant peces tradicionals, rescatant i creant-ne de noves de forma pionera a les dècades del 1950 i 1960 al seu país. Molts dels seus enregistraments han esdevingut himnes dels moviments pacifistes i ecologistes. El seu activisme polític i la seva participació en moviments socials el varen convertir en objectiu de la caça de bruixes del senador MacCarthy. La seva carrera musical va iniciar-se la dècada de 1940, en els projectes The Almanac Singers i The Weavers, on mantingué una estreta col·laboració amb Woody Guthrie.

030d434d790a9a886753c2bcfa8a7213AlmanacSingers

030d434d790a9a886753c2bcfa8a7213El repertori eren cançons de dignitat obrera. El replegament ideològic dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial i la pressió de l’FBI van acabar amb el grup. Seeger hi va tornar a principis dels 50 amb The Weavers, la formació que va consolidar el folk com a música popular en la societat de masses. El seu exemple, tant musical com polític, va marcar els joves dels anys 60, com ara Bob Dylan, Joan Báez i Víctor Jara, i més endavant va ser un referent per a Bruce Springsteen i Billy Bragg, entre molts altres. A Catalunya, durant el franquisme, el Grup de Folk i Xesco Boix  van traduir al català cançons com ‘We shall not be moved’ i ‘Where have all the flowers gone’, que es van convertir en himnes de protesta. Gràcies a Raimon, Seeger va venir a tocar a Catalunya l’any 1971, que va passar per Terrassa. El concert a Barcelona es va prohibir, però sí que es va fer una petita actuació al Bar Llopart del barri de Sants. Hi va tornar altres vegades: el 1980 va actuar a la Festa del Treball, organitzada pel PSUC. L’any 1993 va actuar al Palau Sant Jordi amb Raimon.

Seeger va morir als 93 anys a Beacon, al nord de l’estat de Nova York, on va contribuir a netejar involucrant veïns i amics en l’organització The Hudson River Sloop Clearwater, creda amb la seva dona Toshi. Era un compromís amb l’entorn, una acció directa, comunitària i de proximitat per fer millor el món. Seeger va convèncer amb les paraules i amb l’acció. A l’espai música de les Biblioteques trobareu la seva música: Pete Seeger Us deixem amb el documental de la PBS Pete Seeger. The power of song.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Abril

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes d’abril que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Estimats volcans: el vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, d’Arnau Folch. L’objectiu és explicar d’una manera precisa i entenedora com s’originen i com funcionen els volcans, a més d’analitzar els principals efectes associats a la seva presència per a ecosistemes i poblacions. També ens acosta a la Garrotxa, una àrea de valor ecològic incalculable. Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Serotonina, de Michel Houellebecq. En Florent-Claude té 46 anys, detesta el seu nom i es medica amb un antide-pressiu que li provoca nàusees, desaparició de la libido i impotència. La seva vida sense rumb s’ensorra i se’n va a viure a un hotel, on es retroba amb un vell amic que semblava que duia una vida perfecta. I aquest amic li ensenya a fer servir el fusell… A la secció infantil us presentem el conte Supernens, de Anya Damirón i Pablo Pino. Canviem la nostra manera de veure la discapacitat. Tots podem tenir l’habilitat de trobar la part positiva de les coses per treure el millor dels altres. Obrim el nostre cor a tota classe de persones, sobretot a aquelles que són diferents i aprenent-me d’elles.

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat L’oferta i la demanda, de Joan Colomo. El darrer treball del músic de Sant Celoni és una nova demostració de la seva irresistible personalitat que el converteix en un cas particular de l’escena musical catalana. Cançons emocionants i ballables, lletres personals i polítiques allunyades dels convencionalismes. Un autor amb una veu pròpia.

A la secció de cinema us proposem la sèrie Juego de Tronos. Sèptima temporada completa. L’hivern ha arribat. Els Targaryen, Stark i els Lannister continuen la guerra pel tro de ferro però mentre aquestes i altres famílies condueixen cap a violents conflictes, el fred espectre d’una apocalíptica amenaça encarnada per l’exèrcit de Caminants Blancs posa en perill l’statu quo i farà que les rivalitats entre les cases passin a un segon pla.

I a la secció de còmics us assenyalem The Black Holes, de Borja González. Gloria, Laura i Cristina volen muntar una banda d’aires punk a la qual anomenen The Black Holes. Tenen tot el que es precisa: actitud, presència, instint… i molt poca formació musical… Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes d’.

No hi ha comentaris

king Crimson, 50 anys!

I d’on va venir el so immersiu, complex i en certa manera elitista de King Crimson? “La pregunta no és com crear la música, sinó com aconseguir connectar amb aquesta música que ja hi és. El músic no crea la música; la música crea al músic però el músic ha d’estar disponible per a la música amb les habilitats adequades”. Robert Fripp.

King-Crimson

El Rei Carmesí fa 50 anys, i per aquest motiu la seva gira del 50è aniversari consta de 50 concerts, entre els quals hi ha el del Doctor Music Festival aquest juliol. La intenció d’aquests concerts és presentar a la banda a oïdes verges que vagin a veure el seu directe. No importa si els agrada o no, només volen que visquin l’experiència.

King Crimson és un grup musical britànic fundat pelKing crimson antic guitarrista Robert Fripp i el bateria Michael Giles. Robert Fripp ha estat l’únic factor comú de totes les diverses formacions que ha tingut la banda (fins a dues dotzenes de membres!). Tanmateix Fripp no es considera el líder: segons ell, King Crimson és “una manera de fer coses“, una metodologia de treball.

El grup s’ha caracteritzat, a més de per llargues aturades, per un perpetu canvi en les seves files. És considerada una de les bandes pioneres i un dels pilars del gènere del rock progressiu, més enllà de la seva diversificació sonora i mutacions estilístiques.
La banda ha adoptat diferents sons durant la seva història, producte de la diversa instrumentació utilitzada i ha tingut una gran influència en molts artistes de la música contemporània. A més, ha portada discguanyat un gran nombre de seguidors tot i tenir poca presència a la ràdio, televisió o altres mitjans de comunicació.

El seu primer àlbum, “In The Court Of The Crimson King”, que es va llançar al Regne Unit el 10 d’octubre de 1969, es convertiria en un dels debuts més devastadors i originals de la història de la música rock. Adornat amb una obra d’aspecte neogòtica de Barry Godber, també es convertiria en una de les portades de rock més reconegudes juntament amb “Dark Side Of The Moon” de Pink Floyd i “White Album” dels Beatles.

 

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests enregistraments de la banda King Crimson.

No hi ha comentaris

Carles Sabater i Sau: Boig per tu

Resultado de imagen de Carles SabaterFa vint anys que Carles Sabater, veu de Sau, moria a Vilafranca del Penedès després del primer concert de la gira “Dotze”, on el grup presentava el seu darrer disc i celebrava el dotzè aniversari de la seva formació.

Carles Sabater, nascut al barri de La Berceloneta de Barcelona i enamorat de Llançà, d’on eren els seus pares, volia ser biòleg, però ingressà a l’Institut del Teatre de Barcelona, on es va formar i on va començar la seva carrera d’actor. Va poder treballar amb directors com Josep M. Flotats, Ricard Reguant o artistes de la magnitud d’ Àngels Gonyalons.

Encara era una cara poc coneguda quan va participar en els muntatges Una jornada particular i Cyrano de Bergerac de Josep Maria Flotats, però poc a poc s’anava fent un lloc dons del món de l’espectacle. Va fer televisió formant part de sèries de renom com I ara què, Xènia?, Sitges o Arnau. Va fer cine participant en pel·lícules com Gaudí i Vida privadaResultado de imagen de Carles Sabater

Tot i que la seva carrera artística va començar fent d’actor, tot va canviar l’any 1986 quan es va trobar amb el músic i guitarrista Pep Sala i amb Joan Capdevila, que feia de mànager. Així va arrencar el grup Sau, que esdevindria una de les grans bandes del rock català dels anys 90.

El teatre musical va ocupar la seva última època, ja que va protagonitzar musicals de gran èxit, els quals compaginava amb Sau. Va fer el musical Tots dos, amb Àngels Gonyalons, i Company i Pirates de Dagoll Dagom.

Sau fou creat el 1987 i fou dissolt el 1999. El juliol de 1992 Sau omplia la Monumental de Barcelona en un concert que va reunir més de 8.000 seguidors.

La majoria de les lletres de Sau són firmades per Carles Sabater, Pep Sala i Joan Capdevila, considerat el tercer Sau de l’ombra, on van saber expressar coses tan màgiques com l’amor per la lluna o l’amistat, amb cançons com “Boig per tu” o “Glòria”.

Si per alguna cosa Sau va connectar tant amb el públic fou gràcies a lletres senzilles, però cuidades, que parlaven d’amor, de sexe, de somnis o que reivindicaven el “no” al servei militar.

Carles Sabater tenia com a mite James Dean, perquè veia en ell una figura elegant, rebel i atractiva. Amb el pas dels anys, Sabater arribaria a ser com Dean: ros, seductor, artista, a estones trist i melancòlic.

Si voleu saber quins cd’s teniu disponibles a les Biblioteques del grup Sau, cliqueu aquí.

No hi ha comentaris

‘Mañanas negras como el carbón’ de Brett Anderson

Aquesta setmana teniu com a novetat a la secció de música el llibre Mañanas negras como el carbón, l’autobiografia de Brett Anderson, cantant de la banda britànica Suede.

Res feia presagiar que Brett Anderson —nascut en la depauperada ciutat dormitori de Haywards Heath, entre Londres i Brighton, dins una família humil— es convertiria en una de les veus més carismàtiques del pop britànic dels noranta i en una estrella internacional.

A Mañanas negras cómo el carbón, el cantant de Suede relata els seus anys d’infància i joventut, entre descampats herrumbrosos i les cruels rivalitats de l’adolescència, entre un pare excèntric i a vegades colèric que avorria la música pop, i una mare amb temperament artístic que acceptava amb resignació i malenconia el seu matrimoni sense amor.

descargaAmb un estil elegant, líric i descarnat, Anderson reviu la seva primerenca passió per la música, que el portaria a formar una primigènia versió del que seria Suede amb Bernard Butler —un dels millors guitarristes de la seva generació— i la que va ser el seu primer gran amor i futura líder d’Elastica, Justine Frischmann.

Amb ella mantindria un apassionat i tendre romanç que es va trencar amb l’aparició de Damon Albarn, líder de Blur, al qual ni tan sols es mencionat al llibre.

La ruptura amb Frischmann va deixar a Anderson destrossat i consumit per la gelosia, la qual cosa donaria lloc a les cançons més descarades i intenses del cèlebre àlbum de debut del grup, que va marcar una època amb hits com «The Drowners», «Metall Mickey», «Animal Nitrate» o «So Young».

El llibre comença amb la seva infantesa i acaba just amb la signatura del seu primer contracte discogràfic, en els llindars de la popularitat. Ens deixa així amb la mel en els llavis, tret que s’animi a fer una segona part.

Anderson es va animar a escriure al llibre arran de convertir-se en pare i per això, la complicada relació amb el seu progenitor determina gran part d’aquesta sincera, humil i descarnada compilació de records d’un passat viscut en la pobresa material i la irrellevància creativa.

Si sou fans de Suede o del pop britànic dels ’90 en general, no us podeu perdre aquest llibre.

El març de 2018 es va celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la publicació del primer àlbum del grup i també es va editar un documental que es va poder veure a la cadena Sky Arts. El documental parla amb els membres del grup però també es nodreix de molt material audiovisual que va enregistrar el bateria del grup, Simon Gilbert.

Us deixem amb el tràiler de The Insatiable Ones.

No hi ha comentaris

Felix Mendelssohn, el compositor d’aquest mes a la Biblioteca Armand Cardona

Resultat d'imatges de MendelssonNascut l’any 1809 a Hamburg, fou compositor, pianista i director d’orquestra, considerat com el Mozart del segle XIX i com el primer músic que va saber veure i conciliar les contradiccions de tota una època.

La seva música es caracteritza per una gran perfecció tècnica i formal i és una molt bona síntesi d’elements clàssics i romàntics, doncs cultivà un estil clàssic o clàssic que reflectia una expressivitat romàntica.
Bach, junt a a Mozart i Haendel constituïen un dels pilars del seu estil.

Fou el segon de quatre germans, nascut en una família de banquers d’origen jueu que s’havia convertit al protestantisme. Fou un nen prodigi i mostrà des de ben aviat el seu talent en la música, pintura, dibuix i literatura. Les seves dots foren estimulades dins de l’entorn familiar on sempre van ser valorades les manifestacions artístiques.

Alumne de composició de Carl Zelter les primeres composicions en aquest terreny foren una dotzena de simfonies per a corda, algunes petites òperes, un octet per a corda i l’obertura El Somni d’una nit d’estiu. Aquestes dues darreres obres marquen l’inici de la seva maduresa com a compositor.

Podria dir-se que els elogis no li van faltar mai al músic: el seu mestre Zelter, se sentia orgullós d’ell. Tot i el seu èxit musical, s’acostava a l’edat en la qual havia d’optar per una carrera i el seu pare volia estar realment segur que el seu fill podia guanyar-se la vida com a músic. Per això, el banquer va portar al seu fill a París en la primavera de 1825, amb la intenció de conèixer l’opinió del famós compositor italià Luigi Cherubini. L’opinió de Cherubini, no va deixar dubtes: “aconseguirà molt; en realitat, ja ho ha aconseguit.” Felix Mendelssohn, tenia 16 anys. Destacà al mateix temps per ser un bon intèrpret de violí, viola i piano, i més tard esdevingué director d’orquestra.

Una de les seves primeres i més recordades actuacions va tenir lloc el 1829 quan a Berlin interpretà la Passió segons Sant Mateu, de Bach, en un concert que va suposar la recuperació d’aquesta obra després d’un segle d’oblit. Poc després se li confià la direcció de l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig.

Als voltant de la trentena d’anys la vida li somreia: gaudia d’inqüestionable prestigi i independència econòmica. A diferència d’altres havia recollit moltes glòries en poc de temps. Va emprendre diversos treballs al mateix temps, amb una activitat inusual i febril.

Tota aquesta gegantina tasca el deixaria extenuat. Una vegada els seus admiradors quasi el van asfixiar en voler felicitar-lo. En una altra ocasió, el públic li exigia repeticions amb tal insistència, que al final va haver de disculpar-se per trobar-se totalment extenuat. Al final, tantes fatigues van acabar per minvar la seua salut. Patia de severs dolors de cap. Per això va suspendre les seues activitats per un temps. Moria prematurament a Leipzig l’any 1847.

Si voleu saber quin fons tenim sobre Mendelsshon a la Biblioteca, cliqueu aquí.

No hi ha comentaris

Rosalía, l’estrella jove i actual del flamenc.

Resultat d'imatges de RosalíaRosalía, nascuda fa 25 anys a Sant Esteve Sesrovires, es va enamorar del flamenc perquè segons ella mateixa “no hi ha cap altra música més visceral ni amb tanta càrrega emocional que aquest gènere”.

I ella l’ha fet arribar, amb la seva barreja de flamenc, soul, urban, pop, trap, funk i música electrònica, a molts que no escoltaven flamenc ni imaginaven fer-ho mai, ja que creu que la seva música no s’ha de cenyir a cap clixé ni encaixar en cap estètica ni idea preconcebuda.

Ha treballat a duo amb Juan Gómez, Chicuelo, al Festival Internacional de Cinema de Panamà, 2013, i al Festival Grec de Barcelona per a l’obra de ball contemporani De Carmen. El 2013 va participar en l’Association of Performing Arts Presenters (APAP) Conference a Nova York i fou la veu solista en l’obra de culminació de l’Any Espriu 2014 al Palau de la Música.

El 2015 va col·laborar amb La Fura dels Baus en un espectacle estrenat a Singapur. Va fer de telonera a Miguel Poveda, acompanyada per Alfredo Lagos, al Festival Internacional de Música de Cadaqués, i també va actuar al Festival de Jerez 2016. Va treballar amb Rocío Márquez a la presentació del seu disc El Niño a la Primavera Sound 2015.

El 2016 va presentar l’àlbum Los Angeles, un projecte conjunt amb el productor i músic Raül Fernández, Refree.

El 2018, després d’estrenar una sèrie de vídeos al seu canal de YouTube, va presentar el seu nou projecte titulat El mal querer, el qual seria coproduït al costat d’ El Guincho, que també participà en la composició d’alguns temes, inspirat en la novel·la occitana del segle XIII Flamenca.
El 30 de maig d’aquest mateix any va estrenar el primer single d’aquest segon disc, titulat Malamente. I amb aquest treball va guanyar dos premis Grammy Llatí el 2018 com a millor artista revelació. Amb dos minuts i 48 segons n’ha tingut prou perquè tothom se li rendeixi als seu art.

A principis d’aquest mes de febrer ha interpretat a la gala dels Premis Goya una cançó de Los Chunguitos, Me quedo contigo acompanyada del l’Orfeó català. Aquest tema està present a la banda sonora de la pel.lícula Deprisa, Deprisa de Carlos Saura.
Los Chunguitos no han tardat gens en afalagar aquesta interpretació i li han proposat cantar-la junts.

Rosalia és avui per avui la cantautora catalana de flamenc que crea sense prejudicis. Si la voleu escoltar, veniu a la Biblioteca i emporteu-vos en préstec els seus cds.

1 comentari

Madama Butterfly, de Puccini, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Resultat d'imatges de madama butterflyMadama Butterfly és una de les òperes més emblemàtiques que mai ha existit. En aquesta temporada, el Gran Teatre del Liceu l’ha inclòs entre les seves obres estrella, comptant amb la producció de de Moshe Leiser i Patrice Caurier que centren l’atenció en el drama intern de la protagonista pucciniana, la geisha japonesa Cio-Cio San ferida en el seu orgull i honor pel tinent nord-americà Pinkerton, amb solucions visuals de gran sensibilitat, molt acord amb l’esperit de la partitura.

Resultat d'imatges de giacomo puccini Aquesta òpera de Giacomo Puccini, explica la trista història d’una geisha japonesa que confia cegament en l’amor d’un cínic oficial de la Marina americana, que s’ha casat amb ella segons una llei japonesa que li permet el repudi i ha tornat al seu país. Quan descobreix que l’home que estima reapareix casat amb una americana i demana fer-se càrrec del fill que ella ha tingut durant la seva absència, posa fi al somni occidental que l’ha posseïda i es fa l’harakiri o suïcidi ritual. L’obra se centra essencialment en Cio-Cio San o Madama Butterfly, amb una capacitat d’estimar i una delicadesa admirables. La partitura que compta amb elements d’exotisme refinat s’adequa perfectament a la figura de la fràgil i sensible protagonista. La història de l’òpera està farcida de finals tràgics, però molt pocs toquen tant la fibra sensible del públic com la mort de Cio-Cio San.

La composició mostra sempre la perspectiva des del punt de vista de la protagonista i dota l’òpera d’una gran emotivitat. La música de Puccini es val d’un elegant i poderós melodisme, pautat per tocs d’exotisme oriental. L’estètica del verisme afavoreix el patetisme sentimental amb què Puccini vol caracteritzar l’òpera. Alguna de les seves àries i duos, com Un bel dì, vedremo que canta la protagonista, formen part dels més estimats de l’òpera verista. La pietat que inspira la fràgil noia enganyada i l’admiració que provoca l’exigència dramàtica i vocal del paper de la protagonista han fet de Madama Butterfly una de les heroïnes més populars de Puccini i de tota l’òpera italiana.

Giacomo Puccini està considerat com un dels més grans compositors d’òpera italians que visqueren entre el segle XIX i el XX. Figura cabdal del món operístic italià, es va allunyar de la tendència dominant en la seva època, l’òpera verista. És difícil situar el compositor en el panorama internacional, ja que la seva música, per la seva contínua evolució artística, no té la tensió innovadora de molts dels més grans compositors europeus de l’època.

Es va dedicar de manera quasi exclusiva a la música teatral i, al contrari dels mestres de l’avantguarda noucentista, va escriure sempre pensant en el públic, tenint cura de les representacions i seguint-les en les gires pel món.
És l’autor de dotze òperes on els ingredients fonamentals del seu teatre són la varietat, la rapidesa, la síntesi, la profunditat psicològica i l’abundància de troballes escèniques.

Si voleu descobrir l’obra de Puccini, a les biblioteques Municipals hi trobareu llibres, cds i dvds. Cliqueu aquí per saber el fons disponible.

No hi ha comentaris

« Pàgina AnteriorPàgina Següent »