Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Espai de música

25 anys de… Definitely Maybe d’Oasis

2019 està sent un any d’efemèrides musicals significatives per aquells que van viure la seva adolescència i joventut als anys ’90.

1565612583_055720_1565612707_noticia_normalAmb aquesta entrada continuem recordant grans clàssics del rock i del pop que es van publicar durant l’any 1994.

Ja hem parlat del Dummy, l’àlbum debut de la banda britànica de trip-hop Portishead i ara és el torn d’un altre debut provinent del Regne Unit, el Definitely Maybe d’ Oasis.

La banda dels polèmics germans Gallagher, Noel i Liam, va debutar amb aquest llarga durada que es va publicar el 30 d’agost de 1994, tot i que ja s’havien publicat els senzills de ‘Supersonic’, ‘Shakemaker’ i ‘Live forever’, aquesta darrera cançó va ser la que va aconseguir que el grup pogués enregistrar el seu primer llarga durada.

Noel va compondre ‘Live forever’ com a contrapunt a la cançó de Nirvana, ‘i hate myself and i want to die’, i la cançó va entusiasmar al productor Alan McGee quan la tocaven a un concert a Glasgow.

Quatre dies més tard, signaven un contracte amb Creations Records.

Els Gallagher estaven molt segurs de si mateixos i això va fer que enregistressin el material del disc fins a tres vegades per aconseguir el so que volien, provocant una despesa a la companyia de més de 85000 Lliures.

liam-1024x576

La portada del disc també es va convertir en una icona. Inspirada en la contraportada d’un CD de The Beatles ‘A Collection of Beatles Oldies» on els membres del grup apareixen en actitud tranquil·la a un hotel després d’un concert al Japó, els Oasis van triar pel seu àlbum debut una fotografia similar on es veu la banda relaxada al saló d’una casa, concretament, la del guitarrista del grup Bonehead.

A la imatge hi trobem molts referents del grup: una foto de Rodney Marsh, futbolista del Manchester City i George Best, del Manchester United; una imatge d’un LP del pianista Burt Bacharach, del qual Noel és reconegut fan i a la televisió una imatge congelada de la pel·lícula ‘El bueno, el feo y el malo’. I per descomtpat, cigars i alcohol.

5c8b1a5920000045047024b3

L’àlbum va arribar al número 1 de les llistes de Regne Unit el setembre de 1994 i es va convertir en l’àlbum venut més ràpidament de la història del Regne Unit, superant fins i tot a The Beatles, els grans referents dels Oasis.

Per commemorar aquest aniversari, s’ha tornat a editar el CD i s’ha fet una edició especial en vinil. L’any 2014, per celebrar el vintè aniversari del disc, es va publicar un documental sobre la gravació de l’àlbum.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – juliol i agost

  SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats dels mesos de juliol i agost que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

 portades 1

 Entre les novetats per adults trobareu el llibre Raïms: les principals varietats catalanes, d’A. Villaroya. Manual que recull la història, el cultiu i els vins de les dotze principals varietats que tradicionalment s’han cultivat a Catalunya: la carinyena, garnatxa, macabeu, malvasia de Sitges, monastrell, moscatell, parellada, picapoll, sumoll, trepat, ull de llebre i xarel·lo.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Mare, d’Ada Castells. Mentre la Sara espera que li passin a recollir els mobles de la mare, li cau a les mans una llibreta amb les memòries que ha escrit l’excèntrica de sa mare. La Sara hi comprova allò que ja sap, que la Raquel s’hauria passat la vida anant a festes, comprant-se joies i ballant la conga, però tenia un problema que no podia esquivar: tres filles.

A la secció infantil us presentem el conte Tinc un drac a la panxa, de Beatriz Berrocal. S’està preparant una funció de teatre a l’escola i el nostre protagonista té por de parlar en públic. Pensa que té un drac a la panxa que el mossega i li roba la memòria, per això no es recorda de la frase que ha de dir quan li preguntin: Digues tu, estrella brillant, saps on puc trobar la lluna?». Com aconseguirà  vèncer un drac tan terrible?

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat Gallipoli, de Beirut. Zach Condon hi torna quatre anys després del darrer àlbum d’estudi. A Gallipoli trobem els seus trets d’identitat, una barreja d’indie-pop amb influències de la música balcànica i mexicana però amb una clara vocació d’experimentar amb altres músiques del món. Ens vam quedar amb ganes de veure’ls al Vida Festival.

A la secció de cinema us proposem la pel·lícula Disobedience, de Sebastian Lélio. Una dona que es va criar en una família ortodoxa jueva torna a la seva llar amb motiu de la mort del seu pare, un rabí. La controvèrsia no trigarà a aparèixer quan comença a mostrar interès per una vella amiga de la infància.

  I a la secció de còmics us assenyalem l’àlbum Sola: basat en els records de la Lola, de Denis Lapière. Un poble camperol marcat pel pas de les estacions al cor de Catalunya. Una nena que encara no ha fet set anys i que en porta tres separada dels seus pare sense saber per què. El seu avi, li ha parlat de la guerra que s’estén per gairebé tot el país. Una nit, una bomba cau a una casa del poble a cent metres de la seva.

Aquí teniu tota la selecció de novetat dels mesos de juliol i agost de 2019.

No hi ha comentaris

La Trinca, 50 anys!

portadaEnguany se celebren 50 anys del naixement del trio de Canet de Mar, que van ser tot un referent de la cançó popular catalana dels anys setanta. Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pascual, coneguts com La Trinca, van debutar en directe el 1969 a l’estudi Toreski de Ràdio Barcelona per al programa Radioscope de Salvador Escamilla. Amb una dilatada producció discogràfica –40 discos–, han deixat en el record grans referències com Opus 10 (Edigsa,1976), Nou de Trinca (Ariola, 1981) i, sobretot, Festa Major (Edigsa, 1970), esdevingut un clàssic indispensable. La Trinca es va avançar al seu temps. La glopada d’aire fresc del seu cançoner va asserenar els temps foscos de la Dictadura i de la Transició. El 2019 han estat guardonats amb el Premi Enderrock d’Honor i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Com a homenatge, el 30 de juny es va estrenar l’espectacle Festa Major XXI a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, una coproducció de l’Espai Ter, Seed Music i Grup Enderrock. L’espectacle proposa una revisió del disc més popular de La Trinca a través dels arranjaments del músic i productor Joan Díaz (Barcelona, 1967) i la participació de músics i artistes catalans: Valtonyc, Cesk Freixas, Marc Bala i Llorenç Orriols de Mareta Bufona, Edna Sey, Tortell Poltrona, Guillem Roma, JU, i Bruno Oro.

La seva versió discogràfica de l’espectacle, Homenatge als 50 anys de La Trinca – Festa Major XXI s’ha distribuït amb el número 291 de juliol 2019 de la revista Enderrock, on també hi ha un article sobre les 25 cançons més populars del grup, i que ja teniu a la vostra disposició a la Biblioteca.

Festa Major és un dels millors exemples de música popular en el sentit més genuí de la paraula: música feta a partir de l’observació del comportament de la gent (en aquest cas durant una festa major) que el poble fa seva i en multiplica els efectes. La Trinca va retratar com eren les festes majors catalanes dels anys seixanta i al mateix temps va condicionar com serien les posteriors al seu disc. En aquest homenatge tant els intèrprets com Joan Díaz adaptaran els clàssics del trio de Canet però sense oblidar l’essència per la qual va triomfar el grup.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests llibres i enregistraments de La Trinca.

No hi ha comentaris

Una tarda amb…The Rolling Stones

exposicio_rolling

El divendres 12 de juliol a les 19h la biblioteca Armand Cardona Torrandell acollirà a la terrassa dels llimoners el concert Una tarda amb… The Rolling Stones, a càrrec del grup tribut Smoking Stones que interpretaran peces musicals del mític grup anglès de música rock. El concert comptarà amb la col·laboració de Gelats Llorens que ens oferirà orxata i granissat per refrescar l’acte.

una_nit_rollingEs tracta de la tercera edició del programa “Una tarda amb…”, que es va iniciar l’any 2017 amb els Beatles i a la que va seguir el 2018 el tribut a Pink Floyd. L’objectiu del programa és donar a conèixer la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, els seus serveis i el seu fons.

Prèviament al vestíbul s’inaugurarà l’exposició “The Rolling Stones, Ses satàniques majestats”, que es podrà visitar a la biblioteca fins el 10 d’agost. L’exposició, que compta amb la col·laboració de varis usuaris de les biblioteques, inclou documents i curiositats sobre la banda.

La traducció literal de Rolling Stones seria “còdols o pedres de riu”, però el seu significat és bales perdudes o rodamons. El grup es va formar l’any 1962 quan encara anaven al col·legi, i encara segueix en actiu. El seu estil musical va estar influït per la música nord-americana, especialment el blues i el Rock and Roll que ells van fusionar en un so basat en dues guitarres rítmiques. El grup era d’una aparença visual i sonora més dura que la dels Beatles, amb qui van rivalitzar musicalment, encara que sempre han mantingut una bona relació personal. De fet, un dels primera èxits dels Stones va ser una cançó composta per Lennon – Mc Cartney, “I wanna be your man”.

La cançó més reconeixible del grup és (I can’t get no) Satisfaction, que arribà al número u l’11 de setembre de 1965. Famosa pel “riff” de guitarra elèctrica inicial, ha esdevingut un patró d’introducció de moltes cançons. Keith Richards explica que va somiar el riff inicial. Es va despertar, el va gravar i se’n va tornar a dormir.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests llibres i enregistraments dels Rolling Stones.

No hi ha comentaris

Festa Major, de Cesk Freixas

El 4 de gener Cesk Fraixas va treure al mercat la seva nova obra, el CD Festa Major, just el dia que es complien 15 anys del seu primer concert en directe.

portadaD’aquest treball ens explica que és un disc extremadament conceptual. Després de molts anys de carretera, coneixences i aprenentatges, ha procurat que tot aquest bagatge professional i emocional impregnés les noves cançons. En un moment on sembla que escoltar més d’una cançó sigui una proesa, ha cregut oportú escriure un treball que segueix un argument que té com a pal de paller la celebració de la vida.

Al disc el cantautor penedesenc ens explica que hi ha una altra manera de viure i gaudir, un paradigma molt més reposat, sense carreres ni competicions. Així, la seva paternitat, les relacions sentimentals, el context social, la mort del pare… es converteixen en temàtiques centrals d’un disc ple de llum, amb molts colors, moltes fragàncies musicals i moltes textures diverses, que dibuixen un paisatge sonor amb molt d’espai, on la veu i la lírica hi tenen un protagonisme principal, amb camins de guitarres que s’entrellacen amb elements més electrònics.Cesk Freixas

L’acompanyament físic del disc és diferent. Volia fugir del plàstic i del digipack, i tornar a recuperar el valor afegit del disc com a objecte. La feina artesanal del Col·lectiu Bauma i les il·lustracions de la Ivonne Navarro ens presenten un treball que té forma de capsa amb moltes sorpreses al seu interior.

Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) va iniciar la seva activitat com a cantant i escriptor de cançons el 2004. Des d’aleshores i fins a dia d’avui ha publicat set discos i dos llibres, ha guanyat una desena de premis i ha realitzat més de 1.700 actuacions.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu el disc Venim del nord, venim del sud, un treball conjunt amb Pau Alabajos.

 

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – juny

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes de juny que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre 100 secrets dels oceans, d’Esther Garcés i Daniel Closa. Les 100 curiositats que trobem en aquest llibre ens ajuden a descobrir, entendre i valorar els oceans. Uns oceans que, no ho oblidem, constitueixen la major part del nostre planeta, i també la més desconeguda, i dels quals la nostra vida depèn molt més estretament del que pot semblar.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Edoll: intel·ligència artificial, de Jordi Folck. L’Àlex rep una joguina electrònica anomenada EDOLL, capaç d’accedir, per wifi, a totes les bases de dades, i d’emmagatzemar grans quantitats d’informació. Quan l’Àlex s’enfronti a aquest giny, la resposta de l’EDOLL no es farà esperar mostrant el seu vertader rostre en un combat, a tot o res, de l’enginy humà contra la intel·ligència artificial.

A la secció infantil us presentem el conte La veritat sobre els dinosaures, de Guido Van Genechten. Aquest llibre parla de dinosaures. Un recorregut informatiu pel meravellós món dels dinosaures: velociraptors, iguanodonts, diplodocus, tiranosaures, estegosaures, triceraptops… l’asteriode, el terratrèmol, l’erupció volcànica, el final….i una gallina. Una gallina? Què hi fa una gallina a la coberta?

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat l’enregistrament Geometría del rayo, de Manolo García. Gravat entre Nova York i Girona, el disc reuneix 16 cançons amb la signatura de Manolo García –inclosa una doble versió d’Oceà blau–. És un àlbum dedicat a tots aquells que no poden viure sense art en qualsevol de les seves manifestacions, i que no en tenen prou amb la cultura de l’entreteniment fàcil del nostre temps.

A la secció de cinema us proposem la pel·lícula La forma del agua, de Guillermo del Toro. La solitària Elisa és una dona de la neteja que treballa en un laboratori dins d’unes instal·lacions d’alta seguretat del govern. Atrapada en una vida plena de silenci i aïllament, la seva vida canvia per complet en descobrir un ésser enigmàtic: un home-peix únic, que viu tancat i és víctima de diversos experiments.

I a la secció de còmics us assenyalem l’àlbum Vinòmics: relats gràfics amb gust de bon vi. Vinòmics són un conjunt de còmics que s’inspiren en el món del vi. Peces curtes de diferents gèneres narratius i estils gràfics: vivència autobiogràfica, humor quo-tidià, paròdia cinematogràfica, gènere negre, drama d’època, relat eròtic, assaig gràfic i fins a ciència-ficció. Un sorprenent i deliciós maridatge de còmic i vi.

Aquí teniu tota la selecció de novetats del mes de juny de 2019.

No hi ha comentaris

25 anys de… ‘Dummy’ de Portishead

41gQuV4kP1L._SY355_Aquest any es commemora el vint-i-cinquè aniversari de l’àlbum que va canviar el món de l’electrònica per sempre, Dummy, disc de debut de la banda britànica Portishead.

Mentre que als Estats Units es vivia l’auge del moviment grunge amb bandes com Nirvana i Soundgarden al capdavant, a Gran Bretanya, concretament a la ciutat de Bristol, es començava a coure un altre estil totalment oposat a les guitarres brutes i distorsionades, bateries pesades i lletres de cançons angoixoses que identificaven aquest so sorgit a Seattle.

El trip hop, una barreja de bases electròniques influenciades pels sons del soul, el funk i el jazz, és un terme que la premsa britànica va començar a fer servir per denominar aquest tipus de música que va començar a fer-se popular a les pistes de ball amb el disc Blue Lines de Massive Attack, editat el 1991.

PortisheadAKW060111-1Massive Attack va seguir la línia iniciada el 1991 amb Protection (1994), però qui realment va donar una volta al moviment va ser que l’Adrian Utley, músic que venia del món del jazz; Geoff Barrow, un amant del hip-hop i una cantant, Beth Gibbons, enamorada de les veus de Janis Joplin i Nina Simone es trobessin per crear Portishead.

El juny de 1994 es van presentar amb el senzill ‘Numb’, un tema melancòlic que barreja jazz i hip hop que va servir de preludi per les once cançons que compondrien el seu debut Dummy, un àlbum ple de detalls i sofisticació on no temen incloure elements musicals provinents del acid jazz, el cool jazz i fins i tot la música per a cinema.

Gibbons i Barrow eren reticents a les entrevistes i les promocions i el que va fer que senzills com ‘Sour Times’ o ‘Glory Box’, que tanca el disc, amb una Beth intensa, sensual i misteriosa, arribèssin al gran públic van ser els seus videoclips, tan cuidats o més que les seves cançons.

Dummy és una obra plena d’emoció i sensibilitat a flor de pell. Alhora ombrívol i lluminós, és com una successió d’atmosferes que de sobte són claustrofòbiques i de sobte s’obren com a enormes espais de so.

L’àlbum va arribar a vendre més 150 mil còpies i va tenir diversos reconeixements, com entrar en la llista dels millors 500 àlbums de la història segons la revista Rolling Stone.

Portishead va publicar dos àlbums d’estudi més, Portishead (1997) i Third (2008), que van presentar a Barcelona al Primavera Sound. Des d’aleshores han fet concerts a diversos festivals i van publicar un vídeo amb una versió de la cançó ‘SOS’ d’Abba el dia abans que a Gran Bretanya es votés el Brexit.

No hi ha comentaris

Georges Bizet, el compositor d’aquest mes a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell.

Georges bizet.jpgNeix dins una família de músics a Bougival, prop de París. El seu pare, professor de cant, li va ensenyar els primers fonaments de la música; als quatre anys, Bizet ja executava exercicis d’allò més difícils i als nou anys va començar a estudiar al Conservatori de París, on va tenir com a professor de composició a Jacques Halevy i a Anton-François Marmontel com a professor de piano. L’any 1852 va obtenir un premi de piano com a compensació per a les seves brillants execucions i l’any 1854 va obtenir un premi d’orgue a la classe de François.

Als 18 anys va compondre el seu primer èxit, la Simfonia en do major, on es començaven a entreveure les característiques de la seva música.
La consecució el 1857 del prestigiós Gran Prix de Rome de composició li va permetre prosseguir la seva formació a Itàlia durant dos anys, país on va trobar un terreny fèrtil per a cultivar les seves grans aficions artístiques i literàries. La seva òpera Don Procopio data d’aquella època.

Al seu retorn a França, va compondre les òperes Les pêcheurs de perles  (1863) i La jolie fille de Perth ( (1867), ambdues acollides amb fredor pel públic. No van córrer millor sort les dues obres que més han contribuït a la fama del compositor: la música d’escena per al drama L’Arlésienne  (1872), d’Alphonse Daudet.

I sobretot la considerada obra mestra del teatre líric, Carmen (1875), la controvertida estrena de la qual es diu que va precipitar la mort del compositor que morí a Bougival el 3 de juny de 1875, d’un càncer de gola. El seu estil operístic va influir molt en el compositor anglès Isidore de Lara.

Carmen és considerada la seva obra més important i la culminació del seu desenvolupament artístic. Tot i que el seu èxit no va ser immediat i Bizet va patir moltíssim degut a la mala acollida entre el públic, amb el pas del temps s’ha convertit en una de les seves òperes més famoses i conegudes, com també de la història de l’òpera.

Aquesta òpera va ser composta sobre un llibret d’una novela de Prosper Mérimée. És una obra amb una orquestració cuidada i d’una gran força dramàtica. Relata l’aventura amorosa entre la gitana Carmen i el jove soldat José que acaba amb la total degradació del soldat, la passió del qual el porta a matar a Carmen. La música de Carmen també ha estat utilitzada en la dansa; per exemple, per a una adaptació per a ballet a càrrec del compositor rus Rodion Schedrin.

Bizet va morir la nit de la representació número trenta de Carmen. Poc abans havia destruït la major part dels seus manuscrits, que dubtava en entregar a algun editor, i que incloien l’esbós de Don Rodrigo, que havia de ser presentat l’any següent a la Sala Favart.

L’estil de Bizet va influir en l’escola realista o verisme de finals del segle XIX. Molt exigent amb si mateix, la seva producció és relativament escassa i compta amb moltes obres inacabades i retirades pel mateix compositor i només recuperades pòstumament, com és el cas de la Simfonia en do major (1855).

Consulteu el fons disponible de Bizet que tenim a les Biblioteques de la ciutat clicant el següent enllaç.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – maig

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes de maig que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre Tarragona: patrimoni mundial, de Ricardo Mar. L’any 2000 la UNESCO va reconèixer l’antiga Tarraco com a Patrimoni Mundial. En aquesta obra es donen a conèixer una mica millor com són i com eren els grans monuments de la Tarragona romana a través d’una anàlisi científica, rigorós, actualitzat i al mateix temps comprensible per a tots.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Els Àngels em miren, de Marc Pastør. Dues noies joves són localitzades mortes en el que sembla un assassinat ritual. Els Mossos d’Esquadra, exhaustos enmig d’una situació política convulsa, engegaran una complicada investigació. Els pocs sospitosos que identifiquen són també víctimes d’unes ànsies de revenja que semblen no tenir aturador.

A la secció infantil us presentem el conte El Tresor perdut, de Jaume Copons. L’Agus ha d’anar a passar uns dies a casa de l’avi i proposa a la Lídia que l’acompanyi, que s’hi divertiran molt. Però quan hi arriben tot està fet un desastre i veuen l’avi trist i desanimat: resulta que li volen enderrocar la casa i l’avi sospita que estan buscant un tresor…, el tresor perdut del besavi!.

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat el llibre Hip Hop Family Tree, de Ed Piskor. La història del hip hop, molt documentada i en un format mai vist. Per fi en castellà un dels grans referents mundials en novel·la gràfica de no ficció sobre música i cultura pop. El 1r volum de la saga de culte consagrada a l’epopeia del Hip hop, descriu el naixement al Bronx, a finals dels 70 d’un moviment convertit en global.

A la secció de cinema us proposem la primera temporada de la sèrie The Good Doctor. Shaun Murphy és un jove cirurgià resident que pateix autisme i síndrome de Savant, conegut també com la “síndrome del savi”, una malaltia que li causa problemes a l’hora de relacionar-se amb els altres, però que al mateix temps li ha permès desenvolupar unes habilitats mentals prodigioses, com és el cas de la seva extraordinària memòria.

I a la secció de còmics us assenyalem El gourmet solitario, de Jiro Taniguchi. Un home solitari, amb una feina que li permet moure’s molt, recorre els carrers de Tòquio i altres localitats japoneses visitant els clients. Cada dia és una ocasió per a redescobrir un barri o conèixer-ne un de nou. Però per a aquest home, el moment del menjar constitueix una autèntica aventura, gairebé un ritual.
Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes de maig de 2019.

No hi ha comentaris

Pete Seeger

FILE:  Singer/Songwriter and Folk Musician Pete Seeger Has Died At Age 94

El passat 3 de maig van fer 100 anys del naixement del músic nord-americà Pete Seeger. Seeger va néixer el 3 de maig del 1919 a Nova York. El seu pare, Charles Louis Seeger Jr., va ser un compositor i un pioner etnomusicòleg, investigador tant de la música folk americana com de música no occidental. La seva mare, Constance de Clyver Edson, va ser una violinista de música clàssica i també professora de violí. D’un entorn familiar molt vinculat a l’art i la música, els pares de Pete Seeger van divorciar-se quan ell tenia set anys. Després d’haver estudiat periodisme a la Universitat Harvard, durant anys va estar recorrent arxius i biblioteques d’arreu dels EUA recopilant peces tradicionals, rescatant i creant-ne de noves de forma pionera a les dècades del 1950 i 1960 al seu país. Molts dels seus enregistraments han esdevingut himnes dels moviments pacifistes i ecologistes. El seu activisme polític i la seva participació en moviments socials el varen convertir en objectiu de la caça de bruixes del senador MacCarthy. La seva carrera musical va iniciar-se la dècada de 1940, en els projectes The Almanac Singers i The Weavers, on mantingué una estreta col·laboració amb Woody Guthrie.

030d434d790a9a886753c2bcfa8a7213AlmanacSingers

030d434d790a9a886753c2bcfa8a7213El repertori eren cançons de dignitat obrera. El replegament ideològic dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial i la pressió de l’FBI van acabar amb el grup. Seeger hi va tornar a principis dels 50 amb The Weavers, la formació que va consolidar el folk com a música popular en la societat de masses. El seu exemple, tant musical com polític, va marcar els joves dels anys 60, com ara Bob Dylan, Joan Báez i Víctor Jara, i més endavant va ser un referent per a Bruce Springsteen i Billy Bragg, entre molts altres. A Catalunya, durant el franquisme, el Grup de Folk i Xesco Boix  van traduir al català cançons com ‘We shall not be moved’ i ‘Where have all the flowers gone’, que es van convertir en himnes de protesta. Gràcies a Raimon, Seeger va venir a tocar a Catalunya l’any 1971, que va passar per Terrassa. El concert a Barcelona es va prohibir, però sí que es va fer una petita actuació al Bar Llopart del barri de Sants. Hi va tornar altres vegades: el 1980 va actuar a la Festa del Treball, organitzada pel PSUC. L’any 1993 va actuar al Palau Sant Jordi amb Raimon.

Seeger va morir als 93 anys a Beacon, al nord de l’estat de Nova York, on va contribuir a netejar involucrant veïns i amics en l’organització The Hudson River Sloop Clearwater, creda amb la seva dona Toshi. Era un compromís amb l’entorn, una acció directa, comunitària i de proximitat per fer millor el món. Seeger va convèncer amb les paraules i amb l’acció. A l’espai música de les Biblioteques trobareu la seva música: Pete Seeger Us deixem amb el documental de la PBS Pete Seeger. The power of song.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »