Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Espai de música

Tribut a (Grallers de) l’Acord

Aquest divendres 25 d’octubre a les 9 del vespre tindrà lloc al Teatre Principal un homenatge al 40è aniversari de la fundació dels Grallers de l’Acord.

Amb idea original i producció de Clau de Mar. Grallers de Vilanova i la Geltrú, l’espectacle tindrà com a fil conductor la tasca artística i activista dels Grallers de l’Acord posant de relleu aspectes com la seva tasca formativa, la seva habilitat per dur el so de la gralla més enllà de les fronteres de casa nostra o la capacitat d’adaptar-se a les necessitats i demandes de la seva època, obrint nous formats sonors i actualitzant l’estil del repertori funcional per a balls de gralles i cercaviles.

El disseny del guió és d’Olga Jiménez, Pau Orriols i Carles Giralt, el disseny gràfic de Roger Batlle, i el de llums d’Oriol Puig. Els grups musicals que hi participaran són, evidentment, els Grallers de l’Acord, acompanyats de Quatre Quarts, Criatures i Inxa Brass Band.

acordEls Grallers de l’Acord de Vilanova i la Geltrú van ser fundats l’octubre de 1979, època en que les gralles no ocupaven encara, dins el panorama i els ambients populars, el lloc i la utilització escaients. Des de la seva formació van compaginar la recerca i adequació del material tradicional amb adaptacions per a gralla de nous ritmes i possibilitats harmòniques i melòdiques.

Han dedicat temps i esforç a impartir cursos de formació i reciclatge, ajudant a la consolidació de nous grups, i han estat responsables de l’EMIT, l’Escola de Música d’Instruments Tradicionals.

Les seves actuacions es poden classificar dins dels tres principals estils del repertori per la gralla: Cercaviles, concert i ball de gralles. En el primer apartat el grup ha realitzat incomptables actuacions en les festes tradicionals, acompanyant diversos grups de danses populars, gegants, castells… Pel que fa als concerts, aquesta formació ha dut a terme una interessant tasca de recuperació i estudi d’antiguesdisc grallers de l'acord músiques tradicionals escrites principalment per a gralles, tot i que en un concert és habitual que es puguin sentir des de melodies medievals utilitzades en cerimònies de seguici o antigues celebracions, fins a interpretacions de músiques composades expressament per a gralles, algunes escrites el segle passat.

Però al ball de gralles és on potser el grup ha mostrat més clarament la seva flexibilitat i repertori diferenciat. En els seus balls de gralles, s’han pogut sentir i ballar des de ritmes clàssics (vals, mazurka, polka…) fins les adaptacions més agosarades de músiques no escrites directament per a la gralla, fruit d’un elaborat treball previ d’adaptació i tècnica.

A més a més del suport musical que han donat a diferents formacions del país en les seves actuacions a l’estranger, el Grupdisc Tribut a l'Acord de Grallers de l’Acord ha realitzat gires en solitari, oferint vàries actuacions a Provença, Portugal, Anglaterra, Itàlia i Cuba, entre d’altres llocs.

Cal remarcar també les actuacions amb la Companyia Elèctrica Dharma, dins la gira 20 anys de Dharma durant l’estiu i tardor de 1994. Per altra banda, també han aportat la seva música a l’espectacle Identidades del prestigiós grup teatral La Cuadra de Sevilla sota la direcció de Salvador Tábora.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu els seus enregistraments Grallers de l’Acord, Fruit del temps, i Les Músiques del Ball de Bastons de Vilanova i la Geltrú: XXV Aniversari del Ball de Bastons de Vilanova i la Geltrú, 1977-2002, amb d’altres grups.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Octubre

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes d’octubre que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre La Guerra más larga de la historia: 4.000 años de violencia contra las mujeres, de Lola Venegas. Durant la història la dona ha patit la violència de maneres molt diverses: crims d’honor, avortaments clandestins, matrimonis infantils, prostitució, ablació femenina. Però també d’altres menys evidents: sentències judicials, vexacions en publicitat, bretxa salarial….

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la El Pintor de almas, d’Ildefonso Falcones. Barcelona, 1901. En Dalmau Sala, fill d’un anarquista ajusticiat, és un jove pintor que viu atrapat entre dos móns. D’una banda, la seva família i l’Emma, la dona que estima, són fermes defensores de la lluita obrera. De l’altra, la seva feina en un taller, l’acosta a un ambient on imperen la riquesa i la innovació creativa.

A la secció infantil us presentem el conte Los Fab Four: los cuatro amigos que se convirtieron en los Beatles, de Susanna Reich. Aquesta és la història de com quatre nois normals van créixer entre les runes de l’Anglaterra de la postguerra i trobaren en la música una força vital poderosa. Quatre amics que es convertiren en la banda de major èxit mai conegut.

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat Aitzstar, de Niña Coyote eta Chico Tornado. Quart disc d’aquest enèrgic grup donostiarra que obre nous territoris i camins per al seu rock desèrtic i àrid que juga per paisatges stoner i intensitats dels setantes, al costat de ritmes contagiosament pesats i crits necessaris per la societat del segle XXI.

A la secció de cinema us proposem la pel·lícula El reverendo, de Paul Schrader. Ernst Toller és un rector d’una petita església a l’estat de Nova York, turmentat per la mort d’un fill a la guerra de l’Iraq i separat de la seva dona. Després d’una trobada amb una feligresa embarassada que li demana que aconselli al seu marit, la vida de Toller canviarà per complet.

 I a la secció de còmics us assenyalem l’àlbum Bibliomanias, de Laura Pacheco. Els bibliòmans són aquesta subespècie humana més preocupada per acabar un llibre que per la pau mundial. Tots coneixem a algú així. Qui sap, potser ets tu un d’ells. Bibliomanías recopila aquestes situacions, absurdes a vegades, massa reals altres, en les quals el plaer de llegir supera amb escreix el sentit comú.

Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes d’octubre de 2019.

No hi ha comentaris

Nou àlbum de Tool

7663150Després de 13 anys la banda nord-americana de rock progressiu, Tool, ha publicat el seu cinquè àlbum d’estudi Fear Inoculum.

Malgrat no ser un grup conegut pel gran públic, l’àlbum s’ha convertit en el més venut als Estats Units amb 250.000 còpies venudes en una setmana, desbancant de la llista Billboard a la cantant Taylor Swift, que ocupava el primer lloc amb el seu àlbum ‘Lover’ i a Lana del Rey amb ‘Norman Fucking Rockwell!!’ que ocupava la segona posició.

Aquest és el tercer disc del grup en aconseguir aquesta gesta, després de 10.000 Days (2006) i Lateralus (2001).

El procés de composició de Fear Inoculum s’ha allargat tants anys a causa de problemes diversos, accidents de trànsit, demandes judicials i projectes paral·lels dels membres del grup, com els del líder Maynard James Keenan, que durant aquest temps s’ha dedicat als seus altres grups, Puscifer i A Perfect Circle, i a la producció i venda dels seus vins a Arizona, estat on resideix.

tool-900x600

Fear Inoculum consta de set peces principals que en total sumen 80 minuts de música, el màxim que permet un disc compacte.

El número set és un tema recurrent a l’àlbum tant musical com conceptualment, perquè Justin Chancellor i Adam Jones van escriure riffs de guitarra en tempos inusuals relacionats amb el número set, mentre que -pel seu compte- Keenan va introduir idees relacionades amb el set també.

A la seva gira Europea d’aquest estiu s’ha pogut veure a l’escenari una enorme estrella de set puntes i si incloem a la seva discografia el seu EP debut, Opiate (1992) i la demo “72826” (1991), Fear Inoculum seria el setè disc del grup.

37

Durant molts anys, els membres de Tool s’havien mostrat contraris a difondre la seva música a Internet però l’anunci de la publicació del seu nou àlbum ha vingut acompanyada de la pujada del seu catàleg a les principals plataformes d’streaming i venda com Spotify, Apple Music, Deezer o Google Music. També ha publicat els seus videoclips a la pàgina oficial de Youtube.

Tool és un grup especial, que fa servir acords i composicions peculiars a la seva música que té el poder de transportar-nos a una altra dimensió.

Us deixem amb un vídeo del músic i Youtuber colombià, Alvinsch, que ens explica amb tot detall com està feta la música de Tool.

A la Biblioteca Armand Cardona trobareu els seus discos.

No hi ha comentaris

25 anys de… Definitely Maybe d’Oasis

2019 està sent un any d’efemèrides musicals significatives per aquells que van viure la seva adolescència i joventut als anys ’90.

1565612583_055720_1565612707_noticia_normalAmb aquesta entrada continuem recordant grans clàssics del rock i del pop que es van publicar durant l’any 1994.

Ja hem parlat del Dummy, l’àlbum debut de la banda britànica de trip-hop Portishead i ara és el torn d’un altre debut provinent del Regne Unit, el Definitely Maybe d’ Oasis.

La banda dels polèmics germans Gallagher, Noel i Liam, va debutar amb aquest llarga durada que es va publicar el 30 d’agost de 1994, tot i que ja s’havien publicat els senzills de ‘Supersonic’, ‘Shakemaker’ i ‘Live forever’, aquesta darrera cançó va ser la que va aconseguir que el grup pogués enregistrar el seu primer llarga durada.

Noel va compondre ‘Live forever’ com a contrapunt a la cançó de Nirvana, ‘i hate myself and i want to die’, i la cançó va entusiasmar al productor Alan McGee quan la tocaven a un concert a Glasgow.

Quatre dies més tard, signaven un contracte amb Creations Records.

Els Gallagher estaven molt segurs de si mateixos i això va fer que enregistressin el material del disc fins a tres vegades per aconseguir el so que volien, provocant una despesa a la companyia de més de 85000 Lliures.

liam-1024x576

La portada del disc també es va convertir en una icona. Inspirada en la contraportada d’un CD de The Beatles ‘A Collection of Beatles Oldies» on els membres del grup apareixen en actitud tranquil·la a un hotel després d’un concert al Japó, els Oasis van triar pel seu àlbum debut una fotografia similar on es veu la banda relaxada al saló d’una casa, concretament, la del guitarrista del grup Bonehead.

A la imatge hi trobem molts referents del grup: una foto de Rodney Marsh, futbolista del Manchester City i George Best, del Manchester United; una imatge d’un LP del pianista Burt Bacharach, del qual Noel és reconegut fan i a la televisió una imatge congelada de la pel·lícula ‘El bueno, el feo y el malo’. I per descomtpat, cigars i alcohol.

5c8b1a5920000045047024b3

L’àlbum va arribar al número 1 de les llistes de Regne Unit el setembre de 1994 i es va convertir en l’àlbum venut més ràpidament de la història del Regne Unit, superant fins i tot a The Beatles, els grans referents dels Oasis.

Per commemorar aquest aniversari, s’ha tornat a editar el CD i s’ha fet una edició especial en vinil. L’any 2014, per celebrar el vintè aniversari del disc, es va publicar un documental sobre la gravació de l’àlbum.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – juliol i agost

  SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats dels mesos de juliol i agost que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults i com infantils.

 portades 1

 Entre les novetats per adults trobareu el llibre Raïms: les principals varietats catalanes, d’A. Villaroya. Manual que recull la història, el cultiu i els vins de les dotze principals varietats que tradicionalment s’han cultivat a Catalunya: la carinyena, garnatxa, macabeu, malvasia de Sitges, monastrell, moscatell, parellada, picapoll, sumoll, trepat, ull de llebre i xarel·lo.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Mare, d’Ada Castells. Mentre la Sara espera que li passin a recollir els mobles de la mare, li cau a les mans una llibreta amb les memòries que ha escrit l’excèntrica de sa mare. La Sara hi comprova allò que ja sap, que la Raquel s’hauria passat la vida anant a festes, comprant-se joies i ballant la conga, però tenia un problema que no podia esquivar: tres filles.

A la secció infantil us presentem el conte Tinc un drac a la panxa, de Beatriz Berrocal. S’està preparant una funció de teatre a l’escola i el nostre protagonista té por de parlar en públic. Pensa que té un drac a la panxa que el mossega i li roba la memòria, per això no es recorda de la frase que ha de dir quan li preguntin: Digues tu, estrella brillant, saps on puc trobar la lluna?». Com aconseguirà  vèncer un drac tan terrible?

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat Gallipoli, de Beirut. Zach Condon hi torna quatre anys després del darrer àlbum d’estudi. A Gallipoli trobem els seus trets d’identitat, una barreja d’indie-pop amb influències de la música balcànica i mexicana però amb una clara vocació d’experimentar amb altres músiques del món. Ens vam quedar amb ganes de veure’ls al Vida Festival.

A la secció de cinema us proposem la pel·lícula Disobedience, de Sebastian Lélio. Una dona que es va criar en una família ortodoxa jueva torna a la seva llar amb motiu de la mort del seu pare, un rabí. La controvèrsia no trigarà a aparèixer quan comença a mostrar interès per una vella amiga de la infància.

  I a la secció de còmics us assenyalem l’àlbum Sola: basat en els records de la Lola, de Denis Lapière. Un poble camperol marcat pel pas de les estacions al cor de Catalunya. Una nena que encara no ha fet set anys i que en porta tres separada dels seus pare sense saber per què. El seu avi, li ha parlat de la guerra que s’estén per gairebé tot el país. Una nit, una bomba cau a una casa del poble a cent metres de la seva.

Aquí teniu tota la selecció de novetat dels mesos de juliol i agost de 2019.

No hi ha comentaris

La Trinca, 50 anys!

portadaEnguany se celebren 50 anys del naixement del trio de Canet de Mar, que van ser tot un referent de la cançó popular catalana dels anys setanta. Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pascual, coneguts com La Trinca, van debutar en directe el 1969 a l’estudi Toreski de Ràdio Barcelona per al programa Radioscope de Salvador Escamilla. Amb una dilatada producció discogràfica –40 discos–, han deixat en el record grans referències com Opus 10 (Edigsa,1976), Nou de Trinca (Ariola, 1981) i, sobretot, Festa Major (Edigsa, 1970), esdevingut un clàssic indispensable. La Trinca es va avançar al seu temps. La glopada d’aire fresc del seu cançoner va asserenar els temps foscos de la Dictadura i de la Transició. El 2019 han estat guardonats amb el Premi Enderrock d’Honor i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Com a homenatge, el 30 de juny es va estrenar l’espectacle Festa Major XXI a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, una coproducció de l’Espai Ter, Seed Music i Grup Enderrock. L’espectacle proposa una revisió del disc més popular de La Trinca a través dels arranjaments del músic i productor Joan Díaz (Barcelona, 1967) i la participació de músics i artistes catalans: Valtonyc, Cesk Freixas, Marc Bala i Llorenç Orriols de Mareta Bufona, Edna Sey, Tortell Poltrona, Guillem Roma, JU, i Bruno Oro.

La seva versió discogràfica de l’espectacle, Homenatge als 50 anys de La Trinca – Festa Major XXI s’ha distribuït amb el número 291 de juliol 2019 de la revista Enderrock, on també hi ha un article sobre les 25 cançons més populars del grup, i que ja teniu a la vostra disposició a la Biblioteca.

Festa Major és un dels millors exemples de música popular en el sentit més genuí de la paraula: música feta a partir de l’observació del comportament de la gent (en aquest cas durant una festa major) que el poble fa seva i en multiplica els efectes. La Trinca va retratar com eren les festes majors catalanes dels anys seixanta i al mateix temps va condicionar com serien les posteriors al seu disc. En aquest homenatge tant els intèrprets com Joan Díaz adaptaran els clàssics del trio de Canet però sense oblidar l’essència per la qual va triomfar el grup.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests llibres i enregistraments de La Trinca.

No hi ha comentaris

Una tarda amb…The Rolling Stones

exposicio_rolling

El divendres 12 de juliol a les 19h la biblioteca Armand Cardona Torrandell acollirà a la terrassa dels llimoners el concert Una tarda amb… The Rolling Stones, a càrrec del grup tribut Smoking Stones que interpretaran peces musicals del mític grup anglès de música rock. El concert comptarà amb la col·laboració de Gelats Llorens que ens oferirà orxata i granissat per refrescar l’acte.

una_nit_rollingEs tracta de la tercera edició del programa “Una tarda amb…”, que es va iniciar l’any 2017 amb els Beatles i a la que va seguir el 2018 el tribut a Pink Floyd. L’objectiu del programa és donar a conèixer la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, els seus serveis i el seu fons.

Prèviament al vestíbul s’inaugurarà l’exposició “The Rolling Stones, Ses satàniques majestats”, que es podrà visitar a la biblioteca fins el 10 d’agost. L’exposició, que compta amb la col·laboració de varis usuaris de les biblioteques, inclou documents i curiositats sobre la banda.

La traducció literal de Rolling Stones seria “còdols o pedres de riu”, però el seu significat és bales perdudes o rodamons. El grup es va formar l’any 1962 quan encara anaven al col·legi, i encara segueix en actiu. El seu estil musical va estar influït per la música nord-americana, especialment el blues i el Rock and Roll que ells van fusionar en un so basat en dues guitarres rítmiques. El grup era d’una aparença visual i sonora més dura que la dels Beatles, amb qui van rivalitzar musicalment, encara que sempre han mantingut una bona relació personal. De fet, un dels primera èxits dels Stones va ser una cançó composta per Lennon – Mc Cartney, “I wanna be your man”.

La cançó més reconeixible del grup és (I can’t get no) Satisfaction, que arribà al número u l’11 de setembre de 1965. Famosa pel “riff” de guitarra elèctrica inicial, ha esdevingut un patró d’introducció de moltes cançons. Keith Richards explica que va somiar el riff inicial. Es va despertar, el va gravar i se’n va tornar a dormir.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests llibres i enregistraments dels Rolling Stones.

No hi ha comentaris

Festa Major, de Cesk Freixas

El 4 de gener Cesk Fraixas va treure al mercat la seva nova obra, el CD Festa Major, just el dia que es complien 15 anys del seu primer concert en directe.

portadaD’aquest treball ens explica que és un disc extremadament conceptual. Després de molts anys de carretera, coneixences i aprenentatges, ha procurat que tot aquest bagatge professional i emocional impregnés les noves cançons. En un moment on sembla que escoltar més d’una cançó sigui una proesa, ha cregut oportú escriure un treball que segueix un argument que té com a pal de paller la celebració de la vida.

Al disc el cantautor penedesenc ens explica que hi ha una altra manera de viure i gaudir, un paradigma molt més reposat, sense carreres ni competicions. Així, la seva paternitat, les relacions sentimentals, el context social, la mort del pare… es converteixen en temàtiques centrals d’un disc ple de llum, amb molts colors, moltes fragàncies musicals i moltes textures diverses, que dibuixen un paisatge sonor amb molt d’espai, on la veu i la lírica hi tenen un protagonisme principal, amb camins de guitarres que s’entrellacen amb elements més electrònics.Cesk Freixas

L’acompanyament físic del disc és diferent. Volia fugir del plàstic i del digipack, i tornar a recuperar el valor afegit del disc com a objecte. La feina artesanal del Col·lectiu Bauma i les il·lustracions de la Ivonne Navarro ens presenten un treball que té forma de capsa amb moltes sorpreses al seu interior.

Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) va iniciar la seva activitat com a cantant i escriptor de cançons el 2004. Des d’aleshores i fins a dia d’avui ha publicat set discos i dos llibres, ha guanyat una desena de premis i ha realitzat més de 1.700 actuacions.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat també trobareu el disc Venim del nord, venim del sud, un treball conjunt amb Pau Alabajos.

 

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – juny

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes de juny que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults com infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre 100 secrets dels oceans, d’Esther Garcés i Daniel Closa. Les 100 curiositats que trobem en aquest llibre ens ajuden a descobrir, entendre i valorar els oceans. Uns oceans que, no ho oblidem, constitueixen la major part del nostre planeta, i també la més desconeguda, i dels quals la nostra vida depèn molt més estretament del que pot semblar.

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Edoll: intel·ligència artificial, de Jordi Folck. L’Àlex rep una joguina electrònica anomenada EDOLL, capaç d’accedir, per wifi, a totes les bases de dades, i d’emmagatzemar grans quantitats d’informació. Quan l’Àlex s’enfronti a aquest giny, la resposta de l’EDOLL no es farà esperar mostrant el seu vertader rostre en un combat, a tot o res, de l’enginy humà contra la intel·ligència artificial.

A la secció infantil us presentem el conte La veritat sobre els dinosaures, de Guido Van Genechten. Aquest llibre parla de dinosaures. Un recorregut informatiu pel meravellós món dels dinosaures: velociraptors, iguanodonts, diplodocus, tiranosaures, estegosaures, triceraptops… l’asteriode, el terratrèmol, l’erupció volcànica, el final….i una gallina. Una gallina? Què hi fa una gallina a la coberta?

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat l’enregistrament Geometría del rayo, de Manolo García. Gravat entre Nova York i Girona, el disc reuneix 16 cançons amb la signatura de Manolo García –inclosa una doble versió d’Oceà blau–. És un àlbum dedicat a tots aquells que no poden viure sense art en qualsevol de les seves manifestacions, i que no en tenen prou amb la cultura de l’entreteniment fàcil del nostre temps.

A la secció de cinema us proposem la pel·lícula La forma del agua, de Guillermo del Toro. La solitària Elisa és una dona de la neteja que treballa en un laboratori dins d’unes instal·lacions d’alta seguretat del govern. Atrapada en una vida plena de silenci i aïllament, la seva vida canvia per complet en descobrir un ésser enigmàtic: un home-peix únic, que viu tancat i és víctima de diversos experiments.

I a la secció de còmics us assenyalem l’àlbum Vinòmics: relats gràfics amb gust de bon vi. Vinòmics són un conjunt de còmics que s’inspiren en el món del vi. Peces curtes de diferents gèneres narratius i estils gràfics: vivència autobiogràfica, humor quo-tidià, paròdia cinematogràfica, gènere negre, drama d’època, relat eròtic, assaig gràfic i fins a ciència-ficció. Un sorprenent i deliciós maridatge de còmic i vi.

Aquí teniu tota la selecció de novetats del mes de juny de 2019.

No hi ha comentaris

25 anys de… ‘Dummy’ de Portishead

41gQuV4kP1L._SY355_Aquest any es commemora el vint-i-cinquè aniversari de l’àlbum que va canviar el món de l’electrònica per sempre, Dummy, disc de debut de la banda britànica Portishead.

Mentre que als Estats Units es vivia l’auge del moviment grunge amb bandes com Nirvana i Soundgarden al capdavant, a Gran Bretanya, concretament a la ciutat de Bristol, es començava a coure un altre estil totalment oposat a les guitarres brutes i distorsionades, bateries pesades i lletres de cançons angoixoses que identificaven aquest so sorgit a Seattle.

El trip hop, una barreja de bases electròniques influenciades pels sons del soul, el funk i el jazz, és un terme que la premsa britànica va començar a fer servir per denominar aquest tipus de música que va començar a fer-se popular a les pistes de ball amb el disc Blue Lines de Massive Attack, editat el 1991.

PortisheadAKW060111-1Massive Attack va seguir la línia iniciada el 1991 amb Protection (1994), però qui realment va donar una volta al moviment va ser que l’Adrian Utley, músic que venia del món del jazz; Geoff Barrow, un amant del hip-hop i una cantant, Beth Gibbons, enamorada de les veus de Janis Joplin i Nina Simone es trobessin per crear Portishead.

El juny de 1994 es van presentar amb el senzill ‘Numb’, un tema melancòlic que barreja jazz i hip hop que va servir de preludi per les once cançons que compondrien el seu debut Dummy, un àlbum ple de detalls i sofisticació on no temen incloure elements musicals provinents del acid jazz, el cool jazz i fins i tot la música per a cinema.

Gibbons i Barrow eren reticents a les entrevistes i les promocions i el que va fer que senzills com ‘Sour Times’ o ‘Glory Box’, que tanca el disc, amb una Beth intensa, sensual i misteriosa, arribèssin al gran públic van ser els seus videoclips, tan cuidats o més que les seves cançons.

Dummy és una obra plena d’emoció i sensibilitat a flor de pell. Alhora ombrívol i lluminós, és com una successió d’atmosferes que de sobte són claustrofòbiques i de sobte s’obren com a enormes espais de so.

L’àlbum va arribar a vendre més 150 mil còpies i va tenir diversos reconeixements, com entrar en la llista dels millors 500 àlbums de la història segons la revista Rolling Stone.

Portishead va publicar dos àlbums d’estudi més, Portishead (1997) i Third (2008), que van presentar a Barcelona al Primavera Sound. Des d’aleshores han fet concerts a diversos festivals i van publicar un vídeo amb una versió de la cançó ‘SOS’ d’Abba el dia abans que a Gran Bretanya es votés el Brexit.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »