Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: ACTIVITATS

Juno, de Laia Aguilar, aquest dijous al Premi Menjallibres.

La recent guardonada amb el Premi Josep Pla per la novel·la Pluja d’estels comentarà amb els alumnes de 1r i 2n d’ESO de Vilanova i la Geltrú la novel·la juvenil Juno, durant la sessió del Premi Menjallibres d’enguany.

“ De pare, no en tinc –absent, ni ganes-, de germans, ni un –i mira que m’hauria agradat barallar-me de tant en tant amb algun petit-, la mare és a la presó per haver-se carregat un tio i jo…jo em passo la vida entre les quatre parets d’un centre d’acollida on mai, mai, mai hi ha res a fer excepte comptar les mosques i les rajoles del menjador”.

Juno és un llibre que atrapa des de la primera pàgina i, que quan l’acabes, tens la sensació d’haver rebut un cop de puny en plena consciència.  No deixa indiferent perquè et mostra amb un gran realisme, transparència i sensibilitat les injustícies socials mitjançant uns personatges molt ben construïts.

La protagonista és Juno, una noia que ha crescut entre llars d’acollida, centres de menors i intents d’adopcions que mai arriben a bon port. Amb la seva mare complint condemna a la presó, Juno és una jove que viu dins d’una cuirassa plena de desconfiança i ràbia i amb moltes dificultats per relacionar-se amb ningú. S’haurà d’enfrontar a un nou entorn escolar amb noves amistats, amb nous perills, amb nous professors i personatges que lluitaran per trencar etiquetes i donar-li la seguretat de poder ser qui és. Però sobretot….s’haurà d’enfrontar a un passat que la turmenta.


Laia Aguilar, nascuda a Barcelona el 1976, va estudiar la carrera de Comunicació Audiovisual a la Universitat Ramon Llull, i és autora de Les bruixes de Viladrau, Pare de família busca…, Wolfgang (Extraordinari)Juno, i Wolfgang, el secret del pare.  També ha treballat en les sèries Merlí, El Príncipe, Infidels, El cor de la ciutat i Olor de Colònia, entre d’altres.La novel.la “Wolfgang extraordinari” va guanyar el Premi Carlemany 2017 i va ser guanyador del Menjallibres 2018 i de l’Atrapallibres 2019. Juno és una de les obres finalistes del Premi Menjallibres i del premi Protagonista Jove.

Laia Aguilar, protagonitzarà la segona trobada d’aquest premi amb l’obra Juno (Fanbooks), que tindrà lloc el proper dijous 27 de febrer a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú, on prendran part els més de 300 alumnes i lectors de 1r i 2n d’ESO dels centres públics i concertats de Vilanova i la Geltrú que participen voluntàriament en el Premi Menjallibres.

Juno és un dels tres títols seleccionats com a finalista del Premi Menjallibres 2020 juntament amb Rut sense hac (Columna), de Muriel Villanueva, i Tú, sucia rata (Edebé), de Fernando Lalana, que visitarà Vilanova i la Geltrú el proper mes de març. A l’abril tindran lloc les votacions i al maig el lliurament del Premi que tindrà lloc al mateix Auditori Eduard Toldrà.

El projecte ‘Premi Menjallibres’, que aquest curs arriba a la tercera edició, ha estat guardonat l’any 2019 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb el premi Teresa Rovira a la millor innovació a les biblioteques públiques. Aquest reconeixement distingeix la tasca que realitzen les biblioteques públiques com a agents culturals en la dinamització i promoció de la lectura i la cultura.

En aquest sentit, el Premi Menjallibres té per objectiu fomentar la lectura entre els joves de primer i segon de l’ESO, que participen voluntàriament en el projecte a través dels centres educatius de la ciutat.

No hi ha comentaris

Del polze, la terra

Aquest dissabte 15 de febrer a dos quarts d’una l’Oriol Ràfols Grifell presentarà el seu llibre de viatges Del polze, la terra acompanyat de Joan Caballé, propietari del quiosc i llibreria La Gàrgola.

Al 2010 l’Oriol Ràfols va decidir deixar-ho tot i anar-se’n fent autoestop fins a la Xina. El llibre és la història d’aquest viatge que arranca a Itàlia, travessa els Balcans, Ucraïna i el Caucas, i s’endinsa a l’Àsia Central fins arribar a Urumqi, la capital del Xinjiang.

Possiblement, travessar mig món fent autoestop és una aventura massa gran com per no sentir-se impulsat a compartir-la. El camí del polze és un camí de coneixença, però també és un camí de solitud, de reflexió i de resistència. Sobretot, d’enduriment psicològic. De saber esperar, d’adaptar-se a l’abandó de les comoditats més bàsiques. Dormir al ras, aguantar alcohòlics i animals salvatges, trobar una persona diferent en cada cotxe, cadascuna amb una història per explicar. Seguir el polze és obrir-se al món. Quan mira al cel, el polze s’exalta, es mostra àvid de passions i melodrames, es tenyeix de llibertat i de tragèdia. Quan mira enlaire, el polze convida a seguir explorant, a seguir viatjant, a seguir fulgurant sobre la terra.

Aquesta és la història d’un viatge, d’un viatge fet amb el polze per descobrir la terra. La superfície i el que s’hi amaga darrere. El polze és una porta que t’endinsa i t’abandona a una carretera sobirana, el polze és un imant que atrau els conductors més estrafolaris i et deixa com un drap brut endins les aventures més abstractes. Polze per l’Europa, polze per l’estepa, polze pel Caucas i serralades asiàtiques. Trobar tantes persones singulars com pots trobar en set mesos d’autoestop és una cosa que et canvia per sempre. És difícil no voler-les retratar en un llibre. Cadascuna amb les seves històries, cadascuna amb una extravagància particular. El camí del polze és un camí de coneixença, però també és un camí de solitud, de reflexió i de resistència. Sobretot, d’enduriment psicològic. De saber esperar i de trobar-se còmode en l’abandó de les comoditats més bàsiques. El polze és incòmode, però també és sobirà. La llibertat no és confortable, però la llibertat s’ha de conquistar. Hi ha molts tipus de llibertat, però una, sens dubte, és la de decidir cada matí on vols anar. En això, el polze és imbatible, no es pot guanyar, no té prefixades rutes ni horaris, es pot abandonar, es pot reprendre, sempre, en qualsevol punt de l’atzar. I està ple de cares. Cares que miren i parlen i et conviden a dinar.

No hi ha comentaris

Presentació de llibre: Les pomes d’Eva

«El tenia amb exactitud a l’espai i el temps que volia, com volia, del tot nu i indefens, assegut a la butaca. Estava nerviós, a l’expectativa, excitat, obedient. Aquest era l’acord. Si en un moment donat el transgredia, el joc s’hauria acabat, marxaria i no la tornaria a veure més.»

Aquest és un petit fragment d’un dels relats que podeu trobar a aquest llibre que ha publicat la vilanovina Eva Pérez a l’editorial Neopatria. El llibre va acompanyat de les il·lustracions de l’artista Lluís Amaré.

El llibre el protagonitzen tres dones en edats compreses entre els quaranta i cinquanta anys, i sis històries que expliquen moments importants a les seves vides, moments de canvi i de presa de decisions on la sexualitat i les relacions juguen un paper important per a descobrir el seu camí.

Eva Pérez Benages és nascuda a Vilanova i la Geltrú el 1971. Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona. Cantant en formacions corals primer, de jazz després, lectora incansable des de molt petita; ha flirtejat d’amagat amb la literatura i s’atreveix finalment a mostrar alguns dels seus contes per adults en aquest primer llibre.

Aquest divendres 14 de febrer a les 18:30h, la Biblioteca Armand Cardona acull la presentació d’aquest llibre a càrrec del Ramon Soler, locutor de Canal Blau, de Lluís Amaré, l’il·lustrador, i d’Eva Pérez Benages, autora del llibre, amb la col·laboració musical de Jazz Som Tres o Quatre i amics.

Col·labora: Vins Aviñó

L’activitat no recomanada per a menors d’edat.

No hi ha comentaris

Átomo. Sus aventuras y la pastilla de Marakolartha de Romina Delmastro

Presentacio llibre Atomo

Dimarts 4 de febrer a les 18:00h, la Biblioteca Armand Cardona acull la presentació del còmic Átomo. Sus aventuras y la pastilla de Marakolartha de la Romina Delmastro.

La humanitat està amençada per «Avorriment» i necessita superherois com a Átomo i el seu company Osito per a trobar l’antídot, la pastilla de Marakolartha. D’aquesta manera, aquesta parella de superherois comença un increïble viatge per tot al món amb l’Átomomòbil i un globus aerostàtic per trobar aquesta màgica pastilla i derrotar en Bostezo, un malvat que els amenaça constantment.

Aquesta història ha sorgit de la imaginació de la Romina Delmastro, que va prendre ella mateixa més de 3500 fotografies a un hàmster REAL en escenaris, tant naturals com miniatura, per a crear una fotonovel·la de 120 pàgines d’humor innocent, sorprenents aventures i divertit suspens per a públic infantil.

El còmic combina la lletra lligada i la lletra d’impremta i és fàcil de llegir pels infants perquè té poc text, és molt visual. Dintre, trobem un humor innocent, llenguatge inclusiu amb l’ús de la lletra @ i de manera implícita es volen destacar valors com el de l’amistat, la família, la superació i la col·laboració.

Els aventures d’Àtomo van sorgir de manera espontània amb una primera fotografia del hàmster que la Romina va penjar al seu perfil de Facebook. En aquesta primera fotografia, posava que Átomo feia quelcom amb algun comentari parlant el personatge. Als seus contactes els va agradar tant la imatge que va començar a publicar més fotografies del hàmster amb els escrits, i veient l’èxit, va decidir fer un llibre amb les aventures d’Átomo i Osito.

descargaLa Romina Delmastro va néixer a la primavera del ‘76. Va estudiar Educació Física i Socorrisme Aquàtic, carreres a les quals es dedica des de fa més de vint anys. Ha tingut la sort de formar part de l’educació de molts infants. Les seves aficions són el surf i el ciclisme de carretera i també els animals i la fotografia.

Aquestes passions, combinades amb la seva gran imaginació va donar origen a aquest nou i absurd còmic.

Podeu conèixer més a l’Átomo i l’Osito al seu web i Instagram.

No hi ha comentaris

‘Capuccino Commotion’ de Rosa Navarro

9788417651268-1Aquest divendres 25 d’octubre a les 18:00h a la Biblioteca Armand Cardona tindrà lloc la presentació del còmic Capuccino Commotion, de la vilanovina Rosa Navarro publicat per Nordica Libros.

L’argument del còmic serà d’excusa per parlar dels col·lectius LGBTI fora de la gran ciutat i comptarà amb la participació de l’autora del còmic, de Gerard Fulcarà, il·lustrador, Xavier Ferrer, fotògraf, Tarsi Aragon, de l’associació Esquerda, i de Pepa Nolla, membre de l’associació AMPGIL.

La protagonista de Capuccino Commotion, narra com decideix deixar la seva vida a Barcelona i traslladar-se a Madrid. Amb trenta-tres anys comença un viatge a la recerca de l’autoafirmació, passant per diverses relacions a les quals s’enfrontarà a les complexitats del gènere, el sexe i l’amor.

Molt aviat, descobreix que la deriva cap a la maduresa no és sempre com es mostra a les pel·lícules, cançons i llibres, constants referències en la seva formació sentimental.

Amb un lirisme despreocupat, carregat d’humor i intel·ligència, Cappucino Commotion aborda sense tabús qüestions d’identitat de gènere, alhora que mostra la universalitat de la recerca de l’amor i l’estabilitat.

cappuccinol_interior7

El títol del llibre ve d’aquesta mítica escena de la pel·lícula Cosas que nunca te dije d’Isabel Coixet.

Rosa Navarro (Vilanova i la Geltrú, 1977) va estudiar Belles Arts i va fer un màster d’il·lustració a l’Escola Eina. Es considera una il·lustradora inconstant que ha col·laborat en revistes, llibres de text i marxandatge. L’any 2006 va publicar, amb Gema Arquero, Salidas de emergéncia, un llibre de vinyetes on es parla per primera vegada a Espanya sobre lesbianisme des d’un punt de vista obert i en clau d’humor. a causa de l’èxit d’aquest primer llibre, aviat va publicar una segona part, Salidas de emergéncia 2: bolleria fina.

Des del Departament de Convivència i Equitat s’ha organitzat la formació ‘ Incorporem la perspectiva LGTBI+ a la nostra entitat’, que vol formar i sensibilitzar a les entitats per dur a terme les tasques de prevenció, detecció, atenció, assistència i recuperació pel que fa a la discriminació de persones LGTBI+.

El curs tindrà lloc el 21 i 23 d’octubre de les 18:00 a les 20:00 a l’IMET i cal inscripció prèvia a la carpeta ciutadana o a l’oficina d’entitats.

A la còmicteca de la biblioteca trobareu aquests i altres dels còmics per entendre que recomanen els companys del Prestatge Virtual de Còmics de la Biblioteca Virtual de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

També trobareu més títols a aquest article de El Periódico. Us deixem amb el booktrailer de Capuccino Commotion.

No hi ha comentaris

Bellini, el compositor del mes de la Cardona.

Resultat d'imatges de vincenzo belliniFill de l’organista Rosario Bellini, va rebre les primeres lliçons de música del seu pare i del seu avi, Vincenzo Tobia Bellini. Va ser un nen prodigi i conta la llegenda que als divuit mesos era capaç de cantar una ària de Valentino Fioravanti. Va començar a estudiar teoria musical als dos anys, piano als tres i que als cinc era capaç de tocar-lo amb soltesa. La seva primera composició data de quan tenia sis anys.

A Nàpols, amplià la seva formació musical amb mestres com Nicola Antonio Zingarelli, que el va adreçar vers l’estudi dels clàssics i el gust per la melodia plana i expressiva, sense artifici ni embelliments, seguint la tradició de l’escola napolitana, harmonia amb Giovanni Furno i contrapunt amb Giacomo Tritto.

En aquest període Bellini compon música sacra, de càmbra i simfònica, encara que realment el que li dóna fama és la composició d’alguna ària per a veu i orquestra, entre les quals cal destacar la cèlebre Dolente immagine, avui dia només coneguda en la seva versió per a veu i piano.

La seva primera òpera fou un treball dramàtic, Adelson e Salvini, però el seu primer gran èxit va ser amb Bianca e Fernando, posada en escena al Teatro San Carlo de Nàpols amb el títol de Bianca e Gernando.

A Milà, tant amb Il pirata (1827) com amb La straniera (1829) va obtenir a la Scala un clamorós èxit i la premsa milanesa reconeixia en Bellini com l’únic operista italià apte per oposar a Gioachino Rossini un estil personal, basat sobre una major adhesió de la música al drama i el fet de primar el cant expressiu respecte al cant amb floritura.

Menys fortuna va tenir el 1829 Zaira, representada a Parma ja que l’estil de Bellini no s’adaptava al gust del públic de províncies, més tradicionalista. De les cinc òperes successives, les de més qualitat són, no per casualitat, aquelles escrites pel públic de Milà i també dedicades a la soprano Giuditta Pasta.
En aquest període compon també dues òperes pel Teatro La Fenice de Venècia: I Capuleti e i Montecchi i la desafortunada Beatrice di Tenda (1833).

El viratge decisiu de la seva carrera musical coincideix amb la seva marxa d’Itàlia per anar a París. Allà, Bellini entra en contacte amb alguns dels més grans compositors d’Europa, com per exemple Frédéric Chopin, i el seu llenguatge musical s’enriqueix de colors i noves solucions, però tot conservant intacta la inspiració melòdica de sempre.

A part de I Puritani, escrita en italià per al Théâtre Italien, a París Bellini compon nombroses romances de cambra de gran interès, alguna d’elles en francès, demostrant estar a punt per compondre una òpera en francès per al Teatro de l’Òpera de París.

Dotat d’una vena melòdica prodigiosa, dedicà la seva breu vida a la composició. El seu talent amb el segell melòdic de la més límpida bellesa, conserva encara avui una aurèola de màgia, mentre la seva personalitat artística es deixa difícilment emmarcar dins de cap categoria historiogràfica.

Tenia una concepció musical antiga, basada a primar el cant per a virtuosos del bel canto, expressió lírica que exigeix una gran precisió i agilitat vocal.

Bellini va portar primer a Milà i després a París un eco de la cultura mediterrània cap a l’Europa romàntica que havia idealitzat el mite del classicisme.

No hi ha comentaris

The Gruffalo, el protagonista de l’Hora del Conte de la Biblioteca Armand Cardona

l101909_301-1497_aThe Gruffalo, aquest temible ésser serà el protagonista de l’Hora del Conte en anglès de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, aquest dissabte dia 28 de setembre, a les 12 del migdia.

El Grúfal té uns ullals terribles, les grapes esmolades i fortes i una berruga verinosa a la punta del nas; per això, tots els animals del bosc fugen quan el veuen!

Estem davant d’un conte que en 15 anys ha venut 10 milions i mig de còpies, ha guanyat diversos premis, ha estat traduït a una trentena d’idiomes, ha generat milions en merchandising i s’ha adaptat en una pel·lícula i diverses representacions teatrals. La seva autora, Julia Donaldson va estudiar literatura i francès a la Universitat de Bristol iva treballar com a professora i periodista abans de viure professionalment de l’escriptura.

Donaldson va començar a crear cançons per a programes infantils de televisó, i en aquest context va conèixer l’il·lustrador Axel Scheffler que va voler il·lustrar la cançó “A Squash and a Squeeze“: el 1993 el van publicar com a primer llibre conjunt.

Des d’aleshores n’han escrit molts, The Gruffalo (1999) es va convertir en un best-seller i va ser traduït a molts idiomes, més de 30, entre ells el català: El Grúfal. El llibre rebre nombrosos premis, entre ells el Smarties Prize, el Blue Peter Award o el Experian Big Three Award. També ha estat convertit en una pel·lícula d’animació, de producció anglo-alemanya, el 2009.

A The Gruffalo van seguir molts llibres, alguns derivats d’aquesta obra, com The Gruffalo’s child, també convertit en pel·lícula el 2011. Molts dels llibres de Donaldson estan escrits en vers.

L’autora ha fet diverses accions per encoratjar la lectura entre els nens, particularment animant-los a representar teatralment els llibres i a cantar. I ha creat també obres de teatre per a nens; també ha recollit un llibre de poemes per a ser representats: Poems to perform 978-1447243397.

Si vols saber quin fons tenim disponible a les Biblioteques de la ciutat sobre Julia Donaldson, clica aquí, i si vols conèixer les il.lustracions d’Axel Scheffer, clica aquí.

No hi ha comentaris

Una tarda amb…The Rolling Stones

exposicio_rolling

El divendres 12 de juliol a les 19h la biblioteca Armand Cardona Torrandell acollirà a la terrassa dels llimoners el concert Una tarda amb… The Rolling Stones, a càrrec del grup tribut Smoking Stones que interpretaran peces musicals del mític grup anglès de música rock. El concert comptarà amb la col·laboració de Gelats Llorens que ens oferirà orxata i granissat per refrescar l’acte.

una_nit_rollingEs tracta de la tercera edició del programa “Una tarda amb…”, que es va iniciar l’any 2017 amb els Beatles i a la que va seguir el 2018 el tribut a Pink Floyd. L’objectiu del programa és donar a conèixer la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, els seus serveis i el seu fons.

Prèviament al vestíbul s’inaugurarà l’exposició “The Rolling Stones, Ses satàniques majestats”, que es podrà visitar a la biblioteca fins el 10 d’agost. L’exposició, que compta amb la col·laboració de varis usuaris de les biblioteques, inclou documents i curiositats sobre la banda.

La traducció literal de Rolling Stones seria “còdols o pedres de riu”, però el seu significat és bales perdudes o rodamons. El grup es va formar l’any 1962 quan encara anaven al col·legi, i encara segueix en actiu. El seu estil musical va estar influït per la música nord-americana, especialment el blues i el Rock and Roll que ells van fusionar en un so basat en dues guitarres rítmiques. El grup era d’una aparença visual i sonora més dura que la dels Beatles, amb qui van rivalitzar musicalment, encara que sempre han mantingut una bona relació personal. De fet, un dels primera èxits dels Stones va ser una cançó composta per Lennon – Mc Cartney, “I wanna be your man”.

La cançó més reconeixible del grup és (I can’t get no) Satisfaction, que arribà al número u l’11 de setembre de 1965. Famosa pel “riff” de guitarra elèctrica inicial, ha esdevingut un patró d’introducció de moltes cançons. Keith Richards explica que va somiar el riff inicial. Es va despertar, el va gravar i se’n va tornar a dormir.

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu tots aquests llibres i enregistraments dels Rolling Stones.

No hi ha comentaris

Trobada amb Ramon Besora

Aquest dimecres 29 de maig a les 11h, la Biblioteca Armand Cardona Torrandell acollirà una trobada amb l’escriptor Ramon Besora. A la trobada participaran els alumnes de 4t de l’Escola Volerany.

A la trobada es comentarà els llibres de poesia Zoo de paraules i No tinc por!

zoo de paraulesno tinc por

Zoo de paraules està format per 22 poemes en què els protagonistes són animals, seguint la tradició dels bestiaris catalans.

D’aquesta obra Gabriel Janer Manila ha comentat: “És un bestiari deliciós i alhora màgic. L’autor juga amb les paraules d’una forma magistral. Hi ha una subtil influència de Rodari. El que emociona més és la depuració de la llengua com si l’autor hagués passat les paraules per un alambí o filtre; també la bona utilització de les metàfores, no excessives, però belles. Al cérvol li creixen “branques al cap” i el rossinyol és “músic de jardí”. Són especialment aconseguides les rimes que segueix Besora, que això només es fa quan es té el geni de la poesia”.

A No tinc por! Ramon Besora ens proposa un viatge poètic per l’univers fascinant de les primeres sensacions, dels primers descobriments, de les primeres paraules de la natura i del món que ens envolta: sol, lluna, formigues, estiu, cucut, cirerer… Literatura iniciàtica per a esperits intrèpids!

Ramon-Besora-2

Ramon Besora Oliva és mestre, editor, escriptor. Bon coneixedor del món escolar, ha col·laborat activament en la formació de mestres i és autor d’una bona colla de llibres destinats als infants.

També és autor de diverses publicacions i articles sobre didàctica, creativitat infantil, la construcció del lector, poesia i escola, entre altres. Després de 22 anys exercint com a mestre – 12 dels quals com a director de l’Escola El Puig d’Esparreguera – es va dedicar al món editorial.

Ha estat president del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves i membre del jurat de diversos premis literaris, com el Premi de Literatura de la Generalitat, el Premio Nacional de Literatura del Ministerio de Cultura i el Premio Lazarillo.

Ha rebut diversos premis nacionals i internacionals entre els quals destaquen el Premi Baldiri i Reixac per les seves aportacions en el camp de la didàctica de la llengua i l’Octogone d’Honneur, atorgat pel Centre Internacional d’Études en Littérature de Jeunesse de París.

Les seves edicions han estat guardonades amb el Premi Nit de l’Edició  1993 al llibre més original i, a la Fira del LLibre de Bolònia, el 1992 amb el Critici in Erba Prize i el 1997 amb el Premi Internacional d’Innovació.

Actualment és president de l’Associació Miquel Martí i Pol i patró de la seva Fundació.

 

No hi ha comentaris

Reagge per a xics: Ballant damunt la lluna, a càrrec de The Penguins.

Diumenge dia 19, a les 18h, l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú i dins de la programació familiar oferirà una sessió ben especial: un viatge espacial per descobrir ritmes jamaicans.

Resultat d'imatges de the penguins, reage xics

The Penguins estrenen l’espectacle “Ballant damunt la lluna” i proposen aquesta aventura que amb el combustible dels ritmes jamaicans farà viatjar el públic més enllà de les estrelles.

Aquest nova gira suposa l’estrena del 4t disc del grup, on continuen arranjant cançons del repertori tradicional infantil i, per primera vegada, també hi incorporen composicions pròpies. Partint de l’estació espacial “Kingston“ i amb l’ajuda del coet RPX-1 visitaran diversos plantes descobrint cançons, ritmes i instruments en un viatge interestel.lar ple de música i diversió.

La música jamaicana té molts gèneres diferents i amb aquesta sessió, The Penguins s’han proposat fer passar una bona estona ballant i cantant a tots els assistents, per descobrir quins són tots aquests ritmes i estils.

The Penguins confessen que van començar aquesta aventura l’any 2011 , “sense tenir-ne massa idea i ens vam endinsar de ple en la trepidant i gratificant aventura del públic familiar”.

I fins avui, després d’haver compartit ballaruques, rialles, agraïments, converses i somriures de complicitat, poden afirmar que estan més convençuts que mai de la força que comporta la senzillesa de la música infantil i dels temes populars i tradicionals que es transmeten a través del boca-orella, generació rere generació.

El potencial de les cançons que van omplir la nostra infància, combinat amb la calidesa dels ritmes caribenys, els permet construir el que els hi agrada imaginar que són petits himnes, que acompanyen i animen fidelment en el nostre dia a dia.

En qualsevol cas, hi ha quelcom comú a tots els concerts de Reggae per Xics, i és que a primera fila tothom és innocent, feliç i lliure. Tothom balla sense complexes, riu sense tabús, i expressa el que sent sense cap mena de prejudici.

The Penguins tenen la il·lusió que la seva música ajuda als més petits a conservar aquesta envejable forma de ser, i als més grans a recuperar-la.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »