Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: BiblioJunior

A punt per la Festa Major amb la col·lecció Cercavila!

Resultado de imagen de cercavila, el cep i la nansaLa col·lecció Cercavila és una col·lecció editada per El Cep i la Nansa que recollirà tots els balls que surten a les festes majors, amb l’objectiu de donar a conèixer de prop als més menuts tot el món que envolta la Festa Major.

Tots els títols estan signats per Susana Peix i les il·lustracions estan a càrrec de Sebastià Serra, i els diferents volums inclouen un quadern d’activitats amb el qual els nens podran aprendre paraules del diccionari específic de Festa Major, endinsar-se en el món de les manualitats i pintar els diferents personatges.

Fins ara han estat publicats set volums en els que hem anat coneixent diferents personatges i balls que conformen la cercavila i així hem conegut a en Cueta, un diable molt petit, que va sentir l’olor de sofre i que tenia molta, molta por.

En Tro, el drac, i coincidint amb el solstici d’estiu, va néixer de dins d’un ou que es va covar amb l’escalfor de la laca de dins del cràter d’un volcà. Però que no tenia escates ni urpes. Què era aquella bestiola? es preguntaven totes les bèsties reunides dins del cràter.

Resultado de imagen de col.leccio cercavila

Per altra banda, heu de saber que als gegants i gegantes els agrada molt anar a l’escola. Allà aprenen tot el que cal saber per esdevenir uns bons representants de les seves viles, tot i que de vegades és una mica complicat: els llibres son tan petits que necessiten una lupa per poder llegir la lletra tan menuda, les cadires moltes vegades no suporten el seu pes i és molt difícil utilitzar uns estris tan diminuts que se’ls escapen entre els dits!

De tots és sabut que els capgrossos fan massa xivarri i rebombori. De fet, fan tanta gresca que fins i tot els més menuts es perden quan els segueixen. Hauran de trobar una solució per arreglar aquest guirigall i formar part de la cercavila!

I quin és el somni de la mulassa? Sortir a la cercavila de la Festa Major! Però té un problema: no salta com els diables, no és alta com els gegants, no treu foc pels queixals com els dracs ni balla com els capgrossos! Com aconseguirà, doncs, fer-se un lloc al cercavila?

Resultado de imagen de cercavila, el cep i la nansaEn Max i la Júlia no sabien que els avis de joves havien fet de bastoners. Un matí, fent el tafaner, troben un bagul antic a les golfes. Què hi haurà dins?

Cercolets és el darrer número i ha estat explicat per l’actriu Montse Panero dins dels actes de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú.

Si voleu saber quants contes hi ha disponibles a les biblioteques de la ciutat, cliqueu l’enllaç.

Bona Festa Major!

No hi ha comentaris

Mètode Montessori: els millors mestres dels infants són els mateixos infants

Resultado de imagen de maria montessoriLa metodologia Montessori va començar a Itàlia i és tant un mètode com una filosofia de l’educació. Va ser desenvolupada per la doctora Maria Montessori a partir de les seves experiències amb nens en risc social a principis del segle XX.

Maria Montessori considerava els infants com l’esperança de la humanitat, ja que, si de ben petits se’ls donava l’oportunitat d’utilitzar la llibertat, el dia de demà podrien afrontar els grans problemes de la societat, com, per exemple, la guerra.

Els canvis didàctics que va introduir són difícils d’entendre en la nostra societat actual, però en aquella època, principis de segle XX, representaven una lluita contra els estaments més conservadors i radicals: va ser una autèntica revolució, perquè es basava en l’experiència educativa i no en cap teoria. Segons Montessori, era l’escola qui havia de canviar, no els nens.

Aquest sistema educacional està destinat a encoratjar l’espontaneïtat de l’infant, donant-li llibertat per desenvolupar-se dins d’un ambient espacialment preparat, que afavoreix el seu autodesenvolupament, i és per aquesta raó és considerat un mètode d’educació oberta.

Maria Montessori va iniciar el seu mètode sense tenir gaire consciència de la meta a la qual arribaria i sense proposar-se cap programa clar, ni cap concepció educativa del camí que havia de recórrer. El seu pensament es va desenvolupar gradualment i ella deia constantment que els infants havien de ser ells mateixos els qui haurien de descriure les mateixes lleis de l’educació.

Els objectius principals d’aquesta metodologia són:
- Facilitar el desenvolupament de la personalitat individual de l’infant.
- Ajudar a l’infant per apropar-se al món social i emocional.
- Ajudar als infants que sigui possible desenvolupar la seva capacitat intel·lectual plena.

Així doncs, la idea principal d’aquest mètode és exaltar l’autonomia de l’ésser, oferint als infants l’oportunitat de descobrir-se mitjançant el joc i així poder realitzar les seves experiències a través de l’educació sensorial de l’infant.

Al Racó de les Famílies de la Sala Infantil de la Biblioteca Armand Cardona trobareu una pila de documents que tracten aquest mètode educacional.

Cliqueu l’enllaç per saber quins estan disponibles per a poder ser consultats.

No hi ha comentaris

La coneixes? És l’Olívia!!

Resultat d'imatges de ian falconerAquest mes de juliol les biblioteques de la ciutat porten a terme els Laboratoris de Lectura Portàtil, una activitat familiar de foment a la lectura.
I la protagonista és l’Olívia, la coneixeu?

Ian Falconer, il·lustrador americà, autor de llibres infantils i creador de vestuaris i esce-nografia teatral, és qui signa totes les aventures de la nostra protagonista, l’Olívia, que en un primer moment va idear com a regal per a la seva neboda, tot i que amb el temps aquesta primera intenció arribà a convetir-se en un conte, i aquest conte en un èxit mundial , que després ha estat traduït a diferents idiomes, entre els quals el català, el castellà, l’italià, el francès, el japonès i fins i tot, el llatí!

Actualment l’Olívia també és la protagonista d’un programa televisiu.

Resultat d'imatges de ian falconer, olivia

L’Olívia, la porqueta de musell afilat i cua torta, és capaç de fer ombra a les grans es-trelles i la seva naturalitat i encant han aconseguit que els seus contes encapçalin les llistes de popularitat.

El dia a dia de l’Ian i l’Olívia transcorre entre llapis de colors, idees i vestits vermells. En un inici, els contes de l’Olívia només tenien vermell, blan i negre, ja que l’autor manté una paleta de color simple.

L’ús minimalista i efectiu del color, el petit detall en vermell acompanyat de grisos, aconsegueixen un toc elegant i original a l’obra que ben bé ja es pot considerar com un clàssic del nou mil·lenni. Poc a poc i en determinades ocasions, el color envaeix les divertides històries.

L’Olívia és espavilada, tossuda, ocurrent, somiadora, divertida i decidida, una porqueta sense cap mena de problema amb el seu cos, és feliç tal i com és.

Si les porquetes de l’imaginari infantil són genials, l’Olíva encara més perquè fomenta un sentit de l’humor dirigit tant a infants com a adults. Hem de tenir present que l’Olívia té sis anys i es dirigeix a aquesta franja d’edat aproximadament.

A través de les seves diferents aventures i peripècies anireu coneixent a la seva famí-lia, les seves mascotes, com és el seu dia a dia, què li agrada fer els dies assolellats, i què prefereix fer els dies plujosos, quines són les seves aficions….en definitiva, histò-ries quotidianes que qualsevol infant s’hi podrà sentir identificat.

L’Olivia és un personatge que ja podem considerar un clàssic de la literatura infantil. Tant és així que té la seva pròpia pàgina web i les seves mercaderies suposen una font d’ingressos major que la que es deriva de la venda dels seus àlbums il·lustrats.

Si voleu saber quins contes teniu disponibles a les biblioteques de la ciutat, cliqueu l’enllaç.

No hi ha comentaris

50 anys de l’arribada del primer home a la lluna!

portada

Va ser un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat. Més o menys així ho va dir l’astronauta Neil Armstrong quan, aquell 20 de juliol de 1969 es va convertir en el primer humà a trepitjar la Lluna.

A les 9.32 hores del 16 de juliol del 1969 el coet Saturn V enviava a l’espai la nau Apol·lo 11 des de Cap Kennedy (Florida). A dins hi viatjaven els astronautes Neil A. Armstrong, Michael Collins i Edwin ‘Buzz’ Aldrin. Quatre dies més tard, el 20 de juliol del 1969 (la matinada del 21 de juliol a Europa), Armstrong trepitjava el terra del satèl·lit de la terra.

Tots tres estaven decidits a fer història en una missió complicada per a la qual s’havien estat preparant durant més d’una dècada: ser els primers éssers humans a trepitjar la Lluna. Després de quatre dies de viatge van deixar l’òrbita terrestre, la nau va entrar al mòdul lunar y van baixar fins a la superfície de la Lluna, una zona anomenada Mar de Tranquil·litat. Van trepitjar la superfície sis hores i mitja després d’haver aterrat i es va retransmetre a tot el planeta des de les instal·lacions de l’Observatori Parkes, a Austràlia.

cuando caminabamosA la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu força material per ampliar coneixements sobre l’efemèride, començant pels més petits, que trobaran com a novetat del mes de juliol, l’àlbum il·lustrat Cuando caminábamos por la Luna, per gentilesa de la llibreria La Mulassa.

En aquest enllaç trobareu tota la informació sobre el vol espacial a la lluna, i en aquest, tota la relativa al programa Apollo de la Nasa.

A més a més, tenim tots aquest contes infantil amb la lluna com a protagonista, i tots aquest documents per a adults que en parlen. A la Biblioteca A. Cardona trobareu exposades, sala infantil i la zona d’adults, una selecció de tot aquest material.

Avui esdevindrà un eclipsi lunar que podreu seguir als jardins de l’Espai Far, a càrrec de Rat Parellada i Carles Schnabel de l’Observatori Astronòmic del Garraf.

El 1979 grup Police va gravar el disc Reggatta de Blanc, que incloïa la cançó Walking on the Moon, caminant per la lluna…

No hi ha comentaris

Charles Dickens, el més gran novel·lista de l’època victoriana

Resultat d'imatges de charles DickensCharles Dickens (Anglaterra, 1812 – 1870) és un dels escriptors britànics més coneguts, amb múltiples adaptacions al cinema de les seves obres i referències en la cultura popular.

És un dels novel·listes més grans de l’era victoriana i les seves obres són documents importants per conèixer la vida d’aquella època. La seva ficció, amb contínues descripcions de la vida anglesa del segle XIX, ha vingut a simbolitzar amb exactitud la societat victoriana.

Imatge relacionadaDurant la seva carrera, Dickens va escriure moltes novel·les que van ser molt populars i van desplegar la seva rica imaginació i la seva genial ironia això com destaca per la seva mestria en la prosa, la seva capacitat d’inventar personatges memorables i el seu poder de sensibilització social.

Hem de situar a l’escriptor en el realisme, que intentava plasmar els diferents tipus de la societat en la ficció mitjançant l’observació, destacant el retrat de la classe baixa i marginal amb una funció de denúncia social i les descripcions d’ambients, especialment els diferents interiors i carrers de Londres.

Dickens barreja la ironia amb l’estil afectat, però buscant sempre la senzillesa i la facilitat de lectura i un dels temes preferits és la infància, que apareix com la principal víctima de les desigualtats de l’època victoriana i de l’auge de la revolució industrial, ja que la majoria de nens de les seves obres treballen i busquen permanentment diners, per altra banda, un altre tema recurrent.

La infància esdevé sinònim d’innocència i possibilitat, i té abundància d’elements biogràfics del mateix autor. Els finals feliços es deuen a la casualitat i la providència, en sintonia amb el cristianisme que professava l’escriptor, que creia en la justícia divina per compensar els nascuts en circumstàncies desfavorables si es mantenien fidels a la moral.

En un temps en què la Gran Bretanya era el major poder polític i econòmic del món, Dickens va destacar la vida dels pobres oblidats en el cor de l’imperi. Amb el seu periodisme, va fer campanya sobre qüestions específiques, com la higiene i les workhouses, però la seva ficció era probablement l’instrument més poderós per a canviar l’opinió pública sobre les desigualtats de classe. Va descriure l’explotació i repressió dels pobres i va condemnar les institucions públiques oficials que permetien l’existència d’aquests abusos.

Charles Dickens era una personalitat molt reconeguda i les seves novel·les van ser molt populars durant la seva vida. La seva primera novel·la acabada, Els papers pòstums del Club Pickwick, 1837, li va atorgar una immediata fama, que va continuar durant tota la seva carrera i va mantenir una gran qualitat en tots els seus escrits. La seva popularitat va minvar una mica després de la seva mort tot i que és encara un dels més coneguts i més llegits dels escriptors britànics.

Almenys 180 pel·lícules i adaptacions per a la televisió basades en els treballs de Dickens ajuden a confirmar l’esmentat èxit, com ara Els papers pòstums del club Pickwick , Oliver Twist, Nicholas Nickleby, The Old Curiosity Shop ,Tots els contes de Nadal, Dombey and Son, David Copperfield, Temps difícils, Little Dorrit, Una història de dues ciutats i Grans esperances, entre d’altres.

Charles Dickens sempre serà admirat per la seva rica imaginació i la seva genial ironia. 

Consulteu l’obra disponible a les Biblioteques de la ciutat clicant l’enllaç.

No hi ha comentaris

Feliç aniversari Escola Llebetx!!!

L’Escola Llebetx de Vilanova i la Geltrú celebra el seu 50è Aniversari i amb aquest motiu s’ha programat un seguit d’actes que tindran lloc aquest divendres dia 28 de juny.

Resultat d'imatges de escola llebetxL’Escola Llebetx inicià la seva activitat l’any 1968, inspirant-se en els principis de la pedagogia activa i d’escola catalana. Des dels seus inicis assumí la catalanitat, acollint en un procés d’integració també els nens i nenes de parla castellana.

En principi la titularitat de l’Escola era assumida per una sola persona, més endavant es creà una Societat Limitada integrada per treballadors i treballadores del centre i durant aquest temps l’Escola s’ubicava en dos edificis particulars. L’any 1980, es constituí una Cooperativa de pares, mares i mestres per fer front a la construcció d’un nou edifici que reunís les condicions exigides per la legislació i necessàries per tramitar la integració a la xarxa d’escoles públiques. Resultat d'imatges de escola llebetx

Al llarg de la seva història l’Escola ha format part de l’associació de Mestres Rosa Sensat, Coordinació Escolar i Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana, assumint els punts de la reivindicació per l’Escola Pública: laica, gratuïta, catalana, democràtica i oberta a tothom.

A més, forma part de la Xarxa d’escoles públiques de la Generalitat de Catalunya des del juny de 1988, amb el nom d’Escola Pública Llebetx; actualment, Escola Llebetx.

Divendres començaran els actes a les 19.30 amb una cercavila que sortirà des de la plaça Adarró, amb la Xaranga Atiliks, a les 20.30 hi haurà al pati de l’escola la presentació del conte La nena de Darró, a les 21.30 sopar de germanor i a partir de les 22.30 hi haurà ball amb Jordi Gómez i més tard amb el DJ Temillas.

La nena de Darró està signat per Bienve Moya i les il·lustracions són de Vero León i partint de la ubicació de l’escola fa referència a l’antic assentament d’Adarró, ja que al peu del turó de Sant Gervasi, on hi ha el Xalet del Nin, es troben les ruïnes de la vila iberoromana, indret d’importants troballes arqueològiques.

Tot i que les primeres descobertes foren l’any 1789, fins al 1956 no va començar la primera campanya d’excavacions, avui encara vigents, que han ocupat una gran extensió i que poden seguir a la banda nord de la via del ferrocarril, on també s’han trobat vestigis. No hi ha dubte que la medieval quadra d’Adarró era successora de la vila romana.

Imatge relacionada

 

Els vestigis conservats pertanyen a un poblat ibèric de l’ètnia dels cossetans, que es va utilitzar entre el segle V i el segle I aC i també a una vil·la romana situada dins el territori de Tàrraco.

 

No hi ha comentaris

Bruno Murani, enginy sense límits.

Resultado de imagen de bruno munariEl Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil de la Biblioteca Xavier Benguerel ha dedicat la seva darrera sessió Bruno Munari, el dissenyador, pedagog i poeta italià posseïdor d’un enginy sense límits.

I és precisament aquesta característica que fa que avui encara segueixi agradant als adults i als infants d’arreu del món.

Bruno Munari, 1907-1998, fou un dissenyador italià, artista, poeta, filòsof, escriptor, escultor, autor i pedagog, que va conviure amb diferents corrents artístiques com ara el futurisme, arte concreta, surrealisme i dadaisme, entre altres. Tota aquesta barreja de conceptes i estils més l’esperit “eternobambino” de Murani, donen com a fruit el premi Hans Christian Andersen o el premi Lego per la seva contribució al desenvolupament de la creativitat infantil.

En el camp del disseny destacà per la seva metodologia projectual, amb la recepta de l’arròs verd, on proposa una sèrie d’operacions necessàries amb un ordre lògic que ens ajuden a obtenir una millor resultat amb un mínim esforç.

El joc és intrínsec a Munari. Quan llegia contes al seu fill constatà que els llibre infantils eren avorrits, apagats i sense cap mena de sorpresa per al lector. Decidí resoldre aquest problema aplicant la seva metodologia projectual. Per tant: definició el problema, anàlisi dels elements, aplicació de la creativitat centrant-se en la percepció, la pàgina i el moviment i els convertí en elements protagonistes de la narració.

Neixen doncs una sèrie de llibres que despleguen l’espai intern del llibre i qüestionen la seva objectualitat, trencant així l’estructura clàssica, i per tant es multipliquen les possibilitats i neixen llibres troquelats, llibre amb fils que els travessen, llibres amb una pàgina que pot tenir moltes pàgines al mateix temps, llibres amb pestanyes que juguen amb la narració, pàgines de metall i transparències, llibres sense mots….en fi, neixen els llibres juganers.

Resultado de imagen de bruno munari, nunca contentos,Fins que arribaren els Llibres il·legibles en els quals utilitza com a recurs narratiu tots els elements que conté un llibre, excepte les lletres.

També fou el percussor d’edicions per a la primera infància dissenyant el prelibi, textos per a primers lectors basats en l’exploració sensorial.

Munari sap jugar amb el fet d’amagar i trobar, dissenyant i creant llibres per a infants tan senzills com profunds, on la sorpresa es manté amb tensions subtils, orquestrant amb precisió il·lustració, text i humor. Concep el llibre infantil com a un objecte que va més enllà de les paraules, narrant a partir dels sentits, cohesionant la història a través del llenguatge i la lògica particular del món infantil.

Voleu descobrir en Bruno Munari? Clica l’enllaç per saber el fons disponible de les Biblioteques de la ciutat.

No hi ha comentaris

Toy Story 4: estrena el 20 de juny

L’any 1995 la pel.lícula Toy Stoy canvià la història de la animació per sempre més: fou el primer film animat digitalment. John Lasseter aconseguí un Oscar honorífic i Pixar des d’aleshores està considerat com un dels estudis més creatius. Amb Toy Story hi confluïren dos fets importants: la novetat tècnica i la història de les joguines que cobren vida encapçalats pel vaquer Woody.

Des de la primera pel·lícula la tecnologia ha avançat ràpidament i tot l’equip d’animadors ha treballat de valent per tal que Toy Story 4 sigui visualment excel·lent.

Després d’aquesta primer cinta n’han vingut dues més i tot semblava indicar que la trilogia havia aconseguit fa nou anys un tancament perfecte, quan Andy marxa a la universitat i deixa tota la seva col·lecció de joguines a la Bonnie, posant punt i final en la relació de Woody i Andy.

En aquesta nova aventura, el cowboy intentarà adaptar-se a la nova vida a casa de la Bonnie. Ara ja no és la el favorit de tot el grup de joguines i en Jesse ha ocupat el seu lloc com a sherriff dins de les predileccions de la Bonnie, encara que en Woody no perd mai els seu esperit de lideratge.

Des de la primera pel·lícula la tecnologia ha avançat ràpidament i tot l’equip d’animadors ha treballat de valent per tal que Toy Story 4 sigui visualment excel·lent.

A part d’anar incorporant una major presència femenina al llarg de totes les pel·lícules, Forky és una de les altres novetats ja que per primera vegada a la saga apareix una joguina de fabricació casolana.

Segons Josh Cooley, el director,“hem volgut anar en una altra direcció i provar una cosa completament diferent que mai abans havíem vist en el món de Toy Story. Els infants juguen amb qualsevol cosa: una pedra, una tassa o el que sigui i vàrem pensar que què passaria si a la pel·lícula algun personatge jugués amb algun objecte d’aquest tipus. Tenir un personatge que no entengui en absolut les regles ni que sàpiga com funcionen les coses dóna a Woody l’oportunitat que expliqui què significa ser una joguina”.

En aquesta nova entrega hi trobarem una barreja d’aventures, humor i emoció i també una mica de terror. I coneixerem a Duke Caboom, un motorista dels anys 70, Giggle McDimples, una sequaç companya d’aventures i Gabby Gabby, la dolenta de la història.

I un altre gran encert en aquesta entrega és Bo-Beep, la pastoreta de porcellana que només en manté en un segon pla a les dues primeres pel.lícules i que en la tercera ni tan sols hi apareix.

Premiere Of Disney And Pixar's 'Toy Story 4' - Red CarpetHi haurà una nova entrega de Toy Story? Segons el productor Mark Nielsen “és difícil de dir. Pensàvem que aquesta quarta part com una mena de tancament narratiu a la història de Woody. Però un gran estudi mai sap què ens té preparat el futur”.

Consulteu els dvd’s d’aquesta saga disponibles a les biblioteques de la ciutat, clicant a l’enllaç.

No hi ha comentaris

Trobada amb Ramon Besora

Aquest dimecres 29 de maig a les 11h, la Biblioteca Armand Cardona Torrandell acollirà una trobada amb l’escriptor Ramon Besora. A la trobada participaran els alumnes de 4t de l’Escola Volerany.

A la trobada es comentarà els llibres de poesia Zoo de paraules i No tinc por!

zoo de paraulesno tinc por

Zoo de paraules està format per 22 poemes en què els protagonistes són animals, seguint la tradició dels bestiaris catalans.

D’aquesta obra Gabriel Janer Manila ha comentat: “És un bestiari deliciós i alhora màgic. L’autor juga amb les paraules d’una forma magistral. Hi ha una subtil influència de Rodari. El que emociona més és la depuració de la llengua com si l’autor hagués passat les paraules per un alambí o filtre; també la bona utilització de les metàfores, no excessives, però belles. Al cérvol li creixen “branques al cap” i el rossinyol és “músic de jardí”. Són especialment aconseguides les rimes que segueix Besora, que això només es fa quan es té el geni de la poesia”.

A No tinc por! Ramon Besora ens proposa un viatge poètic per l’univers fascinant de les primeres sensacions, dels primers descobriments, de les primeres paraules de la natura i del món que ens envolta: sol, lluna, formigues, estiu, cucut, cirerer… Literatura iniciàtica per a esperits intrèpids!

Ramon-Besora-2

Ramon Besora Oliva és mestre, editor, escriptor. Bon coneixedor del món escolar, ha col·laborat activament en la formació de mestres i és autor d’una bona colla de llibres destinats als infants.

També és autor de diverses publicacions i articles sobre didàctica, creativitat infantil, la construcció del lector, poesia i escola, entre altres. Després de 22 anys exercint com a mestre – 12 dels quals com a director de l’Escola El Puig d’Esparreguera – es va dedicar al món editorial.

Ha estat president del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves i membre del jurat de diversos premis literaris, com el Premi de Literatura de la Generalitat, el Premio Nacional de Literatura del Ministerio de Cultura i el Premio Lazarillo.

Ha rebut diversos premis nacionals i internacionals entre els quals destaquen el Premi Baldiri i Reixac per les seves aportacions en el camp de la didàctica de la llengua i l’Octogone d’Honneur, atorgat pel Centre Internacional d’Études en Littérature de Jeunesse de París.

Les seves edicions han estat guardonades amb el Premi Nit de l’Edició  1993 al llibre més original i, a la Fira del LLibre de Bolònia, el 1992 amb el Critici in Erba Prize i el 1997 amb el Premi Internacional d’Innovació.

Actualment és president de l’Associació Miquel Martí i Pol i patró de la seva Fundació.

 

No hi ha comentaris

Guridi!

 

Aquest mes de maig ha tingut lloc a la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona, la darrera Trobada amb el món del llibre, que enguany s’ha centrat en “Llegir imatges: com es fa un àlbum il·lustrat”.

El ilustrador Guridi, este sábado en Almería.L’il·lustrador Raúl Nieto Guridi, conegut artísticament com a Guridi, ha estat un dels convidats.

Nascut l’any 1970 a Sevilla, fill de pare delineant i mare pintora, estudià Belles Arts per autèntica devoció i vocació i ha treballat dins del món de la publicitat, de la decoració, de l’arquitectura efímera i del disseny gràfic.

Des del 2006 complementa la seva professió com a professor de dibuix a secundària amb la il·lustració, tot i que segons les seves mateixes paraules “l’any 2009 trobo el meu propi estil” amb el qual aconsegueix donar un tomb de rosca als llibres d’activitats per a infants a través de propostes creatives i innovadores. RaulGuridi01

A més, imparteix tallers d’il·lustració i creativitat.
Amb el seu estil personal ha esdevingut un dels il·lustradors de referència dins del panorama editorial actual.

Usa moltes tècniques encara que té preferència pel llapis i de tant en tant rescata imatges i papers antics. Una de les seves manies és el cafè i els llapis ben afilats, que l’acompanyen sempre.

A Gudiri el que més li agrada és el naixement de les idees i les primers etapes del procés de creació de l’àlbum il·lustrat, com jugar amb les paraules, què vol aportar i com afrontar cada repte visual. I el més difícil: la línia narrativa, el ritme i l’elecció de la paleta de color.

ELCASCABELDELAGATA_01_1 (1)

Podem trobar més d’una cinquantena de títols de Guridi i els seus àlbums s’han editat a Espanya, Argentina, Canadà, EEUU, Mèxic, Polònia, Itàlia, França, Austràlia, Corea, Taiwan, Portigal Anglaterra i Coràcia.

Si li preguntem que què és el que més el motiva, ens respon que narrar amb el dibuix, fer sentir a qui el vegi, saber escriure amb les imatges. 

I el seu somni professional: ser capaç de fer un àlbum que inspiri felicitat i que ensenyi a ser millor persona.

Encara no coneixeu Croac!, Catalina sense pamplines, Tu i jo, el conte més bonic del món, El Pirata Malapota, El ramat, Moustache, Les ulleres de veure-hi, La cabra que no estaba i Álvar Saltarín, entre d’altres?

Veniu a la Biblioteca, no us en penedireu!

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »