Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: BiblioJunior

The Gruffalo, el protagonista de l’Hora del Conte de la Biblioteca Armand Cardona

l101909_301-1497_aThe Gruffalo, aquest temible ésser serà el protagonista de l’Hora del Conte en anglès de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, aquest dissabte dia 28 de setembre, a les 12 del migdia.

El Grúfal té uns ullals terribles, les grapes esmolades i fortes i una berruga verinosa a la punta del nas; per això, tots els animals del bosc fugen quan el veuen!

Estem davant d’un conte que en 15 anys ha venut 10 milions i mig de còpies, ha guanyat diversos premis, ha estat traduït a una trentena d’idiomes, ha generat milions en merchandising i s’ha adaptat en una pel·lícula i diverses representacions teatrals. La seva autora, Julia Donaldson va estudiar literatura i francès a la Universitat de Bristol iva treballar com a professora i periodista abans de viure professionalment de l’escriptura.

Donaldson va començar a crear cançons per a programes infantils de televisó, i en aquest context va conèixer l’il·lustrador Axel Scheffler que va voler il·lustrar la cançó “A Squash and a Squeeze“: el 1993 el van publicar com a primer llibre conjunt.

Des d’aleshores n’han escrit molts, The Gruffalo (1999) es va convertir en un best-seller i va ser traduït a molts idiomes, més de 30, entre ells el català: El Grúfal. El llibre rebre nombrosos premis, entre ells el Smarties Prize, el Blue Peter Award o el Experian Big Three Award. També ha estat convertit en una pel·lícula d’animació, de producció anglo-alemanya, el 2009.

A The Gruffalo van seguir molts llibres, alguns derivats d’aquesta obra, com The Gruffalo’s child, també convertit en pel·lícula el 2011. Molts dels llibres de Donaldson estan escrits en vers.

L’autora ha fet diverses accions per encoratjar la lectura entre els nens, particularment animant-los a representar teatralment els llibres i a cantar. I ha creat també obres de teatre per a nens; també ha recollit un llibre de poemes per a ser representats: Poems to perform 978-1447243397.

Si vols saber quin fons tenim disponible a les Biblioteques de la ciutat sobre Julia Donaldson, clica aquí, i si vols conèixer les il.lustracions d’Axel Scheffer, clica aquí.

No hi ha comentaris

Selecció de novetats – Setembre

SelNovetats

Aquests són alguns del documents de la selecció de novetats del mes de setmbre que destaquem, corresponents als diferents fons de la Biblioteca, tant d’adults com d’infantils.

portades 1

Entre les novetats per adults trobareu el llibre La Guerra total: la Segunda Guerra Mundial al descubierto, Llibre que mostra una visió completa i diferent sobre la guerra més global i mortífera que ha patit la humanitat. S’estudia el paper de les dones en la lluita, la guerra dels espies, la importància de l’economia a l’hora d’inclinar la balança de la victòria…

Pel que fa a la literatura us recomanem la novel·la Les Costures de l’anell, d’Oriol Ràfols Rubires. Un segrest, en un rerefons de trames corruptes, posa els protagonistes en una situació límit, que el lector viurà des de tres òptiques diferents. Res no tornarà a ser com abans.

A la secció infantil us presentem el conte No hi vull anar!, dElisenda Roca. En Dan i l’Aina són juganers, divertits i xerraires, però últimament estan neguitosos perquè s’acosta el gran dia: se’n van de colònies i no saben què els espera. I si es maregen a l’autocar? I si no els agrada el menjar? I si els fan dormir sols i a les fosques? Un conte per aprendre a dormir fora de casa.

portades 2

A la secció de música us hem seleccionat París, Lisboa, de Salvador Sobral. Segon àlbum d’estudi del cantant portuguès que es va fer famós en guanyar el Festival d’Eurovisió amb el tema Amar pelos dois. L’àlbum s’ha gestat entre aquestes dues ciutats i és una barreja de pop i jazz i tant el títol com la portada són un homenatge al film de Wim Wenders París, Texas.

A la secció de cinema us proposem la pel·lícula Le Fils de Joseph, d’Eugène Green. Vincent és un adolescent criat amorosament per una mre que mai ha volgut dir-li qui era el seu pare. En descobrir que és fill de l’Oscar Pormenor, un editor parisenc cínic i egoista, prepara la seva venjança. Però quan coneix en Josep es replantejarà una alternativa parental.

I a la secció de còmics us assenyalem l’àlbum Pluto gracia: crónica de un monopolio global, d’Abraham Martínez. Any 2051. La empresa més gran del món aconsegueix el govern a nivell planetari i el dirigeix com si fos una empresa. En una plutocràcia ser més ric equival a tenir més poder: no hi ha eleccions sinó juntes d’accionistes en què el vot depèn de les accions que té cada ciutadà.

Aquí teniu tota la selecció de novetat del mes de setembre de 2019.

No hi ha comentaris

A punt per la Festa Major amb la col·lecció Cercavila!

Resultado de imagen de cercavila, el cep i la nansaLa col·lecció Cercavila és una col·lecció editada per El Cep i la Nansa que recollirà tots els balls que surten a les festes majors, amb l’objectiu de donar a conèixer de prop als més menuts tot el món que envolta la Festa Major.

Tots els títols estan signats per Susana Peix i les il·lustracions estan a càrrec de Sebastià Serra, i els diferents volums inclouen un quadern d’activitats amb el qual els nens podran aprendre paraules del diccionari específic de Festa Major, endinsar-se en el món de les manualitats i pintar els diferents personatges.

Fins ara han estat publicats set volums en els que hem anat coneixent diferents personatges i balls que conformen la cercavila i així hem conegut a en Cueta, un diable molt petit, que va sentir l’olor de sofre i que tenia molta, molta por.

En Tro, el drac, i coincidint amb el solstici d’estiu, va néixer de dins d’un ou que es va covar amb l’escalfor de la laca de dins del cràter d’un volcà. Però que no tenia escates ni urpes. Què era aquella bestiola? es preguntaven totes les bèsties reunides dins del cràter.

Resultado de imagen de col.leccio cercavila

Per altra banda, heu de saber que als gegants i gegantes els agrada molt anar a l’escola. Allà aprenen tot el que cal saber per esdevenir uns bons representants de les seves viles, tot i que de vegades és una mica complicat: els llibres son tan petits que necessiten una lupa per poder llegir la lletra tan menuda, les cadires moltes vegades no suporten el seu pes i és molt difícil utilitzar uns estris tan diminuts que se’ls escapen entre els dits!

De tots és sabut que els capgrossos fan massa xivarri i rebombori. De fet, fan tanta gresca que fins i tot els més menuts es perden quan els segueixen. Hauran de trobar una solució per arreglar aquest guirigall i formar part de la cercavila!

I quin és el somni de la mulassa? Sortir a la cercavila de la Festa Major! Però té un problema: no salta com els diables, no és alta com els gegants, no treu foc pels queixals com els dracs ni balla com els capgrossos! Com aconseguirà, doncs, fer-se un lloc al cercavila?

Resultado de imagen de cercavila, el cep i la nansaEn Max i la Júlia no sabien que els avis de joves havien fet de bastoners. Un matí, fent el tafaner, troben un bagul antic a les golfes. Què hi haurà dins?

Cercolets és el darrer número i ha estat explicat per l’actriu Montse Panero dins dels actes de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú.

Si voleu saber quants contes hi ha disponibles a les biblioteques de la ciutat, cliqueu l’enllaç.

Bona Festa Major!

No hi ha comentaris

Mètode Montessori: els millors mestres dels infants són els mateixos infants

Resultado de imagen de maria montessoriLa metodologia Montessori va començar a Itàlia i és tant un mètode com una filosofia de l’educació. Va ser desenvolupada per la doctora Maria Montessori a partir de les seves experiències amb nens en risc social a principis del segle XX.

Maria Montessori considerava els infants com l’esperança de la humanitat, ja que, si de ben petits se’ls donava l’oportunitat d’utilitzar la llibertat, el dia de demà podrien afrontar els grans problemes de la societat, com, per exemple, la guerra.

Els canvis didàctics que va introduir són difícils d’entendre en la nostra societat actual, però en aquella època, principis de segle XX, representaven una lluita contra els estaments més conservadors i radicals: va ser una autèntica revolució, perquè es basava en l’experiència educativa i no en cap teoria. Segons Montessori, era l’escola qui havia de canviar, no els nens.

Aquest sistema educacional està destinat a encoratjar l’espontaneïtat de l’infant, donant-li llibertat per desenvolupar-se dins d’un ambient espacialment preparat, que afavoreix el seu autodesenvolupament, i és per aquesta raó és considerat un mètode d’educació oberta.

Maria Montessori va iniciar el seu mètode sense tenir gaire consciència de la meta a la qual arribaria i sense proposar-se cap programa clar, ni cap concepció educativa del camí que havia de recórrer. El seu pensament es va desenvolupar gradualment i ella deia constantment que els infants havien de ser ells mateixos els qui haurien de descriure les mateixes lleis de l’educació.

Els objectius principals d’aquesta metodologia són:
- Facilitar el desenvolupament de la personalitat individual de l’infant.
- Ajudar a l’infant per apropar-se al món social i emocional.
- Ajudar als infants que sigui possible desenvolupar la seva capacitat intel·lectual plena.

Així doncs, la idea principal d’aquest mètode és exaltar l’autonomia de l’ésser, oferint als infants l’oportunitat de descobrir-se mitjançant el joc i així poder realitzar les seves experiències a través de l’educació sensorial de l’infant.

Al Racó de les Famílies de la Sala Infantil de la Biblioteca Armand Cardona trobareu una pila de documents que tracten aquest mètode educacional.

Cliqueu l’enllaç per saber quins estan disponibles per a poder ser consultats.

No hi ha comentaris

La coneixes? És l’Olívia!!

Resultat d'imatges de ian falconerAquest mes de juliol les biblioteques de la ciutat porten a terme els Laboratoris de Lectura Portàtil, una activitat familiar de foment a la lectura.
I la protagonista és l’Olívia, la coneixeu?

Ian Falconer, il·lustrador americà, autor de llibres infantils i creador de vestuaris i esce-nografia teatral, és qui signa totes les aventures de la nostra protagonista, l’Olívia, que en un primer moment va idear com a regal per a la seva neboda, tot i que amb el temps aquesta primera intenció arribà a convetir-se en un conte, i aquest conte en un èxit mundial , que després ha estat traduït a diferents idiomes, entre els quals el català, el castellà, l’italià, el francès, el japonès i fins i tot, el llatí!

Actualment l’Olívia també és la protagonista d’un programa televisiu.

Resultat d'imatges de ian falconer, olivia

L’Olívia, la porqueta de musell afilat i cua torta, és capaç de fer ombra a les grans es-trelles i la seva naturalitat i encant han aconseguit que els seus contes encapçalin les llistes de popularitat.

El dia a dia de l’Ian i l’Olívia transcorre entre llapis de colors, idees i vestits vermells. En un inici, els contes de l’Olívia només tenien vermell, blan i negre, ja que l’autor manté una paleta de color simple.

L’ús minimalista i efectiu del color, el petit detall en vermell acompanyat de grisos, aconsegueixen un toc elegant i original a l’obra que ben bé ja es pot considerar com un clàssic del nou mil·lenni. Poc a poc i en determinades ocasions, el color envaeix les divertides històries.

L’Olívia és espavilada, tossuda, ocurrent, somiadora, divertida i decidida, una porqueta sense cap mena de problema amb el seu cos, és feliç tal i com és.

Si les porquetes de l’imaginari infantil són genials, l’Olíva encara més perquè fomenta un sentit de l’humor dirigit tant a infants com a adults. Hem de tenir present que l’Olívia té sis anys i es dirigeix a aquesta franja d’edat aproximadament.

A través de les seves diferents aventures i peripècies anireu coneixent a la seva famí-lia, les seves mascotes, com és el seu dia a dia, què li agrada fer els dies assolellats, i què prefereix fer els dies plujosos, quines són les seves aficions….en definitiva, histò-ries quotidianes que qualsevol infant s’hi podrà sentir identificat.

L’Olivia és un personatge que ja podem considerar un clàssic de la literatura infantil. Tant és així que té la seva pròpia pàgina web i les seves mercaderies suposen una font d’ingressos major que la que es deriva de la venda dels seus àlbums il·lustrats.

Si voleu saber quins contes teniu disponibles a les biblioteques de la ciutat, cliqueu l’enllaç.

No hi ha comentaris

50 anys de l’arribada del primer home a la lluna!

portada

Va ser un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat. Més o menys així ho va dir l’astronauta Neil Armstrong quan, aquell 20 de juliol de 1969 es va convertir en el primer humà a trepitjar la Lluna.

A les 9.32 hores del 16 de juliol del 1969 el coet Saturn V enviava a l’espai la nau Apol·lo 11 des de Cap Kennedy (Florida). A dins hi viatjaven els astronautes Neil A. Armstrong, Michael Collins i Edwin ‘Buzz’ Aldrin. Quatre dies més tard, el 20 de juliol del 1969 (la matinada del 21 de juliol a Europa), Armstrong trepitjava el terra del satèl·lit de la terra.

Tots tres estaven decidits a fer història en una missió complicada per a la qual s’havien estat preparant durant més d’una dècada: ser els primers éssers humans a trepitjar la Lluna. Després de quatre dies de viatge van deixar l’òrbita terrestre, la nau va entrar al mòdul lunar y van baixar fins a la superfície de la Lluna, una zona anomenada Mar de Tranquil·litat. Van trepitjar la superfície sis hores i mitja després d’haver aterrat i es va retransmetre a tot el planeta des de les instal·lacions de l’Observatori Parkes, a Austràlia.

cuando caminabamosA la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat trobareu força material per ampliar coneixements sobre l’efemèride, començant pels més petits, que trobaran com a novetat del mes de juliol, l’àlbum il·lustrat Cuando caminábamos por la Luna, per gentilesa de la llibreria La Mulassa.

En aquest enllaç trobareu tota la informació sobre el vol espacial a la lluna, i en aquest, tota la relativa al programa Apollo de la Nasa.

A més a més, tenim tots aquest contes infantil amb la lluna com a protagonista, i tots aquest documents per a adults que en parlen. A la Biblioteca A. Cardona trobareu exposades, sala infantil i la zona d’adults, una selecció de tot aquest material.

Avui esdevindrà un eclipsi lunar que podreu seguir als jardins de l’Espai Far, a càrrec de Rat Parellada i Carles Schnabel de l’Observatori Astronòmic del Garraf.

El 1979 grup Police va gravar el disc Reggatta de Blanc, que incloïa la cançó Walking on the Moon, caminant per la lluna…

No hi ha comentaris

Charles Dickens, el més gran novel·lista de l’època victoriana

Resultat d'imatges de charles DickensCharles Dickens (Anglaterra, 1812 – 1870) és un dels escriptors britànics més coneguts, amb múltiples adaptacions al cinema de les seves obres i referències en la cultura popular.

És un dels novel·listes més grans de l’era victoriana i les seves obres són documents importants per conèixer la vida d’aquella època. La seva ficció, amb contínues descripcions de la vida anglesa del segle XIX, ha vingut a simbolitzar amb exactitud la societat victoriana.

Imatge relacionadaDurant la seva carrera, Dickens va escriure moltes novel·les que van ser molt populars i van desplegar la seva rica imaginació i la seva genial ironia això com destaca per la seva mestria en la prosa, la seva capacitat d’inventar personatges memorables i el seu poder de sensibilització social.

Hem de situar a l’escriptor en el realisme, que intentava plasmar els diferents tipus de la societat en la ficció mitjançant l’observació, destacant el retrat de la classe baixa i marginal amb una funció de denúncia social i les descripcions d’ambients, especialment els diferents interiors i carrers de Londres.

Dickens barreja la ironia amb l’estil afectat, però buscant sempre la senzillesa i la facilitat de lectura i un dels temes preferits és la infància, que apareix com la principal víctima de les desigualtats de l’època victoriana i de l’auge de la revolució industrial, ja que la majoria de nens de les seves obres treballen i busquen permanentment diners, per altra banda, un altre tema recurrent.

La infància esdevé sinònim d’innocència i possibilitat, i té abundància d’elements biogràfics del mateix autor. Els finals feliços es deuen a la casualitat i la providència, en sintonia amb el cristianisme que professava l’escriptor, que creia en la justícia divina per compensar els nascuts en circumstàncies desfavorables si es mantenien fidels a la moral.

En un temps en què la Gran Bretanya era el major poder polític i econòmic del món, Dickens va destacar la vida dels pobres oblidats en el cor de l’imperi. Amb el seu periodisme, va fer campanya sobre qüestions específiques, com la higiene i les workhouses, però la seva ficció era probablement l’instrument més poderós per a canviar l’opinió pública sobre les desigualtats de classe. Va descriure l’explotació i repressió dels pobres i va condemnar les institucions públiques oficials que permetien l’existència d’aquests abusos.

Charles Dickens era una personalitat molt reconeguda i les seves novel·les van ser molt populars durant la seva vida. La seva primera novel·la acabada, Els papers pòstums del Club Pickwick, 1837, li va atorgar una immediata fama, que va continuar durant tota la seva carrera i va mantenir una gran qualitat en tots els seus escrits. La seva popularitat va minvar una mica després de la seva mort tot i que és encara un dels més coneguts i més llegits dels escriptors britànics.

Almenys 180 pel·lícules i adaptacions per a la televisió basades en els treballs de Dickens ajuden a confirmar l’esmentat èxit, com ara Els papers pòstums del club Pickwick , Oliver Twist, Nicholas Nickleby, The Old Curiosity Shop ,Tots els contes de Nadal, Dombey and Son, David Copperfield, Temps difícils, Little Dorrit, Una història de dues ciutats i Grans esperances, entre d’altres.

Charles Dickens sempre serà admirat per la seva rica imaginació i la seva genial ironia. 

Consulteu l’obra disponible a les Biblioteques de la ciutat clicant l’enllaç.

No hi ha comentaris

Feliç aniversari Escola Llebetx!!!

L’Escola Llebetx de Vilanova i la Geltrú celebra el seu 50è Aniversari i amb aquest motiu s’ha programat un seguit d’actes que tindran lloc aquest divendres dia 28 de juny.

Resultat d'imatges de escola llebetxL’Escola Llebetx inicià la seva activitat l’any 1968, inspirant-se en els principis de la pedagogia activa i d’escola catalana. Des dels seus inicis assumí la catalanitat, acollint en un procés d’integració també els nens i nenes de parla castellana.

En principi la titularitat de l’Escola era assumida per una sola persona, més endavant es creà una Societat Limitada integrada per treballadors i treballadores del centre i durant aquest temps l’Escola s’ubicava en dos edificis particulars. L’any 1980, es constituí una Cooperativa de pares, mares i mestres per fer front a la construcció d’un nou edifici que reunís les condicions exigides per la legislació i necessàries per tramitar la integració a la xarxa d’escoles públiques. Resultat d'imatges de escola llebetx

Al llarg de la seva història l’Escola ha format part de l’associació de Mestres Rosa Sensat, Coordinació Escolar i Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana, assumint els punts de la reivindicació per l’Escola Pública: laica, gratuïta, catalana, democràtica i oberta a tothom.

A més, forma part de la Xarxa d’escoles públiques de la Generalitat de Catalunya des del juny de 1988, amb el nom d’Escola Pública Llebetx; actualment, Escola Llebetx.

Divendres començaran els actes a les 19.30 amb una cercavila que sortirà des de la plaça Adarró, amb la Xaranga Atiliks, a les 20.30 hi haurà al pati de l’escola la presentació del conte La nena de Darró, a les 21.30 sopar de germanor i a partir de les 22.30 hi haurà ball amb Jordi Gómez i més tard amb el DJ Temillas.

La nena de Darró està signat per Bienve Moya i les il·lustracions són de Vero León i partint de la ubicació de l’escola fa referència a l’antic assentament d’Adarró, ja que al peu del turó de Sant Gervasi, on hi ha el Xalet del Nin, es troben les ruïnes de la vila iberoromana, indret d’importants troballes arqueològiques.

Tot i que les primeres descobertes foren l’any 1789, fins al 1956 no va començar la primera campanya d’excavacions, avui encara vigents, que han ocupat una gran extensió i que poden seguir a la banda nord de la via del ferrocarril, on també s’han trobat vestigis. No hi ha dubte que la medieval quadra d’Adarró era successora de la vila romana.

Imatge relacionada

 

Els vestigis conservats pertanyen a un poblat ibèric de l’ètnia dels cossetans, que es va utilitzar entre el segle V i el segle I aC i també a una vil·la romana situada dins el territori de Tàrraco.

 

No hi ha comentaris

Bruno Murani, enginy sense límits.

Resultado de imagen de bruno munariEl Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil de la Biblioteca Xavier Benguerel ha dedicat la seva darrera sessió Bruno Munari, el dissenyador, pedagog i poeta italià posseïdor d’un enginy sense límits.

I és precisament aquesta característica que fa que avui encara segueixi agradant als adults i als infants d’arreu del món.

Bruno Munari, 1907-1998, fou un dissenyador italià, artista, poeta, filòsof, escriptor, escultor, autor i pedagog, que va conviure amb diferents corrents artístiques com ara el futurisme, arte concreta, surrealisme i dadaisme, entre altres. Tota aquesta barreja de conceptes i estils més l’esperit “eternobambino” de Murani, donen com a fruit el premi Hans Christian Andersen o el premi Lego per la seva contribució al desenvolupament de la creativitat infantil.

En el camp del disseny destacà per la seva metodologia projectual, amb la recepta de l’arròs verd, on proposa una sèrie d’operacions necessàries amb un ordre lògic que ens ajuden a obtenir una millor resultat amb un mínim esforç.

El joc és intrínsec a Munari. Quan llegia contes al seu fill constatà que els llibre infantils eren avorrits, apagats i sense cap mena de sorpresa per al lector. Decidí resoldre aquest problema aplicant la seva metodologia projectual. Per tant: definició el problema, anàlisi dels elements, aplicació de la creativitat centrant-se en la percepció, la pàgina i el moviment i els convertí en elements protagonistes de la narració.

Neixen doncs una sèrie de llibres que despleguen l’espai intern del llibre i qüestionen la seva objectualitat, trencant així l’estructura clàssica, i per tant es multipliquen les possibilitats i neixen llibres troquelats, llibre amb fils que els travessen, llibres amb una pàgina que pot tenir moltes pàgines al mateix temps, llibres amb pestanyes que juguen amb la narració, pàgines de metall i transparències, llibres sense mots….en fi, neixen els llibres juganers.

Resultado de imagen de bruno munari, nunca contentos,Fins que arribaren els Llibres il·legibles en els quals utilitza com a recurs narratiu tots els elements que conté un llibre, excepte les lletres.

També fou el percussor d’edicions per a la primera infància dissenyant el prelibi, textos per a primers lectors basats en l’exploració sensorial.

Munari sap jugar amb el fet d’amagar i trobar, dissenyant i creant llibres per a infants tan senzills com profunds, on la sorpresa es manté amb tensions subtils, orquestrant amb precisió il·lustració, text i humor. Concep el llibre infantil com a un objecte que va més enllà de les paraules, narrant a partir dels sentits, cohesionant la història a través del llenguatge i la lògica particular del món infantil.

Voleu descobrir en Bruno Munari? Clica l’enllaç per saber el fons disponible de les Biblioteques de la ciutat.

No hi ha comentaris

Toy Story 4: estrena el 20 de juny

L’any 1995 la pel.lícula Toy Stoy canvià la història de la animació per sempre més: fou el primer film animat digitalment. John Lasseter aconseguí un Oscar honorífic i Pixar des d’aleshores està considerat com un dels estudis més creatius. Amb Toy Story hi confluïren dos fets importants: la novetat tècnica i la història de les joguines que cobren vida encapçalats pel vaquer Woody.

Des de la primera pel·lícula la tecnologia ha avançat ràpidament i tot l’equip d’animadors ha treballat de valent per tal que Toy Story 4 sigui visualment excel·lent.

Després d’aquesta primer cinta n’han vingut dues més i tot semblava indicar que la trilogia havia aconseguit fa nou anys un tancament perfecte, quan Andy marxa a la universitat i deixa tota la seva col·lecció de joguines a la Bonnie, posant punt i final en la relació de Woody i Andy.

En aquesta nova aventura, el cowboy intentarà adaptar-se a la nova vida a casa de la Bonnie. Ara ja no és la el favorit de tot el grup de joguines i en Jesse ha ocupat el seu lloc com a sherriff dins de les predileccions de la Bonnie, encara que en Woody no perd mai els seu esperit de lideratge.

Des de la primera pel·lícula la tecnologia ha avançat ràpidament i tot l’equip d’animadors ha treballat de valent per tal que Toy Story 4 sigui visualment excel·lent.

A part d’anar incorporant una major presència femenina al llarg de totes les pel·lícules, Forky és una de les altres novetats ja que per primera vegada a la saga apareix una joguina de fabricació casolana.

Segons Josh Cooley, el director,“hem volgut anar en una altra direcció i provar una cosa completament diferent que mai abans havíem vist en el món de Toy Story. Els infants juguen amb qualsevol cosa: una pedra, una tassa o el que sigui i vàrem pensar que què passaria si a la pel·lícula algun personatge jugués amb algun objecte d’aquest tipus. Tenir un personatge que no entengui en absolut les regles ni que sàpiga com funcionen les coses dóna a Woody l’oportunitat que expliqui què significa ser una joguina”.

En aquesta nova entrega hi trobarem una barreja d’aventures, humor i emoció i també una mica de terror. I coneixerem a Duke Caboom, un motorista dels anys 70, Giggle McDimples, una sequaç companya d’aventures i Gabby Gabby, la dolenta de la història.

I un altre gran encert en aquesta entrega és Bo-Beep, la pastoreta de porcellana que només en manté en un segon pla a les dues primeres pel.lícules i que en la tercera ni tan sols hi apareix.

Premiere Of Disney And Pixar's 'Toy Story 4' - Red CarpetHi haurà una nova entrega de Toy Story? Segons el productor Mark Nielsen “és difícil de dir. Pensàvem que aquesta quarta part com una mena de tancament narratiu a la història de Woody. Però un gran estudi mai sap què ens té preparat el futur”.

Consulteu els dvd’s d’aquesta saga disponibles a les biblioteques de la ciutat, clicant a l’enllaç.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »