Biblioteca Municipal Armand Cardona Torrandell Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BiblioBlog – Una mar de lletres


Arxiu per la categoria: Espai de cinema

Dones al cinema

mujer_cine-660x350-660x348

Aprofitant que el dia 8 de març celebrem el Dia Internacional de la Dona, des de les biblioteques de VNG volem oferir-vos una petita selecció de cinema que, d’alguna manera, té a veure amb aquesta celebració, ja sigui perquè trenquen estereotips, perquè els seus personatges femenins tenen com a objectiu empoderar-se en un món predominantment patriarcal o perquè estan dirigides i/o protagonitzades principalment per dones.

A mode de curiositat, us convidem a aplicar l’anomenat Test de Bechel la propera vegada que mireu una pel·lícula. Que què és el test de Bechdel? Doncs tres senzilles preguntes que serveixen per valorar la representació de les dones a films, obres de teatre o còmics. La sorpresa (o no) és que gran part de les pel·lícules no passarien aquest test. Tot i que res té a veure amb la qualitat cinematogràfica de la cinta, ja que bona part de les obres mestres del setè art no passarien el test, sí que és una prova del tot aclaridora pel que fa al paper de la dona.

Les tres preguntes del test de Bechdel són:

• Hi ha dos personatges femenins amb nom o entitat pròpia?
• Aquests dos personatges femenins parlen entre si?
• Parlen d’alguna cosa que no sigui un home?

Mentre penseu si us atreviu o no a aplicar el test a les vostres pel·lícules favorites, ens endinsem ja en la nostra petita selecció cinematogràfica amb motiu del Dia Internacional de la Dona:

La Princesa Arete de Sunao Katabuchi. Està basada en la novel·la de Diana Coles, La princesa perspicaç, que qüestiona el paper sumís de la dona i critica l’ideal masclista mitjançant un conte fantàstic ambientat a l’Edat Mitjana.

El llibre té un clar sentiment feminista que el director japonès no va reflectir en la seva totalitat. Tot i així, continua mantenint moltes de les idees originals: la princesa Arete lluny de l’estereotip de princesa Disney, és una nena d’aspecte normal que fuig de la pompositat que comporta el seu càrrec i somnia a compartir vivències amb la resta de la gent. Per aconseguir el que vol no explota el seu atractiu ni carisma femení, sinó que fa ús de la seva intel·ligència i empenta per superar els diferents obstacles que se li van presentant. Aquesta serà una constant en tota la pel·lícula a la que s’uneixen altres crítiques cap a l’explotació infantil, el classisme o l’abús del poder masculí.

A nivell tècnic la pel·lícula és immillorable: el dibuix i, en concret, els escenaris són d’una bellesa espectacular. La música d’Akira Senju també val molt la pena i s’adapta perfectament a l’acció de la pel·lícula.

Mujeres del siglo XX de Mike Mills. Aquesta és per a molts una de les cintes “oblidades” a les cerimònies de premis del passat 2016. Va esgarrapar una única nominació als Òscar 2016, al Millor Guió Original, passant per alt les notables interpretacions de les tres dones protagonistes, encapçalades per Annette Bening.

Tres són les dones protagonistes d’aquesta cinta ambientada a finals dels anys setanta en una Califòrnia que gaudeix d’una explosió d’amor i llibertat: Dorothea, la mare (interpretada per Annette Bening); Abbie, l’amiga (a qui dona vida Greta Gerwig) i Julie, l’objecte de desig (en la pell d’Elle Fanning). Totes tres unides per l’educació emocional del fill adolescent de Dorothea i cadascuna de les quals, en una diferent etapa vital que les farà reflexionar sobre la insatisfacció, la maternitat i la crisi de confiança des de punts de vista diferents.

Lady Bird de Greta Gerwig.  En la cerimònia dels Òscar de 2018, aquesta jove actriu i directora nord-americana va aconseguir que el seu debut darrere de les càmeres aconseguís cinc nominacions als premis de l’Acadèmia. Finalment, no en va aconseguir cap, però tothom en parlava. I és que amb un pressupost d’allò més minso, Greta Gerwig va recollir multitud de bones crítiques en tots els festivals cinematogràfics en què va ser presentat el film.

Protagonitzada per l’actriu Saoirse Ronan (Lady Bird), la pel·lícula transita entre la comèdia i el drama i ens situa a la ciutat de Sacramento (Califòrnia) l’any 2002. Allà hi viu Lady Bird, en el que és el seu darrer any d’institut, amb la ferma intenció de fugir de tot allò i començar una nova vida a Nova York, si és que aconsegueix plaça a la universitat que ella vol. Amb una relació més aviat complicada amb la seva mare, a qui dona vida Laurie Metcalf, la pel·lícula tracta temes coma ara el futur laboral, els problemes econòmics, l’amistat i la relació mare-filla en una època tan convulsa com l’adolescència.

Carol  de Todd Haynes. Aquesta pel·lícula és l’adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Patricia Highsmith.
Ambientada al Nadal durant la dècada dels cinquanta del segle passat, Carol és la història de dues dones que s’arriscaran a abandonar la seva vida infeliç amb l’objectiu de trobar el seu lloc en el món. Therese Belivet (Rooney Mara) és una jove dependenta d’una botiga a Manhattan.

Té nòvio i somia a dedicar-se a la fotografia. Un bon dia, entra a la seva botiga per fer algunes de les compres de Nadal la sofisticada Carol Aird (Cate Blanchett), una distingida dona de la classe alta atrapada en un matrimoni infeliç. Entre totes dues dones no trigarà a sorgir l’atracció i ambdues hauran de decidir si prenen una decisió que canviarà la seva vida per sempre.

Sufragistas de Sarah Gavron. Aquesta cinta recupera la figura de tantes i tantes dones que a l’Anglaterra de primers del segle XX, quan estava a punt d’esclatar la Primera Guerra Mundial, van lluitar i, fins i tot, sacrificar per aconseguir el vot femení. Aquest moviment va tenir líders com ara Emmeline Pankhurst, dona d’un advocat adinerat, però es va nodrir, principalment, de milers i milers de treballadores humils.

En un primer moment, les accions de le sufragistes van ser pacífiques, però en veure que no servien per a res, van decantar-se per actes de desobediència com ara petits incendis o vagues de fam.
El film, lluny de posar el focus en l’heroisme individual, reivindica el moviment col·lectiu obrer feminista.

Aquesta és una petítissima selecció. N’hi podríem haver inclòs d’altres films com ara Figuras ocultas, Viajo sola, Frances Ha, Girlhood, La vida de Adèle… Us convidem a descobrir-les!

No hi ha comentaris

Stanley Donen: adéu a un dels mestres de la comèdia musical.

La genialitat de Stanley Donen s’ha apagat. Nascut a Carolina del Nord l’any 1924, va començar a ballar tot just quan tenia 10 anys després de veure a Fred Astaire al cinema. “Vaig veure a Fred Astaire a Volant cap a Rio quan tenia 9 anys i la meva vida canvià. Em va semblar simplement meravellós i la meva vida no era meravellosa. L’alegria de ballar música”, deia.

Als setze anys va acudir a Nova York i va actuar com a ballarí en l’obra Pal Joey, de Richard Rogers i Lorenz Hart, que estava protagonitzada per Gene Kelly.
Donen va començar com a coreògraf i ballarí en les produccions de la Metro-Goldwyn-Mayer, com ara Best Foot Forward, 1943, amb Lucille Ball.
Donen i Kelly es tornarien a trobar l’any següent a Les models, una pel·lícula de la Columbia. En aquest film, Donen va dirigir la seqüència en la que Kelly dansa amb el seu doble en un fosc carrer de Manhattan.

La seva primera obra que va dirigir sencera l’any 1949 amb Gene Kelly, va ser Un dia a Nova York, una adaptació del musical de Comden i Green sobre mariners novaiorquesos, amb Frank Sinatra com a gran estrella. La música va anar a càrrec de Leonard Bernstein i es tracta del primer musical rodat en exteriors. Es tracta d’un dels seus èxits més coneguts.

En el segon film, Noces reials, Donen ja compleix un altre somni: dirigir Fred Astaire. I mentre explora camins de comèdia fora del musical amb Love is better than ever l’any 1951, ja prepara un nou repte amb Kelly en el qual aboquen una imaginació desbordant en els números de ball: Cantant sota la pluja.

Immers en una creativitat frenètica, Donen serà especialment prolífic al llarg dels anys 50, quan dirigeix una dotzena de films, entre els quals una adaptació del musical dels germans Gershwin amb Fred Astaire i Audrey Hepburn com a parella protagonista.

Representant dels anys de glòria del Hollywood posterior a la Segona Guerra Mundial, Donen va compartir aventures cinematogràfiques amb Kelly i Astaire en una època en què el musical i l’art coreogràfic filmat vivien un gran moment. Tots tres van redefinir el cànon dels musicals.

Aquest és el context dels primers anys de la filmografia de Stanley Donen, que tot just tenia 30 anys quan va estrenar la seva setena pel·lícula: Set núvies per a set germans, l’any 1954, amb Jane Powell i Howard Keel, un altre musical per a la història.

En només dues dècades Stanley Donen va acumular una filmografia impressionant, suficient per passar a la història: la comèdia musical Funny Face, amb Astaire i Audrey Hepburn, Jocs de pijames amb Doris Day i Maleïts isnquis, entre d’altres.

Stanley Donen ja havia demostrat les seves virtuts per a la comèdia, però va assolir un altre nivell en les tres pel·lícules amb Cary Grant: Indiscreta, Pàgina en blanc i sobretot Xarada, on fa ballar Grant i Audrey Hepburn amb la música d’Henry Mancini. El mateix Stanley Donen va reconèixer en diverses ocasions que Xarada era una de les seves pel·lícules preferides.

Stanley Donen va estat cinc vegades nominat per als premis del Gremi de Directors d’Amèrica, però mai no ho va estar en els Oscars en solitari. Resultat d'imatges de Stanley Donen
El 1998, va rebre el premi d’ Oscar honorífic de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematrogràfiques per una obra marcada per la gràcia, l’elegància, l’enginy i la innovació visual.
Sense cap mena de dubte Stanley Donen era i serà un dels grans.

Si voleu cosnultar quines obres tenim disponibles d’aquest director de cinema a les Biblioteques de la ciutat, cliqueu aquí.

 

 

No hi ha comentaris

Cinema en sèrie: Britannia

91F1TzGOjOL._SY445_Sou fanàtics de les sèries de televisió? Doncs aquest és el vostre espai!

Aquesta setmana trobareu a la secció de novetats la primera temporada de Britannia, creada i escrita per Jez Butterworth (‘Spectre’, ‘L’última legió’) juntament amb el seu germà Tom. La sèrie consta de nou episodis i ha estat co-producida entre Sky i Amazon Prime Video, tot i que al nostre país s’ha pogut veure a l’HBO.

Relata l’intent de l’exèrcit imperial romà de conquerir les salvatges terres britàniques dominades per clans i druides. És l’any 43 a. de C. i Kerra, la filla del rei dels Cantii, es veu forçada a deixar a un costat les seves diferències amb la seva arxi enemiga, la reina Antedia per a combatre juntes als invasors.

Els romans, liderats pel General Aulus Plautius, arriben amb la determinació de triomfar on Juli Cèsar va fracassar, i conquerir aquesta terra mítica en els límits de l’Imperi Romà.

Aulus és un líder fort, però amaga un fosc secret que amenaça la seva missió. Mentre les tribus i els druides s’uneixen per a combatre als romans, Kerra s’enfronta al repte més gran de la seva vida com a líder de la resistència.

Malgrat semblar un drama històric, Britannia té molts elements fantàstics i sobrenaturals que apareixen definint als pobles cèltics i els seus druidas.

Britannia-8866630

Les comparacions amb altres sèries com Juego de Tronos o Vikingos no es van fer espera, però Britannia té en el seu component fantàstic, a vegades fins i tot al·lucinògen, la seva marca personal.

Els showrunners de la sèrie no estan interessats a documentar una època de la història d’Anglaterra força desconeguda, com en donar la seva versió de la Britana preromana.

La sèrie ha renovat per una segona temporada que es començarà a rodar aquesta primavera.

Us deixem amb el tràiler de la primera temporada.

No hi ha comentaris

Origen

El dilluns passat es va fer la trobada del Club de lectura de ciència ficció per comentar el llibre La màquina del temps, d’Herbert George Wells.

El temps, aquest gran misteri que és la quarta dimensió. Qui no la màquina del tempsha somiat alguna vegada en viatjar en el temps? Anar algun moment històric, conèixer els grans pensadors… Com fer-ho? Construint una màquina del temps?I això és el que va fer H.G.Wells l’any 1895 quan va escriure el seu llibre “La màquina del temps”. I aprofita aquesta màquina per traslladar-nos a un futur molt llunyà i intentar descobrir quina ha estat l’evolució de la raça humana.I què es troba? Amb un món amb un clima càlid i amb una raça d’humans que aparentment no necessiten treballar ni fer res per subsistir, però que tampoc recorden res del seu passat i no tenen cap interès ni pel que els envolta, ni per les arts, ni pel desenvolupament de la seva intel·ligència, ni per res. A primer cop d’ull aquesta evolució els ha portat a ser criatures insulses sense cap meta.Però aquestes són les úniques criatures que poblen la terra? El protagonista no és capaç de veure cap animal però quan arriba la nit aquests éssers tenen por i es refugien en els grans edificis abandonats que no són capaços de mantenir.I a la nit apareixen els Morlocks, l’altra espècie que ha sobreviscut, que viuen en els subterranis, en la foscor, i que sobreviuen a costa dels humans com si fossin el seu bestiar.Una novel·la que ens parla de la revolució industrial, de la discriminació de les classes socials, del canvi climàtic, que és capaç de referir-se a la quarta dimensió deu anys abans de les teories de la relativitat d’Einstein, que desenvolupa l’evolució genètica fins a les seves últimes conseqüències i tot això amb un llenguatge senzill i molt concret per a gaudir-ne.

A la propera sessió del Club de lectura es visionarà una pel·lícula:

L’obra: Origen

portadaEn L’Origen Don Cobb (Leonardo DiCaprio) és un lladre que es troba pròfug de la justícia dels Estats Units, convertint-se en especialista per infiltrar-se en els somnis i robar idees, així com les claus dels bancs, mentre les seves víctimes dormen.
Tot això ho aconsegueix a través d’un dispositiu conegut com “La màquina dels somnis” encarregat d’administrar un potent sedant que li permet compartir un món de somnis elaborat per la imaginació de l’atacant.
Aquest món després és ocupat per projeccions mentals del subjecte al qual se li està extraient la informació perquè aquesta persona no sospiti que està somiant.
En l’Origen el somni consisteix en el somiador, que és la persona que en realitat es troba en el somni, cada nivell de son ha de tenir un somiador, com passa al principi en la ment de Fischer Jr. Yusuf és el somiador en el primer nivell, Arthur és el somiador del segon nivell i Eames és el somiador del tercer nivell.
Cadascun dels somnis més consisteix en un subjecte, generalment la persona el subconscient està tractant d’extreure la informació. Freqüentment la persona no s’adona que aquesta somiant, llevat que alguna cosa fora del comú li causés distracció, ja que el subjecte el que omple el somni amb projeccions, persones creades per la seva subconscient i quan aquest subjecte comença a notar que està en el somni d’una altra persona, totes les seves projeccions es tornen violentes cap al somiador.
Amb el seu equip i la “arquitecta” d’escenaris per als somnis Ariadne intentarà una operació molt complexa, que podria deixar a tots en una mena de llimbs.

El director: Christopher Nolan
Christopher Nolan (30 de juliol de 1970) és un director de cinema, guionista, productor i editor britànic, nominat en cinc ocasions a l’Oscar.Man of Steel - European Film Premiere
Fill de pare anglès i de mare nord-americana, Nolan va néixer a Westminster, un barri del centre de Londres on va començar a realitzar pel·lícules a l’edat de set anys amb la càmera Súper 8 del seu pare i les seves joguines com a personatges.
Va ser educat en Haileybury College, una escola independent a Hertfordshire, Anglaterra. Després va estudiar literatura anglesa a la University College de Londres, mentre realitzava diversos curtmetratges en una escola de cinema.
El seu curt “Tarantella” va ser projectat en Imatge Union, una exhibició de cinema independent en PBS, el 1989. Un altre dels seus curts, “Larceny”, va ser projectat durant l’Cambridge Film Festival el 1996. Un altre dels seus més notables curts va ser “Doodlebug”, protagonitzat per l’actor Jeremy Theobald, qui després també apareixeria en “Following”, el primer llargmetratge de Nolan.
En les seves pel·lícules es tracten amb freqüència temes de la psicologia, com la memòria en “Memento” o els somnis en “Inception” ( Origen), Ja des dels seus inicis va ser reconegut pel seu treball en el seu primer llargmetratge “Following”. Nolan va saltar a la fama amb el seu segon llargmetratge “Memento”, basat en un relat curt escrit pel seu propi germà, Jonathan Nolan, que després s’adaptarien junts a un guió convencional per rodar la pel·lícula i pel qual van ser candidats a l’Oscar en la categoria de millor guió original.
En la seva pel·lícula (The Dark Knight) va innovar amb l’ús de les càmeres d’alta definició IMAX per les escenes d’acció (sense precedents coneguts, ja que són habituals com plans fixos en documentals).
Al gener de 2013 va dirigir Interstellar, 1 amb un guió escrit pel seu germà Jonathan Nolan. El film tracta sobre un grup de científics que viatgen per un forat de cuc per arribar a una altra galàxia.

No hi ha comentaris

Cinema en sèrie: Westworld

91p-PgMrVQL._SY445_Qui va matar Laura Palmer? Quina és la combinació guanyadora a Lost?. Qui diu “Si intentas matar al rey, no falles”? A quina hora rep la doctora Melfi? Recordes la melodia que xiula Omar Little? Si en una frase dius quatre paraulotes, de quin psicòpata ets germana? Estimes o odies Sookie Stackhouse? Quina doctora té per sobrenom un número de mala sort? Com es diu Don Draper en realitat?

Si sabeu la resposta a totes aquestes preguntes, és que us agraden les sèries tant com a nosaltres!

Aquesta setmana trobareu a la secció de novetats la primera temporada de Westworld, una sèrie de televisió del gènere de ciència-ficció creada i desenvolupada per Jonathan Nolan i Lisa Joy per a la cadena de televisió americana HBO.

Es basa en la pel·lícula homònima de 1973, escrita i dirigida pel novel·lista nord-americà Michael Crichton.

El primer episodi es va estrenar el 2 d’octubre del 2016 i actualment consta de dues temporades i ja s’ha confirmat una tercera.

En un futur no especificat, Westworld, un dels sis parcs temàtics posseïts i operats per Delos Inc., dirigida pel Doctor Robert Ford (Anthony Hopkins). Les instal·lacions compten amb androides l’aparença física de les quals és humana, i gràcies a ells els visitants poden introduir-se en qualsevol mena de fantasia per molt fosca que sigui.

Els amfitrions segueixen un conjunt predefinit de narratives entrellaçades, però tenen la capacitat de desviar-se d’aquestes narratives en funció de les interaccions que tenen amb els visitants.

Els amfitrions repeteixen la seva narrativa de nou cada dia —havent esborrat els seus records del dia anterior— fins que són reutilitzats o guardats per al seu ús en altres narracions. Per garantir la seguretat dels visitants, els amfitrions no poden danyar cap forma de vida. Això permet als visitants una llibertat gairebé il·limitada per participar sense rebre cap càstig en qualsevol activitat que triïn amb els amfitrions, incloent la violació i l’assassinat entre altres.

dolores-waking-up-westworld-episode-three

El personal està ubicat en un centre de control anomenat “La Mesa”, connectat al parc a través d’instal·lacions subterrànies, i supervisa les operacions diàries, desenvolupa noves narratives i repara els amfitrions segons sigui necessari.

No obstant això, entorn del parc giren multitud de misteris, així com la possibilitat -a priori- que aquests androides o ‘amfitrions’ cobrin consciència i comencin a exercir el seu lliure albir. En principi, la seguretat del parc no pot permetre que això ocorri, però els secrets i interessos dels membres fundadors de Delos Inc. podrien anar molt més lluny i tenir un doble objectiu.

Us deixem amb el tràiler de la primera temporada.

No hi ha comentaris

Mary Poppins

004_mAquest proper cap de setmana s’estrena als cinemes El regreso de Mary Poppins, la seqüela de la pel·lícula de Disney de 1964 que, en aquesta ocasió està protagonitzada per la britànica Emily Blunt.

Ara ens trobem a Londres, 30 anys més tard, durant l’era de la gran depressió. Els germans Michael i Jane Banks, han crescut. Ara viuen junts amb els tres fills de Michael i la seva serventa Ellen a Cherry Tree Lane.

Després que el jove sofreixi una dramàtica pèrdua personal, la màgica mainadera Mary Poppins tornarà a entrar en les vides de la família Banks, al costat de l’optimista fanaler Jack, amb el propòsit d’ajudar que la família redescobreixi l’alegria i la fantasia que ara manca a les seves vides.

Mary Poppins utilitzarà les seves habilitats màgiques úniques per a portar-los a un nou món acolorit ple de personatges peculiars com la seva excèntrica cosina Topsy.

PL-TRAVERS3Pamela Lyndon Travers, més coneguda com a P.L.Travers és l’autora de les aventures d’aquesta fantàstica mainadera.

Travers va ser una escriptora, actriu i periodista australiana. L’any 1924 es traslladà a Anglaterra i uns anys més tard va començar a escriure la seva sèrie de novel·les infantils sobre aquesta mística i màgica mainadera.

Publicat a Londres en 1934, Mary Poppins va ser el primer èxit literari de Travers. Li van seguir una sèrie de cinc seqüeles (l’última en 1988), així com altres novel·les, col·leccions de poesia i obres de no ficció.

Walt Disney va empaitar Travers durant molts anys per poder adaptar les seves novel·les al cinema, que eren les favorites de les seves filles petites. L’autora va cedir finalment els drets i el 1964 es va estrenar la pel·lícula musical que tots coneixem, protagonitzada per Julie Andrews i Dick Van Dyke.

Travers va seguir el procés d’adaptació de molt a prop i va quedar molt decebuda amb el resultat. No volia que la pel·lícula tingués animació, no aprovava les cançons, no li agradava que Poppins tingués una relació amb un netejador xemeneies, no volia incloure paraules nord-americanes, ni als protagonistes seleccionats.

81wEvqFAW-L 71kQWGHjx0L

Els llibres de Travers són més foscos i una mica cruels, tot el contrari que la pel·lícula. I la raó per la qual l’autora cuidava amb tanta arpa la sèrie és per la gran similitud que tenia amb la seva vida. Encara que Travers assegura que no està basada en la seva infància, admet que hi ha moltes característiques que coincideixen entre els personatges i els seus familiars.

La mateixa Mary Poppins està inspirada en la seva tieta Helen Morehead, que la va adoptar a ella i a les seves germanes després que la seva mare s’intentés suïcidar. Al documental de la BBC ‘The secret life of Mary Poppins’, es diu que la tieta era disciplinada i manaire i que sempre portava un paraigua amb un cap de lloro.

Com era d’imaginar, la relació entre l’autora i el productor va acabar molt malament. Aquesta història va ser recreada per John Lee Hancok a la pel·lícula Al encuentro de Mr.Banks (2013) on Emma Thomposon interpretava a P.L.Travers i Tom Hanks a Walt Disney.

Així doncs, no sabem que en pensaria Travers d’aquesta nova adaptació de les seves novel·les.

Us deixem amb el tràiler de la pel·lícula.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: Legión

Legion_season_1_posterAmb la temporada d’estrenes a televisió, la Biblioteca Armand Cardona comença el seu ‘Tardor de sèries’ i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

Aquesta setmana us presentem la primera temporada de la sèrie nord-americana Legión.

Legión és una sèrie de televisió creada per a FX per Noah Hawley, basada en el personatge de Marvel Comics del mateix nom. A Espanya es va poder veure la primera temporada al 2017 a la cadena FOX. La segona temporada de la sèrie es va estrenar l’abril de 2018.

David Haller, àlies Legión, és un personatge de ficció de l’Univers Marvel. El personatge va ser creat per l’escriptor Chris Claremont i el dibuixant Bill Sienkiewicz, i la seva primera aparició va ser en New Mutants #25 (març de 1985).

Haller s’inspira en el Legión creat per aquests autors, però recorre camins diferents i està envoltat de personatges diferents, molts dels quals ni tan sols procedeixen dels còmics. Però el personatge és el mateix: un fill de Charles Xavier que, juntament amb un complet set d’habilitats psíquiques i telequinètiques, és posseïdor d’un no menys complet catàleg de malalties mentals.

A22784-3234-25414-1-new-mutants-thels còmics David sofreix un trastorn d’identitat dissociatiu que li fa desdoblegar la seva personalitat en centenars de mutants amb ambicions i poders diferents (d’aquí el seu nom).

La sèrie comença amb en David internat a un hospital psiquiàtric on se’l tracta d’un cas greu d’esquizofrènia.

Al llarg de la primera temporada descobrim que la seva malaltia està, en realitat, causada per Farouk, àlies el Rei Ombra, un mutant paràsit que per a sobreviure ha d’infestar les ments d’altres mutants i que porta amagat en la de David des de la seva infància.

Amb l’ajuda de la Sydney la “noia dels seus somnis” a la qual coneix a l’hospital, i uns altres mutants (a cadascú amb un poder més peculiar), David aconsegueix expulsar a Farouk del seu cap.

No sabem del cert d’on venen les patologies que pateix en David, però Legion és una història que se’ns narra a través dels seus ulls. I David no és un narrador fiable.

1486639436_853554_1486921384_noticia_fotograma

Legión juga constantment amb la manipulació de la percepció de la realitat, l’autoengany, les històries dins de les històries i la naturalesa de la malaltia mental. L’espectador s’assegui en tot moment submergit en una història en la qual poques vegades sap amb certesa si el que està veient succeeix realment.

Una sèrie de superherois diferent. Us deixem amb el tràiler de la primera temporada.

No hi ha comentaris

CATCON 2018, II Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia

catconEls dies 24 i 25 de novembre la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) va organitzar la CATCON 2018, II Convenció Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú.

La CATCON és la convenció de literatura fantàstica i de ciència-ficció que se celebra als territoris de parla catalana. Té per objectiu esdevenir un punt de trobada entre els autors i traductors que conreen aquest gènere, els bloguers, els afeccionats i les editorials.

Els actes que s’han celebrat a la Catcon podem dividir-los en dues parts: d’una banda la programació que es va realitzar durant el cap de setmana a l’Auditori i per l’altre els actes paral·lels que s’han desenvolupant a Vilanova durant les setmanes anteriors.

La Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú ha participat amb diversos actes, l’exposició Pedrolo. Més enllà dels límits, del 5 al 25 de novembre; Jugar i jugar sense parar, amb jocs de taula d’última generació; una trobada amb l’escriptor Antoni Munné-Jordà; la projecció de la pel·lícula Segon orígen amb cinefòrum a segon origencàrrec de l’actor Sergí López; una trobada amb l’escriptora especialitzada en ciència-ficció Èlia Barceló; i l’Hora del Conte Max i els superherois a càrrec de l’actriu Montse Panero…

Podem dir que s’han cobert gairebé totes les diferents variants en les que podria aparèixer la ciència ficció.

En relació amb el programa hem de ressaltar els convidats d’honor de este 2018, els escriptors Joan-Lluís Lluís i Èlia Barceló.

MaxI de les diferents activitats de la Catcon ha destacat l’homenatge a Rosa Fabregat, gran dama de este gènere a Catalunya, una de les participants en la taula rodona sobre el punt de vista femení a la ciència ficció i la fantasia, a la que també va hi han pres part noms de primeríssima actualitat, i que ha estat conduit per la periodista Karen Madrid.

Un programa on ens han parlat de traduccions, de música, d’autoedició, de mitologia i il·lustració, de Mary Shelley, a més de la presentació de nombrosos llibres.

 

No hi ha comentaris

‘Kobane Calling’ i ‘Comandante Arian’

0011689280

Kobane és una ciutat Rojava al Kurdistan. És una ciutat que forma part de la governació d’Alep, al nord de Síria, tot i que des de 2012 és un territori independent de facto i sota el control de les Unitats de Protecció Popular (YPG), la milícia kurda del Partit de la Unió Democràtica (PYD).

Lluny del conflicte armat obert a Síria, a aquesta i altres ciutats de la zona, s’ha pogut implantar a gran escala el confederalisme democràtic, un concepte d’autogovern a tots els nivells (polític, social, econòmic, ambiental…) que defensa el moviment kurd des de la renúncia a la creació d’un estat independent, a partir del 1999.

En aquesta proposta –pionera al Pròxim Orient– de societat multicultural sense estat, gestionada per assemblees locals i cantonals, les dones hi han tingut un paper central. Com també a l’hora de defensar amb les armes el cantó de Kobane de l’ofensiva del grup gihadista Estat Islàmic (ISIS), arran del setge a la ciutat que va durar del juliol de 2014 al gener de 2015.

Aquesta peculiar situació, on les dones tenen un paper molt important, ha cridat l’atenció de creadors europeus per documentar-ho.

 003És el cas de l’italià Zerocalcare amb el seu còmic Kobane calling i la catalana Alba Sotorra amb el seu documental Comandante Arian.

El característic estil de l’autor italià i la seva mirada personal es posen en el setge a la ciutat de Kobane i la lluita del poble kurd contra l’Estat Islàmic, allunyant-se de la crònica impassible dels informatius per situar cada vinyeta en el paisatge natural i humà de la franja de Rojava.

Aquí se’ns mostra la lluita dels kurds per la llibertat sexual, social i religiosa, a més de per la mateixa existència, en un relat que fuig del titular trillat. En conviure durant setmanes amb la població civil i les guerrilles, Zerocalcare s’endinsa en el dia a dia d’una de les revolucions més importants que s’estan duent a terme en el nucli de l’islamisme radical… i, potser, al món sencer.

D’altra banda, la directora catalana ens presenta una història sobre l’emancipació i la llibertat en ple front de la guerra de Síria, la comandant Arian guia cap a Kobane a un batalló de dones amb la missió d’alliberar a la població que viu sota el jou del Daésh (ISIS).

Arian, qui sent molt jove havia presenciat el salvatge tracte que rebien les víctimes de la violència sexual, fa tot el possible perquè les seves companyes descobreixin el veritable sentit de la seva lluita: la llibertat per a la pròxima generació de dones.

Després de conviure durant mesos amb la comandant i les seves tropes, rodant una intimitat sense precedents en la qual s’inclouen crues seqüències de la lenta recuperació d’Arian, Sotorra confecciona un fascinant retrat d’una dona embarcada en una missió.

Els membres del Cineclub Sala1 han programat una projecció de Comandante Arian dimarts 4 de desembre a les 20:30h al Teatre Principal en el marc del seu Cicle d’Autors Catalans i comptaran amb la presència de l’Alba Sotorra  per comentar la pel·lícula.

Us deixem amb el tràiler.

No hi ha comentaris

Tardor de sèries: ‘Divorce’

565106Amb la nova temporada d’estrenes a televisió, la Biblioteca Armand Cardona comença el seu ‘Tardor de sèries’ i cada quinze dies podreu trobar com a novetats a l’espai de cinema alguna nova sèrie.

Aquesta setmana us presentem la primera temporada de la sèrie nord-americana Divorce.

Divorce és una sèrie creada per Sharon Horgan i protagonizanda per Sarah Jessica Parker i Thomas Haden Church per la cadena HBO.

La sèrie va marcar la tornada de la Sarah Jessica Parker a televisió després del gran èxit de Sexo en Nueva York.

De fet, el personatge de l’actriu, Frances DuFresne, sembla una rèplica de Carrie una dècada després, cansada de la seva vida matrimonial i amb una sofisticació que és correspón poc o gens amb la resta de personatges de la ficció.

Això és, un marit malcarat i una vida tradicional que no connecta molt amb el paper de Frances, massa esnob per la trama global de la sèrie. El matrimoni format per Robert i Frances és el vèrtex absolut sobre el qual es recolza la sèrie.

En el seu conjunt, Divorce és capaç d’oferir a l’espectador una comèdia àcida i negra a parts iguals, en un relat que riu dels mites més arrelats de les crues separacions matrimonials i les conseqüències que tenen per a cadascun dels cònjuges, especialment quan han sobrepassat la dècada dels 50.

806541_3382081_5477x3651

Guerres d’advocats, la lluita per la custòdia, la separació dels béns, els amics d’un i d’un altre… Tot això i més té el seu reflex en capítols de mitja hora que construeixen un discurs atractiu sobre les ruptures sentimentals, sobre portes que s’obren i unes altres que es tanquen, amb el començament d’una nova vida per a cadascun dels protagonistes de l’infructuós matrimoni.

L’HBO va estrenar a primavera la segona temporada de la sèrie i l’ha renovat per una tercera.

Us deixem amb el tràiler d’aquesta primera temporada.

No hi ha comentaris

Pàgina Següent »