Hemeroteca

Mapa web

Índex alfabètic

Ets a: Inici > Informació i actualitat > Notícies > Hemeroteca > Detall de la notícia

Hemeroteca

03/07/2015

El Casal de Dones acull una xerrada sobre Neus Català

Fotografia: Casal de Dones      Fotografia: Casal de Dones

'Neus Català: fortalesa, coratge i solidaritat' és el nom de la taula rodona que va servir per recordar aquesta lluitadora antifeixista i supervivent dels camps d'extermini

El Casal de Dones, a l'Espai d'Entitats, va acollir dilluns una taula rodona per a commemorar els 100 anys de la lluitadora republicana i antifranquista Neus Català, supervivent del camp d'extermini de Ravensbrück. Un acte que s'emmarca en la commemoració de l'Any Neus Català i que s'inclou en el programa de l'Àgora d'Equitat d'estiu d'enguany.

Juanma Rodríguez, historiador i membre de Garraf per la República, va parlar de la joventut de Neus Català i la seva presa de consciència política a Els Guiamets i a Barcelona. Isabel Pérez, doctora en història i membre de Garraf per la República i La Frontissa va parlar sobre el temps que Neus Català va passar a l'exili, la resistència francesa i els camps d'extermini nazis. Enric Garriga, president d'Amical Mauthausen, va exposar les dificultats de les tasques de conservar la memòria i el poc interès real dels governs català i espanyol sobre aquests temes. Neus Benavent, membre de La Frontissa, del Casal de Dones, de Garraf per la República i de l'Amical de Mauthausen i altres camps, va moderar el debat, que va ser presentat per la Regidoria de Convivència i Equitat de l'Ajuntament.

La taula rodona "Neus Català: fortalesa, coratge i solidaritat", que va servir per conèixer més a fons la vida d'aquesta lluitadora antifeixista i supervivent dels camps d'extermini, es va basar en una entrevista que Montserrat Roig va fer a Neus Català el gener de 1978.

Català tenia idees polítiques des de petita, va ser infermera durant la guerra, i es va unir a la resistència amb el seu primer marit, Albert Roger. Denunciats, acaben en camps de concentració nazis. Ravensbruck va ser considerat el camp capital dels crims contra les dones, n'hi van morir entre 50 i 90 mil, i hi van passar 400 dones espanyoles. L'horror del camp va portar a la creació de xarxes de solidaritat, les dones van formar famílies. Neus Català va ser traslladada a Holleischen (Txecoslovàquia, subcamp de Flosenborg), i va organitzar l'Amical de Ravensbruck. Les dones van ser les oblidades entre els oblidats.

L'organització de la xerrada va anar a càrrec de l'Amical de Mauthausen i altres camps, Garraf per la República, Casal de Dones i la Regidoria de Convivència i Equitat de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
© Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Plaça de la Vila, 8. 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 814 00 00