(Data d’actualització: 22/10/07)
La llei 39/2006 de 14 de desembre de 2006, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència va entrar en vigor l'1 de gener de 2007.
Aquesta llei regula les condicions bàsiques de promoció de l'autonomia personal i l'atenció a les persones en situació de dependència mitjançant la creació del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), en el qual col·laboren i participen l'Administració General de l'Estat, les comunitats autònomes i les administracions locals.
El desenvolupament normatiu de la llei es realitza a partir de les propostes del Consejo Territorial, que és l'òrgan de govern del SAAD, format per representants de l'administración estatal i les autonomies. El Consejo Territorial ha d'aprovar tots aquells instruments, mecanismes, criteris, procediments o quantitats econòmiques que són clau per al desenvolupament de la llei.
L'aplicació de la llei de dependència es farà de forma progressiva fins l'any 2015 segons el grau de dependència que surti de la valoració. Durant el primer any només s'aplicarà la llei en els casos que presentin una dependència de Grau III o Gran Dependència. És a dir, persones amb pèrdua total de l'autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial i que necessiten ajuda indispensable i continuada d’una altra persona per al desenvolupament de les activitats bàsiques. Per tant, per l’any 2007 no és adient la valoració de la situació de dependència de les persones que necessiten ajudes limitades i no requereixen de l’ajut permanent d’un cuidador.
Serà a partir del 2008 que s'aplicarà en els casos de Grau II de dependència o Dependència Severa i progressivament als casos amb Grau I o Dependència Moderada fins a acabar amb la implementació al 2015.
La inclusió progressiva de les persones en el sistema d’atenció a la dependència no significa que no existeixi atenció per aquelles que encara no hi tenen accés. Totes les persones que tinguin dependència severa i moderada podran seguir gaudint dels serveis i prestacions municipals, al marge del sistema d’atenció a la dependència.
Com es pot accedir al sistema d'atenció a la dependència?
A través del reconeixement del grau de dependència, que cal sol.licitar. Ja es pot descarregar l'imprès de sol·licitud en l'apartat de tràmits d'aquest web municipal o bé a l'oficina municipal de Serveis Socials. Un/a professional dels equips de valoració (SEVAD) programarà una visita al domicili de la persona en situació de dependència per fer-ne la valoració. Es preveu un termini de tres mesos per resoldre les sol·licituds de valoració, sempre i quan s'hagi presentat tota la documentació pertinent.
Cal tenir present que tota persona que a hores d'ara ja forma part del sistema públic de protecció català de la dependència mantindrà el actual nivell d'ajuda o servei. I tots aquells usuaris actuals que siguin valorats com a grans depenents veuran millorada notablement la seva atenció. Igualment les persones que es trobin en un centre residencial seran ateses pel centre per tal de facilitar la seva sol·licitud i la seva valoració.
Des del dia 21 de maig de 2007 ja es pot fer la sol.licitud de reconeixement de grau de dependència.Col·lectius que se'n podran beneficiar:
Persones que tinguin una situació de dependència permanent: persones grans; persones amb discapacitats físiques i intel·lectuals greument afectades; persones amb malaltia mental greu; discapacitats sensorials amb un grau d'afectació elevat; menors de 0-3 anys.
Es considera una persona gran depenent aquella que haurà estat valorada en 75 punts o més.
Per exemple:
• persona gran que necessita suport continuat per a les activitats quotidianes com ara per menjar (que vagin a comprar per ella, li cuinin, li donin de menjar...), per anar al WC (ajudar-la a anar-hi, netejar-la, etc.), per anar el llit (ajudar-la a anar el llit, etc.). Si teniu dubtes sobre si una persona depenent pertany al col·lectiu de gran dependència podeu respondre un senzill qüestionari.
• persona amb discapacitat o malaltia mental amb més del 75% que necessita suport continuat per les activitats de la vida diària.
Finançament de la llei:
L'Estat garanteix un nivell mínim de protecció, que serà complementat per les aportacions de les comunitats autònomes.
Pel que fa a les propostes de prestacions, l'única que es coneix oficialment és la voluntat del Ministeri de pagar als cuidadors un màxim de 561 euros/mes.
Aquests imports, però, no s'han de confondre amb els costos dels serveis i prestacions que rebrà l'usuari. La persona depenent haurà de pagar una part del cost del servei en funció de la seva renda, tenint en compte que tan sols es computaran les rendes de la persona, no la dels seus familiars obligats, i la renda derivada de patrimoni obligat a declaració, exclosa l'habitatge habitual.
Per conèixer la progressiva implementació de la llei, podeu dirigir-vos:
· als enllaços de la franja dreta d'aquesta mateixa pàgina web
· trucar al telèfon d’informació 012 o bé al telèfon gratuït 900 300 500 de la Generalitat de Catalunya (de dilluns a divendres de 8 a 19 h)