Història

Mapa web

Índex alfabètic

Ets a: Inici > Vilanova tema a tema > Medi ambient > Medi Natural > Platja Llarga > Història
Platja Llarga era (fins al 1881) un gran aiguamoll, d'abundós canyissar i zones pantanoses, i un reduït camp de dunes formats a la meitat nord del delta del Foix conegut sota el nom d'“El Prat”. Lloc secular de cacera d'ànecs i amb platges codoloses.

Platja Llarga l'any 1980

Davant les seves platges es calaven les arts de pesca artesanal (tellerines, cloïsses i cargol punxenc, entre d'altres). Avui, malgrat la davallada de la flota artesanal, encara s'hi fan.
Les praderies submarines de posidònia (Posidònia oceànica) es troben situades aquí a poc més de 2 milles en la visual que frega la bocana del port de Vilanova i la Geltrú, entre els 18 i els 30 m de prof. Estan força limitades per la terbolesa de l'aigua (estem sota els efectes dels fins de l'enorme plomall de la desembocadura del Llobregat) que extingeix la llum massa aviat, i pels arrossegaments il·legals de la pesca d'arrossegament que les llauren i desarrelen. Malgrat tot, ara restaran aviat protegides per la Xarxa Natura 2000 i pel futur espai natural del Consorci dels Colls i Miralpeix – Costa del Garraf.

Platja Llarga l'any 1983

Platja Llarga ha estat un “santuari” de descans de la tortuga babaua (Caretta caretta) i tenim cites d'adults semisoterrats descansant a uns 50- 100 cm sota l'aigua. Potser havia estat, en altres segles, lloc de posta d'ous. En aquest sentit, de forma emblemàtica, s'ha fet servir aquesta platja amb actes simbòlics per alliberar tots els exemplars de tortuga ferits i recuperats pels pescadors de Vilanova i altres ports, després d'operacions quirúrgiques i cures per part del CRAM (Centre de Recuperació d'Animals Marins) de Premià de Mar.

Platja Llarga l'any 1988

La vegetació actual més destacable està formada per un important salicorniar, que és una comunitat molt poc freqüent a Catalunya, per diversos sectors de canyissar i per diverses comunitats de duna i reraduna molt interessants, formades sobretot per espècies halòfiles –pròpies d'ambients salins- i psammòfiles –pròpies de sòls sorrencs-. A alguns sectors de la Platja, sobretot els situats a la part més occidental, la vegetació té poc a veure amb la potencial que havia existit abans del 188, que eres impenetrables canyissars i fangs movedissos del gran aiguamoll, i petites cadenes de dunes, algunes mòbils i altres fixades per vegetació herbàcia especialitzada, amb un reraduna amb saladars, d'inundació temporal, plens de salicorniars subarbustius, entre d'altres

La fauna actual és encara poc coneguda. Entre els ocells, el grup més estudiat, es coneix la reproducció d'una espècia protegida molt especial, el corriol camanegre, que ha estat el símbol de la campanya de preservació de la Platja. Altres espècies observades són el cabussó emplomallat, el martinet blanc, el bernat pescaire, el trist i fins i tot la garsa de mar, en pas. Cal estudiar més a fons els insectes, els rèptils i els amfibis, així com els rats penats, ja que molt probablement a la platja i el seu entorn hi ha d'altres espècies rares i protegides que encara no coneixem. Abans del 1881 la Platja era colonitzada per importants estols d'aus d'aiguamolls, doncs es troba dins del corredor migratori nord-africà – centreeuropeu, i era parada de descans opcional entre el salt dels dos grans deltes més propers: Ebre i Llobregat.
© Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Plaça de la Vila, 8. 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 814 00 00
Última actualització: 03/12/2009