El Mestre Montserrat


Als 12 anys ja tocava el piano amb naturalitat i bon gust. La família el portà a Barcelona perquè ingressés al Conservatori del Liceu de Barcelona amb professors com el seu cosí Francesc Montserrat Ayarbe, que li ensenyà harmonia, composició i instrumentació, i del prestigiós pianista Carles Gumersind Vidiella. Amb 22 anys actuava de pianista a l’orquestra La Villanovesa, d’Emili Guasch, per la qual va compondre algunes ballables.

Fou professor de música de l’Ateneu i dels col·legis de les teresianes i dels escolapis, però també de nombrosos deixebles particulars.

Dins del vessant pedagògic, una antiga i obsessiva aspiració de Montserrat era la creació d’una Escola Municipal de Música, que només pogué veure realitzada en un període tan atzarós com el de la Guerra Civil, ja que fou creada a finals de 1936, al Castell de la Geltrú.

En aquest període, va ésser empresonat a la presó model i allà va composar “El sol”.

Finalitzat aquest episodi, el 1943 acceptà la formació d’una banda de música municipal, que després s’integrà a l’organització Educación y Descanso, reagrupant tots els músics que restaven a Vilanova.

A la vegada que donava a conèixer la bona música, era una veritable escola de nous músics que vingué a suplir la falta de continuïtat de l’Escola Municipal de Música. El 1943, la darrera de les seves iniciatives fou la nova formació del Trio Montserrat, amb el mateix violoncel·lista Enric Pascual i amb Josep Rovira Bernat com a violinista.

Durà 10 anys i obtingué un prestigi en la música de cambra. Portaren a terme més de 260 actuacions, amb un repertori extens de compositors, estils i èpoques. Participà activament en l’organització, a Vilanova, de concerts amb figures de renom internacional, com ara el de l’Orquestra Pau Casals i l’Orquestra Municipal de Barcelona, sota la direcció d’Eduard Toldrà. Més tard, participà en l’organització dels concerts anuals que representaren el millor esdeveniment musical de tota la comarca.

L’últim d’aquests concerts fou el dedicat al mateix Montserrat, com a homenatge pòstum, just a l’any de la seva mort, que comptà amb la col·laboració especial de Leonora Milà.

Mestre Montserrat1

El “Mestre Montserrat”, com se’l coneixia habitualment, residí a Vilanova exercint exclusivament de músic, sovint amb dificultats per poder viure dignament; al llarg de la vida rebutjà diverses ofertes que li podien representar una promoció personal notable, però que li exigeixen canviar de domicili.

El seu últim acte on se’l va veure va ser al concert de Sant Esteve que es va fer al Foment Vilanoví, on ja estava malalt. Va morir als 76 anys d’edat.

El seu enterrament fou un acte multitudinari, en el qual tots els companys de professió interpretaren la “Marxa fúnebre” de Chopin i la titulada “Divendres Sant”, de la que ell era autor.