Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Un home cau, Jordi Basté i Marc Artigau.

un home cauUn home cau és el primer llibre de ficció del periodista Jordi Basté, actualment director i presentador d’El món de RAC1, escrit, però, a quatre mans amb el dramaturg Marc Artigau. Tots dos es van conèixer ara fa quatre anys i, de l’amistat sorgida aleshores, veu la llum ara Un home cau. La idea primera va ser explicar un mateix fet des de dos punts de vista diferents i, amb aquesta intenció, van repartir-se les dues trames principals del llibre. Cadascun escrivia la seva part i, posteriorment, les posaven en comú.

El personatge principal d’Un home cau és el detectiu privat Albert Martínez. Un vespre del mes de maig, tot sopant amb un antic company d’Universitat en un restaurant de la Barceloneta, l’Albert Martínez és testimoni de com dues persones semblen discutir mentre passegen per l’espigó de la Mar Bella. El detectiu aparta la mirada només un segon per adonar-se’n, després, que només en queda una de persona. Accident o assassinat? Aquest és el punt de partida de la novel·la. Què va passar aquell vespre a l’espigó?

un home cau_rodonaPrimeres pàgines.

logo blog genere negre_AMB LLETRESEn Jordi Basté ha estat el responsable de desenvolupar la investigació del detectiu Albert Martínez, mentre que en Marc Artigau va ser l’encarregat d’endinsar-se en els secrets de la família de la víctima: una família benestant de la ciutat comtal plena de secrets, en el si de la qual l’eutanàsia i el fraticidi hi estaran ben presents. I, com no, tots dos fils argumentals aniran confluint a mesura que avanci la història.

La gastronomia té un pes ben especial a Un home cau, novel·la que acaba sent una declaració d’amor cap a la ciutat de Barcelona. Els autors s’han “passejat” des de l’Eixample fins a Gràcia, passant per Sarrià i hi aniran descobrint nombrosos racons i un bon nombre de restaurant de la ciutat comtal. I Un home cau no només destil·la amor per la ciutat, sinó que també és un homenatge cap a autors consagrats, com ara Eduardo Mendoza i Vázquez Montalbán, convertint Barcelona en l’escenari d’una novel·la policíaca.

Jordi Basté i Marc Artigau presenten la seva novel·la:

Un home cau és la novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva. Ja podeu reservar-la!

Llibres

  • Un home cau
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Jordi Morera i Javi Polinario: autors vilanovins

    Vilanova i la Geltrú compta amb un gran nombre de joves que escriuen. Des de la biblioteca i per mitjà del seu blog es volen donar a conèixer. En aquest cas són en Jordi i en Javi. El primer ha escrit un llibre gastronòmic i en Javi, un relacionat amb les TIC i les xarxes socials.
     
     
    collage-jordi-morera-baker-02 Jordi Morera és un forner de Vilanova i la Geltrú de cinquena generació a l’Espiga d’Or, forn ubicat en els carrerons estrets del casc antic i que fundà la seva rebesàvia, Genoveva, l’any 1888. Després d’acabar la universitat, es dedica de ple a fer pa i a seguir els passos dels seus avantpassats. Al mateix temps de descobrir aquesta passió, en descobreix una altra: explicar i comunicar la seva experiència. I partir d’aquí és quan neix l’any 2011 l’aventura de culturadelpa.com, punt de trobada dels amants del bon pa i una plataforma per comunicar la cultura de la farina, de l’aigua i del llevat.
     
     
    1072_avui-faras-pa-jpg I és l’any 2014 quan surt publicat el primer llibre ‘Avui faràs pa’ on s’explica tot el procés d’elaboració del pa: fer la massa, la fermentació i la cocció, d’una manera clara i divertida i combinant l’explicació teòrica amb consells, idees i dibuixos. Inclou receptes variades i il·lustracions que exemplifiquen passos i resultats; els trucs i els secrets d’un forner de renom, un Einstein dels forns…
     
    ‘Que la força t’acompanyi… Mans a la massa!
    Llevat, farina i agua: és senzill fer pa a casa. Tant si vols fer els teus primers pans casolans, com si vols perfeccionar les tècniques que ja coneixes, aquest llibre t’ofereix tot el que et cal saber per convertir-te en un forner expert, en un Superforner o, per què no, en un Forner Jedi.’

    I el llibre acaba amb:’El pa m’ha sortit tan dolent que ni el gos el vol: Torneu a la primera pàgina del llibre i comenceu a llegir-lo una altra vegada. Però de bon rotllo, eh!

     
     

     
     
    Llibres El llibre a les biblioteques vng
     
     
     
    javi-polinarioJavi Polinario és un periodista vilanoví especialitzat en xarxes socials i comunicació digital. És el responsable de l’estratègia de comunicació del 2.0 a la Universitat Rovira i Virgili, on planifica i gestiona la presència de la institució a les xarxes socials. Com a membre de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació d’aquesta universitat, redacta continguts científics i organitza activitats de divulgació de la ciència. Com a freelance va desenvolupar projectes de divulgació de la ciència a través de la seva agència de comunicació científica, RecerCom.
     
    C7s2gIzXQAEnVftRecentment ha publicat ‘Como divulgar ciencia a través de las redes sociales’. Aquest llibre és un manual que proporciona bones pràctiques, exemples i recursos amb els quals divulgar continguts científics a través de les xarxes socials i els blogs per tal d’aconseguir el màxim impacte i visibilitats. A més a més, vint-i-set experts i divulgadors científics aporten la seva experiència per tal que el lector conegui millor la realitat que viu la ciència en aquests nous mitjans de comunicació: Antonio Calvo, Raül Toran, Nuria Molinero, Ernest Adabal, Josep Perelló, Roser Urreizti, Isidro F. Aguillo, Ainhoa Goñi, Manuel Pérez-Alonso, Cayetano Gutiérrez Pérez, Miquel Duran, Lourdes López, Miquel Baidal, Paloma Marín, Óscar Menéndez, Xavier Lasauca, Fermín Serrano, José Manuel López Nicolás, José Mª Cepeda, Sofía Fournier, Jordi Pereyra, Aitor Sánchez García, Jorge Alcalde, Clara Grima, J.M. Mulet, Lydia Gil i Pedro Margolles.
    També facilita una visió global dels principals conceptes que relacionen ciència amb les xarxes socials.
    Dividit en diferents capítols, s’inicia amb les xarxes socials generalistes: twitter, facebook i linkedln; per comentar conceptes com open access, crowdfunding, ciència ciutadana, etc. Per acabar amb una llista últil d’eines que ajudaran a l’organització i la cerca d’informació a les xarxes socials, entre d’altres aspectes.
     
     

     
     
    Llibres El llibre a les biblioteques vng
     
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Per anar coneixent les nostres plantes més properes

    plantascercanasAquest llibre té com a protagonistes diverses plantes molt comunes, que es troben molt a prop del nostre territori i que tenen un munt de propietats, tant en infusions o per fer-les d’utilitat en fregues. Com a punt de partida es fa referència al refrany del romaní del qual es pot escriure un llibre sencer o de la farigola que serveix per als refredats i refredats, ja que és expectorant. Les plantes apareixen amb el seu nom científic llatí, i en bona part d’elles s’afegeixen altres plantes com el gerani malva, la calèndula, el julivert i l’àloe vera que com a curiositat s’apunta que és molt recomanable tenir-la prop els aparells electrònics ja que neteja la contaminació electromagnètica.

    Aquestes són només algunes de les múltiples recomanacions que ens apropa la seva autora, Julia Martínez Sánchez en el seu llibre compartint la seva experiència amb la natura i el seu entorn. La seva activitat professional es centra en l’artesania del cuir des de fa més de trenta anys amb el seu lloc de residència rural, li permet viure al camp, optant per l’autogestió i un estil de vida el més proper a la naturalesa possible, el que l’ha permès escriure Para ir conociendo nuestras plantas más cercanas, un projecte de coneixement pràctic de les plantes que ens envolten.

    La biblioteca Joan Oliva i Milà amb col·laboració de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona realitza periòdicament un Prestatge Virtual de Espais Naturals amb els recursos, les novetats i les notícies que engloben els éssers vius i la natura que ens envolta. Per altre banda, està previst la celebració de la Setmana de la Natura, a principis de juny, amb l’organització de centenars d’activitats a l’aire lliure per prendre consciència de la importància de conservar el medi ambient i el nostre patrimoni natural.

    Para ir conociendo nuestras plantas más cercanas

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Premi LOOP Discover a LA SALA

    lasalaEl Centre d’Art Contemporani La Sala realitza fins a final d’aquest mes una exposició itinerant amb l’objectiu d’apostar i reconèixer la recent producció de vídeos i films d’artistes visuals, mitjançant una convocatòria oberta a la comunitat artística internacional. Aquesta exposició a La Sala reuneix les deu propostes que van ser seleccionades per un jurat professional, juntament amb el vídeo més votat pel públic mitjançant el canal online. El guanyador d’aquesta edició del Premi LOOP Discover va ser Igor Simic de Sèrbia amb l’obra Melancholic drone (2015). El vídeo ofereix la gravació efectuada durant el seu darrer matí a Belgrad a través d’un avió no tripulat militar mentre reflexiona sobre la seva vida desaprofitada.

    simicEs poden gaudir en aquesta exposició dels altres finalistes d’aquest premi com Ahold of Get the Things To, a on el seu autor Daniel Jacoby vol mostrar una idea de pel·lícula inexistent, la qual es construeix a través del conflicte entre els tres protagonistes, a on els seus sentiments es contraposen: com la dona és capaç de seguir emocionant-se amb les coses mentre els dos personatges masculins s’enfronten a la impossibilitat de crear quan ja ho han sentit tot i únicament evidencien l’estèril realitat que estan obligats a viure.

    Un altre dels finalistes és Nothing Escapes My Eyes de David Krippendorff, on s’explica una història que es desenvolupa sense paraules a partir de la transformació silenciosa d’un lloc i un ésser humà. Un curt poètic inspirat en l’òpera Aida de Verdi, representant d’una manera metafòrica temes d’actualitat de la identitat cultural, la pèrdua i les pressions per no desenvolupar l’esperit i el coneixement.

    nothingFinalment cal destacar a Stijn Demeulenaere amb la seva projecció Nothing’s going to happen to us…. La seva creadora Stijn va entrevistar a persones que havien passat algun temps en zones de conflicte contemporànies, i va parlar amb ells sobre els sons que van escoltar, i les emocions que provoquen aquests sons. A partir d’aquestes entrevistes vol investigar la terra de ningú entre les emocions imaginades per una banda, i els records reals, de l’altra, es a dir, entre una presentació artificial de perill, i una autèntica memòria viscuda en ella.

    L’exposició Premi Loop Discover es pot visitar al Centre d’Art Contemporani La Sala fins al 30 d’abril. Aquest diumenge 9 d’abril a les 12h es pot realitzar una visita comentada a l’exposició a càrrec d’Alexandra Laudo. coordinadora de les edicions de l’any 2009 i de 2010 del Festival de videoart LOOP.

    Tots els vídeos finalistes de Loop Discover 2016

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El somriure de Darwin. Anna Maria Villalonga

    Aquesta setmana, la novetat de gènere negre a la biblioteca Joan Oliva és la darrera novel·la d’Anna Maria Villalonga, El somriure de Darwin.

    El somriure de Darwin

    “El somriure de Darwin és una novel·la de personatges, un retrat realista i crític de la societat d’avui, una reflexió sobre l’atzar, la incidència del passat en el present i la capacitat d’odiar i d’estimar. Tres personatges, tres realitats diferents. O potser no. Potser en el fons tots tres pateixen la mateixa soledat, la mateixa insatisfacció vital”

    El somriure de Darwin és un llibre que molts han catalogat de coral, en el qual hi ha tres personatges principals, amb un mateix pes específic pel que fa a la història. Bé, tres, o en podríem dir quatre. També hi ha en Darwin, però haureu de llegir el llibre per saber-ne més. Els tres personatges, a priori ben diferents, però que acabaran confluint en una mateixa història, són en Max, la Noemí i l’Ivan. I sí, hi ha un crim, però no serà aquest l’únic enigma que caldrà resoldre. També ho serà la vida de tots tres personatges.

    En Max és un home gran que viu als carrers de la ciutat comtal, que és on té lloc la història. La Noemí és una oficinista callada i solitària que viu tot just davant del caixer automàtic en què passa les nits en Max. I, per últim, l’Ivan, un jove ple d’odi. Tots tres viuen en un barri qualsevol de la ciutat de Barcelona, de fet l’autora no els situa en cap lloc concret de la ciutat, la seva història podria tenir lloc arreu.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESEs aquesta, una novel·la de fàcil lectura, que Villalonga ha distribuït en dues gran parts: La primera, en la qual descriu els personatges i les seves circumstàncies. I la segona, en què es desenvolupa la trama. I, com és habitual en el gènere negre, la història no defuig la crítica social, la de la hipocresia imperant en la nostra època, plena sovint de prejudicis.

    Anna Maria Villalonga (Barcelona, 1959) és professora de literatura catalana a la UB. Reconeguda entesa en gènere negre, és autora d’un assaig sobre novel·la negra catalana: Les veus del crim. Cal destacar també, la seva tasca com a editora de dos reculls de relats negres, entre els quals n’hi ha de propis. Ens referim a Elles també maten (2013) i Noves dames del crim (2015). Va ser guardonada amb el premi a la millor novel·la en català del Festival de València Negra per La dona de gris (2014).

    Bloc de l’autora: A l’ombra del crim.

    Llibres Anna Maria Villalonga a la XBMVNG.

  • Elles també maten
  • Noves dames del crim
  • El somriure de Darwin
  • cropped-logo_v1-petit1
    Llibres del delicte a la XBMVNG.

  • L’amant xinès
  • Elles també maten
  • Els fils de l’aranya
  • Les mans del drac
  • La mort sense ningú
  • Els morts no parlen
  • Noves dames del crim
  • El somriure de Darwin
  • Editorial Llibres del delicte.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Isaac Asimov, 25è aniversari

    Un 6 d’abril, però de 1992, moria un dels més grans divulgadors de ciència-ficció de tots els temps. Avui fa 25 anys de la mort d’Isaac Asimov.

    Isaac Asimov va néixer l’any 1920 a Petrovichi (Rúsia) en el si d’una família jueva. Al seu país natal hi va estar molt poc temps ja que la família va anar a viure als Estats Units quan l’Isaac tenia només tres anys. isaac-asimovIntal·lats inicialment al barri de Brooklyn (Nova York), el petit Isaac va demostrar interès i extraordinàries capacitats per a la ciència des de la infantesa. De fet, els pares van modificar la data de naixement del nen a fi que entrés abans d’hora a l’escola. Amb només 15 anys, Isaac Asimov va iniciar els seus estudis universitaris i l’any 1939, amb només 19 anys, va graduar-se en Química a la Universitat de Columbia. La seva formació no acabaria aquí i, al llarg dels anys, es va llicenciar també en Ciències i va aconseguir el Doctorat en Filosofia i Bioquímica.

    Lector voraç, des de petit ja escrivia relats i, en contra del desig dels seus pares que volien que es dediqués a la medicina, Issac Asimov va començar a escriure “seriosament” l’any 1937 (amb 17 anys). Es en aquell moment quan escriu el conte Tirabuzón cósmico. La seva primera novel·la veuria la llum l’any 1950: Un guijarro en el cielo.

    La seva intensa formació científica no va ser debades, ja que la ingent producció literària d’Asimov (amb més de 500 obres publicades) va desenvolupar-se fonamentalment en l’àmbit científic, aconseguint un perfecte equilibri entre literatura i ciència. Divulgador també de temes mitològics, històrics, matemàtics o sociològics, Asimov és, per a molts, el pare de la ciència ficció moderna, en general i de la robòtica, en particular.

    Tres lleis robòtica

    El llegat d’Asimov s’associa ràpidament amb la robòtica i, en gran mesura, amb les tres lleis de la robòtica, formulades per primera vegada per l’autor l’any 1942, dins del relat El círculo vicioso, el qual acabaria formant part del conegut Yo, robot (1950). Posteriorment, aquestes lleis, que servirien a l’autor per plantejar intensos dilemes filosòfics i morals, anirien apareixen en tots els seus llibres de robòtica i, a més a més, multitud d’autors s’hi han anat referint en les seves pròpies obres.

    Fundación Martin A. La Regina segunda-fundacion

    Cal destacar, com no, entre els llibres d’Asimov, la Trilogia de la Fundació, escrita entre el 1951 i 1953 i de la qual formen part més de 10 títols, tot i que han estat tres els que conformen el seu nucli: Fundación (1950), Fundación e imperio (1952) i La segunda fundación (1953).

    L’obra d’Asimov és un clàssic del gènere i les adaptacions per a la televisió i el cinema que se n’han fet no són poques. En són un exemple, les adaptacions de El hombre bicentenario (1999) i de Yo, robot (2004). Aturat, de moment, es troba el projecte de la HBO per portar a la televisió l’adaptació de Fundación, el primer llibre la trilogia amb Jonathan Nolan com a possible guionista i productor.

    Tràiler de la pel·lícula El hombre bicentenario:

    Tràiler de la pel·lícula Yo, robot:

    A les biblioteques de VNG hi podeu trobar un bon grapat de títols d’Asimov per agafar en préstec. Si encara no n’heu llegit cap, podeu passar per la biblioteca i triar el títol que més us agradi.

    isaac_asimov_rodonaIsaac Asimov a la XBMVNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Coraline

    coralineduoEl trasllat de domicili de la jove Coraline és el principi d’aquest còmic basat en l’obra literària de Neil Gaiman que explica la història d’una jove que obre una porta secreta en la seva nova casa i descobreix una segona versió de la seva vida. A primera vista, la realitat paral·lela és curiosament semblant a la seva vida de veritat, encara que molt millor. Però quan la seva increïble i meravellosa aventura comença a prendre un caire perillós i la seva altra mare intenta mantenir-la al seu costat per sempre, Coraline haurà de recórrer a la seva determinació i coratge, a l’ajuda dels veïns i a un gat negre amb el do de la parla per salvar els seus autèntics pares, a uns nens fantasmes i tornar a la seva veritable casa.

    coralineEls esdeveniments es precipiten i un dia, la nena descobreix una porta totalment tapiada que separa el seu apartament amb una altra part de l’enorme casa. Coraline sent una estranya connexió amb aquesta porta, el que li resulta sorprenent i alhora aterridor, ja que no hi ha cap manera de travessar-la i res que pugui interessar a l’altre costat. La cosa canvia un matí que la nena es queda sola i avorrida a casa i decideix tornar a obrir la porta. En fer-ho s’adona que els maons han desaparegut i que una foscor immensa amenaça amb engolir-la. Decidida, guanya la curiositat i acaba per creuar la porta i la foscor que la persegueix fins arribar a l’altre costat, on descobreix un lloc idèntic al que ha deixat enrere, com una rèplica modificada.

    Còmics

    Coraline

    Llibres

    Coraline

    DVD

    Coraline

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Ja saps tot el que pots viure a la biblioteca?

    2721-23002-2017 Campanya Ja saps tot el que pots viure a la Biblioteca Capçalera portal tècnic 1140x97px-01

    I tu, que encara no tens carnet de biblioteca?

    La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona dóna servei a totes les comarques de Barcelona i està formada per més de 200 biblioteques i deu bibliobusos, que treballen conjuntament amb uns mateixos estàndards de qualitat de servei, tot garantint l’equilibri territorial en l’accés al servei de lectura pública.

    A Vilanova i la Geltrú, la Xarxa de Biblioteques Municipals la formen la biblioteca Joan Oliva i Milà i la biblioteca Armand Cardona Torrandell, que al llarg del 2016 van rebre més de 230.000 visites i van incrementar en 1.480 els usuaris amb carnet de la biblioteca.

    Els principals serveis que ofereixen les biblioteques són:

    campanya 2017

  • Informació al ciutadà: consulta de bases de dades, informació local, punt d’informació europea, etc.
  • Préstec: préstec de llibres i material audiovisual, préstec de llibres electrònics, préstec d’autoservei, renovació del préstec, préstec interbibliotecari i bústia de retorn de documents.
  • Aprenentatge: cursos i tallers, formació en tecnologies de la informació, visites guiades, autoaprenentatge d’idiomes i sales d’estudi.
  • Activitats culturals i d’oci: activitats infantils i familiars, activitats per a adults, clubs de lectura, presentació de llibres, etc.
  • Accés a Internet i ofimàtica: aules multimèdia, préstec d’ordinadors portàtils, reserva d’ordinadors, Wi-Fi, ordinadors connectats a Internet.
  • Serveis a mida: acollida a persones nouvingudes, cessió d’espais, serveis a persones amb dificultats auditives, serveis a persones amb dificultats visuals, serveis a persones amb dificultats de mobilitat, racó de mares i pares, serveis a entitats, serveis a escoles.
  • Per poder gaudir de tots aquests serveis el més important és tenir el carnet de la biblioteca. El carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona permet gaudir dels serveis de totes les biblioteques públiques de Catalunya i t’ofereix descomptes en museus, teatres, cinemes i llibreries de la demarcació de Barcelona.

    Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals

    Catàleg llibres electrònics

    Gènius

    Col·lecció local

    Programa d’activitats de la XBMVNG

    Hora del conte

    Si encara no en tens, no t’ho pensis més i vine a fer-te’l!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Jane Eyre, Charlotte Brontë

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 8 de març

    Aquesta sessió hauria omplert de goig, sens dubte, Charlotte Brontë, l’autora de Jane Eyre: és extraordinària la popularitat i la vigència d’aquesta novel·la que la majoria de clubaires ja han llegit, algunes dues i tres vegades, que també han vist en pel·lícula i que tenen previst d’anar a veure al Teatre Lliure, on ja s’han esgotat les entrades.

    Charlotte BrontteComença el comentari la Marta Gómez, que en destaca l’actualitat en el tema de la igualtat de la dona, així com la capacitat de descriure.

    La Carolina Orriols en valora el llenguatge, excel·lent, molt ric (obra també de la traductora, M. Dolors Ventós), les referències de la trama al passat anglès colonial (Jamaica) i l’empatia que suscita la protagonista, en contrast amb els personatges despòtics, com John, que vol ser missioner.

    L’Enriqueta Olivar, que demanà un exemplar amb lletra més gran, trobà que la traducció de Jordi Arbonès no tenia la mateixa gràcia que la de M.Dolors Ventós. Destaca la personalitat de Jane Eyre, una dona lliure, independent, inconformista, i cita un passatge en concret on es queixa que els homes, “els nostres germans de vida”, se’n riuen de les dones que volen fer el mateix que ells: sortir de casa, aprendre…També parla de la mort de Helen Burns, que la va fer emocionar.

    Mª José Fonollosa l’ha trobada una obra molt interessant: els personatges, les descripcions de les cases, el paisatge…També en destaca els diàlegs, d’una gran naturalitat. Troba, però, que Jane Eyre hauria pogut tenir un destí millor que el sr. Rochester, un home més gran que ella, antipàtic i, ara, cec i tolit. La majoria de lectores, però, troba que justament perquè n’està enamorada no el pot deixar, ara que la necessita.

    L’Anna Mª Montané el troba un llibre molt humà, que destaca els sentiments, els valors i l’amistat. Destaca també el recurs d’adreçar-se a un “tu, lector”, que tot d’una t’apropa a la història. Considera que és un llibre que trenca motllos, i que té moments molt emocionants, com el cant a la fe i les descripcions poètiques.

    La Carme Lavall explica que va llegir aquest llibre als 15-16 anys, i que en recordava sobre tot la història d’amor i el patiment a l’internat. Ara, però, n’ha valorat també el retrat d’una dona independent, que sap fugir fins i tot del destí còmode que li oferia el sr. Rochester, perquè ella en el fons sap que no estava bé fer veure que es casava amb un home ja casat. Jane Eyre dóna amor a tothom: a la seva amiga malalta, Helen Burns, que conforta quan està a punt de morir-se; a la sra. Fairfanks, a la nena Adèle i també al sr. Rochester, fins i tot quan perd la vista i un braç.

    janeeyre_cartellM Teresa Ventosa troba que potser el final de Jane Eyre és massa llarg i dramàtic, sobre tot l’episodi en què Jane es refugia a casa d’en John, el futur missioner. Li agrada l’episodi de la dona boja, que crea intriga, i també el moment en què el sr. Rochester es disfressa de bruixa per endevinar els sentiments de Jane.

    Mercè Porta explica que Jane Eyre és una de les seves obres de referència. L’ha llegida vàries vegades, l’ha vista per televisió i està a punt d’anar-la a veure al teatre. Li agrada molt aquesta història sobre com una dona òrfena, pobra i insubmissa pot sobrevire i reeixir en l’Anglaterra victoriana, gràcies a la formació, la fe en si mateixa i la fidelitat als valors. Remarca els contrastos entre Jane, fràgil i petita, i Edward Rochester, abrupte i desagradable, però molt sensible; la serenor de Jane i la impulsivitat d’Edward. Destaca la capacitat de descriure els paisatges sota el fred i la pluja, la influència en els personatges segons l’hora del dia, i en general la resumeix com una novel·la feminista, trencadora, plena de crítica social, encara que tingui deixos de novel·la romàntica i fins i tot gòtica.

    Evelia Casado troba que aquesta novel·la reflecteix molt bé l’època, i en fa una anàlisi molt completa, des dels contrastos entre l’adolescència de Jane Eyre i els seus cosins de part de pare, a la casa on l’acullen (problemàtiques de Georgia i John, tots dos mimats), fins a l’orfenat on va a parar, com qui diu, “del foc a les brases”, encara que troba una professora que la comprèn i l’ajuda, Mrs. Temple. Destaca també la hipocresia que exhibeixen personatges com el director de l’orfenat de Lowood, el sr. Brocklehurst, que no torna a acostar-s’hi des que s’inicia l’epidèmia de tifus que acaba amb la meitat de les alumnes, mentre que Mrs. Temple, valenta, té a la seva habitació la Helen Burns, malalta de tuberculosi. Finalment, des que troba Mr. Rochester tot “topant” amb ell, Jane Eyre coneixerà l’amor que la durà a salvar-lo, la nit de l’incendi, a ser la seva dona de confiança i finalment, després de múltiples obstacles, a ser la seva muller.

    crisalideRosa Llop expressa que, d’acord amb tot el que ja s’ha dit, a ella també li ha agradat molt, i pel que fa a les descripcions i paisatges, sembla que visquessis allí.

    L’Ana Jiménez destaca el retrat de la Jane Eyre com d’un personatge excepcional, ja que, essent dona, lletja i pobra, aconsegueix mantenir els seus valors i ser independent. Fins i tot al final, quan Rochester li demana que renunciï als seus principis, ella no hi cau i emprèn una dramàtica fugida, on va a parar a casa d’un cosí germà fanàtic. Però després, quan rep l’herència de l’oncle de Jamaica per a ella sola i decideix de repartir-la, la reconciliació amb les cosines i el cosí esdevé un fet.

    MªJesús Alonso explica que l’havia llegida de jove, sobre tot la part romàntica, i que també ara l’ha valorada d’una manera diferent: un personatge complex, entre la ironia i la sinceritat, que lluita per la llibertat i té una gran capacitat de transmetre. Tots els personatges són importants, i, al capdavall, ens fan reflexionar sobre què és el que val, a la vida: no pas les riqueses o la carrera, sinó la cultura, l’amor i els valors.

    Rosa Raventós hi coincideix, diu que li ha agradat molt; la Soledad Marsal ha trobat que té molta força. Gemma Capdet i Dolors Juan, que no han pogut venir per problemes de salut, també ens han fet saber que l’han llegida i que la consideren una obra clau.

    I ens acomiadem fins al 5 d’abril, on tornarem al segle XX de la mà d’una Premi Nobel de Literatura, la canadenca Alice Munro.

    L’AUTORA
    Charlotte Brontë

    Charlotte Brontë (Thornton, 21 d’abril de 1816-Haworth, 31 de març de 1855) fou una novel·lista i poeta anglesa i la més gran de les tres germanes Brontë. La seva novel·la més coneguda és Jane Eyre. La rígida disciplina imposada pel seu pare, un pastor anglicà, i la prematura mort de la seva mare i de dues de les seves germanes van perfilar la narrativa d’aquestes escriptores: Emily (1818), autora de la cèlebre Cims borrascosos (1847), Anne (1820), autora de La llogatera de Wildfell Hall, i especialment Charlotte (1816), dominada per la sensibilitat i la fantasia romàntiques.

    La publicació de Jane Eyre (1847), que va tenir un gran èxit, va consagrar Charlotte com a escriptora després que la seva primera novel·la, The professor, publicada pòstumament el 1856, fos rebutjada per diversos editors. hermanas_bronte_mujerdespuesdelos40Altres obres d’aquesta escriptora són Shirley (1849) i Villette (1853).

    Les tres germanes Brontë publicaven els seus poemes i novel·les, en un inici, anònimament sota noms masculins, però els seus contes van atraure ràpidament l’atenció, no sempre per a bones crítiques. Tanmateix, només Charlotte, amb Jane Eyre, aconseguí tenir èxit. Aviat van començar a escriure plegades històries més elaborades, influenciades per un pare culte i la confrontació entre germanes i mare. Els tràgics destins personals, així com la seva precocitat, van contribuir enormement a la seva reputació i, per extensió, a la dels seus familiars més propers. Després de la seva desaparició, i fins i tot durant la vida del seu pare, va aparèixer un culte que s’estén més enllà d’Anglaterra. La seva llar, la casa parroquial d’Haworth, s’ha transformat en un museu que s’ha convertit en lloc de pelegrinatge, acollint cada any centenes de milers de visitants d’arreu del món.

    L’OBRA
    Jane Eyre

    Jane Eyre és la primera novel·la publicada per Charlotte Brontë. Fou publicada per primera vegada el 16 d’octubre de 1847.

    portada Jane EyreExplica la història d’una jove que ha de lluitar per sobreviure i trobar la seva posterior realització sense ajuda de diners, família ni privilegi de classe, un argument que tornarem a trobar a la seva novel·la Villette (1853). L’òrfena Jane està atrapada entre dos impulsos, amb freqüència contradictoris. Per un costat, és estoica, modesta i abnegada; per l’altre, és una persona apassionada, independent, disconforme i rebel davant la injustícia que sembla trobar per tot arreu.

    De nena, Jane Eyre pateix primer com a pupil·la de la seva tia, la rica senyora Reed i la seva abusiva família, i després sota el règim cruel i opressiu de l’escola Lowood, on finalment l’envia la tia. Com a jove institutriu de Thorfield Hall, les qüestions de classe frustren el seu camí cap al veritable amor amb el senyor Rochester, amb qui ha forjat una profunda relació mentre cuida de la seva filla il·legítima. No obstant això, la classe no és la principal barrera a la seva unió –i en qualsevol cas, els dos personatges menyspreen els seus dictats-, sinó el fet que ell ja tingui una esposa, encara que sigui una infame boja, tancada a les golfes (la criolla Bertha Mason, de Jamaica). La situació de Bertha s’ha vist com a contrapunt de la de Jane, a més de plantejar preguntes sobre la representació de les dones en les novel·les del segle XIX. Nombroses coincidències i desitjos complerts porten finalment a la resolució del romàntic argument central, però Jane Eyre segueix a favor de les dones intel·ligents i amb aspiracions en el context asfixiant i patriarcal de la Gran Bretanya victoriana.

    Una de les darreres adaptacions cinematogràfiques de l’obra de Charlotte Brontë:

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’ imprescindible és viure

    stuffEl punt de partida del documental My Stuff és la idea de que els diners no donen la felicitat, i per tant tenir moltes coses materials, tampoc. La prova més evident és Petri que amb tot el seu patrimoni deuria ser, inconfusiblement, una de les persones més felices del món. És per aquest motiu, en la cerca del seu veritable benestar, decideix experimentar amb ell mateix despullant-se de totes les seves pertinences, guardant-les en un traster al qual es concedeix anar a buscar cada dia a màxim un article que li sigui indispensable per seguir gaudint de la seva nova vida, però podrà ser feliç? Aquest és el gran interrogant d’una aventura què només acaba de començar.

    El primer dia, en ple hivern, és normal que esculli un abric. El segon, unes sabates. El tercer decidirà segons l’experiència viscuda el dia anterior. Quan decideix que necessita un matalàs, al matí següent sí que pot afirmar que és completament feliç. Poc a poc, s’adonarà juntament amb l’espectador, que poc s’aprecien les coses més simples quan les tenim i com es troben a faltar quan són veritablement necessàries. La experiència conduirà al protagonista a trobar moltes persones que abans no podia o volia veure, però ara s’han convertit en més que necessàries. El tema és que Petri, i tot nosaltres, hem de saber prioritzar allò important de la vida, ni més ni menys que les relacions humanes.

    totores

    My Stuff. Lo imprescindible para vivir és un experiment d’un episodi de crisi social i personal que, amb un llenguatge fílmic proper a la comèdia però amb el rigor del documental, es planteja el valor de tot allò que podem acumular en un habitatge i que no obstant això estant mancats de diners no li sabem apreciar el seu valor. Petri Lukkainen es posa al capdavant del seu propi documental per reflexionar sobre el que veritablement necessita una persona per subsistir, però sobretot per donar-se compte que el valor de les nostres possessions materials no són els que determinen la nostra felicitat ni tampoc ens són imprescindibles. La seva proposta va més enllà d’una filmació ja que en ella es respira una bona dosi de compromís social. Per això el seu documental qüestiona a l’espectador sobre el valor del material enfront de la felicitat inherent als valors humans.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »