Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Divertir-se a l’aire lliure

aventurasairelibreHi ha infinitat de suggerències per a explorar la natura i gaudir d’ella, existeixen molts indrets per visitar així com moltes coses a veure quan es decideix realitza una sortida, ja sigui a la platja, a un bosc, o en un parc. Aventuras al aire libre està farcit d’idees originals per sortir d’excursió amb l’arribada del bon temps i aprendre a observar detingudament la natura mentre es realitza una activitat, ja que l’entorn natural sempre ofereix coses per veure, activitats per realitzar o indrets inexplorats. Però sempre caldrà d’anar acompanyat d’una persona adulta que conegui l’indret i pugui aconsellar com fer l’activitat diària que s’hagi escollit.

Entre els àmbits que es poden escollir es troba la vora del mar amb un munt d’activitats per fer al costat de la platja, una d’elles pot ser amagar un regal i cercar el tresor, o simplement descobrir quan l’aigua del mar es recull quines meravelles en forma de conxes marines, crancs o d’altres senyals que s’han deixat a la sorra. Els participants podran divertir-se jugant a la platja i també aprendre moltes coses sobre el fons marí i els habitats del mar. En canvi, si el nostre indret és la muntanya es poden fer molts jocs a la ribera del riu o d’un llac amb les plantes i els animals que viuen al seu voltant, també activitats dinàmiques com la construcció d’una balsa petita o fins i tot una xarxa per trobar els éssers que s’amaguen a dins del riu.

cerdanyaLa interacció amb els petits animals és fa a l’aire lliure, però també és possible fer altres tipus d’activitats a prop de casa, en el parc de la teva ciutat, simplement agafant sorra i portar-la a casa per descobrir quines petits insectes passegen durant la nit mentre es dorm a través de les petjades que deixaran en el sorral que tinguem fet. El jardí pot ser una zona molt especial per descobrir els insectes que ajuden a les plantes a créixer o aprendre a fer créixer les nostres plantes a partir d’un petit hort però caldrà anar amb compte amb les flors i les abelles

Una de les sortides més divertides és al bosc per observar les diferents aus que l’habiten i decidir en quin joc deixarem materials per construir nius, un espai per a menjar, o la construcció d’un petit bany per a ocells on puguin veure aigua o remullar-se. També podem convertir-nos en detectius verds que sàpiguen identificar les fulles dels arbres, els seus fruits, o les madrigueres dels troncs a on els petits animals deixen el seu rastre en la escorça de l’arbre. Finalment, si toca un dia tapat sempre quedarà l’opció de jugar amb els núvols per observar les seves formes i poder endevinar de quin animal o de quin objecte es tracta. La qüestió serà divertir-se aprenent tot allò que ens aporta el món natural i els seus habitants respectant sempre el seu entorn. La primavera i l’estiu són la millor època per realitzar una sortida aventurera a l’aire lliure.

SONY DSC

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Una passió desbordada

passioL’estudiant Emily Dickinson no encaixa en el rigor de Mount Holyoke, un seminari laic per a senyoretes, el més semblant a una universitat femenina a mitjans del segle XIX, i no triga a ser rescatada per la seva família. Les primeres escenes de la pel·lícula Historia de una pasión anticipa l’actitud poc ortodoxa d’aquesta poeta que no es va adaptar al que el seu època esperava d’una dona. Però alhora també anuncia l’aïllament al qual es condemna en part per voluntat pròpia Dickinson, que va defugir tota la seva vida les formes més tradicionals de socialització per a recloure en la seguretat de la llar familiar. La mansió en què va viure serveix com escenari per a descobrir el retrat d’una dona gens convencional de la qual es coneix molt poc, entre les conegudes hi ha la del seu naixement l’any 1830, també se sap que va ser considerada una nena amb talent, però un trauma emocional la va obligar a deixar els estudis. A partir d’aquest moment, es va retirar de la societat i va començar a escriure poemes.

terencedaviesEl director Terence Davies presenta a una escriptora conscient del seu talent i ansiosa de produir literatura poètica, tot i que en aquells temps les dones no es veiessin encoratjades a explorar les seves habilitats artístiques. La seva història s’inicia en la seva joventut, des del moment en què abandona la seva formació als disset anys, en una deserció que si bé es presenta com a producte d’un trauma emocional religiós, en la vida real sembla que va succeir a causa d’una malaltia. Segurament, l’incident va ser utilitzat pel director per mostrar, des del primer instant, l’esperit inconformista que va dominar tota l’existència de l’escriptora, i que li va fer qüestionar-se el credo calvinista dels seus familiars i amistats, des dels seus més personals enigmes, dubtes i contradiccions.

Emily Dickinson, és una de les poetesses nord-americanes amb major reconeixement, però va ser ignorada durant dècades tot i haver deixat escrits més de mil set cents poemes, aconseguint publicar, en tota la seva existència, tot just set d’ells. És retratada cinematogràficament com una persona íntegra, amb uns valors, que, encara que sembli contradictoris, s’exhibeixen al mateix temps, bellugadissos, però indestructibles. Tot això deixa a l’espectador la imatge d’una dona transformada per la intransigència, tret que marcarà inexorablement el caràcter de la protagonista, brillantment encarnada per l’actriu Cynthia Nixon, que aconsegueix desprendre una interpretació amb intel·ligència, determinació, ansietat i turment sobre el significat de déu, la mort i l’eternitat que marca la seva pròpia existència.

Terence Davis i Emily Dickinson

DVD

Historia de una pasión

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La dansa de la gavina, Andrea Camilleri

BANNER-560

Andrea Camilleri, l’autor

Andrea Camilleri va néixer el 1925 a Porto Empedocle, província d’Agrigent, Sicília.

Andrea_Camilleri_2L’any 1944 s’inscriu a la Facultat de Lletres però no finalitza els seus estudis. Comença a publicar contes i poesies i s’afilia al Partit Comunista.

Entre 1948 i 50 estudia direcció teatral a l’Acadèmia d’Art Dramàtic Silvio d’Amico i comença a treballar com a director, principalment d’obres de Luigi Pirandello i Samuel Beckett. El 1958 comença a ensenyar al Centre Experimental de Cinematografia de Roma. Durant diversos anys va treballar en diverses produccions de la RAI, ocupant-se tant de tasques de guió com de direcció.

Les seves primeres novel·les van passar sense pena ni glòria. El 1978 publica El curs de les coses i resulta un fracàs absolut. Leonardo Sciascia l’anima a continuar, i el 1980 publica El fil de fum, on ambienta l’acció per primera vegada a la localitat portuària (i fictícia) de Vigata.

A la dècada dels 90 va recollir el seu primer èxit literari gràcies a La Temporada de Caça (1992), un èxit prorrogat amb la seva sèrie dedicada a l’inspector Salvo Montalbano. Aquest personatge és un homenatge a Manuel Vázquez Montalbán, creador d’un altre cèlebre detectiu Pepe Carvalho.

camilleri-montlabán1

Actualment viu a Roma. Està casat des de 1957 amb Rosetta Dello Siesto, té 3 filles i 4 néts.

El 2013 va ser guardonat amb el IX Premi Pepe Carvalho.

 
La dansa de la gavina, el llibre

La dansa de la gavina és el 22 lliurament de les aventures del comissari Salvo Montalbano qui, entrat en la cinquantena, viu cada dia més angoixat pels efectes de l’edat i el desencant.

dansa de la gavinaL’insomni l’ha tornat a treure del llit. A l’alba, amb una tassa de cafè a la mà, surt a la terrassa per contemplar el mar i assisteix a un solitari i lúgubre espectacle: a la sorra, una gavina malalta, o potser ferida, sembla executar una estranya coreografia abans de caure fulminada, com si la vida es resistís a abandonar el seu cos per sempre.

La imatge suscita en el comissari els mateixos sentiments fúnebres i insidiosos que en els últims temps han enterbolit la seva ment, i li sembla una mena de premonició. I ho és.

Logo_Oliva NegraLes vacances que Montalbano tenia previst gaudir al costat de Livia es frustren quan Fazio, la inestimable mà dreta del comissari, senzillament desapareix del mapa. No ha tornat a casa, el seu telèfon és en línia i només se sap que anava a trobar-se amb algú al port. Els seus companys es temen el pitjor, i la visió del seu estimat Fazio ferit, o potser mort, mortifica a Montalbano de tal manera que no repararà en esforços per trobar-lo.

En un altre subtil toc d’humor del seu genial creador, els esdeveniments de la dansa de la gavina transcorren prop del lloc on s’està rodant un episodi de la famosa telesèrie sobre Montalbano. Per descomptat, el comissari evita a tota costa creuar-se amb l’actor que l’interpreta, que és molt més jove i atractiu, encara que difícilment tan irresistible per a les dones com ell.

Camilleri_MontalbanPer saber-ne més

 
4 de maig, la tertúlia

La dansa de la gavina de l’escriptor Andrea Camilleri ha estat el títol escollit per acomiadar-nos del club L’Oliva Negra aquest curs 2016-2017.

Estatua-de-Montalbano-en-Porto-Empedocle2I ha estat una bona elecció si ens atenem a la unanimitat de les puntuacions:

Antònia, 8; Esther, 9; Joan, 8; Evelia, 8; Joana, 8.5; Dolors, 7; Josefa, 8; Inés Luz, 7; Julio, 5; Carme, 7; Soledad, 8; Pilar, 8; Fernanda, 8; Victoria, 9; Montserrat, 8; José Antonio, 8; Carme, 8; Olga, 8; Eulàlia, 7.

És a dir, que és una obra que ha agradat molt, tant pel que fa a l’escriptura d’Andrea Camilleri de qui s’ha assenyalat que se li nota l’ofici de guionista ja que la novel·la es visualitza fàcilment, i també per l’abundància de diàlegs i l’excel·lent descripció dels diferents personatges, tot i que els girs de la trama han fet trontollar el seguiment de la trama a uns pocs clubaires.

Han destacat el gest de complicitat cervantí en esmentar que a l’illa s’està rodant una sèrie de televisió que té l’inspector com a protagonista, i de la qual el propi Montalbano és sabedor, com D. Quixot se sap protagonista de la publicació d’una primera part de les seves aventures. I sobretot els ha impressionat la magnífica descripció de l’escena de la casa on s’ha produït el crim.

casa montalbanoSobre el protagonista, Salvo Montalbano han destacat la humanitat del personatge i la fidelitat cap als seus companys, un grup divers i amb unes personalitats molt marcades que l’inspector respecta fins al límit, per exemple amb l’estrambòtic Catarella que el porta de corcoll amb les seves explicacions. I els clubaires han trobat sensacional el recurs dels diàlegs, o més aviat discussions, de Montalbano amb el seu alter ego Montalbano 2.

Bé, i en finalitzar la sessió ens vam permetre una estona d’esbarjo i bon humor, que tot no ha de ser tan negre, i vam gaudir d’un bon berenar i d’un brindis amb cava per aquestes bones estones que hem passat i per les que passarem, segur, el proper curs.

IMG-20170505-WA0001

Fins aviat!!!

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

No hi ha comentaris

La felicitat després de l’ordre. Marie Kondo

Com es plega la roba? Com ho puc fer per aprofitar l’espai que tinc? Són preguntes que ens hem fet més d’una vegada i que no han tingut una resposta pràctica adequada.
 
la-felicitat-despres-de-l-ordre-747 Després de ‘La màgia de l’ordre’, publicat en català l’any 2015, l’any passat, Marie Kondo, segueix amb el llibre ‘La felicitat després de l’ordre’, on fa una lliçó magistral il·lustrada sobre l’art d’organitzar i d’endreçar amb la particularitat que s’aprèn a destriar aquelles coses que ens aporten felicitat i aquelles que no.
‘La veritable tragèdia és viure tota una vida sense res que et doni alegria, i sense ni tan sols saber-ho. Des del mateix moment que has enllestit l’endreça, pots començar a afegir al·licients a casa teva i a la teva vida.
Només necessites dues habilitats per posar ordre a casa: la de conservar allò que et produeix joia, i desfer-te de la resta, i la de decidir on desar cada cosa que hagis escollit, i tornar-la sempre al seu lloc. El que importa a l’hora d’endreçar no és pas decidir què llençar, sinó més aviat què conservar a la vida. Espero que la màgia de l’ordre t’ajudi a crear un futur feliç i lluminós.’

 
Les sis normes bàsiques de l’ordre del Mètode KonMari són: marie-kondo-interview
 
1. Compromet-te a endreçar
2. Imagina un estil de vida ideal
3. Per començar, acaba de descartar
4. Endreça per categoria i no per ubicació
5. Segueix l’ordre correcte
6. Demana’t si et dóna alegria
 
Els consells magistrals de KonMari:
 
1. Perfecciona la sensibilitat de l’alegria: ‘Endreçar ordena la ment, netejar la purifica’
2. Com omplir casa teva d’alegria: ‘Només hi ha dues opcions: o t’ho quedes o te’n desprens. I si t’ho has de quedar, ho hauràs de cuidar’
3. Tot allò que has de saber per desar amb alegria: ‘Un cop descartat tot excepte les coses que t’estimes, saps que tens tot allò que et cal per ser feliç’
 
Enciclopèdia de l’ordre
 
1. Endreça la roba: camises, samarretes, camisoles, jerseis, pantalons llargs i curts, vestits i faldilles, mitjons, mitges, roba interior…detalle-de-cajon-metodo-marie-kondo_671x664_2293e336
2. Endreça els llibres: col·leccionables, gran format…
3. Endreça els papers: materials d’estudi, extractes bancaris, garanties, manuals, retalls…
4. Endreça dels komono: CD, DVD, objectes d’escriptori, maquillatge, medecines…
5. Endreça d’objectes sentimentals: records escolars, de vells amors, creacions dels fills, testimonis vitals, correspondència, fotos…
 
Màgia transformadora
 
1. Una llar plena d’alegria: rebedor, menjador, cuina, bany, domitori…
2. Els canvis en acabar: ‘Quan endreces, guanyes una mica de confiança. Comences a creure en el futur. Les coses comencen a fluir més. La gent que coneixes canvia. Passen coses inesperades i positives. Els canvis s’acceleren. I comences a gaudir de la vida.’
 
‘Quan realment hagis acabat d’endreçar, sabràs què vols o què necessites fer sí o sí a continuació, de manera que no tindràs temps per perdre queixant-te dels altres’
 
Si voleu veure un tastet del llibre, podeu clicar aquí i, també, podeu veure els exemplars que tenim a les biblioteques vng.
 
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Llámame Méndez. Victoria González Torralba

torralbaA la Barcelona de postguerra una jove esdevé brutalment assassinada a la muntanya de Montjuïc, i no serà l’última víctima d’un cruel assassí que es mou pels carrers del Districte Cinquè i el Poble-sec. L’escriptora barcelonesa Victòria González Torralba reprèn les aventures del comissari Méndez, el personatge creat pel seu pare, Francisco González Ledesma, en la qual s’explica l’origen del cinisme i de la preocupació social del policia barceloní fent un pas enrere en el temps respecte a la primera obra literària. En aquests moments el jove Méndez li queden bastants anys per convertir-se en policia però s’esforçarà juntament amb un turmentat comissari falangista en atrapar l’assassí tot i que tingui que passar per enfrontaments indesitjats.

logo blog genere negre_AMB LLETRESFrancisco González Ledesma feia caure al seu personatge abatut pels trets d’una pistola. Tot i que no queda clar si finalment mor, la seva filla aclareix que no hi haurà resurrecció miraculosa del personatge i és aquest el motiu principal de la trama per situar-se en l’adolescència del personatge, mentre va descobrint que les aparences enganyen, que la gent que ell creu que coneixia molt pot ser molt diferent del que pensava inicialment. Per a l’escriptora, tornar al personatge de Méndez ha estat una cosa gairebé natural, atès que ja va ajudar al seu pare amb el final de l’última novel·la protagonitzada per aquest policia tan insubornable com negat per a les noves tecnologies.

Primeres pàgines llamamemendez

Els acompanyants en aquesta nova investigació, es troba amb les dues persones que més influiran en el seu caràcter i les decisions que prengui en el futur sobre la seva vida, són el comissari Castañeda , un veterà de la Divisió Blava, que hauria d’estar amb els guanyadors però desencantat, un falangista a qui no li agrada Franco, i que quan torna de la seva missió a Rússia es troba una Espanya molt diferent a quan va marxar; i el tutor de Méndez, Raimundo González, un mestre republicà, que és un perdedor de manual, amb uns grans ideals als quals ha hagut de renunciar.

Méndez, como Carvalho, tambien vuelve

Llibres

  • Llámame Méndez
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Història d’un ostatge

    Ser ostatge és pitjor que estar a la presó. A la presó, saps per què ets allà i en quina data sortiràs. Quan ets ostatge, ni tan sols tens aquestes referències. No tens res. Christophe André.

    escaparChristophe André, membre d’una ONG mèdica a la regió del Caucas, és segrestat en Txetxenia durant la seva primera missió humanitària, des de aleshores passa els dies tancat en una habitació buida, tirat sobre un llardós matalàs i encadenat a un radiador. Ni tan sols arriba a tenir síndrome d’Estocolm, ja que amb prou feines té tracte amb els seus segrestadors, als qui només veu un parell de vegades al dia i que en no parlar el seu idioma impedeix establir qualsevol tipus de relació. El dibuixant francès Guy Delisle autor de Pynogyang, Shenzhen, Crónicas birmanas i Crónicas de Jerúsalen, decideix en aquesta història gràfica fer una narració en primera persona, a força de monòlegs interiors, per transmetre’ns les sensacions, dubtes, temors, paranoies i somnis del sofert protagonista. Després nombroses trobades amb la víctima en la vida real, Guy Delisle decideix explicar la punyent experiència del captiveri que va viure Christophe i de quina forma va passar tots aquells cent onze dies en mans dels seus segrestadors.

    guy-delisle

    Tot i la cruesa de la trama, els dibuixos de Delisle no estan carregats d’odi ni de reflexions polítiques; es centra en el que li passa al captiu, no posa l’ull a criticar o fer entendre les motivacions dels seus segrestadors. De fet, fins a cert punt, en algun moment, la seva pobresa i el món criminal en la que es veuen forçats a viure podria arribar a explicar semblants comportaments. Es mostra també la cara interna dels segrestadors, però els reflecteix complexos, humans, sense banalitzar-los evidentment, però tampoc els demonitza com es podria imaginar. La pèrdua de vida que suposa viure-la en el mateix forat, privat de llibertat es reflecteix en un dibuix cada vegada més concret, sense escenes melodramàtiques, tan sols un evident però exasperant pas del temps. I amb ell, l’angoixa autèntica, la de la incertesa, que fa efecte en qualsevol cervell, que aniquila la voluntat de qualsevol esperança.

    La cárcel de las viñetas

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La moda en perspectiva històrica

    hmodaLes formes, els detalls i els colors del vestit reflecteixen, primer de tot, les peculiaritats ideològiques dels pobles i estan lligats a les conductes que expressen la societat en què es viu. La seva contribució al mirall d’una època és indubtable i és en essència la característica principal de la mentalitat al llarg del temps. La recerca de l’elegància, forma expressiva lligada a la millora permanent del propi aspecte, es remunta al principi dels temps i a Historia de la moda. Desde la prehistoria hasta nuestros días és pretén narrar l’evolució del vestit i dels complements i accessoris al llarg dels segles a través de les preferències socials, consideracions religiosos, aspectes psicològics i econòmics, o conceptes estilístics.

    Es important remarcar, per entendre l’essència de la moda i el sentit de l’argumentació que proposa Stefanella Sposito, la impossibilitat de separar la vestimenta de les circumstàncies històriques ja que la moda es manifesta permanentment com una representació clara i directa dels esdeveniments i sovint extremadament condicionada als mateixos. A través de les tendències socials es reafirmen valors morals com l’opulència, l’ostentació, la modèstia, l’austeritat, el poder adquisitiu, el conformisme, o la simple provocació en què la forma personal de vestir-se o portar una peça seran totalment decisives pel que fa a la imatge individual que es projecta a l’exterior. Tot plegat es converteix en un simple joc ambigu entre l’aparença i el que realment l’individu és.

    modaxxEl recorregut històric és ampli i extens, s’inicia en els pobles de l’antiguitat des de la pre-història fins a Grècia, passant pel poble assiri, babiloni, fenicis, hitites o sumeris. L’imperi de Roma com a civilització que va adopta el patrimoni cultural grec dona mostres d’un poble cosmopolita que va desenvolupar la moda antiga fins a la cura del cos molt acurada per part de les dones romanes.
     
    El recorregut segueix per l’Edat Mitjana, a on van destacar els carolingis, per arribar a les excentricitats de l’extrem i pròxim orient a on destaca el vestuari de la remota Xina. La moda va seguir el seu curs a través dels posteriors segles, destacant el Barroc i el Romanticisme, fins fer un anàlisi acurat del segle XX i com van influir les diverses circumstàncies històriques, per finalment arribar al tercer mil·lenni a on la moda continua el seu camí inexorable fins al final dels nostres dies.
     
     
    Llibres

  • Historia de la moda. Desde Egipto hasta nuestros días
  • Historia de la moda: desde la Pre-historia hasta nuestros días
  • DVD

  • Historia de la moda
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Los ritos del agua, Eva Gª Sáenz de Urturi

    Los ritos del agua_Eva G Saenz de UrturiEva García Sáenz de Urturi és diplomada en òptica i optometria i, durant una dècada, va desenvolupar tasques directives en aquest sector. L’any 2012, va irrompre amb força en el sector literari després d’autopublicar La saga de los longevos a Amazon. Dos anys després, va publicar la seva continuació: Los hijos de Adán, a més a més de la novel·la històrica Pasaje a Tahití.

    L’any passat, encetava una trilogia de novel·la negra que amb el seu primer volum ha estat tot un èxit de crítica i públic. Es tracta de El silencio de la ciudad blanca, ambientada a la Vitòria natal de l’autora i que té com a protagonista el jove inspector Unai López de Ayala, conegut pel sobrenom de Kraken. En El silencio de la ciudad blanca, Kraken, expert en perfils criminals s’encarregarà de la investigació d’un seguit de crims terribles que durant l’estiu de 2016 tindran lloc a la capital alavesa. El patró dels crims recorda molt a la manera d’actuar d’un altre assassí: un reconegut arqueòleg que fa vint va ser empresonat i que, tot just ara, és a punt de sortir de la presó amb un permís. El modus operandi dels nous crims és molt semblant al dels assassinats que van tenir lloc fa dues dècades, però si alguna cosa està clara és que el culpable n’ha de ser un altre.

    el-silencio-de-la-ciudad-blanca_rodonaPrimeres pàgines.

    Book trailer de El silencio de la ciudad blanca:

    L’esperada segona part de la Trilogia de la Ciudad Blanca acaba de publicar-se ara fa pocs dies i aquesta setmana és la novetat de Gènere Negre de la Joan Oliva. Parlem de Los ritos del agua.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESEn aquest segon volum de la trilogia, l’autora ha volgut recuperar el passat celta d’una bona part del nord de la península i la història està ambientada, de nou, a Àlava i també a Cantàbria. Tractant-se de novel·la policíaca, el que l’autora ha recuperat de la civilització celta ha estat un ritual ben negre: La Triple Mort, que consistia a cremar, penjar i, posteriorment, submergir en un calder dones embarassades o homes que havien de ser pares. Després d’haver estat sotmesa a aquest macabre ritual, apareix el cadàver de la primera parella de l’inspector Kraken, que estava embarassada.

    La vida personal d’Unai López de Ayala tornarà a ser protagonista de la novel·la, com ja ho va ser en la primera, no només per la identitat de la víctima, sinó també per la seva relació sentimental amb la sotscomissària Díaz de Salvatierra, que també està esperant un fill i el dubte planeja en relació a la identitat del pare. Un dubte, però, que en aquest cas pot tenir conseqüències ben tràgiques.

    Book trailer de Los ritos del agua:

    Eva Gª Sáenz de Urturi ja treballa en la tercera part de la trilogia i en l’adaptació cinematogràfica de El silencio de la ciudad blanca, els drets de la qual han estat adquirits per Atresmedia i la seva estrena s’espera el 2018.

    Llibres

  • El silencio de la ciudad blanca
  • Los ritos del agua
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Lamia

    Lamia és una figura de la mitologia grecoromana. Antecedent de la vampiressa moderna, era una de tantes amants humanes de Zeus de la qual Hera estava gelosa. Va acabar matant als seus fills i convertint-la en un monstre meitat dona i meitat serp. Les mares gregues la usaven com a home del sac per espantar als nens. Les làmies són també personatges que apareix en el folklore de diverses cultures com ibera, basca, búlgara…. Però jo em quedo amb aquesta grecoromana. Rayco Pulido Rodríguez.

    lamiaA la Barcelona de 1943 l’assassí més sanguinari que ha vist la ciutat camina solt. Maurici Herr Doktor, detectiu privat poc convencional, aparcarà la seva agenda per donar caça al criminal. Per ara els seus clients hauran d’esperar, entre ells, la Laia. Ella te trenta-dos anys i, tot i ser orfe, ara té tot el que sempre ha desitjat, però la seva vida no deixa de ser una mentida. Lamia parla d’una societat al complet de l’Espanya de postguerra instal·lada en les falses aparences, en les enveges soterrades, en els egoismes clamorosos i en els afanys inconfessables.

    La Laia treballa com a redactora en el programa de ràdio preferit per les senyores de l’època, El Consultori d’Elena Bosch, un espai dirigit per membres de l’Església, que busca fomentar els bons costums a través d’adoctrinar les dones en el respecte a seus marits i el sofriment en el matrimoni.
     
    Lamia està protagonitzada per una jove guionista de Ràdio Barcelona que busca al seu marit desaparegut mentre amaga el que sembla ser un grapat de secrets més ben foscos. És aquesta una història a la qual li agrada jugar amb les falses aparences, a través de l’engany permanent i marcada per uns personatges tèrbols i una protagonista tan enigmàtica com aparentment desequilibrada.

    rycopulidoEn el transcurs de les seves vinyetes, a través del dibuix en blanc i negre, es descriu una època sinistra on la dona té un paper gairebé instrumental, un alè de reivindicació feminista recorre tot el còmic, que la condemna a l’ostracisme si gosa desafiar mínimament els seus deures familiars. Un ambient habitat per degenerats, veïnes xafarderes, guardians de la moral diversos, membres eclesiàstics podrits pel seu propi poder, indigents estranys, mitjans de comunicació controlats per l’Església i fins a un detectiu dubtós que no dubta a recórrer a la hipnosi per aconseguir els seus propis objectius.

    El canari Rayco Pulido és un artista sòlid i original, lloat per la crítica i nominat a premis per Nela, candidata a Millor Obra Nacional al Saló del Còmic de Barcelona 2013 i també per Lamia en els premis del Salón del Cómic de Barcelona a la categoría de Millor obra nacional de 2016.

  • Como se hizo Lamia
  • 50 cómics esenciales de 2016
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Mindfulness digital

    mindfulnessdigitalDes del correu electrònic fins als smartphones, i des dels mitjans socials fins a les cerques a Google, les tecnologies digitals han transformat la manera d’aprendre, entretenir-se, socialitzar i treballar en les societats desenvolupades. David M. Levy és professor de l’Escola d’Informació de la Universitat de Washington i comparteix els seus coneixements a Mindfulness digital, novetat a la biblioteca, a partir d’una sèrie d’exercicis dissenyats per ajudar a observar i reflexionar sobre la utilització de la infinitat d’eines que es poden trobar a la Xarxa.

    En la vida quotidiana, la màgia del mindfulness ja s’utilitza en moltes vessants com eina del benestar, a partir de la tècnica de centrar-se en el present, identificar-se menys amb els pensaments, ser més feliç, acabar amb la falta de desig sexual, rendir més en el treball, millorar la sociabilitat, o donar-li un cop de porta a l’ansietat.

    Primeres pàgines mindfulnessdigital

    David M. Levy, que ha viscut sempre a cavall entre el món ràpid de l’alta tecnologia i el món lent de la contemplació, ofereix una oportuna guia per estar més re-laxats, atents i emocionalment equilibrats mentre s’està connectat. Com a conseqüència d’un profund estudi s’ha obtingut la certesa que es pot combinar els dos modes de viure i treballar, i es necessitarà fer-ho per a la utilització de noves tecnologies però de forma saludable i eficaç. La clau radicarà en l’educació i l’entreteniment dels individus a partir de la creació de l’espai i el temps per observar i reflexionar sobre les formes d’utilitzar les eines digitals, avaluant els efectes que produeixen en els diferents usuaris.

  • Mindfulness, ¿ciència o márketing?
  • Mindfullness familiar
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »