Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Historia de la música Pop. Del gramófono a la beatlemanía. Peter Doggett

peter-doggett-16-02-18 Una de les novetats d’aquesta setmana dedicada a la música és el llibre de Peter Doggett ‘Historia de la música POP. Del gramófono a la beatlemanía’.
 
Peter Doggett ens arriba amb el seu darrer treball i que ha estat traduït al castellà per Ismael Belda. El que trobarem en aquest llibre és una introducció en la relació que hi ha entre la tecnologia i la música. Les innovacions tecnològiques van provocar canvis en l’àmbit de la música popular: la comercialització del micròfon elèctric als anys trenta; la superposició de capes d’àudio amb el conseqüent naixement de l’enregistrament elèctric l’any 1925; l’arribada de l’elepe a la postguerra, que va permetre incloure en un disc únic les obres simfòniques; allargar les imporvisacions dels músics de jazz o configurar les coleccions temàtiques de cançons populars.
 
I per altra banda, trobem la narració de les percepcions de les persones que van viure les noves músiques, en la manera com les van interpretar i en l’entusiasme o el temor que les van generar. Hi veiem, doncs, la música a través dels seus ulls. Així, descobrim que les barreres aixecades des de la perspectiva actual per diferenciar els gèneres musicals del passat només són línies a l’aigua des del punt de vista de l’audiència del seu temps. Un dels temes recurrents del llibre és el rebuig, moltes vegades virulent, que els pares, els polítics, els eclesiàstics i altres figures de l’autoritat van sentir pels estils que captivaren els joves.
És realment la història social i cultural de la música pop.
Peter Doggett
Peter Doggett és un periodista musical britànic i editor d’una revista. Ha escrit abastament sobre els Beatles, però aquí només ha arribat en llengua castellana el llibre que us presentem avui. La resta només es poden trobar en llengua anglesa.
 
Com a historiador situa el pop en el seu context sociopolític i cultural: el blues clàssic durant els anys de la Gran Depressió; la conversió del jazz en banda sonora col·lectiva de l’alliberament de França de l’ocupació nazi.
 
 
 
Imatges molt suggeridores del contingut que podeu trobar dins del llibre:
 

Pop 1 Pop 2 Pop 3

 
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Estimades Zambrano, Mercè Foradada

LA TERTÚLIA
Dimecres 9 de maig

La darrera sessió del Club, el curs d’enguany, ens fa una especial il·lusió perquè ens visita l’autora, Mercè Foradada. Ben coneguda de la casa, el nostre blog de la Joan Oliva, “Fora del prestatge”, juga amb el títol de la seva primera novel·la, “En el prestatge”. És conductora de clubs a la Biblioteca Armand Cardona i a Les Jardineres de Gràcia; fou regidora de Cultura i manté una presència activa en el món editorial, amb 11 llibres publicats, entre novel·les i reculls de contes. “Estimades Zambrano” és una de les seves novel·les més especials, perquè la ficció hi té un paper ben reduït, i tampoc no hi ha cap intromissió de l’autora, si no és en el seu apropament a la filòsofa María Zambrano. crisalideComencem! Avui decidim de canviar el format habitual de roda de comentaris per una sèrie de preguntes a l’autora, ja que la tenim aquí. Ella ens regala un verb: “zambranejar”.

MªJosep Fonollosa li pregunta si els fragments en cursiva que apareixen en el text són escrits per María Zambrano, o bé inventats. La Mercè Foradada ens diu que són textuals, però traduïts del castellà. On no hi ha cursiva, tot és inventat.

MªJosep li comenta que hi ha algunes frases molt encertades. Mercè ens explica que fou a partir d’aquí, d’aquestes frases, que a ella també se li desvetllà la curiositat per aprofundir i conèixer l’obra sencera de María Zambrano, que parla de filosofia, però també de política, d’intuïció, de somnis, i elabora la teoria de la “raó poètica”, segons la qual per interpretar la realitat no n’hi ha prou amb la raó, falta alguna cosa més. La Mercè Foradada va fer seva la frase de Montserrat Roig, quan diu que si no entén una cosa, l’escriu. Ella va decidir, doncs, de fer una novel·la sobre María Zambrano. Va trobar molt material bibliogràfic sobre la seva obra, i molt poc sobre la seva vida. Aleshores va decidir que li calia un torsimany, un personatge que li fes d’intèrpret, de traductora de les idees filosòfiques de María Zambrano per al públic no especialitzat. Aleshores va pensar en la germana, Araceli Zambrano, amb la qual va conviure en l’exili, des del seu retorn de Cuba, a París, Roma i al seu refugi suís del Jura, vora Ginebra, en la granja anomenada “La Pièce”. Araceli patia transtorns psicològics des de l’afusellament del seu company, Manuel Muñoz, alt càrrec republicà, deportat de la presó de La Santé a París fins a l’Espanya de Franco. Una de les seves dèries era envoltar-se de gats: van arribar a tenir-ne 30 o 40, cosa que motivà la seva marxa de Roma.

Mercè Porta li explica a la nostra autora que la seva novel·la li ha permès saber més d’ella; suscita la curiositat a l’entorn de la filòsofa, i ella en va voler llegir “Claros del bosque”, i té ganes de llegir “Delirio y destino”. Maria Josep Fonollosa comenta que és una novel·la àgil, pel seu caràcter epistolar. 1493009123_973918_1493009597_noticia_normalA Dolors Juan li agrada que comenci amb el diari de l’Araceli, i després es completi amb les cartes de la María. En aquestes dues parts, veu que l’autora ens transmet l’amor que es tenen dues germanes. En la 1ª, tracta de l’exili; en la 2ª, ens parla de la seva preocupació per la germana gran, transida d’enyor i de dolor, fins arribar a la vellesa i al deliri. A la Dolors li recorda la seva relació amb la seva germana. Dolors creu que la Mercè Foradada ens ha fet un gran regal literari, on s’exhorta a la valentia, la fortalesa, la voluntat i l’esforç. La Mercè ens recomana un monogràfic de María Zambrano a la revista Ànthropos. Joaquim Vergés també recorda uns articles d’El País, on es comentava que María Zambrano era la “gran desconeguda”, si bé fou deixeble d’Ortega y Gasset, el seu “Don José”.

Mercè Foradada ens llegeix un fragment escollit, una cita de Diotima, la sacerdotessa del Diàleg sobre l’amor, de Plató: “Vaig tenir un somni…Una serp avançava cap a mi…Ànima petita, feble, blanquinosa, que tremola…”. El temor d’enverinar-se es conjura amb la pietat. Aquest sentit de bondat, de pietat, suscita l’empatia. Mercè Foradada ens explica que la seva última novel·la, “Perles cultivades”, s’interroga també sobre la bondat.

Concloem amb un bon nombre més de preguntes i de comentaris, i acabem amb el tradicional pica-pica que compartim amb la Mercè Foradada, la Soledat Marsal, l’Enriqueta Olivar, la Maria Josep Fonollosa, la Teresa Rodríguez, la Dolors Juan, en Quim Vergés, la Mercè Porta, la Paquita Puig, la Pepi Mota i jo mateixa.

I quedem per al 8 de juny, a Sant Pere de Ribes, on farem la Trobada Comarcal de Clubs amb l’autora Jenn Díaz, de qui vam llegir “Mare i filla”.

L’AUTOR
Mercè Foradada

(Barcelona, 1947) és escriptora i professora de català. Autora de llibres de text i materials d’aprenentatge del català, activitat a la que ha dedicat bona part de la seva vida, ha publicat també llibres de ficció, com ara En el prestatge (Premi Don-na 2001), merce foradadael recull de narracions Velles, amb v de vida (2002), la novel·la Centaures (2005), un dels contes del recull Mira’m, contes de vides especials (2009), Vilanovines, de l’arxiu a l’evocació (2010), , Bruixes(Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó 2011) i La casa verda (2013). El 2014 va publicar la col·lecció de relats Com una reina i el 2016 va publicar la seva novel·la Estimades Zambrano. La seva darrera novel·la és Perles cultivades (Ed. Saldonar, 2018).

El 14 de juny de 2013 va visitar l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú com a autora convidada de la Trobada amb els Clubs de Lectura Alt Penedès- Garraf. És conductora de clubs de lectura, entre els quals el de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell. Ha guanyat els premis Don-na (En el prestatge, 2001) i Sebastià Juan Arbó de Sant Carles de la Ràpita (Bruixes, 2011).

L’OBRA
Estimades Zambrano

Estimades Zambrano, de Mercè Foradada, una novel·la epistolar, és fruit d’un enamorament. Més encara, al meu parer de lectora de María Zambrano (1904-1991): és fruit d’una fulguració. Deia Zambrano que la filosofia és pregunta i la resposta és poesia. Aquesta és l’arrel de la filosofia zambraniana: la Raó Poètica, com finalment va acabar quallant com a concepte en la seva obra, tot i que la idea ja es va mostrar ben lluminosa des del principi dels seus treballs, amb l’escriptura del llibre Hacia un saber sobre el alma, publicat el 1934. Aquest text va allunyar María Zambrano del seu mestre, José Ortega y Gasset, que no va rebre gaire bé el salt intel·lectual de la deixebla avançada: Encara no hem arribat aquí i vosté fa un salt, es planta més enllà, li va dir. I ella, segons conta en els seus escrits autobiogràfics, va sentir que don José havia mort… simbòlicament, és clar. Va sentir que s’havia quedat òrfena de mestre, tot i que sempre se sentiria deixebla seva.

descargaMaría Zambrano, la claror de la seva filosofia expressada en forma tan literària –d’aquí ve que a vegades se la titlli d’hermètica– és inspiradora. María Zambrano, el poder de la seva paraula –la paraula alliberada del llenguatge, com deia ella mateixa, tot referint-se a la seva expressió tan plena d’imatges– atrau com la llum. Per aquest motiu no és casualitat que la novel·lista que hi ha en Mercè Foradada hagi volgut acabar el seu relat amb una imatge de la llum. Així és com situa la veu de la filòsofa en l’últim tram de la seva vida, en el tros de camí que l’acosta a la llum definitiva: La llum, el centre de la flama, Ara, vaig cap a ella. Ara és Araceli, la germana estimada de María, que l’ha precedit en el camí cap a la llum última. La vida, doncs, entre dues llums. Entre la llum de l’aurora –María Zambrano va escriure moltes pàgines sobre aquest estadi auroral de la llum com a figura del coneixement, com a símbol de la consciència en el seu despertar– i entre la llum última, l’espiritual, la de l’esplendor de l’ànima en fondre’s en la llum divina.

Una mística, es dirà, d’aquesta filosofia zambraniana. I així és tal com jo l’entenc. I és per aquest motiu, em sembla, per entendre aquesta Raó Poètica, o aquesta paraula poètica que tan sovint s’acosta a la mística (a més de reflexionar sobre el llegat dels filòsofs, Zambrano també va reflexionar, per exemple, sobre Joan de la Creu), que Mercè Foradada ha escrit Estimades Zambrano.

I per escriure el seu text, Foradada ha necessitat dues veus en diàleg (això és també la filosofia: diàleg, segons Plató o el nostre Eugeni d’Ors): la d’Araceli Zambrano, nascuda el 1911, en el temps d’escriure un Diari secret a María, i que aquesta no llegirà fins després de la mort de la germana l’any 1972, i els escrits-resposta que María adreça a Araceli en el que és el seu últim tram de la vida, quan la filòsofa finalment ha retornat a Espanya després de més de quaranta anys d’exili, repartits entre Amèrica i Europa. Escrits dictats, cal dir-ho, ja que la filòsofa, molt envellida i amb xacres, té ja poques forces i gairebé no hi veu. El llibre de Mercè Foradada, Estimades Zambrano, té dues parts, doncs, que són com un mirall l’una de l’altra. Foradada, que ha llegit Zambrano amb profunditat i que s’ha documentat a fons, recrea lliurement la correspondència (de fet, l’inventa) entre les dues germanes, una fraternitat que va més enllà de la sang per convertir-se en una fraternitat també intel·lectual. Araceli, el seu personatge, fa de contrapunt al personatge filosòfic de María. I així es va descabdellant, i entrellaçant, la vida i l’obra de la filòsofa amb la vida i obra de la germana.

Teresa Costa-Gramunt, article publicat a “Núvol

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Tocado y hundido, Lisa Gardner

tocado y hundido Lisa GardnerTocado y hundido, de l’escriptora supervendes nord-americana Lisa Gardner, és la novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva. Un nou cas per a l’agent Tessa Leoni, que vam conèixer com a membre de la policia estatal de Boston en el primer volum de la sèrie: Y yo a ti más. Posteriorment, Gardner publicaria Sin compromiso, el segon volum de la sèrie en què Tessa Leoni s’encarregava d’investigar la desaparació d’una família al complet.

Lisa Gardner va néixer l’any 1972 a Oregon (Estats Units) i, després d’uns anys de joventut en què va treballar en el camp de l’hosteleria, va decidir dedicar-se a jornada completa a l’escriptura. Va començar publicant novel·les romàntiques sota el pseudònim d’Alicia Scott, però ha estat gràcies a les seves sèries de novel·les de suspens i misteri que ha aconseguit fer-se un nom com a autora de thrillers d’èxit. Són conegudes la sèrie protagonitzades per la detectiu D.D. Warren (Sola, n’és la primera); la sèrie protagonitzada pels agents de l’FBI Pierce Quincy i Rainie Conner i la sèrie que protagonitza la detectiu Tessa Leoni.

SÈRIE TESSA LEONI

Si voleu llegir les primeres pàgines, feu clic sobre de les portades

Y yo a ti mas oli desarrollo.indd Sin compromiso_portada tocado y hundido_portada

A Tocado y hundido, Tessa Leoni i el sergent de la Brigada d’Investigació Criminal, Wyatt Foster, hauran de descobrir què hi ha de veritat en el cas que tenen entre mans. Nicole (Nicky) Frank acaba de tenir un greu accident de trànsit. logo blog genere negre_AMB LLETRESEl seu cotxe ha sortit de la carretera i, ferida i sota una intensa pluja, la Nicky ha aconseguit sortir viva del barranc a què ha anat a parar. Té una única preocupació: la seva filla Vero viatjava amb ella, però ha desaparegut. El sergent Foster sap que, en aquests casos, els minuts són determinats així que inicia ràpidament la recerca de la nena. Però la trama fa un gir inesperat quan apareix en Thomas, el marit de la Nicole. Assegura que no tenen cap filla i, per tant, no cal que busquin cap nena perquè no existeix. Què hi ha de cert en la història que explica Nicole Frank? és veritat, com diu el seu marit, que la Nicole ha patit en el darrers mesos d’altres commocions cerebrals?

Ja podeu reservar Tocado y hundido a la biblioteca Joan Oliva!

Llibres

  • Y yo a ti más
  • Sin compromiso
  • Tocado y hundido
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Pinta la festa

    pinta la festa

    subtitol

    DSC_0025Pinta la festa va ser uns dels tallers d’elaboració pròpia utilitzant material reciclat i organitzat pel grup de tallers infantils de la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    L’activitat es va dur a terme a la sala infantil de la biblioteca el mes de juliol, en un dels dies previs a la Festa Major. La manualitat proposada era una rèplica de la Plaça de la Vila, amb el seu característic terra, sobre de la qual hi havia el drac, la mulassa i una parella de gegants.

    A continuació hi podeu veure com fer vosaltres mateixos aquesta manualitat:

    material

    Terra i Façana de la Plaça de la Vila:

    terra plaça vila

  • 1 full de paper blanc DIN-A 4
  • 1 tros de cartró mida DIN-A 4
  • 1 Cartolina blanca
  • Retalls de papers de colors
  • Pega
  •  

    Drac:

    DSC_0082

  • 1 cartró de rotllo de paper higiènic
  • Pintura verda
  • Pega o silicona líquida
  • 1 neteja pipes (per fer la cua)
  • Cartolina blanca (per imprimir la cara, la panxa i els peus)
  • Cartolina verda (per fer les ales)
  •  
     

    Mulassa:

    DSC_0081

  • 1 cartró de rotllo de paper higiènic
  • Pintura negra
  • Pega o silicona líquida
  • 1 neteja pipes (per fer la cua)
  • Cartolina blanca (per imprimir la cara)
  • Un tros de roba vermella (per a la manteta)
  • 1 trosset de xarxa (d’una bossa de taronges, per exemple)
  • 1 picarol
  •  

    Gegant:

    DSC_0079

  • 1 cartró de rotllo de paper higiènic
  • Pintura blava
  • Pega o silicona líquida
  • Cartolina blanca (per imprimir la cara)
  • 1 tros de roba vermella (per a la capa)
  • Guarniments per al vestit
  •  
     

    Geganta:

    DSC_0080

  • 1 cartró de rotllo de paper higiènic
  • Pintura rosa
  • Pega o silicona líquida
  • Cartolina blanca (per imprimir la cara)
  • 1 tros de roba blava (per a la capa)
  • Guarniments per al vestit
  •  
     

    pas a pas

    Terra i Façana de la Plaça de la Vila:

    1. Primer de tot, imprimirem el terra de la Plaça de la Vila sobre un full blanc de mida DIN-A 4. Podeu descarregar-vos el model fent clic aquí.

    logo tallers en famlia-salvavides52. Després, pintarem de color vermell el contorn i enganxarem un tros da cartró (de la mateixa mida que el full) a sota per donar-hi més consistència.

    3. Per fer la façana, només cal agafar una cartolina blanca i dibuixar vosaltres mateixos la façana que més us agradi. Nosaltres vam dibuixar aquesta, que us podeu descarregar aquí. Podeu retallar els balcons i enganxar al darrere papers de colors. Un cop feta la façana, només caldrà enganxar-la en un dels laterals dels terra. Ja teniu acabada aquesta primera part. Passem ara als personatges que col·locarem a la Plaça.

    Drac:

    cara draky con dientes-color1. Començarem pintant el rotllo de paper higiènic de color verd i el deixarem assecar.

    2. Després imprimirem sobre cartolina blanca les plantilles amb la cara, la panxa i els peus del nostre drac. Les pintarem al nostre gust.

    3. Sobre cartolina verda, dibuixarem les ales del drac i les retallarem.

    4. Ara només caldrà enganxar sobre el rotllo de paper higiènic tots els elements dels drac (cara, peus, panxa i ales) i fer un foradet a la part posterior del rotllo per passar-hi el neteja pipes (serà la cua del drac).

    Mulassa:

    cara mulassa color nova1. Un cop pintat el rotllo de paper higiènic de color negre el deixarem assecar. Quan estigui sec i, amb l’ajut d’un pinzell, estendrem cola blanca per tot el rotllo. Hi col·locarem al voltat el tros de xarxa i tornaren a passar cola blanca per sobre. Deixarem assecar.

    2. Imprimirem la plantilla de la cara sobre cartolina blanca i la pintarem al nostre gust. L’enganxarem sobre el rotllo de paper.

    3. Retallarem un tros de roba vermella i l’enganxarem a la part de darrere de la mulassa: serà la seva manteta.

    4. Per acabar, enganxarem el picarol sota la cara i farem un forat darrere per passar-hi el neteja pipes, que serà la cua de la nostra mulassa.

    Gegant:

    cara gegant-3-color1. Pintarem el rotllo de paper de color blau i deixarem assecar.

    2. Imprimirem la cara del gegant sobre cartolina blanca i el pintarem.

    3. Retallarem un tros de roba vermella que farem servir per a la capa del gegant. L’enganxarem a la part de darrere del rotllo de paper. Enganxarem també la cara a la part de davant.

    4. Finalment, podem guarnir el vestit del gegant com més ens agradi.

     
     
    Geganta:

    cara geganta-color1. Per a la geganta vam pintar el rotllo de paper higiènic de color rosa.

    2. El tros de roba que vam fer servir per a la capa era de color blau. Només caldrà que en retalleu un trosset i l’enganxeu darrere.

    3. Imprimirem la cara sobre cartolina blanca i la pintarem.

    4. Per acabar, podeu guarnir el vestit com més us agradi.

    Els nens i nenes que van participar en aquest taller van fer manualitats ben maques:

    DSC_0070 DSC_0039
    DSC_0106 DSC_0102

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Goodbye Berlín

    goodbye berlinLa novel·la Goodbye Berlín, de l’escriptor alemany Wolfgang Herrndorf, es va convertir en tot un bestseller al seu país als pocs mesos de la seva publicació l’any 2010. Com a colofó a aquest éxit de públic, el llibre va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Juvenil a Alemanya l’any 2011. Malauradament, la prematura mort de Herrndorf amb només 48 anys el passat 2013, no ha permès que l’autor fos testimoni de l’adaptació cinematogràfica de la novel·la, que ha arribat de la mà del director alemany, d’origen turc, Fatih Akin. El film Goodbye Berlín continua amb l’èxit del llibre original i va ser reconegut amb el Premi Públic Jove 2017 de l’Acadèmia de Cinema Europeu i aquesta setmana és novetat a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    La pel·lícula Goodbye Berlín és una mena de road movie adolescent, que transita entre la comèdia i el drama, protagonitzada per dos nois de 14 anys, que si algun tret tenen en comú és que cap dels dos ha trobat encara el seu lloc en el món. En Maik (interpretat per Tristan Göbel) i en Tschik (interpretat per Anard Batbileg) són companys d’institut. En Maik, de família rica, té per endavant un estiu en solitari. La seva mare està ingressada en una clínica de desintoxicació pel seu alcoholisme i el seu pare, de presumpte viatge de negocis amb la companyia de la seva jove secretària. Per la seva banda, en Tschik (que, per cert, és el títol original tant de la novel·la com de la pel·lícula) és un immigrant rus que no sembla encaixar enlloc, ni tampoc dona senyals que aquest fet li faci res. Al bell mig de la canícula estival, en Tschik es presenta a casa d’en Maik amb un cotxe robat, un Lada de color blau, i tots dos iniciaran el viatge de la seva vida per paissatges alemanys.

    Tràiler de la pel·lícula:

    El director del film, Fatih Akin, ha dirigit d’altres pel·lícules que també podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques Municipals de VNG: Contra la pared, Cruzando el puente, El padre, Soul kitchen i Goodbye Berlín.

    1493395388_946713_1493395538_noticia_fotograma

    Per a tots aquells, que aprofitant l’estrena en dvd de la pel·lícula, vulgueu llegir la novel·la en què s’ha basat, també podeu agafar-la en préstec a la XBMVNG. Fent clic aquí, hi podreu llegir les primeres pàgines del llibre.

    Llibres

  • Goodbye Berlín
  • DVD

  • Goodbye Berlín
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    El furor de la prosa poètica. Novetats

    Darrerament, ha nascut un gran entusiasme per un tipus d’escriptura que llegeixen tant lectors/res adolescents com adults que entren a la trentena.
     
    A la biblioteca trobareu un racó destinat a la prosa poètica. I quin estil és aquest? Doncs bé, la prosa poètica es pot definir com l’escrit narratiu i/o descriptiu que conté elements propis de la lírica. Els elements lírics serveixen per evocar els sentiments i les emocions. Antigament aquests escrits s’acompanyaven amb una lira i servien per a ésser cantats. No segueixen cap mètrica, el que és important és el que suggereixen les paraules, la presentació de les imatges i l’ús de recursos literaris: aposicions, metàfores, comparacions, onomatopeies, metàfores, sinestèsies, repeticions, etc.
     
    A continuació us fem una petita presentació d’alguns d’aquests autors, molt joves i molt polifacètics, que s’han proposat conrear aquest gènere i que en poc temps han reeditat més de cinc vegades els seus llibres.
     
    20180517_113609 Defreds és el nom que usa l’escriptor espanyol José Ángel Gómez Iglesias per signar la seva obra literària i la seva presència a les xarxes socials. És a les xarxes on s’ha donat a conèixer, espcialment a twitter on el seu compte @dfreds té 92.000 seguidors. També manté perfils a facebook i a instagram, així com el blog Los calcetines de defreds, on ha publicat gran part del seu material.
     
    L’any 2015 surt el seu primer llibre, Casi sin querer, el qual és una recopilació dels seus millors textos, carregats de sentiments i d’emoció, amb el qual ha aconseguit un gran èxit.
    L’any 2017, publica:

  • 1775 calles, on posa lloc i carrer a tots el somnis, els anhels, els sentiments, les emocions bones i/o dolentes.
  • escritor-defreds

  • Historias de un naufrago hipocondríaco, ‘Todos hemos naufragado alguna vez, pero jamás debejos dejar de intentar de volver algún día a casa.’
  • I sobre Defreds, ell mateix diu : ‘Siempre fui un niño normal. Algo tímido. Cariñoso desde siempre. Y enamoradizo. Siempre me acuerdo como escribía cartas de amor. (…) Una noche bastante llena de soledad y con mucha lluvia fue la primera vez que escribí una frase sobre algo que me estaba pasando en esa época. En Twitter. Supongo que ahí empezó todo. Gente me leía, cada vez más. Gente que se sentía identificada conmigo. No me podía creer que alguien leyera con ganas mis pensamientos. Casi sin querer. Casi sin buscarlo. Defreds, la prolongación de Jose…’
     
     
    20180517_113659 Altres autors que us presentem son: Cesar Brandon Ndjocu, del qual us vam parlar en una entrada al nostre Las almas de Brandon Biblioblog Fora del Prestatge sobre el seu llibre: Las almas de Brandon.
     
    Herido diario és de Rayden nom de David Martínez Álvarez. És un artista polifacètic, que es dedica a la música i al mateix temps ha fet la incursió al món literari. Aquest madrileny, que no passa de la trentena, es va iniciar en la música en el gènere del rap i ha continuat fins a data d’avui.
    L’any 2014, Rayden ja pensa en publicar el seu primer llibre Herido diario, editat per Frida. Ràpidament es converteix en el llibre més venut de la Llar del llibre a tot Espanya. En tres setmanes supera les 9.000 còpies venudes. A hores d’ara, ja va per l’onzena edició, amb més de 40.000 exemplars venuts.
     
    Iago de la Campa, nascut a la Corunya fa vint-i-cinc, publica l’any 2016 el llibre: Viajes a Kerguelen. ‘Somos de quien nos cuida, de quien nos dice que todo va a salir bien cuando creemos que todo va mal. Porque ni cuando piensas que todo va mal, estamos tan mal, ni cuando pensamos que todo va genial, estamos tan genial.(…) Y no conozco otros ojos mejores para ver la vida que los tuyos, y no sé a quién cuidar si no es a ti.’
    Ell mateix ens diu: ‘… Por eso escribo, para crear realidades que se puedan llevar a cabo, para saber lo que quiero, lo que quise, y lo que querré. Para ver los demás mundos que están en este, para dejar de ver el paisaje que son todas las personas y fijarme en los detalles, en lo que nos hace movernos, en lo que nos hace crear, en lo que nos hace destruir para volver a empezar. Por eso escribo, para mantenerme, para estar vivo. Y ahora espero que leyendo le pongáis el corazón a cada uno de estos textos que para mí son un mundo.’
     

    cesar-brandon-02-crop Rayden Iago de la Campa

     
     
    20180517_113903Miguel Gane, romanès de vint-i-cinc anys i que resideix a Espanya des dels vuit, és conegut pel seu llibre Con tal de verte volar de l’any 2016. Aquest 2018, apareix Ahora que ya bailas.
    ‘Naces, creces, amas, te rompen, aprendes y no mueres hasta que alguien deja de quererte. Estos poemas son la historia de Ella, la que fue callada porque sus gritos resonaban demasiado alto. Ella, que dejó de ser suya porque quien debía liberar su sonrisa, la acabó enjaulando y aplastando contra el asfalto. Sola, fue capaz de levantarse, de mirar a la cara a su pasado y decirle: «No me has vencido, soy indestructible».
    Ahora que ya bailas, el mundo entero va a quedarse a tus pies y donde antes había silencio ahora habrá música. La tuya.’

     
    Alex Puertolas, nascut a Saragossa i que té vint-i-cinc anys, ha publicat l’any 2017 Tu sí, tu vive que és un recull de les reflexions més intimes i personals. La seva visió sobre la vida, com afrontar les noves experiències i perseguir els somnis… ‘Siente, equivócate, aprende, vive.’
     
    Marwan és el nom de Marwan Abu-Tahoun Recio, conegut cantautor madrileny fill de palestí i espanyola, que escriu i canta. Los amores imparables conté: «En Los amores imparables cada beso es nuevo, de una raza diferente; cada polvo es el primero; cada lágrima, una nueva forma de mirar la lluvia; cada herida, para siempre. El amor imparable nace y se independiza de la razón. Es la elevación del verbo sentir a la categoría de arte supremo.
    Es un amor imposible de domesticar, que está varios palmos por encima del asombro, que no tiene medida. Creo que ya sabes de qué amores hablo, de esos amores bárbaros que te hacen soñar y no te dejan dormir, de esos amores que te llevan a todas partes pero jamás te llevan a ningún lugar.»

     

    miguel gane Alex Puértolas Marwan

     
     

    Collage textos

     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Infantil. Los atrevidos en el país de los unicornios. Elsa Punset

    Una de les novetats d’aquesta setmana que us ofereix la biblioteca és el llibre d’Elsa Punset, ‘Los atrevidos en el país de los unicornios’.
     

     
    Aquest llibre forma part d’una col·lecció de contes que tracten les emocions. En aquest cas es parla de la tristesa. Com es pot ajudar algú que se sent trist? Escoltar, dir paraules amables… i afavorir que s’explicqui sense por ni vergonya. A vegades pensar en situacions alegres també pot ser molt útil.
     
    El que pretén el llibre és que els nens vegin que la tristesa és una emoció que qualsevol persona pot sentir i que hi ha moltes maneres de fer-li front.
    Els protagonistes són dos germans, l’Alexia i en Tasi, el gos, Rocky, i una gavina, Florestán, que és entranadora d’emocions, tots van al país dels Unicornis per ajudar a les persones que hi ha en un centre on se’ls cuida per tal que puguin sortir del seu estat de tristesa.
     
    En el llibre trobareu un taller d’emocions sobre la tristesa, consells per ajudar els vostres fills a gestionar-la i unes quantes estratègies.
     

    Punset 1 20180525_173538 Punset 2 20180525_173554

     
    Elsa Punset ha escrit molts llibres relacionats amb la intel·ligència emocional. És a partir de l’any 2015, però, quan s’inicia en el món infantil amb la col·lecció de los atrevidos, per tal d’ajudar els infants a entendre i gestionar, eLSA PUNSET d’una manera divertida, les emocions bàsiques.

  • Los atrevidos dan el gran salto, la por.
  • Los atrevidos en busca del tesoro, l’autoestima.
  • Los atrevidos y la aventura en el faro, treball en equip.
  • Los atrevidos y el misterio del dinosauro, calmar el mal geni.
  • Los atrevidos. “Fiesta en el mercado”, petits llocs on trobar una gran alegria.
  • Los atrevidos. El concurso de las ideas geniales, poder creatiu.
  • Los atrevidos. ¡Aventura en Roma!, no es pot guanyar sempre.
  •  
     
    Contes Els llibres a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El orden del día, Éric Vuillard. Premi Goncourt 2017

    portada_el-orden-del-dia_eric-vuillard_201712271204L’escriptor i cineasta francès Éric Vuillard s’ha coronat amb la seva novena novel·la, El orden del día, que va ser guardonada el passat 2017 amb el premi Goncourt, el més prestiós de les lletres franceses. Uns mesos després, la novel·la arriba a casa nostra de la mà de Tusquets i, aquesta setmana, és novetat a la Joan Oliva.

    Les anteriors novel·les de Vuillard van deixar palès el gust de l’autor per aprofundir en diferents episodis de la història a fi de trobar-hi elements desconeguts, tot investigant-ne cadascun dels detalls. Ja ho havia fet, per exemple, a Conquistadors (2009), obra en què va tractar la colonització de Perú i amb què va guanyar el Premi Ignatius J. Reilly 2010; també va ser el cas de Congo (2012), llibre sobre la colonització del continent Africà; o de La bataille d’Occident (2013), Premi Franz Hessel per un llibre sobre la I Guerra Mundial i de 14 juillet (2016), novel·la en què abordava la Revolució Francesa. El orden del día no ha estat cap excepció. Un relat breu, de 140 pàgines en la versió en castellà, lloat per la seva rigurositat històrica, que transita entre la novel·la de gènere històric i la crònica dels fets, sobre l’ascens al poder dels nazisme a Alemanya.

    La trama comença l’any 1933, quan fa molt poc que Hitler s’ha convertit en canceller i, al costat de Göering, presideix una reunió amb els vint-i-quatre principals empresaris alemanys del moment. Allà hi havia els amos d’Opel, Krupp, Siemens, Bayer o Agfa, per citar-ne alguns. I tots ells, amb l’objectiu de fer fora el comunisme i garantir un futur d’estabilitat i prosperitat econòmica, van fer milionàries contribucions per a la campanya electoral del nacionalsocialisme de cara a les properes eleccions legislatives. A partir d’aquesta reunió, fora de “l’ordre del dia”, la trama continua cap al 1938, quan es produeix l’annexió d’Àustria a l’Alemanya nazi (el conegut Anschluss) i fins a l’esclat de la II Guerra Mundial.

    Si voleu fer un cop d’ull a les primeres pàgines del llibre, feu clic a continuació:

    portada_el-orden-del-dia_eric-vuillard_201712271204 rodonaPrimeres pàgines.

    Presentació del llibre el passat mes de març’18:

    Llibres

  • El orden del día
  • L’ordre del dia
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Quan surt la reclusa. Fred Vargas

    2336_quan-surt-la-reclusa Una de les darreres novetats de gènere negre a la biblioteca és aquest llibre de Fred Vargas, ‘Quan surt la reclusa’.
     

    “-Que quedi clar- va prosseguir l’Adamsberg-. Entenc el seus dubtes, no obligo ningú a afegir-se a aquesta investigació. No faig més que informar-los. Els dos primers morts es coneixien des de la infantesa.”

     
    A la contracoberta es pot llegir: ‘La reclusa és una aranya tímida i solitària, temorosa de l’home, de picada necròtica, però en cap cas mortal… que ja ha matat tres persones al sud de França des que ha començat l’estiu. (…) També es deien recluses les dones que, expiant els pecats del poble i els seus propis i protagonitzant un dels fenòmens més aberrants i grotescs de l’edat mitjana, s’aïllaven voluntàriament del món…
    El comissari Adamsberg, el bòfia que hi veu enmig de la boira, l’home d’intel·ligència melancòlica i erràtica, d’idees que no són més que bombolles d’aire dins del seu cervell, sent un intens desassossec només escoltar la paraula reclusa.

     
    Podeu fer un petit tast, si llegiu les primeres pàgines.
     
    Us transcrivim, però, les últimes paraules que tanquen la història: ‘L’Adamsberg remuntava els carrers fins a casa seva, efectuant marrades inútils, amb les mans enfonsades a les butxaques i els dits prement la bola de neu. El navili s’emportava l’àncora, el navili s’emportava la Yrenye. Demà, en Lucio tornava d’Espanya. Li parlaria de l’aranya, a la nit, asseguts a la caixa de fusta. I en Lucio no podria portar-li la contrària en res: totes les punxades, picades, ferides s’havien gratat, fins a fer-se sang.
    (…)
    “No tens elecció, amic”‘

     
    Fred Vargas Fred Vargas és una escriptora parissina d’èxit internacional. Se la considera la reina de la novel·la negra francesa. Apassionada de la història i l’arqueologia, activista molt crítica amb el sistema judicial i polític del seu país, l’originalitat i l’estil únic de les seves novel·les l’han consagrat arreu del món com a referent indispensable de la narrativa contemporània europea.
     
    L’Exèrcit Furiós, èxit rotund de vendes i de crítica a França, representa el seu esperat retorn després d’Un lloc incert.
     
    Altres novel·les de la mateixa sèrie, protagonitzada pel comissari Adamsberg i publicades per Amsterdam Llibres, són L’home dels cercles blaus i La tercera verge.
     
    Novel·les policíaques

  • Los juegos del amor y de la muerte (Les Jeux de l’amour et de la mort, 1986). No publicada en castellà.
  • Los que van a morir te saludan (Ceux qui vont mourir te saluent, 1994), trad. de Blanca Riestra, ed. Punto de Lectura en 2009. Escrita el 1987 i publicada el 1994.
  •  
    Sèrie “Los tres evangelistas”

  • Que se levanten los muertos (Debout les morts, 1995),(2005).
  • logo blog genere negre_AMB LLETRES

  • Más allá, a la derecha (Un peu plus loin sur la droite, 1996),(2006).
  • Sin hogar ni lugar (Sans feu ni lieu, 1997),(2007).
  •  
    Sèrie del Comissari Adamsberg

  • El hombre de los círculos azules (L’Homme aux cercles bleus, 1991),(2007).
  • El hombre del revés (L’Homme à l’envers, 1999),(2011).
  • Los cuatro ríos (Les Quatre Fleuves, 2000),(2009).​
  • Huye rápido, vete lejos (Pars vite et reviens tard, 2001),(2003).
  • Fluye el Sena (Coule la Seine, 2002).
  • Bajo los vientos de Neptuno (2006).
  • La tercera virgen (Dans les bois éternels, 2006),(2008).
  • Un lugar incierto (Un lieu incertain, 2008), (2010).
  • El vendedor de estropajos (Le Marchand d’éponges, 2010),(2011).​
  • El ejército furioso (L’Armée furieuse, 2011),(2011).
  • Tiempos de hielo (Temps glaciaires, 2015),(2015).
  • Cuando sale la reclusa (Quand sort la recluse, 2017),(2018).
  •  
    Llibres Llibres d’aquesta autora que podeu trobar a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    15′ contats abans de sopar: contes sobre caques, culs i pets

    15'contats2

    Dimecres passat va tenir lloc a la biblioteca la cinquena sessió dels 15′contats abans de sopar, una activitat adreçada a famílies amb infants a partir de quatre anys, que pretèn que aquests descobreixin la part social i lúdica de la lectura. A la sessió d’aquest mes, la Ratoliva va seleccionar els millors contes sobre caques, culs i pets, un tema, que com bé us podeu imaginar, va ser tota una delícia per als més petits.
    Primer vam explicar un conte sobre pets, de la col·lecció “Una aventura de l’Elefant Joan“, publicat per l’editorial Tramuntana. Un conte divertit que ens ensenya que no hem de subestimar mai el poder d’algú tan insignificant com una formigueta.
    El pet
    / Laurie Cohen. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2017

    Elpet

    En Joan és un elefant que fa les mil i una per tal de retenir un pet, perquè ja és ben sabut, que un pet d’elefant pot representar la fi del món, de l’univers, però resulta que en Joan té molta imaginació i quan per fi ja no pots més i del seu cul s’escapa el pet doncs passa que… si ho voleu descobrir us l’haureu de llegir! El trobareu exposat al racó dels 15 minuts contats abans de sopar fins al proper 20 de juny.

    El segon àlbum que vam compartir va ser La veueta / Michaël Escoffier, Kris Di Giacomo. Madrid: Kokinos, 2012.

    la veueta

    Una veueta és el que sent el Perico, el camaleó protagonista d’aquest conte, quan descobreix que allò que va agafar per netejar-se el culet quan no trobava paper no eren ben bé uns calçotets, tot i les aparences. Un conte enigmàtic fins al final, amb unes il·lustracions divertides i una tipografia juganera que desvetlla consciències menudes i fomenta valors cívics, com el respecte als altres.

    En acabar-nos “La veueta”, de seguida vam anar a descobrir les preguntes que la Ratoliva ens havia preparat als calaixets, estàvem tots expectants a veure quins contes ens portarien aquelles preguntes i va ser llavors quan vam descobrir que “Les princeses també es tiren pets“. La protagonista d’aquest conte, la Laura, li pregunta al seu pare si es veritat que les princeses també es tiren pets i junts van a la biblioteca a buscar un llibre que els explicarà tots els secrets de les princeses i entre d’altres, els pets és veu que també és algo molt comú entre princeses. També vam poder descobrir un altre conte de l’elefant Joan, “La caqueta“, i un altre de molt conegut per tots, el de “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap“.

    Tot seguit, els nens van continuar remenant més àlbums sobre caques, culs i pets que la Ratoliva els havia triat i alguns se’ls van poder endur a casa en préstec. Recordeu, que molts d’aquest contes els trobareu exposats al racó dels 15′contats abans de sopar fins el 20 de juny, que serà quan ens tornarem a trobar per compartir més contes: contes sobre pirates.

    Llibres
    Biblioteca Joan Oliva

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »