Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

La ruta de les rates

casanaziLes rutes de les rates, també anomenades Ratlines, eren les vies d’escapament utilitzades pels alts càrrecs nazis per abandonar Europa sense ser detinguts després de la Segona Guerra Mundial. Tenien com a destinació, principalment, països com Argentina o Xile. Les rutes més famoses eren a Roma, per això, potser, sigui més desconegut el fet que a Galícia també operar la xarxa que facilitava la sortida de criminals des del nord-oest de la península Ibèrica

La casa del nazi és el nou thriller entre l’imaginat i el real sobre la fugida a través de Galícia, sota mà franquista, dels nazis després de la caiguda del Tercer Reich. El fiscal superior de Justícia de Galícia rep un paquet que conté, a més d’una carpeta amb notícies de diverses morts disseminades per tota Galícia i sense relació aparent una novel·la misteriosa. En aquesta, un taxista amb ànima de detectiu i lector empedreït accepta el delicat encàrrec d’un ambiciós polític i empresari gallec, que li proposa la missió de desentranyar un suposat passat nazi amb el qual seus enemics poden relacionar.

xquirogaLa narració es mou entre la recerca present i la història passada, des de novembre de l’any 1935 fins a octubre de 1948, jugant amb la realitat i la ficció. L’escenari principal és Galícia, que comparteix protagonisme amb la resta de personatges, amb els seus llogarets, els seus pazos, els seus monestirs i els misteris que comporten la Ribeira Sacra.

L’escriptor i filòleg Xabier Quiroga es va donar a conèixer en el món literari a partir de l’any 2002 amb la seva obra Atrapado en el fango, pel que va rebre el seu primer premi. A l’any 2009 va obtenir el Premi de la Crítica per El cabo del mundo, guardó que repetiria sis anys després per l’obra literària Zapatillas rotas. La seva darrera novel·la, La casa nazi, no és una llibre històric com una pinzellada del seu argument pugui semblar, sinó que és un thriller amb tints històrics i també una inestimable crítica social. Aquesta obra de l’escriptor gallec ha estat guanyadora del Premio Arzobispo de San Clemente.

Primeres pàgines casanazi

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

La perfecció no està feta pels homes

perfectmanL’objectiu principal de Mathieu Vasseur, un noi de 26 anys, és convertir-se en un famós escriptor, però la seva primera novel·la ha estat rebutjada per les editorials. Així que no li queda una altra que treballar com a empleat en una companyia de mudances per pagar els seus comptes. Un dia, troba per circumstàncies del destí, un antic i interessant diari, escrit per un ancià, ja mort, durant la seva experiència a la guerra d’Algèria, de manera que el personatge interpretat per Pierre Niney cedeix a la temptació de usurpar-lo i enviar-ho com a seu als editors, sense aturar-se a pensar en les conseqüències de la seva arrabassada i arriscada decisió.

El director Yann Gozlan, conegut per la seva pel·lícula Cautivos, remet inequívocament a la pel·lícula El ladron de palabras de Brian Klugman, en què el personatge interpretat per Bradley Cooper és un desesperat escriptor a la recerca de que alguna de les seves creacions pugui ser publicada, i de la mateixa forma és temptat per la fortuna en trobar en una botiga d’antiguitats, dins d’una maleta, l’escrit d’un home, en aquest cas interpretat per Jeremy Irons, explicant la història de la seva vida, i decideix publicar-lo com propi, deslligant de la mateixa manera una sèrie de fatídiques seqüeles.

yangozlan

Un altre ficció que pot tenir certes semblances és El talento de Mr.Ripley, basada en la novel·la de Patricia Highsmith a on Tom Ripley es veu embolicat en una estafa quan un magnat li proposa viatjar a Itàlia per persuadir al seu fill, Dickie, a tornar als Estats Units i dirigir el negoci familiar.
Es aleshores quan Ripley comença a veure una oportunitat per construir des dels fonaments una nova vida però quan arriba al seu destí i coneix a Dickie Greenleaf i a la seva núvia Marge Sherwood, comença a mantenir una relació d’amistat amb tots dos gràcies a les seves mentides i estratagemes.

El hombre perfecto, novetat aquesta setmana a la biblioteca, realitza un intel·ligent exercici de suspens al més pur estil del thriller d’èpoques anteriors, apropant-se a fites que fins ara no es podien pensar a tornar a assolir, on poc a poc una situació que començarà amb una petita mentida s’anirà convertint en un enorme embolic de conseqüències, on la bogeria dels esdeveniments que es ens plantegen anirà sempre fent-se més difícil de solucionar. Tal és així, que es veurà el desenvolupament d’un personatge consumit per la seva pròpia mentida, fins a tan punt que s’ha vist obligat a construir un personatge al voltant de la seva novel·la per superar uns esdeveniments inesperats.

Llibres

El hombre perfecto

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Les quatre claus per a la felicitat

Llibres

feliçA partir de diverses claus que proposa Fernando Alberca en el seu llibre Cuatro claves para que tu hijo sea feliz es pot aconseguir la felicitat dels nostres fills a partir de l’encert en les decisions que es prenen durant les diferents etapes del seu creixement. Es donen les claus que permetran al nen ser feliç assenyalant com posar-les en pràctica eficaçment en qüestions tan quotidianes com aprofitar i gaudir amb il·lusió les coses i situacions més quotidianes, així com aprendre a acceptar les conseqüències de cada decisió, aprendre a superar obstacles i sentir-se realitzats en la vida a través de les mostres d’afecte dels pares i els amics.

Els pares s’han de convèncer que la felicitat dels fills es troba en les pròpies decisions que es prenguin en el desenvolupament del seu creixement, en l’encert com a pares i en senyar-lo com aconseguir una sèrie d’hàbits principals que faran contundentment més probable la seva felicitat. La consecució d’aquesta està feta de coses molt petites, assequibles, en les mil circumstàncies de tots els dies en què el més important és l’actitud amb la qual es enfoquin i l’educació que s’hagi rebut per enfrontar-les.

La felicitat és l’estat de satisfacció que s’experimenta pel que un fa, pensa, diu, o sent, en anar millorant com a persona. Aquesta sensació de plenitud no es troba afortunadament, només en el plaer, l’abundància, o el simple fet de ser d’una manera determinada. La felicitat està en tot i les circumstàncies de la vida només seran excuses per no aconseguir l’objectiu de millorar contínuament per aconseguir el benestar individual i alhora la felicitat dels éssers estimats.

Llibres

  • Tu hijo en Harvard y tú en la hamaca
  • Tots els nens poden ser Einstein: un mètode eficaç per motivar la intel·ligència
  • La enfermedad del amor y las complicaciones del corazón
  • Cuatro claves para que tu hijo sea feliz
  • Adolescentes: manual de instrucciones
  • Bloc

    El laboratorio de la felicidad

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Madama Butterfly, Òpera a la fresca

    Madama Butterfly

    Aquest estiu arriba a Vilanova, com sol ser habitual, carregat de música. Enguany, els amants de l’òpera estan de sort ja que podran gaudir a la fresca i des de la plaça de la Vila de dues representacions excepcionals. La primera, divendres 30 de juny a les 21.30 h i des del Teatro Real de Madrid, Madama Butterfly. maxresdefaultI la segona, divendres 21 de juliol a les 22 h des del Gran Teatre del Liceu, Il Trovatore.

    La que és, sens dubte, una de les òperes més famoses de Giacomo Puccini s’ha encabit dins dels actes de celebració del bicentenari de la fundació del Teatro Real de Madrid, que entre gener de 2016 i finals de 2018, ha programat tot un seguit d’activitats commemoratives. Entre els actes destacats d’aquest bicentenari, hi ha el que han anomenat La ópera en la calle, dins del qual hi ha la retransmisió de Madama Butterfly, que podrem gaudir des de la Plaça de la Vila de Vilanova.

    Sota la direcció artística de Mario Gas, la trista història de la jove geisha Cio-Cio-San, coneguda com a Madama Butterfly, serà interpretada per la soprano albanesa Ermonela Jaho i pel tenor espanyol Jorge de León, en el paper de Pinkerton, l’oficial nord-americà de qui s’enamora.

    ButterflyMadama Butterfly és una tragèdia giapponese en tres actes estrenada per primer cop al Teatre de l’Scala de Milà el 17 de febrer de 1904. La història ens situa a la ciutat de Nagasaki entre finals del segle XIX i primers del segle XX i s’endinsa en el xoc cultural entre dues civilitzacions bens diferents en aquell moment. Per una banda, la japonesa, encarnada per la jove Cio-Cio-San i, per una altra, l’occidental, en forma de l’oficial de la marina nord-americana B.F. Pinkerton.

    En el cas de la representació de què gaudirem des del Teatro Real de Madrid a la Plaça de la Vila, Mario Gas recrea la història situant-la en un plató de cinema dels anys 30 i planteja 3 perspectives diferents: l’òpera en si mateixa, l’enregistrament cinematogràfic de l’obra i la seva reproducció en blanc i negre en una gran pantalla.

    778c885cbc998da062e46c6b1ea8e57d

    Puccini va crear la famosa òpera sobre el llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, que s’havien basat en una obra de teatre de 1603: Madama Butterfly, del dramaturg nord-americà David Belasco, inspirada a la vegada en un relat de John Luther Long.

    Madama Butterfly i el Bicentenari del Teatro Real

    I esperant que arribi el dia 30, us deixem amb la inigualable Maria Callas interpretant l’ària Un bel dì vedremo, una de les peces més famoses de Madama Butterfly:

    Si us interessa l`òpera, a les biblioteques de VNG hi podeu trobar un fons ben assortit d’aquest gènere. Feu clic aquí per consultar el catàleg.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Más allá del invierno, Isabel Allende

    Al bell mig de l’hivern, aprenia a la fi que hi havia en mi un estiu invencible

    EL019777 (1)Amb aquesta frase d’Albert Camus inicia Isabel Allende la seva darrera i molt esperada novel·la Más allá del invierno, que ha estat publicada simultàniament a Espanya i Llatinoamèrica el passat 1 de juny i que arribarà als Estats Units cap a la tardor.

    Más allá del invierno és una de les seves històries més personals i, segons l’editorial, la novel·la més americana d’Allende. A partir de l’esmentada frase de Camus, l’escriptora xilena desenvolupa una trama amb un triangle protagonista que transita per “l’hivern més profund de les seves vides“.

    Allende, a través del trio de personatges principals, ha provat de reflectir l’Amèrica actual tractant el tema de la immigració. Els protagonistes són Evelyn Ortega, una jove de Guatemala que viatja de manera il·legal pels Estats Units; Richard Bowmuster, el professor universitari torturat per un passat tràgic que socorre l’Evelyn quan té un accident de cotxe i, finalment, Lucía Maraz: originària de Xile, vital i optimista, companya de feina de Richard Bowmuster. Un fet fortuït farà coincidir l’existència de l’Evelyn, la Lucía i en Richard, els quals viatjaran junts a través de l’estat de Nova York fent front als agents externs, la tempesta de neu que assola el territori, i als interns, com ara la seva pròpia biografia.

    mas alla del invierno_rodonaPrimeres pàgines.

    Isabel Allende (Lima, 1942) va néixer al Perú, ja que allà el seu pare hi desenvolupava tasques diplomàtiques. El seu primer contacte professional amb l’escriptura va venir de la mà del periodisme, professió que va exercir a Xile i Veneçuela.

    L’enderrocament del president Allende (el seu oncle) a Xile, l’any 1973, va ser determinant per al futur de l’escriptora, que declarada sospitosa per la dictadura militar de Pinochet, va acabar exiliant-se a Veneçuela amb la seva família. isabel-allende-dVa ser precisament a Veneçuela on Allende comença a escriure La casa de los espíritus, la seva primera novel·la que la situa entre les figures clau de la narrativa llatinoamericana. Des d’aleshores ençà, Allende s’ha convertit en l’escriptora viva en llengua castellana més llegida al món. La seva obra ha estat traduïda a més de 35 idiomes i ha estat guardonada amb premis tan prestigiosos com ara el Premi Nacional de Literatura de Xile (2010) o el Hans Christian Andersen, dos anys més tard. L’any 2014 va rebre la Medalla de la Llibertat de mans del president Obama.

    Isabel allende_rodonaIsabel Allende a la XBMVNG.

    Si vols llegir un dels llibres més esperats del 2017, passa per la Joan Oliva i reserva’l!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El libro de los espejos, E. O. Chirovici

    el libro de los espejos de ChiroviciEl libro de los espejos és la primera novel·la traduïda al castellà del seu autor, E. O. Chirovici. La novetat de gènere negre de la biblioteca Joan Oliva d’aquesta setmana és un llibre de suspens psicològic en què el poder i la fragilitat de la memòria serà determinant en el desenvolupament de la història.

    La trama de El libro de los espejos retrocedeix vint-i-set anys i ens situa en un succés, d’allò més tràgic, que va tenir lloc a la Universitat de Princeton. Allà, un prestigiós professor de la universitat és assassinat i, Richard Flynn, que en aquella època n’era estudiant, torna a posar d’actualitat el crim quan fa arribar un manuscrit a Peter Katz, un agent literari. El manuscrit, però, no està complet i en Peter Katz començarà a tirar del fil per descobrir què va passar realment.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESEn el manuscrit, Richard Flynn rememora aquell moment i fa públic el que va passar pels volts de Nadal de 1987, però la memòria és fràgil i han passat prop de trenta anys, I potser tot allò que recorda no és ben bé el que va passar realment. Per acabar de dificultar la investigació, quan l’agent literari arriba fins a Flynn, aquest ha mort. Per aquest motiu, comptarà amb l’ajut de dues persones més amb l’objectiu de descobrir la veritat. Seran aquests tres personatges, encarregats de la investigació, els narradors de cadascuna de les tres parts en què se’ns presenta la novel·la:

    En primer lloc, l’esmentat agent literari Peter Katz. En segon lloc, John Keller, un periodista amb qui contacta Katz perquè li faci un cop de mà a l’hora de trobar la part de manuscrit que no li van fer arribar i, per últim, Roy Freeman, un policia jubilat que, en el seu moment, va formar part de l’equip encarregat de la investigació oficial. Cadascun dels narradors explicarà la versió dels fets des del seu punt de vista .

    el libro de los espejos de Chirovici_rodonaPrimeres pàgines.

    Eugen Ovidiu Chirovici va néixer l’any 1964 a Transilvània. La seva família té arrels a Romania, Hongria i Alemanya. Durant anys, ha treballat com a periodista dirigint, primer, un diari i, més tard, una cadena de televisió. Per la seva tasca periodística ha rebut nombrosos premis.

    La seva primera novel·la, The Massacre, va ser tot un èxit de vendes al seu país l’any 1991. Escriu, però, ficció i no ficció. Des del 2012, Chirovici es dedica a temps complet a l’escriptura i ha establert la seva residència a Anglaterra.

    Booktrailer de El libro de los espejos

    Llibres

  • El libro de los espejos
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Dia de la Música

    musicdayLa commemoració del Dia de la Música es va iniciar a França a l’any 1982 amb el nom de Festa de la Música i instituïda com a celebració europea tres anys més tard, amb el nom d’Any Europeu de la Música. D’aquesta forma cada solstici d’estiu, el 21 de juny, la Unió Europea celebra una jornada destinada a promoure l’intercanvi cultural entre els pobles, el transvasament musical d’uns territoris a uns altres. El seu objectiu és promocionar la música de dues formes com són que els músics aficionats voluntàriament surtin a tocar al carrer, i també a partir de l’organització de concerts gratuïts, en què el públic tingui l’oportunitat de presenciar els seus artistes preferits sense importar estil ni origen.

    La Xarxa de Biblioteques Municipals realitzarà avui una cloenda molt especial dels seus equipaments a través de la música de l’Escola Musicària a la biblioteca Joan Oliva i Milà a partir de les 19:45h; i dels alumnes de l’Escola Freqüències, a la biblioteca Armand Cardona Torrandell a partir de les 13:40h i 19:40h Els músics faran un recorregut durant quinze minuts oferint un petit concert instrumental mòbil que els conduirà pels diferents espais dels equipaments bibliotecaris de la ciutat. L’esdeveniment es podrà veure en directe a través de streaming accedint a les xarxes socials de les Biblioteques VNG.

    diamusicaPer la seva banda, altres països utilitzen una data assenyalada a nivell global com és el primer d’octubre, quan es celebra el Dia Internacional de la Música, data establerta per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura ja fa més de quaranta anys. Va néixer amb la intenció d’unir a tots els pobles a través de les seves diverses manifestacions artístiques, específicament la música, com a símbol d’igualtat, ja que tots poden identificar-se amb ella.

    Aquesta idea va ser impulsada pel famós violinista nord-americà Yehudi Menuhim, quan tenia el lloc com a president del Consell Internacional de la música. La UNESCO incentiva les persones al fet que per mitjà de la música puguin promoure la pau i amistat, i serveixi com una forma d’expressar la cultura de cada país. La festa de la música es va implementant cada vegada amb més força a les biblioteques com un altaveu capaç de difondre la cultura local amb la millor de les celebracions.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    La casa dels cants, Maria Rosa Nogué

    LA TERTÚLIA
    Dimecres 14 de juny

    Aquest curs 2016-17, el tercer de la meva estada al capdavant del Club La Crisàlide, em vaig atrevir a tirar endavant una idea que va llançar a l’aire, com qui no vol la cosa, la Gemma Capdet: “Maria Rosa, ja ho saben aquestes senyores que tens una novel·la per a adults, “La casa dels cants”(Ed. Barcanova, 2010)?” Van demanar-me de llegir-la, així que ho vaig consultar amb la Teresa Forcadell, la directora de la Biblioteca Joan Oliva. Em va dir que sí, de seguida, amb l’únic problema que potser no n’hi hauria prou exemplars. Així que (ara que la meva novel·la està d’oferta, 6€), en vaig comprar 20 i els vaig donar a la Joan Oliva. Vam quedar de fer una sessió extra, fora de programa, però que al final la Teresa Forcadell va insistir perquè formés part del cicle, ja que havia fet la donació.

    Palau-de-la-Musica-Catalana-Xl

    Vam programar la novel·la per al mes de juny, encara que el curs se sol tancar el mes de maig, i per postres, el dia assenyalat, el 7 de juny, va coincidir amb l’examen de piano del meu fill gran, que fa 5è de Grau Professional. Un altre cop, doncs, canvi de data: 14 de juny. I, tanmateix, van venir gairebé totes les lectores, i les que no van poder es van excusar i fins i tot em van fer un comentari (Evelia Casado, María Jesús Alonso, Maria Teresa Ventosa). Què més es pot demanar?

    Doncs bé, molts comentaris. Vam trencar el format tradicional de la roda d’intervencions, per deixar pas a les preguntes lliures, mentre ens anàvem cruspint unes catànies obsequi de la Rosa Raventós (que el curs vinent deixarà el Club, a causa del dolor i de les múltiples activitats que ja fa). Jo també n’havia portat unes altres, o sigui que fou una sessió calòrica…No vaig prendre notes, però recordo tot el que em van dir. Ana Jiménez em va felicitar, va dir que se li havia fet molt amena i l’havia omplert de ganes de visitar el Palau de la Música Catalana.

    crisalideMercè Porta va explicar que l’havia començada a llegir abans d’hora, per por de no arribar a temps, i que en una setmana se l’havia cruspida. Moltes lectores van comentar que era llarga però no feixuga, i els vaig agrair l’elogi. La Mercè Porta em va preguntar pel final de la novel·la, si era volgudament que la presència maligna de la Clara es queda vagarejant pel Palau, i li vaig dir que sí. També va endevinar quin era el meu alter ego de cantaire en la novel·la: la Mireia.

    La María José Fonollosa va elogiar també les descripcions del Palau de la Música i l’aspecte vivencial del present que enllaça amb el passat, com també Mari Carmen Quintana, Enriqueta Olivar, Rosa Llop i Rosa Raventós.

    Anna Maria Montané va parlar de la passió per la música que es desprèn de la novel·la, i de les cites poètiques i culturals que hi són presents.

    Marta Gómez també va dir que li havia agradat molt, que li havia fet pensar en el Palau de la Música i veure’l d’una altra manera, així com la Gemma Capdet, que ja l’havia llegida quan va sortir i va ser la causant de tot aquest embolic, en el bon sentit, és clar! No hi ha més gran plaer per a una escriptora que poder parlar del seu llibre amb unes lectores atentes i amigues.

    Soledat Marsal també em va dir que l’havia llegida molt de gust, i Dolors Juan en va fer una anàlisi afectuosa, aguda i encertada, com sempre.

    casa dels cantsI l’autora, què hi diu? Emocionada, no vaig parar de xerrar en tota la sessió, a l’inrevés del que és habitual, i els vaig acabar fent un resum de les meves novel·les: la novel·la breu que va guanyar el premi del Diari de Vilanova l’any 2000, “Els Sonets a Anaïs”, la juvenil de la qual ara he fet una segona part: “La noia del descapotable” (2009) i ara “La noia del creuer” (2017). També els vaig parlar de la novel·la negra que va guanyar el premi Bellvei d’enguany, “No arriba la mort”, que sortirà al febrer del 2018 (Ed. Gregal).

    I de la que estic acabant…La MariCarmen Quintana em va preguntar si tenia algun tema que em cridés la inspiració. De tema, en tinc un, li vaig dir, més aviat un propòsit: recuperar el temps passat, aconseguir que el que he viscut, el que hem viscut, trobi una fixació en la literatura. I de motiu d’inspiració, un: la ciutat de Venècia. “Què t’inspira, la decadència?”, em va dir la MariCarmen. Ostres, dit així, sona estrany, oi? Però potser sí, ben mirat, potser la plenitud on es comença a albirar una nota de davallada, l’heroi que comença el seu declivi, l’amor que no és un cor vermell travessat per una fletxa, sinó que té les seves marques de veritat i de saviesa, m’inspiren més que no pas el creixement eufòric.

    Bon estiu, Teresa, Esther, Fanny, bibliotecàries que ens ajudeu i acompanyeu. Bon estiu, lectores, i a veure si l’any vinent arrepleguem també algun lector!

    L’AUTORA
    Maria Rosa Nogué

    Sóc de la collita del 65. Sempre m’ha agradat escriure, llegir, fer música, ensenyar, aprendre…Ja de petita, volia ser professora i escriptora. Del 1983 al 1988, vaig estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, i tot seguit els Cursos de Doctorat, dirigits per Joaquim Molas. Als 18 anys vaig començar a impartir Cursos de Català per a Adults, i el 1991 en vaig ser coordinadora al Centre de Normalització Lingüística, tot just creat. L’any 1992 vaig treure el títol de Professora de Piano. El 1993 vaig guanyar les oposicions de Professora de Llengua i Literatura Catalanes. Havia aconseguit ser professora. Però, i l’escriptora?

    Maria Rosa NoguéL’any 1991 l’Ajuntament vilanoví va publicar el meu primer conte, El Regal, amb il·lustracions de Glòria Fort. L’any 1999 vaig escriure la narració de la cantata El Follet Valent (Catalunya Cultura), composta per Núria Juanet, sobre idea original i cançons de Clara Ripoll. L’any 2000 vaig guanyar el Certamen de Novel·la Breu del Diari de Vilanova i la Geltrú, i des del 2001 hi col·laboro amb una columna d’Opinió, “Les hores i els dies”.

    L’any 2006 vaig entrar de professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on faig Narrativa. El 2009 sortí publicada la meva novel·la juvenil La noia del descapotable (Ed.62, Estrella Polar), ambientada a l’Institut Joan Benaprès de Sitges, i el 2010 la novel·la per a adults La casa dels cants (Ed. Barcanova), al voltant del món de l’Orfeó Català i del Palau de la Música. El 2015 vaig escriure El secret d’en Bec Llarg, il·lustrat per Sebastià Serra (El Cep i la Nansa Edicions). Des del curs 2014-15 m’encarrego del Club de Lectura La Crisàlide, de la Biblioteca Joan Oliva. El 2017 sortirà publicada la meva segona novel·la juvenil, La noia del creuer (Ed. Voliana), i la novel·la guanyadora del I Premi Bellvei Negre, No arriba la mort (Ed. Gregal).

    L’OBRA
    La casa dels cants

    La casa dels cants és una bella faula moderna. De fet, sempre partim d’uns referents. La casa dels cants parteix tant de la imaginació creativa de l’autora (desplegada en les pàgines del seu llibre com els bells mosaics modernistes del Palau) com de la seva experiència com a cantaire a l’Orfeó Català durant una pila d’anys. Això li va permetre viure la música des de dins –és a dir: fent música–, i conèixer d’una manera privilegiada el Palau de la Música, la casa dels cants, com va anomenar-lo Joan Maragall. Com a abonada als concerts setmanals de l’orquestra del Palau durant més de 20 anys, poc m’ha costat imaginar la presència de la fada de la història (en dos temps històrics que queden entrellaçats per aquesta mena de musa) que s’explica a La casa dels cants. orfeo-catala-antoni-bofill_16241Com a oïdora de música en aquest indret, tinc interioritzades la fesomia intemporal de les muses, la llum canviant dels vitralls, el tacte llisquent de les roses de ceràmica, la corprenedora bellesa de claraboia solar al mig de la sala de concerts. Així doncs, m’he situat ben bé com a casa, com molts de vosaltres podreu fer quan llegiu la novel·la, i reconèixer en les pàgines de La casa dels cants les històries que es disparen amb el soroll de les fustes en caminar, o la sensació d’escalada etèria vers mons desconeguts quan pujava les escales cap al pis de dalt. Gràcies a l’habilitat narradora de Maria Rosa Nogué, he pogut conviure d’una forma sensible amb les aparicions de la fada-fantasma encapsada intemporalment en el Palau de la Música, i que tants maldecaps proporciona als familiars que la pateixen. Ja se sap que les ànimes en pena són ànimes en pena fins que no s’alliberen de la presó on han quedat atrapades, sovint a causa d’una mort traumàtica, com és el cas. I ja no dic res més. Qui vulgui saber la història i deixarse atrapar per l’enjòlit, que llegeixi el llibre.
    (Article de Teresa Costa-Gramunt, publicat al Diari de Vilanova i la Geltrú)

    Maria Rosa Nogué.
    La Crisàlide.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Mai, tindré vint anys

    20anysAquesta història gràfica basada en els avis del dibuixant Jaime Martín s’inicia amb un dinar familiar al camp, que permet a l’autor reflexionar sobre les reaccions dels seus avis davant coses aparentment innòcues com els jocs de guerra dels seus néts. Però al mes de març de l’any 1936, més concretament a la ciutat de Melilla, poques setmanes després que el Front popular guanyés les eleccions de febrer de 1936. Pocs dies després de conèixer aquesta notícia es va produir el primer intent de cop d’estat per intentar que no arribessin al poder, mentre el país era un autèntic polvorí en una situació insostenible que no va trigar a esclatar la dramàtica contesa. La Guerra Civil i les seves conseqüències ocupen bona part del protagonisme de la història, però el seu autor aconsegueix que per sobre de tot sobresurtin les persones a través de la jove Isabel, àvia de l’autor, qui a la tendra edat de dinou anys i el dia abans de fer vint anys, aquí es troba el motiu del títol d’aquest còmic Jamás, tendré 20 años, va veure com denunciada per un dels seus veïns, suposadament ja que no és una cosa que es digui però si es deixa entreveure, Isabel veu com les autoritats van a casa seva per com a molts altres ho van patir, sense previ avís i sense motius aparents però amb una incertesa evident.

    ICULT COMIC JAMAS TENDRE 20 ANOS DE JAIME MARTINIsabel vivia amb els seus pares, en un entorn tremendament humil. Treballava en el servei domèstic d’un coronel lleial a la república, encara que la seva passió era la costura. No hi havia après a llegir, però això no li impedia tenir inquietuds intel·lectuals i freqüentar els debats del petit cercle que conformaven els seus amics, els anarquistes de Melilla. En els mateixos dies Jaime, l’avi del dibuixant Jaime Martín, s’havia allistat com a voluntari a la columna Karl Marx, que havia sortit de Barcelona per lluitar al front d’Aragó contra els feixistes.

    Poc després d’arribar al front, va rebre una carta que li informava del precari estat de salut de la seva mare. Va tornar ràpidament a casa i allí va trobar a Isabel, la neboda de la seva veïna, a la qual no coneixia, cuidant de la seva mare. La por, el valor i l’esperança conformen els records del seu avi, qui va aconseguir escapar diverses vegades de la mort.

    A través de les vinyetes del còmic destaca la forma en què l’autor ha recreat l’experiència bèl·lica del protagonista a través de les seves fictícies cartes a Isabel, que li serveixen de fil conductor per anar narrant els esdeveniments mitjançant els quadres de text inclosos en les vinyetes. Quan va acabar la guerra, encara desolat, va poder tornar a casa. L’esperaven Isabel i la repressió que anava a implantar el règim de Franco.

    ‘Jamás tendré 20 años’, mejor obra en el Salón del Cómic

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Collita de Gènere Negre i Policíac 2016

    La Xarxa de biblioteques negres formada per les biblioteques Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú, La Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat, Montbau de Barcelona i Biblioteca Districte 6 de Terrassa, presenta la seva publicació col·lectiva amb el millor del gènere políciac.

    La Collita 2016 recull la novel·la negra i policíaca publicada durant l’any anterior i una relació de festivals, jornades i congressos fets durant l’any, una relació dels premis de novel·la negra atorgats durant els anteriors mesos, i la llista de les vint-i-cinc novel·les negres més prestades durant l’any 2016.

    Altres guies de la Xarxa de Biblioteques Municipals

    Podeu consultar aquí totes les anteriors guies de Collita de Gènere Negre.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »