Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Mecanoscrit del Segon Origen. Manuel de Pedrolo. Lectura Fàcil. Versió de Núria Martí Constans

Fa uns dies que una tècnica de la biblioteca Joan Oliva i Milà, en representació de les biblioteques de Vilanova i la Geltrú, va assistir al lliurament de Premis de Lectura Fàcil 2017 que es va celebrar al Museu Marítim de Barcelona. Doncs bé, la novetat que la biblioteca Joan Oliva i Milà us ofereix aquesta setmana de l’obra abastament coneguda de Manuel de PedroloMecanoscrit del segon origenMecanoscrit és una versió de Núria Martí Constans en la categoria de LF.
 
No cal parlar-ne massa, d’aquesta novel·la tan coneguda.
Només recordar-vos una mica de què va: L’Alba i en Dídac, els dos personatges, es troben sols a la Terra després que aquesta hagi estat atacada per un platets voladors. Ells, que encara són adolescents, decideixen ser l’origen d’una nova generació d’humans. Però abans de tot hauran d’aprendre a sobreviure i ho aconseguiran amb la lectura.
 
 
Manuel de Pedrolo I d’en Manuel de Pedrolo, què us podem dir que no sàpigueu ja. Autor de poesia, teatre, narrativa curta, assajos periodístics… i novel·les. Els temes propis del novel·lista van ser: la solitud, la incomunicació, la vida sense sentit… Els recursos que utilitzava eren sempre variats, així com les tècniques: psicologia, simbolisme, policíaca… Va tenir problemes amb la censura per l’erotisme i les idees catalanistes i progressites dels seus llibres. Va ser un dels escriptors més importants de la literatura catalana del segle vint.
 
 
Núria Martí Constans Núria Martí Constans, dinamitzadora de clubs de LF i escriptora, en el marc del lliurament del premis de Lectura Fàcil 2017, va oferir un taller dedicat a la creació d’un club de Lectura Fàcil (LF), a part de dedicar-se a l’ensenyament.
 
Les adaptacions de novel·les que ha fet a lectura fàcil són:

  • Cavall de guerra, de Michael Morpurgo (2014)
  • El temps de les cireres, de Montserrat Roig (2016)
  • Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo (2016)
  • liver Twist, Charles Dickens (2016)
  • Molt soroll per res, William Shakespeare (2017)
  • Obres que ella ha escrit dins el marc de lectura fàcil:

  • Trampa de foc. (La Mar de Fàcil, 2011)
  • Set dies al llac. (La Mar de Fàcil, 2012)
  • Marcus Marc i la ruta del cacau (Adapta Editorial, 2016)
  •  
    I en què consisteix la lectura fàcil? Us en farem cinc cèntims.
     
    El punt de sortida és que la ciutadania té el dret a accedir als documents d’interès general en un llenguatge i un format entenedors, és a dir, seguint els criteris de lectura fàcil. Aquest dret està reconegut en la llei d’accessibilitat aprovada pel Parlament de Catalunya a finals de l’any 2044 (Llei 13/2014, del 30 d’octubre d’accessibilitat del Parlament de Catalunya).
     
    Els materials de lectura fàcil es basen en les directrius internacionals d’Inclusion Europe, xarxa europea de representació de les persones amb discapacitat intel·lectual, i de l’IFLA, federació internacional d’associacions de biblioteques.
     
    Els destinataris són aquelles persones que tenen dificultats lectores, tant del caràcter permanent (dislèxia, trastorns neuropsicològics, senilitat, etc.), com transitori (immigració, incorporació tardana a la lectura, accidents, etc.)
     
    Ús de llenguatge planer i directe, contingut assequible i disseny que harmonitzi contingut i formes. El llenguatge planer augmenta la transparència, evita els malentesos, incentiva la participació ciutadana, disminueix el temps d’atenció de trucades, consultes, etc; contribueix que les persones amb dificultats lectores entenguin els missatges.
     
    Els criteris de llegibilitat i tipografia: lletra gran, línies no excessivament llargues, marges generosos, interliniat ample, ús d’un o dos tipus de lletres, no justificació el text a la dreta.
     
    El que us hem exposat anteriorment són unes pinzellades introductòries al món de la lectura fàcil. A continuació us facilitem una petita bibliografia:
    Cassany, Daniel. La cuina de l’escriptura. Barcelona. Empúries. 2002
    Comissió Europea. Escribir con claridad. 2010
    Directrius per a materials de Lectura Fàcil. 2010. Revisió de Gyda Skat Nielsen, Misako Nomura i Bror Tronbacke. IFLA Professional Reports, núm 120
     
    Moltes biblioteques organitzen clubs de lectura fàcil, amb la qual cosa es facilita l’accés a novel·les clàssiques i de noves que s’han adaptat a aquells lectors que tenen dificultats. La xarxa de biblioteques de Vilanova i la Geltrú n’ofereix tres. La biblioteca Joan Oliva i Milà, dos: un de lectura fàcil en català (amb col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística de l’Alt Penedès-Garraf) i un en francès; i la biblioteca Armand Cardona Torrandell un dedicat a persones amb discapacitat intel·lectual.
     
    Llibres Llibres de lectura fàcil a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El truc, Emanuel Bergmann

    El truc és la primera novel·la d’Emanuel Begmann, un guionista alemany que viu als Estats Units i que, actualment, treballa com a professor d’alemany, traductor i articulista. El truc és una història trista, però no hi falta l’humor. eltruc_portadaUna tragicomèdia en tota regla, que tot i descriure fets commomedors i tristos, no la podrem deixar de llegir sense un somriure als llavis. I és que Emanuel Bergmann reivindica l’humor en la literatura amb una condició: riure’s del criminal, però mai de la víctima. No és d’estranyar, ja que l’humor sempre va estar present a la família de Bergmann, de jueus alemanys, que la van fer servir com a element de supervivència, explicant per exemple acudits de Göering i de Himmler.

    La història d’El truc està dividida en dues èpoques, la Praga de 1934 i Los Angeles de 2007, fet que l’autor justifica per la seva pròpia condició d’immigrant alemany als Estats Units, que el fa sentir com a estranger a Amèrica i com a jueu a Alemanya.

    Són dos els protagonistes del llibre: un vell que ja no creu en res i un nen que encara creu en tot. El primer és en Mosche Goldenhirsch, fill d’un rabí vidu, més pobre que una rata. De ben jovenet, en Mosche s’escapa amb un circ i, amb els anys, acaba convertint-se en el Gran Zabbatini, un mag molt famós. Supervivent d’un camp de concentració nazi gràcies als seus trucs, després d’una dolorosa història d’amor, el Gran Zabbatini acabarà recalant als Estats Units, país en què triomfarà com a il·lusionista.

    El segon dels protagonistes és Max Cohn, un noiet nord-americà de 10 anys, que viu a Los Àngeles i que està passant una època de molta angoixa ja que els seus pares són a punt de divorciar-se. Un dia, troba un vell disc del seu pare en què el Gran Zabbatini assegura conèixer l’encanteri per a l’amor etern. Així que amb l’ajut de la seva àvia, també supervivent dels nazis, iniciarà la recerca del Gran Zabbatini a qui troba en un asil.

    Humor i tendresa en una història fàcil de llegir, amb capítols en què l’autor alterna les històries d’en Mosche i en Max fins a fer-les confluir, que de ben segur agradarà a tots aquells que va gaudir amb El noi del pijama de ratlles i amb La vida es bella.

    Ja podeu reservar El truc a la biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Llibres

  • El truc
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Futbolítica. Ramon Usall

    2189_futbolitica Una de les novetats d’aquesta setmana és aquest llibre dedicat al fútbol i, especialment, a les històries de clubs políticament singulars.
    A la contracoberta hi trobem escrit que ‘futbol i política es donen la mà per explicar-nos el món en què vivim’.
    I segueix amb un seguit de qüestions: ‘Pot un partit entre seleccions desencadenar una guerra? Quins trets comuns uneixen equips com ara l’Athletic de Bilbao, el Dinamo de Zagreb i l’Ararat Erevan? I el Benfica, el Colo-Colo i l’Steaua de Bucarest? Podríem dir que el Reial Madrid té un passat republicà?
    És ben cert que els clubs de futbol escriuen la història social del grup de persones que representen: un barri, una ciutat, un centre educatiu, una parròquia o, fins i tot, els simpatitzants d’una ideologia política. Ja als inicis, a l’Anglaterra industrial de la segona meitat del segle XIX, es van convertir en alguna cosa més que en simples entitats esportives.
    El simbolisme dels clubs de futbol és tan gran que una mirada a la seva història ens permet repassar bona part dels esdeveniments que han marcat l’època contemporània. No hi ha dictador important que no hagi utilitzat un club de futbol com a element propagandístic. Ho va fer Franco amb el Reial Madrid, campió d’Europa, que permetia a la dictadura trencar l’aïllament internacional; més o menys el mateix que va fer Salazar amb el Benfica lisboeta…’
     
    Seixanta són els clubs dels quals es parla en aquest llibre tan singular: europeus, africans, russos, sud-americans… i aquest número és el dels capítols amb què s’organitza el llibre. Hi trobarem els equips de futbol amb els quals va estar vinculat el Che Guevara (Bouwer, Rosario Central, Independiente SC, Madureira EC y CSAD Che Guevara) i també els dels Passive Resistents Soccer Club, equips que va fundar Ghandi durant la seva estada a Sudàfrica.
     
    Ramon Usall Ramon Usall es dedica a la docència a secundària i a l’escriptura, amb la qual ha obtingut diferents premis. A continuació us oferim alguns dels títols:

  • Argelia vivirá! Francia y la guerra para la independencia argelina.
  • Un món blau i en grana: El Barça d’Eric Castel (2004), guardonada amb el premi Rovelló d’assaig sobre literatura infantil i juvenil concedit per l’ajuntament de Mollerusa.
  • La tempestuosa mar blava (2006), guardonada amb el premi d’assaig Abu Bakr concedit per l’ajuntament de Tortosa.​
  • Tots els camins porten a Romania. Un cas del detectiu Rafel Rovira (2007), una novel·la negra, protagonitzada per un detectiu lleidatà, premi de novel·la Manuel Cerqueda concedit durant la Nit Literària Andorrana, l’any 2007.
  • Fútbol per la llibertat (2011), obra que reflexiona sobre el paper que el fútbol ha jugat en la lluita per la llibertat al llarg de la història i amb la qual guanyà el premi d’assaig Josep Vallverdú l’any 2010.​
  •  
    Col·labora amb diferents mitjans de comunicació: la revista Sàpiens i el diari l’Esportiu.
     
    Dins del gènere negre ha creat el detectiu, Rafel Rovira, el qual ha protagonitzat diverses narracions curtes que s’han publicat a la revista satírica lleidetana ‘La Quera’ i en forma de capítols de llibres col·lectius, com és el cas d’una compilació de narracions negres dels Països Catalanas Crims.cat (Al Revés, 2010).
     
    Llibres Els llibres a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    El ángel negro, Laura Higuera

    El angel negro de Laura HigueraLaura Higuera (Cartagena, 1982) tenia clar que el seu debut literari reflectiria la seva admiració per Francisco de Goya. I és que, amb només 10 anys, la visita que va realitzar amb el seu avi al Museu del Prado li va fer descobrir la pintura de l’artista de Fuendetodos, especialment les seves conegudes pintures negres. Durant la visita al museu, una dona va caure desmaiada a terra, segurament per una lipotímia, però la Laura Higuera de 10 anys sempre va pensar que la causa va ser que no va poder aguantar tant de dolor com el que desprenia Saturno devorando a su hijo. Des d’aleshores, l’admiració pel pintor no ha fet més que créixer i fruit d’això, arriba El ángel negro, la seva primera novel·la i novetat aquesta setmana a la Joan Oliva.

    Saturno devorando a su hijoFrancisco de Goya va pintar les seves conegudes pintures negres sobre les parets de casa seva, coneguda com a Quinta del Sordo, als afores de Madrid. Les catorze pintures, inclosa la coneguda Saturno devorando a su hijo, van ser traspassades de les parets a la tela a partir de 1874 i donades al Museu del Prado l’any 1881. Laura Higuera, que defineix les pintures com a “macabres, violentes i grotesques”, es pregunta què li devia passar pel cap a Goya per pintar-les sobre les parets de casa seva i haver-les de contemplar a diari.

    El ángel negro és un thriller en dos temps que fonamenta la seva trama en la llegenda d’una hipotètica quinzena pintura que compartiria nom amb el llibre. logo blog genere negre_AMB LLETRESMadrid, l’any 2016, és el primer dels escenaris i concretament la sala de les pintures negres al Museu del Prado. Allà, hi han trobat un cos mutilat i la pintura Saturno devorando a su hijo ha aparegut estripada. Venècia, el 1873, és el segon dels llocs on es desenvolupa la història. Una jove anomenada Alessandra Abad ha sentit a parlar de catorze pintures que un Goya embogit ha pintat a les parets i un grup d’experts ha començat la tasca d’extreure-les amb la tècnica de l’strappo. Els encarregats de la investigació a El ángel negro seran l’inspector Bernardo Vera i l’experta en art Ada Adler.

    EL ANGEL NEGRO_TD29.inddPrimeres pàgines.

    Entrevista amb l’autora Laura Higuera:

    Llibres

  • El ángel negro
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Fanalet de la nit de reis

    retol fanalet_color

    subtitol

    fanalet_rodoRealitzat la tarda de la tradicional cavalcada de Reis, El Fanalet de la Nit de Reis és una activitat clàssica de l’equip de tallers de la biblioteca Joan Oliva.logo tallers en famlia-salvavides5

    El taller es va portar a terme a la sala infantil de la biblioteca i va consistir en la elaboració d’un fanalet per anar a rebre el reis d’Orient. Els nens i nenes rebien una cartolina blanca amb el patró del fanalet imprès, l’havien de decorar, retallar i enganxar una espelma per sostenir-lo a la mà.

     

    material

  • Cartolina blanca amb fanalet imprès
  • Colors
  • Tisores
  • Pega
  • Paper de cel·lofana de colors
  • Espelma llarga i prima
  • 3 reis

    pas a pas

    fanalet21. Començarem imprimint l’arxiu del fanalet en cartolina blanca. Podeu descarregar-vos la plantilla fent clic aquí.

    2. A continuació, retallarem el fanalet i el doblegarem per les línies.

    fanalet13. Per guarnir el nostre fanalet, tindrem dues possibilitats: decorar-lo amb colors i/o retallar les formes de les diferents cares del fanalet i tapar-les amb el paper de cel·lofana de colors.

    4. A continuació, enganxarem les diferents cares del fanalet amb pega.

    5. Ara, només ens caldrà punxar una espelma per la part inferior del fanalet i ja ho tindrem ben a punt per anar a rebre els reis d’Orient.

    estrelles_2 foto taller fanalet estrelles_2

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Konets. César Pérez Gellida

    Collage Konets Konets, en rus vol dir fi, és el final d’una història que abraça vuit novel·les: les trilogies “Versos, canciones y trocitos de carne”, “Refranes, canciones y rastros de sangre” i que es conclou amb Khimera” i “Konets, totes protagonitzades per personatges inoblidables, les trames dels quals estan a l’abast de molts pocs escriptors.
     
    És un thriller frenètic, un tractat sobre la maldat estructurat en quatre moviments i desenvolupat en dos escenaris temporals: l’adolescència d’Olek i la seva maduresa, o el que és el mateix, l’abans i el després dels esdeveniments que es narren a Khimera.
     
    En els últims paràgrafs del llibre es pot llegir: ‘(…) Por fin el fin. Y el principio de ese fin lo escenifica acercando la llama de un viejo mechero a la bola de papel. La arroja con precisión junto a la pira que contiene la sabiduría paterna y aguarda unos instantes para comprobar que nacen las primeras llamas de un incendio que no va a tardar en propagarse impune y vigorosamente. Bebe otro generoso trago y, sin desprenderse de la copa, agarra el inhalador y se ajusta la mascarilla en la cara antes de liberar el gas. Inspira durante cinco largos segundos sabiendo que el efecto aletargador no tardará en presentarse.
    Y aún le queda algo que hacer.
    Introduce el índice en el vinoy dibuja la letra “K” sobre la mesa. Seguidamente repite la operación con la “O”, la “N”, la “E”, la “T” y la “S”. logo blog genere negre_AMB LLETRES
    -Konets -lee.
    (…)

     
    César Pérez Gellida és llicenciat en geografia i història, però no és fins l’any 2011 que comença a escriure.
    Memento mori és la primera novel·la, amb la qual va guanyar el premi Racimo de literatura 2012, i és la primera part d’una trilogia anomenada ‘Versos, canciones y trocitos de carne‘ la qual segueix amb ‘Dies irae‘ i ‘Consummatum est‘. Amb aquesta última va rebre la Medalla de Honor de la Sociedad Española de Criminología y Ciencias Forenses 2014 i el Premi Piñon de Oro com a vallisoletà il·lustre.
    L’any 2015 publica ‘Khimera’ i l’any 2016 inicia la segona trilogia ‘Refranes, canciones y rastros de sangre‘, que es compon de ‘Sarna con gusto‘, ‘Cuchillo de palo‘ i ‘A grandes males‘.
     

  • Memento Mori
  • Dies irae
  • Consummatum est
  • Khimera
  • Sarna con gusto
  • Cuchillo de palo
  • A grandes males
  •  

     
     
    El llibre a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Día de perros, Alicia Giménez Bartlett

    BANNER-560

    En acostem a finals d’any amb una nova sessió del Club de Lectura de Gènere Negre L’Oliva Negra. La trobada va tenir lloc el passat dijous 14 de desembre i, en aquesta ocasió, els clubaires van comentar Día de perros d’Alicia Giménez Bartlett.

    Alicia Giménez Bartlett, l’autora

    Alicia Giménez Bartlett va néixer a Almansa (Albacete) el 1951 i va crèixer a Tortosa. Actualment està casada, té dos fills i dues netes, i des de 1975 viu a cavall entre Barcelona i Vinaròs. El segon cognom Bartlett ve del seu primer marit. Quan va començar a publicar encara estaven casats i la seva agent Carmen Balcells li va aconsellar afegir-lo al seu en previsió de les futures traduccions a l’estranger. I,
    com gairebé sempre, l’agent no s’equivocava ja que l’autora està traduïda a 15 idiomes.

    gimenez-bartlett--575x623Giménez Bartlett va estudiar Filologia Espanyola a la Universitat de València i es va doctorar en Literatura Espanyola per la Universitat de Barcelona.

    L’any 1984 va publicar la seva primera novel·la, Exit. El 1997 va obtenir el primer guardó literari de la seva carrera: el Premi Femenino Singular, de l’editorial Lumen, amb Una habitación ajena on, a través del relat de la vida de Virginia Woolf i la seva empleada de la llar, Nelly Boxal, apreciem els paral·lelismes i diferències d’aquestes dues dones.

    Un any abans, la lectura de La jota de corazones de Patricia Cornwell la va motivar a iniciar una sèrie de novel·les policíaques amb la inspectora de policia Petra Delicado com a protagonista, que ha donat peu fins ara a onze obres de la saga. Aquesta sèrie li ha reportat diversos guardons, com el Premi Raymond Chandler el 2008, que anteriorment van obtenir John le Carré i John Grisham.

    La “gran dama de la novel·la negra”, com se l’ha anomenat, explica que va pensar que aquest era un gènere en el qual es podien dir moltes coses i on l’humor, que per a ella és molt important, es pot incloure sense que passi res. Va provar i es va divertir moltíssim, però no havia pensat en cap moment continuar amb això. Era una prova amb la qual es va divertir i punt. Però l’editor li va dir, “¿i per què no continues amb Petra?” I va continuar.

    oliva 300-loguilloEl 2011 va obtenir el Premi Nadal per la seva obra Donde nadie te encuentre,una novel·la històrica sobre la vida de la guerrillera hermafrodita del maquis Teresa Pla Meseguer, àlies La Pastora, oculta en els boscos de Tortosa.

    El 2015 li van donar el Premi Carvalhoper haver renovat la novel·la policíaca espanyola aportant una perspectiva femenina i feminista pionera en aquest àmbit”.

    Va obtenir el Premi Planeta per la seva obra Hombres desnudos, en la qual dos personatges veuen canviar de forma dràstica les seves vides,que acaben creuant-se en el món de la prostitució masculina.

    En l’acte de lliurament del premi va fer ostensible la seva fama de ser una persona políticament incorrecte que diu sempre el que li dóna la gana. Portava ben visible la paraula “merde” i confessa que, tot i ser una rebel·lia de col·legi, li va encantar veure la cara d’horror de les autoritats a mesura que s’hi anava acostant. Va pensar que ningú li podria robar aquella bona estona.

    Alicia-Gimenez-BartlettPer saber-ne més…

    Día de perros, el llibre

    Ens trobem davant el segon cas de la inspectora Petra Delicado i el seu ajudant el sotsinspector Fermín Garzón, caracteritzat per l’escassetat de pistes i amb un excepcional i gens agraciat protagonista caní.

    Un home apallissat, no fitxat, sense cap tipus d’identificació, és trobat en un carrer de Barcelona i ha entrat en coma. Ningú pregunta per ell, ningú el reclama.

    imgUna trucada alerta a la policia sobre un gos que porta diversos dies bordant sense parar, en un pis deshabitat.

    A la casa en qüestió es troben amb un gosset mestís acanyat, llanut, negre i orellut, de potes curtes i tortes, però simpàtic i amb una mirada lúcida que de seguida crida l’atenció de Petra.

    Sospitant que el seu amo pugui ser la víctima trobada malferida, a la inspectora se li ocorre la gran idea de ficar-lo d’amagatotis a l’hospital per intentar identificar-lo. La seva reacció no dóna lloc a dubtes: “Embogit, galvanitzat per la troballa, va començar a saltar i a emetre lladrucs alegres al voltant de llit de l’individu inconscient. Per fi, ja a dues potes, va veure el que sens dubte era el seu amo, Ignacio Lucena i va esclatar en gemecs de felicitat, mentre intentava llepar-li les mans”.

    En honor a la seva lletjor li escullen el primer nom que els ve al cap, Espanto i quan Lucena mor, Petra rebutja la idea de deixar-ho a la gossera, primer perquè s’ha encapritxat amb ell i segon, perquè està convençuda que d’alguna manera els pot ajudar amb el trencaclosques.

    La investigació comença partint del lloc on va ser trobat el cadàver del seu amo. Espanto els condueix a través d’un bosquet fins a un descampat on una dona, Valentina Cortés, ensinistra gossos per a defensa personal.

    petraweb_principalgaleriaapaisadaElla és la primera d’uns quants personatges, que els dos policies es van trobant pel camí de la resolució de l’assassinat, tots ells formant part de l’enorme entramat que envolta el món dels gossos, entre d’altres l’atractiu veterinari Juan Monturiol, del qual Petra s’enamora o més aviat s’encapritxa, o Ángela Chamorro, la millor experta en gossos de tot Barcelona, que compta amb una llibreria especialitzada en animals i que de seguida enlluerna amb reciprocitat el cor de Garzón.

    La troballa de la primera pista, un munt de diners amagats i les llibretes de la comptabilitat de Lucena, els dirigeix en principi cap al que sembla ser una xarxa de lladres de gossos de carrer, que els venen a les indústries farmacèutiques i hospitals, amb el cap de dedicar-los a l’experimentació.

    Però segons van avançant en la investigació, es submergeixen en un assumpte més enrevessat i, si és que pot ser possible, més malvat i miserable.

    Ens veurem de nou, ja al 2018, per comentar Sé el que estàs pensant, de l’escriptor nord-americà John Verdon.

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Tres nois extraordinaris: Matthew, Wolfgang i August

    Avui us volem fer tres propostes literàries que estem segurs us captivaran, tingueu l’edat que tingueu, tot i que s’adrecen principalment a un públic juvenil. Són tres novel·les protagonitzades per personatges que ja sigui per  per una peculiaritat -física o intel·lectual- o per una situació familiar complexa ens han permés veure la seva particular visió del món i han robat el cor de moltíssims lectors arreu del món.

    peixeraArranquem amb,  Matthew Corbin, el protagonista de “L’imprevist cas del noi a la peixera” de l’estadounidenca Lisa Thompson. Matthew és un noi de 12 anys que pateix un trastorn obsessiu compulsiu que l’impedeix sortir de casa -es pensa que el mínim tracte amb altres persones pot enverinar-lo- així que es passa tot el dia observant des de la finestra de la seva habitació. Això farà que sigui l’única persona de tot el veïnat que tingui alguna pista sobre la recent desaparició d’un nadó de quinze mesos, nét del seu veí. Serà capaç d’atrevir-se a sortir de la seva habitació per resoldre el misteri?
    Si el voleu tastar cliqueu aquí.

    wolfgangSeguim amb “Wolfgang: extraordinari”, un noi d’11 anys amb un coeficient intel·lectual de 152 que té la síndrome de disincronia, fet que li provoca que sigui incapaç d’establir relacions amb altres persones  i per això viu reclòs a casa amb la seva mare i no té amics. És extremadament perfeccionista, li encanta fer llistes de coses del seu entorn que no li agraden; tocar el piano és la seva passió i també el seu refugi. Tot canvia quan un desafortunat succés l’obliga a anar a viure amb el desconegut del seu pare, el Carles, i inicia un pla per a fugar-se a la millor acadèmia de música del món. Durant el viatge, descobrirà qui és realment el pare, quin secret familiar li amaguen “els grans” i per què té tanta por d’alguna cosa que no s’ha atrevit a explicar mai… Amb aquesta novel·la, guanyadora del VI Premi Carlemany, la Laia Aguilar ens apropa al tema dels infants superdotats, un tema que no està gaire explorat en la literatura juvenil. Si el voleu tastar cliqueu aquí.

    wonderEl darrer protagonista que us robarà el cor és l’August Pullman, de l’exitosa novel·la “Wonder” escrita pel R. J. Palacio i de la qual s’ha estrenat recentment  la pel·lícula dirigida per Stephen Chbosky. August (Auggie) Pullman ha nascut amb una greu deformació a la cara i s’ha hagut de sotmetre a tantes operacions que no ha pogut anar mai a l’escola fins ara, que té deu anys i està a punt de començar cinquè a l’escola Beecher. Si alguna vegada heu sigut nous, ja sabeu que dur que és… Doncs imagineu-vos com deu ser quan tens una cara com l’August. Aconseguirà que els seus companys l’acceptin com un més, encara que sigui el nen més estrany que han vist mai?

     

     

     

    Llibres
    Biblioteca Joan Oliva i Milà

    No hi ha comentaris

    Les aventures de Tom Sawyer, Mark Twain

    Per acabar l’any, els nois i noies del Club de Lectura Llibr@venturers en hem reunit a la Joan Oliva per comentar una obra clàssica de la literatura universal. El passat 16 de desembre, el llibre de Les aventures de Tom Sawyer ha estat el centre de la nostra tertúlia.

    les aventures de tom sawyerI és que en Tom Sawyer i els seu inseparable company d’aventures Huckleberry Finn són dos nois ben entremaliats que passan el que segurament és l’estiu de la seva vida lluitant tal com ho faria Robin Hood als boscos de Sherwood, somiant a ser pirates i buscant tresors entre els amagatalls del seu poblet de Sant Petersburg.

    En Tom Sawyer és un noiet orfe que viu amb la seva tieta Polly i dos germanastres: en Sid i la Mary. La tieta Polly està desesperada amb les entremaliadures del seu nebot i tot sovint l’ha de castigar, com quan li fa pintar una tanca de trenta iardes de llarg per nou peus d’altura. Sí, teòricament l’havia de pintar tota sencera en Tom, però el noiet té altres plans i la “jugada” li surt la mar de profitosa. Tot i això, fart dels càstigs dels adults, en Tom, en Huck i en Joe Harper començaran una aventura tot recorrent el riu Mississipí fins arribar a l’illa de Jackson.

    Però no tot serà diversió per a Tom Sawyer i Huckleberry Finn. La trobada casual amb l’Indi Joe els portarà greus problemes i els farà enfrontar-se a responsabilitats d’adults.

    Si et ve de gust, fes clic a continuació per fer un cop d’ull a les primeres pàgines:

    portada_rodonaPrimeres pàgines.

    L’autor de Les aventures de Tom Sawyer és en Mark Twain, un escriptor nord-americà de nom real Samuel Langhorne Clemens. Les aventures de Tom Sawyer (1876) i, posteriorment, Les aventures de Huckleberry Finn (1885) són dues de les novel·les cabdals de la literatura nord-americana. Són, sens dubte, molt més que llibres d’aventures per a un públic juvenil. Són un retrat fidel i una crítica punyent de la societat de l’època, que no feia gaire havia sortit de la Guerra de Secessió (1861-1865) i havia abolit l’esclavitud, tot i que els prejudicis racials es mantenien ben presents al sud dels Estats Units, lloc on Twain situa la història.

    Mark Twain a les Biblioteques de Vilanova.

    Els Llibr@venturers ens tornarem a trobar el proper 20 de gener! Oi que fem molt de goig?

    Foto grup 16_12_2017 (2)

    Biblioteca Joan Oliva i Mila.

    No hi ha comentaris

    Un Nadal d’ous!

    Un Nadal d'ous_títol

    Seguint amb la temàtica nadalenca, la biblioteca Joan Oliva va portar a terme un altre taller propi d’aquestes festes per a infants de 4 a 10 anys. En aquesta ocasió, els nens i nenes que ens van voler acompanyar van fer un Arbre de Nadal amb oueres i van quedar ben macos. Aquest va ser Un Nadal d’ous!

    ornaments nadal model arbre ornaments nadal

     

    material

    christmas-ribbon-tree

  • Oueres de cartró
  • El cartró d’un rotllo de paper de cuina
  • Un tros de cartró gruixut (d’una caixa, per exemple)
  • Elements per guarnir l’arbre de Nadal (botons, lluentons, llaços de colors, etc)
  • Pintura de color verd i marró
  • Pinzell gruixut per pintar les oueres
  • 2 palets de gelat de fusta
  • Silicona líquida
  •  
     
     

    pas a pas

    1. Començarem retallant les oueres fins aconseguir una fila de quatre, una de tres, una altra de dues i una de només una, tal com podeu veure en la imatge.

    oueres sense pintar base arbre oueres sobre base de cartró

    2. Després, retallarem una peça triangular amb el cartró gruixut de la mida de les nostres 10 oueres.

    oueres pintades3. Amb l’ajut d’un pinzell, pintarem de color verd les 10 oueres i el cartró triangular. Un cop seca la pintura, enganxarem amb silicona líquida les 10 oueres sobre del cartró.

    IMG_20171106_1610184. Agafarem la pintura marró i la farem servir per pintar el cartró del rotllo de paper de cuina. Deixarem assecar la pintura.

    5. Ha arribat el moment de guarnir el nostre arbre com més ens agradi. Nosaltres vam fer servir botons, brillantons i un llaç de color vermell. Vosaltres el podeu guarnir al vostre gust. Deixeu volar la creativitat!

    roltllo paper de cuina palets de gelat

    6. Per últim, enganxarem amb silicona el cartró del rotllo de paper de cuina a la part posterior del cartró triangular amb les oueres. Serà el tronc del nostre arbre. Per aconseguir que s’aguanti dret, farem servir 2 palets de fusta de gelat enganxats en forma de creu. Enganxarem l’arbre sobre d’aquesta base de fusta i ja tindrem acabat el nostre original arbre de Nadal!

    ornaments nadal ornaments nadal ornaments nadal

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »