Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Vegan-friendly i raw food

tarroEls aliments vius poden convertir-se en la base de la filosofia culinària de cadascun, a partir d’una dieta que fa reviure el consum dels vegetals primaris en el seu estat més pur. Aquest tipus de menjar allibera de les toxines acumulades que han acumulat les diferents persones durant molt anys, són lliures de gluten i ens ajuden a nodrir i enfortir cadascuna de les cèl·lules del nostre cos. Es presenta com una cuina acolorida, vibrant, creativa i sostenible, que propugna el respecte pels animals, l’agricultura local i la pròpia vida en una dieta basada en no ingerir cap tipus de carn. El vegan-friendly és la definició d’una cultura amiga de les receptes vegetarianes i veganes.

El vegetarianisme és un tipus d’alimentació consistent en l’eliminació de la carn, tot i que en determinades ocasions es pot optar pel consum d’aliments d’origen animal, com és el cas de la llet i els ous, i també d’altres de procedència animal com la mantega o la gelatina, o bé de la seva eliminació completa com és el cas del contingut del llibre Menja’t el tarro, novetat aquesta setmana a la biblioteca. Per la seva banda, el veganisme no només es tracta d’una dieta o opció alimentària d’origen exclusivament vegetal, és també un estil de vida, el qual es basa en el respecte cap als animals, considerant-los com a individus amb interessos que mereixen ser respectats. És a dir, és un tipus de vida més sa i respectuós tant amb els animals com amb la natura.

marta-vergesEls aliments crus són els protagonistes de les receptes que ens aporta la seva autora Marta Vergés en el seu llibre. La seva cocció s’ha de produir a temperatures baixes i es considera que són aliments d’origen vegetal si estan en el seu estat natural, i seran crus si no han estat escalfats a més de 45ºC. Aquesta és la temperatura a partir de la qual es considera que els ingredients vegetals comencen a descompondre’s i per tant a perdre vitamines. La base d’aquest tipus de cuina són les fruites, les hortalisses, els vegetals de fulla verda, els germinats, la fruita seca, les llavors, els cereals, les llegums i els sucs verds.

L’alimentació cura és la forma més honesta, neta, pura i vibrant d’alimentar-se, i la seva experimentació augmenta la connexió amb la natura i la vida mateixa. Una dieta així provocarà el descobriment en els aliments vius d’una dieta lliure de tòxics, sucres refinats, d’additius, de conservants i d’ingredients processats que convertiran la quotidianitat de la cuina en una nova vida més lliure. La cuina raw food mantindrà un nivell enzimàtic òptim en el cos i ajudarà a conservar-lo saludable amb una bona digestió i un millor pes que optimitzarà l’estat d’ànim.

Vols testar-lo?

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Auxili! Rebequeria a la vista

Llibres

auxiliUna rebequeria és una reacció emocional principalment per gelosia, però també per por o impotència. Es manifesta quan l’infant protesta físicament tirant-se per terra, cridant o plorant desconsoladament degut a que encara no saben gestionar les seves emocions. La comunicació gestual utilitzada per l’infant es degut a que no saben expressar certs sentiments, com pot ser la frustració, de cap altra manera. Aquesta forma de comunicació si no es gestiona bé per part dels adults pot acabar esdevenint un patró de comportament utilitzat per aconseguir allò que volen.

Aquest tipus de rebequeries es poden evitar si es fa cas a l’infant sobre les coses que fan quan estan tranquils, en moments que encara no reclamen l’atenció dels pares. També es bàsic per evitar aquests tipus de reaccions procurar tenir cobertes les necessitats bàsiques com la són o la gana. L’avorriment és un altre factor de risc, l’entreteniment és essencial per evitar aquest tipus de reaccions, així com evitar forçar a la criatura a acompanyar a l’adult a tasques quotidianes com anar a comprar, una solució pot ser deixar-ho amb un altre adult, sobretot si mostra símptomes de cansament.

La sobreprotecció pot esdevenir una fàbrica de rebequeries. La tendència a veure els fills més petits del que són pot provocar la limitació del seu desig de ser autosuficients, es fonamental anar oferint progressivament a l’infant les responsabilitats que puguin assumir en funció de la seva edat però amb la premissa de que cal ser molt pacient i tenir clar que tot aprenentatge comporta un procés i la tasca que correspon als pares és la d’observadors. És molt important que els nens vagin aprenent a fer les coses per a ells mateixos.

Un aspecte a tenir molt en compte és evitar les dissonàncies, es a dir, es important mantenir el mateix criteri per part de tota la família per evitar que la criatura sàpiga de quin adult pot aconseguir les coses més fàcilment. El bon humor i la paciència són claus per transmetre una convivència que ajudi a l’infant a créixer envoltat d’ordre i respecte.

Bloc

Us presentem un espai on es poden trobar diferents propostes de lectura infantil a partir de la interacció dels seus propis usuaris. Es poden fer cerques de llibres per edats des de nadons fins a 12 anys, també hi ha un gran nombre d’activitats relacionades amb la creativitat i l’aprenentatge en família.

Club Peques Lectores

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

El setè àngel, David Cirici. Premi Sant Jordi 2016

portada_el-sete-angel_david-cirici_201701101747Ja podeu reservar a la Joan Oliva la novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi 2016. Es tracta d’El setè àngel, de l’escriptor barceloní David Cirici.

El setè àngel és una història sobre la fragilitat de la vida. En paraules de l’autor, un llibre sobre com “les coses en les quals es fonamenta la felicitat i la solidesa d’una vida, com ara la família o la feina, són bastant efímeres“. I és que el protagonista del llibre, l’Ernest, passa per una circumstància tràgica que li farà replantejar-se moltes coses.

L’Ernest és un publicista d’èxit (comparteix aquest personatge professió amb l’autor David Cirici, que va treballar en el sector publicitari durant vint-i-quatre anys) que voreja els quaranta anys i que està gaudint d’uns dies de vacances, navegant amb el seu veler entre les illes de Patmos i d’Icària. El viatge, en família, el fa al costat de la seva parella, la Sophie, del seu fill Marc, de set anys, i del fill de la Sophie, en Max. A causa de la mala mar, en Marc cau a l’aigua i, serà llavors, quan l’Ernest començarà una recerca desesperada. El que ningú no sap és que en Marc ha estat rescatat al bell mig del mar per una llanxa en què proven d’arribar a les costes de Samos un grup de refugiats sirians i afganesos.

?????????Tot i que el rerefons del llibre és el drama que actualment es viu en el mar Egeu, amb milers i milers de persones fugint de la guerra, el nucli de la trama d’El setè àngel és l’angoixa d’una família que enmig d’un temporal perd el fill de set anys i Cirici es concentra a explorar la crisi personal del personatge principal. És, de fet, la història d’un triple naufragi: el del pare que busca el fill; el del nen, perdut enmig del mar; i el de l’Europa actual, davant de la crisi humanitària.

portada_el-sete-angel_david-cirici_rodonaPrimeres pàgines.

David Cirici (1954) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Ha treballat durant més de vint anys com a publicista a Cirici Comunicació i també ha exercit com a guionista de televisió. Actualment, és professor de llengua i literatura a Secundària, tasca que compagina amb l’escriptura.

Blog de l’autor

David-Cirici-Sant-JordiDavid Cirici a VNG.

A continuació, un tast dels darrers Premis Sant Jordi (feu clic sobre la portada per consultar-ne la disponibilitat):

portada_la-vida-sense-la-sara-amat_pep-puig portada_laguila-negra_joan-carreras dies-de-frontera

plans-de-futur crim-de-sang lhome-de-la-maleta

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Temps de rates, Marc Moreno

El Premi Crims de Tinta, que des del 2008 premia novel·les de Gènere Negre, Policíac o d’Intriga escrites en la nostra llengua, és ja tot un referent per als assidus a aquests gèneres literaris. Temps de rates de Marc MorenoEl premi, creat originalment pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, és convocat d’una anys cap aquí per l’editorial RBA, que hi ha apostat fermament. La rellevància del premi cal buscar-la, per exemple, en els noms que han estat distingits fins al moment (Marc Pastor, Teresa Solana o Andreu Martín, per citar-ne alguns).

logo blog genere negre_AMB LLETRESLa darrera edició de la BcNegra’17 obria les seves portes amb l’acte de lliurament del VIII Premi Crims de Tinta, que enguany ha recaigut en la novel·la Temps de rates, de Marc Moreno. El jurat del guardó, format per Paco Camarasa (llibreter i comissari de la BcNegra), Cinta Manresa (comissària dels Mossos d’Esquadra), Carlos Zanón (escriptor), Miguel Ángel Díaz (llibreter) i Jordi Rourena (editor d’RBA), va decidir atorgar el premi per unanimitat destacant-ne “…la força dramàtica de l’argument i d’uns personatges desesperats i la mirada gens complaent a una realitat gairebé sempre amagada

la mala dona la solitud de patricia negres tempestes qua la nit mata el dia

Ambientada en el barri de la Verneda de Barcelona, Temps de rates és la història d’una motxilla, la que un traficant fugitiu encoloma, plena de cocaïna, al seu veí de replà, l’Eloi, un jove que comet el gran error d’obrir la porta i acceptar aquest perillós encàrrec.

De Temps de rates en destaquem la credibilitat de la història i uns personatges molt ben definits, en la qual trobarem drogues, prostitució, maltractaments, tocs d’humor “marca de la casa” i, del ben cert, la més negra de totes les novel·les que ha escrit fins ara Marc Moreno.

societat negra puta pasta tota la veritat marc-moreno-temps-de-rates

Marc Moreno és lector, escriptor i editor de novel·la negra en català. En el seu discurs d’agraïment pel premi Crims de Tinta va verbalitzar que el guardó és “un incentiu més per continuar lluitant i reivindicant un gènere i una llengua que tenen molt a oferir”. No en va, Moreno és el creador de l’editorial Llibres del Delicte, que es dedica principalment a publicar novel·les d’aquest gènere en la nostra llengua.

Com a escriptor, alguns dels seus llibres són Cabdills (2011), Independència d’interessos (2013), Els silencis dels pactes (2014) i Contra l’aparador (2015).

Tots els Premis Crims de Tinta:

  • La mala dona, Marc Pastor
  • La solitud de Patrícia, Carles Quílez
  • Negres tempestes, Teresa Solana
  • Quan la nit mata el dia, Agustí Vehí
  • Societat negra, Andreu Martí
  • Puta pasta, Emili Bayo
  • Tota la veritat, Núria Cadenes
  • Temps de rates, Marc Moreno
  • Passeu per la Joan Oliva a fer la vostra reserva!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    ¿LAS algas SE COMEN? Un periplo por la biología, la historia, las curiosidades y la gastronomía

    algues Les algues, es mengen? Oblidades a Occident perquè es relacionaven amb les èpoques de fam i escassetat i venerades de fa milers d’anys a Orient per les seves característiques medicinals i culinàries, a l’actualitat s’estan introduint en la nostra cultura on molts restaurants i llars les inclouen en els seus menús aprofitant les seves propietats organolèptiques i nutricionals.
    A les zones més properes dels continents on el mar acarona la terra i la llum i altres factors ho permeten, es desenvolupa una rica i variada flora marina: les comunitats algals. Si fem un repàs a la història, les algues juntament amb el peix i el marisc constituïren la dieta dels primers homínids que habitaren les zones litorals. Si es compara el rebost terrestre amb el marí, es veu que és molt més abundós i divers, ja que té ‘verdures’ (algues verdes, unes 1.500 espècies), ‘vermelles’ (algues vermelles, unes 6.500 espècies) i ‘marronoses’ (algues marrons, unes 1.800 espècies). La majoria de les espècies estan completament inexplorades des del punt de vista gastronòmic i nutritiu, ja que només unes 150-200 espècies de macroalgues s’usen a la cuina en els països asiàtics amb més tradició; número que es redueix a Occident a una dotzena.
    portada-algasEn aquest llibre es parla de la biologia, la història, les curiositats i la gastronomia que envolta aquestes verdures de mar, una flora marina molt diversa pel que fa a mides, formes i colors.
    Si teniu curiositat de saber el que són les algues, quantes n’hi ha? quina estructura i forma tenen? com es reprodueixen? on i com viuen? per què són importants?, en el capítol primer trobareu les respostes.
    En el segon, es parla del consum en els països asiàtics, a Europa i en altres indrets. Així, el ‘Libro chino de la poesía’ atribuït a Confucio, recopila poemes dels segles XI a VII a.C., on es considerava els vegetals marins una delicatessen. A Europa septentrional apareix un text escrit atribuït a Sant Columbà de Iona (563), on es descriu com els monjos de Iona (Escòcia occidental) les recol·lectaven per al consum propi i també per alimentar els pobres. En els països nòrdics es coïa Porphyra juntament amb altres espècies d’algues i les conservaven durant molt de temps en gots, etc.
    A Gal·les tenen un esmorzar típic que conté l’alga vermella Porphyra, ingredient fonamental. Els habitants de nombroses illes d’Oceania i del Pacífic Sud (Hawái, Indonesia, Filipines, Malasia, Tailandia, etc) les consumeixen habitualment fresques amb amanides.
     
    Estàs segur que no has menjat algues?, es pesquen o es cultiven? quins guanys aporta consumir-les? Del mar a la botiga? Quines espècies es consumeixen a Espanya? Gaudir d’un bon plat… Les algues a l’haute cuisine: bon appétit! Receptes dels mestres: Anémona, Ankimo, Arròs de plancton, Fons de mar
     
    Cal dir que els autors d’aquest llibre són diversos professors del departament de biologia de la Facultat de Ciències del Mar i Ambientals de la Universitat de Càdis, i la col·laboració d’Ángel León, el Chef del Mar i setze cuiners més, els quals ofereixen les seves receptes on les algues són l’ingredient fonamental.
     

    wakame laurencia l_12570_StockFood-kombu-seaweed

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Media vida, Care Santos. Premi Nadal 2017

    portada_media-vida_care-santosCom es habitual, la passada nit del dia de Reis es va fer públic el nom del guanyador del Premi Nadal de novel·la, el guardó literari més antic d’Espanya. Creat l’any 1944 per la revista Destino, en homenatge a qui va ser el seu redactor en cap mort prematurament, Eugeni Nadal, aquest guardó literari naixia amb la voluntat de donar a conèixer nous valors literaris. Com a prova d’aquesta raó de ser, amb només 24 anys, la en aquell moment desconeguda Carmen Laforet guanyava l’any 1944 el primer dels premis amb la novel·la Nada.

    Des de primers dels anys noranta, quan Ediciones Destino va ser adquirida pel Grup Planeta, el tarannà del guardó va canviar i, des de llavors, solen ser figures ja consolidades les que reben el premi. 3__i_banner_nadal_240x182Aquest és el cas de la flamant guanyadora del Premi Nadal 2017, Care Santos, que amb aquesta distinció aconsegueix que el premi torni a recaure en una dona. Al llarg dels més de setanta anys des de la seva creació, el premi Nadal ha recaigut majoritàriament en homes tot i que algunes de les escriptores més reconegudes del país es troben en la llista de guanyadores: des de Carmen Martín Gaite i Ana María Matute, passant per Rosa Regàs, Maruja Torres o Alicia Giménez Bartlett.

    portada_media-vida_care-santos_Primeres pàgines.

    Care Santos, que es va presentar al concurs amb el pseudònim de Julia Salas, ha guanyat el Premi Nadal d’enguany amb Media vida, obra que el jurat format per Germán Gullón, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello, Clara Sánchez i Emili Rosales ha destacat entre els 303 manuscrits que s’hi van presentar. En el seu discurs d’agraïment, Santos va dir que amb Media vida “ha volgut fer un homenatge a la generació de les nostres mares, que van néixer en un país molt conservador i van haver de recórrer un llarg camí per arribar al país en què vivim”. care santosI és que Media vida està ambientada en plena Transició, l’any 1981, moment de l’aprovació de la llei del divorci, per exemple. Un moment de canvi per a les cinc dones protagonistes, totes al voltant dels quaranta-cinc anys i que després que un fet terrible marqués per sempre la seva infantesa i, havent passat trenta anys des que es van veure per última vegada, es retroben en un sopar per saber què ha estat de la seva vida i per provar de trobar el perdó.

    Care Santos (Mataró, 1970) escriu des de ben petita. Va estudiar Dret i Filologia, si bé es dedica al periodisme des de jove. Amb només vint-i-cinc anys va publicar la seva primera novel·la, Cuentos críticos. D’aleshores ençà, la seva carrera com a escriptora és d’allò més prolífica i variada ja que escriu tant en català com en castellà així com novel·la per a adults, poesia i literatura infantil i juvenil. Ha estat reconeguda amb un bon grapat de premis. A més a més del recent Premi Nadal, també ha estat reconeguda amb el Premi Ramon Llull 2014 per Desig de xocolata, el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil 2013 per No em preguntis qui sóc o el Premi Edebé de literatura juvenil 2015 per Mentira.

    Ja pots passar per la Joan Oliva a reservar Media vida.

    care santos blanc i negreCare Santos a VNG.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    L’art infinit d’Hergé

    herge

    Les aventures de Tintin constitueixen una obra d’art i, en conseqüència, el seu autor Herge ja és considerat un gran artista. L’art és sobretot una producció de signes literaris, entre d’altres expressions, que trasbalsa la visió d’una determinada època. La principal característica d’una obra d’art és la de proporcionar present perpetu a partir d’un producte final. El fenomen de Tintin és relativament recent, però revesteix la seva importància a les vertiginoses cotitzacions obtingudes pels dibuixos originals de Herge. També ha obres paral·leles de l’obra a càrrec de sociòlegs, filòsofs, assagistes i altres teòrics apassionats del personatge de Tintín.

    herge_y_el_arteA Hergé y el arte es realitza una recorregut pels orígens familiars de Hergé i els motius que el van conduir a crear al mític personatge que va captivar als lectors de finals de segle XX i ha creat legions de seguidors en aquest nou segle. Pierre Sterckx ha realitzat una excepcional recerca d’informació a partir dels arxius del Musée Hergé a Louvain-laNeuve per poder repassar l’estil d’Hergé des dels seus incipients dibuixos fins a la culminació del personatge. A més, repassa ampliamant els artistes que van influir en les creacions d’Hergé com van ser Fontana, Poliakoff, Warhol o Lichtenstein.

    Un dels reclams més curiosos d’aquesta obra tan visual és l’apartat de la pintura, potser un dels aspectes menys coneguts de la biografia de Georges Remi es troba en la revelació seus gustos artístics; l’evolució de la seva col·lecció personal d’art i la seva admiració per Joan Miró, entre molts altres creadors com el mateix Holbein, convertint-se en un apassionat col·leccionista d’obres pictòriques. En aquest llibre, Sterckx aborda també la fase en què un Hergé ja consagrat en el còmic, a principis dels anys seixanta, va decidir iniciar una carrera com a pintor, per al que va contractar com a professor a l’artista abstracte belga Louis Van Lin.

    Las aventuras de Tintin a la biblioteca tintinmilu

    Sterckx, mort a l’any 2015 poc abans de la publicació de l’edició francesa del llibre, s’ha convertit d’aquesta forma en un testament artístic, a través de la dissecció dels dibuixos, els traços, enquadraments i perspectives del dibuixant belga, màxim exponent de Tintin, l’amic que tots els seus lectors voldrien tenir, un periodista que recorre el món vivint fantàstiques aventures, mostrant-se bona persona i valent com pocs, amic dels seus amics, i sempre acompanyat de Milú, el gos més conegut del món, vivint aventures acompanyat dels seus personatges, autèntic mostrari de la personalitat i de la fauna humana d’arreu del món.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Habana Requiem. Vladimir Hernández

    cubalibreL’argument d’Habana Requiem està focalitzat en tres casos diferents però ben estructurats i enllaçats entre si. Un violador en sèrie que ha tornat a les seves caminades i a qui la tinent Ana Rosa Iznaga persegueix amb ímpetu, moguda pel seu desig de convertir-se en capità. Un presumpte suïcidi d’un home gran i deprimit que s’amaga en la beguda, liderat per Puyol, un policia que ronda els seixanta anys i la ambició és tan sols conservar la seva família. I finalment, l’assassinat a un jove negre traficant de drogues de disseny entre les diferents tribus urbanes de persones blanques pertanyents a l’Havana Vieja, en un dels llocs més perillosos i insegurs. L’encarregat d’aquest tercer cas és Eddy, un policia blanc, impulsiu i orgullós que paral·lel al cas, es troba en una situació delicada, ja que encara negant-ho, ha tirat pel balcó a un home que maltractava a la seva dona. Sembla que, hi ha un testimoni que compta amb una gravació en què es veu com Eduardo ha matat aquest personatge i demana diners a canvi.

    Primeres pàgines habanar

    logo blog genere negre_AMB LLETRESLa violència està molt present en tota la novel·la, ja no només pel que fa als cadàvers que apareixen, sinó en la mateixa atmosfera dels successos, en el mateix ambient que envolta a aquesta part de la ciutat. Al llarg de la novel·la no hi ha ni un moment de relax o de bon ambient, d’alegria. Tot és violència, misèria, crim, delictes. Crida l’atenció que, sent l’Havana i Cuba, una Cuba sota el règim castrista, hagin tribus urbanes més pròpies d’altres ciutats com els Emo o els gòtics. Vladimir Hernández mostra una Havana, una Cuba, més desconeguda, més real, més autèntica.

    L’autor del llibre va ser guanyador del Premi L’H Confidencial de novel·la negra per Indómito, i publica ara el seu darrer treball literari, un thriller policíac que arrossega al lector pels carrers de la Habana Vieja amb la seva llum i la seva foscor, amb els seus colors i les seves ombres. Un país, Cuba, es tensa enmig del panorama de recessió i l’Estat intenta maniobrar amb un fals aperturisme econòmic, però la mentalitat insular ha canviat i el ciutadà del carrer ja no sembla tan dòcil com ha estat durant l’últim mig segle.

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    2 comentaris

    Òscar 2017. Millor pel·lícula

    Les nominades en la categoria de Millor Pel·lícula són:

    La-ciudad-de-las-estrellas-La-La-LandLa La Land és una de les gran favorites a fer-se amb l’Òscar a la Millor Pel·lícula, tot i que passi el que passi el 26 de febrer, el film dirigit per Damien Chazelle ja ha fet història.

    Per una banda, perquè va guanyar els 7 Globus d’Or als que optava (millor pel·lícula de comèdia o musical, director, actor i actriu, entre d’altres). Per una altra banda, perquè iguala Titànic (el clàssic de James Cameron) i Eva al desnudo (amb les mítiques Bette Davis i Anne Baxter) en nombre de nominacions als Òscar: catorze! I per si no n’hi hagués prou, perquè alguns han volgut atorgar-li la “medalla” de cinta que ha recuperat el gènere musical més clàssic de Hollywood. Sigui o no cert, ja que aquesta distinció ja li van “concedir” a Chicago o Moulin Rouge quan van ser estrenades, la qüestió és que La La Land fa setmanes que és en boca de tots.

    La pel·lícula, que narra la història d’una cambrera (Mia) amb aspiracions a actriu i un jove enamorat del jazz (Sebastian) que vol muntar-ne un club, està protagonitzada per Emma Stone i Ryan Gosling.

     

    Manchester-frente-al-marAmb un canvi radical de registre arribem a Manchester frente al mar, la segona pel·lícula candidata a l’Òscar. Dirigida per Kenneth Lonergan, aquest drama s’endinsa en els Chandler, una família treballadora instal·lada a l’estat de Massachusetts, a la ciutat que dóna nom al film.

    Després de la mort de’n Joe, el germà gran, Lee, el petit de la família (interpretat per Casey Affleck) ha de tornar a la seva ciutat d’origen. Ara en Lee porta una vida grisa després d’haver fugit, temps enrere, precissament del lloc on ara s’hi veu obligat a tornar. Un cop allà, rebrà la notícia que el seu difunt germà l’ha deixat com a tutor legal del seu fill adolescent, en Patrick (interpretat per Lucas Hedges). El retrobament amb la seva exdona Randi, interpretada per Michelle Williams, obrirà antigues ferides de les quals havia intentar fugir.

    A banda de la nominació a Millor Pel·lícula, Manchester frente al mar opta a cinc estatuetes més: Millor Director, Actor principal (Casey Affleck), Actor i Actriu de repartiment (Lucas Hedges i Michelle Williams) i Millor Guió Original.

     

    MoonlightMoonlight podria convertir-se en la gran sorpresa d’aquesta edició dels Òscar. La crítica s’hi ha rendit i el seu flamant Globus d’Or a la Millor pel·lícula dramàtica la situa en una posició privilegiada per aconseguir l’Òscar.

    Adaptació d’una obra teatral, Moonligth és pràcticament l’òpera prima del seu director i també guionista Barry Jenkins, que només havia dirigit una altra cinta l’any 2008: Medicine for Melancholy. La història, repartida en tres actes, transita per la infantesa, adolescència i joventud de’n Chiron, el noi protagonista (feu una ullada al pòster de la pel·lícula i veureu que el rostre està compost per tres seccions diferents, és a dir, la imatge del protagonista en els tres moments de la seva vida).

    En Chiron és un noi afroamericà homosexual que creix, a la dècada del vuitanta, en una conflictiva zona de Miami. Acceptació d’un mateix, descobriment de la pròpia personalitat, drogues i conflictes racials nodreixen un film que, per a molts, amb menys de dues hores ho explica tot.

    La 89ª edició dels Òscar pot ser triomfal per a aquesta pel·lícula que suma 8 nominacions.

     

    LionDe la mà de l’australià Garth Davis arriba la pel·lícula Lion, que si bé és el seu primer llargmetratge, no podem pas dir que sigui un nouvingut al món audiovisual. Davis és un reconegudíssim director de publicitat que ha dirigit també alguns episodis de la sèrie televisiva Top of the Lake.

    Basada en la història real de Saroo Brierley, Lion narra el viatge als orígens que inicia un Saroo ja adult (interpretat per Dev Patel) vint-i-cinc anys després d’haver estat adoptat per un matrimoni australià. Saroo va néixer a la Índia i, en un obrir i tancar d’ulls, es va trobar tot sol, amb només cinc anys, en un tren que el portaria a 1600 quilòmetres de distància de la seva família biològica. D’aquí a una llar d’acollida i, posteriorment cap a Austràlia, amb la seva nova família. Però, tot i el pas dels anys, Saroo no ha oblidat d’on bé i amb l’únic ajut dels seus records i Google Earth torna al país que el va veure néixer.

    Lion acumula 6 nominacions al Òscar: Millor Pel·lícula, Actor i Actriu Secundaris (Dev Patel i Nicole Kidman, en el paper de mare adoptiva), Guió Adaptat, Banda Sonora i Fotografia.

     

    ComancheriaEl director David Mackenzie signa la que segurament és la seva millor pel·lícula fins al moment. Amb elements clàssics del western, Comanchería, és una barreja de road-movie i thriller, amb atracaments a sucursals bancàries inclosos.

    Dues parelles de protagonistes antagònics donen vida a Comanchería. Per un costat, 2 germans reconvertits en atracadors de bancs (interpretats per Chris Pine i Ben Foster). Per un altre costat, 2 rangers de Texas encarregats d’anar-hi al darrere (Jeff Bridges i Gil Birmingham).

    El que, en un primer moment, pot semblar només una pel·lícula d’atracadors al bell mig de l’estat de Texas va molt més enllà. És una punyent crítica de la participació dels bancs en una situació de crisi econòmica com l’actual, en què dos germans amb intenció de no perdre la granja familiar es llançaran a una carrera de robatoris a sucursals d’un mateix banc, per tal de pagar els deutes que tenen amb aquesta mateixa entitat bancària.

    Comanchería opta a 4 Òscar: Millor Pel·lícula, Actor Secundari (Jeff Bridges), Guió Original i Muntatge.

     

    La-llegadaLa ciència-ficció estarà també present entre les candidates a Millor Pel·lícula amb La llegada, film de Dennis Villeneuve que opta a 8 premis (Millor Director, Pel·lícula i Guió Adaptat, entre d’altres).

    Amb una Amy Adams que sosté el gruix de la història (i que, per a sorpresa de molts, ha quedat fora de les candidatures a Millor Interpretació Femenina), el seu personatge és el d’una experta lingüista, Louise Brooks, que encara cicatritza les ferides per la mort de la seva filla quan és reclutada per l’exèrcit nord-americà, juntament amb el científic Ian Donnelly (interpretat per Jeremy Renner). La seva missió és establir contacte amb els alienígenes que s’han repartit per diferents localitzacions de la Terra, en 12 naus.

    La llegada és una adaptació d’un relat curt, Story of your life, obra de l’escriptor Ted Chiang. El director de la pel·lícula, Dennis Villeneuve, té, entre els seus futurs projectes, el rodatge de la seqüela d’una de les obres mestres del cinema de ciència ficció: Blade Runner 2049.

     

    Figuras-ocultasFiguras Ocultas és l’adaptació de la novel·la homònima de Margot Lee Shetterly, que narra una història tan real com desconeguda per al gran públic. Viatgem fins a primers dels anys seixanta, quan els Estats Units aspiraven a guanyar la Unió Soviètica en la carrera espacial. En aquell moment, en què els càlculs es feien amb llapis i paper, la participació de tres matemàtiques afroamericanes en els esforços de la NASA per aconseguir fer arribar amb èxit John Glenn a l’espai va ser determinant. La lluita d’aquestes tres dones no anava només dirigida a triomfar en un món d’homes, sinó també a lluitar contra la segregació racial que imperava.

    El film, dirigit per Theodore Melfi, compta amb les actrius Octavia Spencer, Taraji P. Henson i Janelle Monáe que donen vida a les científiques reals: Dorothy Vaughn, Mary Jackson i Katherine Johnson.

    Figuras Ocultas opta a Millor Pel·lícula, Actriu Secundària (Octavia Spencer) i Guió Adaptat.

     

    Hasta-el-ultimo-hombreEl retorn de Mel Gibson a la direcció amb Hasta el último hombre ha aconseguit 6 nominacions als Òscar, entre les quals hi ha Millor Pel·lícula, Director i Actor Protagonista (Andrew Garfield).

    Gibson no es posava darrere d’una càmera des de 2006, quan va dirigir Apocalyto, i torna a la direcció per explicar la història real de Desmond T. Doss, primer objector de consciència a rebre la Medalla d’Honor del Congrés.

    Doss (interpretat per Andrew Garfield) es va allistar a l’exèrcit nord-americà durant la II Guerra Mundial, però es va negar a agafar cap arma per les seves creences religioses. Després d’enfrontar-se als estaments militars, va aconseguir que el portessin al front japonès per dur a terme tasques mèdiques. Allà, durant la batalla d’Okinawa, va salvar la vida de 75 homes ferits en combat.

     

    FencesLa darrera de les pel·lícules que opta a l’Òscar a Millor Pel·lícula és Fences, dirigida i protagonitzada per Denzel Washington.

    Fences és l’adaptació cinematogràfica de l’obra teatral escrita l’any 1983 per August Wilson, guanyadora del Premi Tony a la Millor Obra de Teatral i del Premi Pulitzer al Millor Drama. El mateix Wilson, mort l’any 2005, va deixar enllestida l’adaptació cinematogràfica que ara veu la llum i per la qual opta, també, a l’Òscar a Millor Guió Adaptat.

    Denzel Washington coneixia molt bé Fences, ja que tant ell com Viola Davis (la seva companya en el film) la van interpretar al teatre l’any 2010, aconseguint llavors, tots dos, un premi Tony. A l’espera de la propera cerimònia dels Òscar, Viola Davis ja ha guanyat el Globus d’Or a la Millor Actriu de Repartiment.

    Fences és la història de Troy Maxson, un antic jugador de beisbol afroamericà, a la dècada dels anys 50, que lluita per tirar endavant la seva família. La pel·lícula suma 4 candidatures als Òscar: Millor Pel·lícula, Millor Actor i Actriu Protagonista i Millor Guió Adaptat.

    Ara només queda esperar al 26 de febrer per saber-ne quina serà l’escollida…
    Els guanyadors de la 89à edició dels Òscars de 2017

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    Òscar 2017. Millor curtmetratge

     
    Els films nominats en la categoria de Millor Curtmetratge en aquesta vuitanta-novena edició són:
     

  • ‘Silent Nights’ d’Aske Bang i Kim Magnusson
     
    Kwame, un immigrant il·legal procedent de Ghana, s’enamora d’Inger, una jove danesa que treballa en un centre que acull persones sense sostre a la ciutat de Copenhague. A part de tractar sobre la temàtica dels refugiats, el punt central és la història d’amor entre dues persones de móns completament diferents i els obstacles que es van trobant, incloent el racisme.
     
    Aske Bang, el director, va escriure el guió de la pel·lícula observant el seu voltant. Viu en un barri de Copenhague ple d’immigrants africans. El fet de veure’ls cada dia vagar pels carrers com a fantasmes sense que ningú els parli, l’inspirà i és el que reflecteix el curt. askeprofil
     
    índex Kim Magnusson, el productor, va guanyar l’Òscar de l’any 2014 per ‘Helium’ i ha estat nominat per: Ernt&Lyset (1996), Wolfang (1997), Election Night (1998), Helmer&Son (2006).
     
    Podeu llegir una entrevista en anglès a Aske Bang (director) i Kim Magnusson (productor).
     
     

     
     

  • ‘Ennemis Interieurs’ de Selim Azzazi
     
    150_57927Selim Azzazi, el director d’aquest curt, és nat a Lió (França). Graduat a l’Escuela Nacional de Cine Louis Lumiere, treballa com a editor i dissenyador de so des de l’any 2001. Ha col·laborat, entre d’altres, amb directors com Oliver Stone, Jean-Pierra Jeunet, Luc Besson i Jean-Jacques Annaud.
     
    Aquesta és la seva primera pel·lícula i està ambientada als anys noranta, època en la qual el terrorisme algerià arriba a França. Dos homes. Dues identitats. Una batalla.
     

     
     

  • ‘Timecode’ de Juanjo Giménez
     
    Juanjo Giménez és l’autor del primer curtmetratge català nominat als Òscar. Aquest director nascut a Barcelona fa cinquanta-tres anys competirà a la gala el proper 26 de febrer, defensant una peça que gira al voltant de dos vigilants d’un pàrquing que no treballen en el mateix torn, per tant, no es coneixen. Timecode-Juanjo-Gimenez-Cannes-FotoAFP_MEDIMA20160522_0076_31 (2)
    Luna i Diego només coincideixen uns minuts cada dia, quan un comença a treballar i l’altre plega. Tot i això, entre ells s’estableix una mena de relació construïda a partir del llenguatge corporal. Durant els quinze minuts que dura el film s’explora què succeeix durant les nits llargues i avorrides del seu treball.
    Els dos protagonistes, els ballarins Lali Ayguadé i Nicolás Riccini, no tenien cap experiència prèvia en el món del cinema.
     

     
    Aquest emotiu curtmetratge reusenc es va endur la Palma d’Or del Festival de Canes 2016. Podeu llegir una entrevista amb el director després de guanyar aquest premi.
     
    Diumenge dia 29 de gener, va rebre el Premi Gaudí 2017, que organitza i atorga l’Acadèmia del Cinema Català, per la categoria de Millor Curtmetratge. Aquests premis són una iniciativa del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya i provenen dels Premis Barcelona, que van néixer l’any 2002.
     
    I aquest mes de febrer, ‘Timecode’, ha rebut el Premi Goya 2017 per millor curt, que atorga l’Acadèmia de les Arts i les ciències cinematogràfiques d’Espanya.
     
     

  • ‘Mindenki’ de Kristof Deak
     
    Aquest curt de vint-i-cinc minuts, el títol del qual en anglès és ‘Sing’, és un drama infantil ambientat als anys 1990 a Budapest (Hongria). Inspirat en un fet real, relata el camí que segueix un cor d’escola per aconseguir guanyar un premi de cant i l’aparició d’una nova alumna a la classe que encobreix un secret.
     
    Kristof DeakKristof Deak viu entre Londres i Budapest. S’ha dedicat a la direcció i producció de curts, sèries dramàtiques de TV i vídeos musicals, tant hongareses com d’altres nacionalitats.
     
     
     
     
     

  • ‘Le Femme et le TGV’ de Timo von Gunten
     
    8d34a65b1d09e1d55432a9179e3cfa51322e1dedbefe9cf17198f44011082a24-1536x1536 Basat en un fet real, s’explica la història d’Elise, la qual ha anat saludant el tren que passava davant de casa seva durant tres dècades. Una carta del conductor del tren és l’inici d’una relació epistolar entre els dos. Ella se n’enamora. Però desvien el tren i ella començarà la cerca de l’home.
    Jane Birkin és l’actriu que dóna vida a Elise. De nacionalitat anglesa, però resident a França des dels anys 60, es donà a conèixer quan cantà amb veu fràgil i sensual la cançó ‘Je t’aime… moi non plus’ on es podien sentir els seus gemecs que es van fer famosos arreu del món.
     
    timo-von-gunten-31350-headshot-1485290545Timo von Gunten és escriptor, director i productor. Des de l’any 2012 que no deixa de guanyar premis per les seves pel·lícules en ciutats nord-americanes com Las Vegas i Los Ángeles, i en països com l’Índia…
     

     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

  • No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »