Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Conozca su caca y lo que dice de su salud. Dr. Adrian Schulte

Una de les darreres novetats que tenim a la biblioteca és aquest llibre que parla de les caques.
 

 
L’intestí és la clau de la salut física i mental: regula les funcions inmunològiques i hormonals, manté a ratlla les bactèries, corregeix els desequilibris i ho fa, molt sovint, sense queixar-se, la qual cosa provoca que el menystinguem. És aleshores que mengem malament, massa i de pressa, suposant que l’intestí ja sabrà què fer. Però quan hi ha una sobrecàrrega, les toxines apareixen les quals provoquen malalties que poden arribar a ser perilloses.
 
cacaLa caca, el seu color, la seva forma, la seva textura i la seva olor, és el veritable indicatiu del funcionament del sistema digestiu. En els darrers anys, la ciència ha demostrat que les toxines intestinals produeixen cansament i mermen la capacitat de concentració, a més d’estar associades amb la depressió, el tiroidisme i altres dolències.
 
Aquest llibre ens ensenya a explorar els aliments que se’ns posen bé, a consumir-los d’una manera que afavoreixin la bona digestió i a oferir al nostre sistema el descans que necessita per regenerar-se.
 
Al pròleg es pot llegir: ‘El intestino, llamado también el segundo cerebro, es un órgano fascinante que casi siempre trabaja de forma independiente; descobertapor lo tanto, sería conveniente ganarse su amistad. No pocas veces se convierte en nuestro enemigo porque le escatimamos cuidados y porque sabemos muy poco acerca de cómo tratarlo. Si tenemos presente el número de personas que sufren estreñimiento, cácer de colon, diverticulosis, inflamaciones intestinales o colon irritable, es evidente que a nuestro intestino no le va bien. Apenas hace veinte años, estas enfermedades eran propias de la vejez; en cambio, hoy en día afectan a casi todos los grupos de edad.’
 
El llibre es divideix en tres apartats. El primer és una guia per conèixer la ruta de la digestió. En el segon, es tracta de l’intestí malalt i en el tercer, es facilita un pla per posar en forma els intestins. Aquest pla és de deu dies i consisteix a: inici del pla en divendres, mastegar-ho tot i bé, dedicar trenta minuts en cada menjada principal i beure molta aigua, la llet d’ametlles, de soja, crua o no processada, iogurt d’ovella, cabra, vaca o soja, batuts vegetals o sucs son els líquids apropiats per beure durant aquest pla de deu dies.
 
Adrian Schulte
Adrian Schulte és doctor en medecina, naturòpata i director d’un centre de salut alemany dedicat a la regeneració de l’intestí segons el mètode del metge austríac Franz Xaver Mayr, el treball del qual sempre va estar enfocat en la millora funcional del tracte digestiu.
Està especialitzat en malalties tropicals i fou arran dels seus estudis en aquestes zones que descobrí que s’hi estaven introduint malalties a causa dels hàbits alimentaris occidentals en la seva dieta.
El doctor Schulte poseeix més de vint anys d’experiència en l’estudi i el tractament de l’intestí i els errors alimentaris.
 
 
LlibresEl llibre a les biblioteques VNG.
 
 
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

El cafè de la granota, Jesús Moncada

LA TERTÚLIA
Dimecres 7 de març

Encarem amb molta satisfacció el comentari d’aquesta obra de Jesús Moncada, l’escriptor de Mequinensa, deixeble de Pere Calders, un dels narradors clàssics de la literatura catalana moderna. El deix dialectal dels contes ha agradat especialment als lectors i lectores que vénen d’aquest vessant del català occidental: Rosa Llop, que vivia a Granja d’Escarp, i Ramon Also, de Tortosa. La Rosa Llop explica que li ha agradat molt la reconstrucció que es fa d’aquell ambient; els treballs de l’embassament, els miners, amb un to d’humor i d’ironia. Recorda el punt on el Segre s’uneix amb el Cinca, i com, de petita, les van tenir en una barca, agitant banderets espanyoles, esperant el pas del “Caudillo”.

crisalideLa Paquita Puig també valora el retrat de la vida del poble i de la gent. L’època li ha fet pensar en un altre narrador, Paco Candel, amb la seva obra “Els altres catalans”.

A la Teresa Ventosa li ha agradat: els personatges, la gent del poble; hi veu un bon retrat.

La Mercè Porta destaca que, malgrat ser relats curts, fa una descripció acurada dels personatges i l’espai. Manté un to irònic i crític, que alterna amb la tendresa i el respecte pels personatges. Així, destaca el partit de futbol, el sepel·li on es canten les absoltes, la carta a la sra. Mort (barquer) i el Preludi de Traspàs.

La Pepi Mota també en destaca el vocabulari.

La Dolors Juan hi veu una vivència personal. Recorda haver conegut personalment l’autor, que li féu una dedicatòria. Destaca la narració titulada “Informació provisional sobre les corredisses d’Elies”, una història que es llegeix amb molt d’interès, on es parla de la gasiveria d’Elies, per damunt fins i tot de la mort de la seva esposa Joana (corre darrera l’autocar per assegurar-se que no compraran el medicament, ja que ella ja no té salvació).

A la Teresa Rodríguez li han agradat molt aquests contes, plens de detalls de l’època (per ex., porten espardenyes en lloc de sabates). També creu que hi ha trets biogràfics d’en Jesús Moncada, com es desprèn de l’ús del vocabulari del lloc.

A en Quim li ha agradat molt. La troba una obra costumista, que li recorda Ulldecona (Montsià), que coneix bé. Les historietes són reals, amb humor. Sempre veiem la dona en segon terme, possiblement perquè era el seu lloc en aquella època; Moncada ens fa de cronista d’una altra època. El tractament de l’amor, els termes amorosos, són usats amb pudor. El vocabulari està molt ben tractat, amb paraules que no s’utilitzen: per ex., “galifardeua”.

L’Enriqueta Olivar assegura que hi ha gaudit molt. Troba que aquest llibre conté crítica social i política, i que ho narra amb un estil propi, ple de finals inesperats, per bé que s’hi noti la influència de Pere Calders. Destaca la riquesa del vocabulari. La seva mare, d’Ivars de la Noguera, deia paraules que ara ha retrobat en aquest llibre: enfarfegada, tòtila, fanfàrria, pispar, ganàpia.

Mequinenza-680x510L’Ana Jiménez també hi ha vist una barreja de crítica i humor.

A la Mary Carmen Paredes li han agradat aquests relats curts, i recorda una exposició al Born sobre el món de Jesús Moncada: el pantà de Mequinensa, el poble desaparegut després de l’embassament, la sensació d’un país en blanc i negre. Destaca la ironia, per exemple, del personatge que decideix morir-se mentre la dona fa el sopar, “per no molestar-la”.

En Ramon Also esmenta la novel·la “Camí de sirga”, i el que era el camí de sirga en realitat: l’ús dels matxos per arrossegar les barques riu amunt. Hi veu una obra en la frontera entre la realitat i la ficció.

La Patricia Lewis ha trobat una certa dificultat en el llenguatge, encara que ens recorda que també en l’argentí hi ha girs i expressions diferents del castellà. Troba que les narracions tenen molta gràcia.

L’Anna Maria Montané, que torna a venir a les nostres sessions, ens parla sobre les varietats dialectals, així com el missatge d’aquestes històries, on es combina la crítica política-social amb el retrat d’una època. Destaca els contes “Sabó” i “L’arbre de les olives”, que l’han fet riure tota sola, mentre llegia.

Acabem la sessió contents d’haver llegit aquesta obra, amb ganes de llegir-ne més de l’autor i la proposta de seleccionar, per al curs vinent, alguna obra de Francesc Candel.

L’AUTOR
Jesús Moncada

Jesús Moncada i Estruga (Mequinensa, el Baix Cinca, 1 de desembre de1941- Barcelona, 13 de juny de 2005). És considerat com un dels autors en català més traduïts de la seva època i va rebre diversos premis per la seva obra, entre altres el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Joan Crexells de Narrativa o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya, l’any 2001. Les seves obres s’han traduït a l’alemany, l’anglès, el castellà, el danès, l’eslovac, el francès, el gallec, el japonès, el neerlandès, el portuguès, el romanès, el suec, el vietnamita… El mateix autor va traduir un nombre considerable d’obres del castellà, del francès i de l’anglès.

Mequinensa, la població on va viure fins que va desaparèixer negada per l’embassament de Riba-roja d’Ebre, és l’escenari principal de la seva obra literària.

jesús moncadaJesús Moncada arriba a Barcelona a mitjan anys seixanta i, després d’un any de dedicar-se a la pintura, entra a treballar a l’Editorial Montaner i Simon, i s’hi queda fins al tancament de l’empresa. Per a Jesús Moncada, són anys de formació. Pere Calders, escriptor a qui admira, l’anima a escriure i l’encoratja a utilitzar el seu català de la banda de l’Ebre. D’aquests anys són els primers contes i els primers premis (premi Joan Santamaria (1971), entre d’altres), i pren la decisió de dedicar cada vegada més temps a la literatura. Jesús Moncada és autor dels llibres de contes Històries de la mà esquerra (1981), El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999); de les novel·les Camí de Sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997); i del recull d’escrits Cabòries estivals i altres proses volanderes (2003).

Es va donar a conèixer amb el recull de narracions Històries de la mà esquerra, premi Joan Santamaria 1971, publicat per l’entitat organitzadora del premi, el 1973. L’autor reconeix en l’estil d’aquest primer recull, el mestratge de Pere Calders. Tant en el primer recull -que va reeditar ampliant-lo amb noves narracions i el pròleg de Pere Calders, el 1981 a Editorial la Magrana (des d’aquell moment editorial on Moncada ha publicat en exclusiva)-, com en el segon, El cafè de la granota (1985) recreen -a cavall entre el realisme i la fantasia- el passat mític de l’antiga població de Mequinensa -ara soterrada sota les aigües del riu Ebre-; temàtica que va reprendre en les seves altres produccions (novel·les i narracions). Moncada fa reviure Mequinensa amb precisió històrica, el 1988, amb la publicació de la primera novel·la Camí de sirga, que va ser rebuda pel públic i la crítica com una de les novel·les més importants de la darrera narrativa catalana. A la novel·la La galeria de les estàtues (1992), Mequinensa queda en segon terme enfront de la ciutat imaginària de Torrelloba, capital de província inspirada en Saragossa on l’autor va estudiar els anys cinquanta.

El 1997 va publicar la novel·la Estremida memòria, que va obtenir els premis Joan Crexells i el de la Crítica Serra d’Or, 1998. En aquesta novel·la d’intriga, Moncada furga en la memòria col·lectiva, estremida per l’afusellament d’uns bandolers a Mequinensa -gent del poble- que van assaltar el recaptador del Banc d’Espanya i l’escorta, a la primera etapa de la Restauració alfonsina.

El 1999 va publicar un nou recull de narracions amb històries sorprenents, evocadores, humanes: Calaveres atònites, des dels ulls d’un jove advocat barceloní, que va a Mequinensa a la dècada dels cinquanta, a ocupar la plaça de secretari del jutjat de pau.

L’OBRA
El cafè de la granota

El cafè de la Granota és un recull de catorze relats curts escrits entre els anys 1980 i 1985. el cafè de la granotaAlgunes narracions situen l’acció en la dècada dels anys 50. L’escenari en què es desenvolupen els contes té com a centre la vila de Mequinensa al Baix Cinca. A més, totes les històries són contades al cafè de la granota. Els personatges que hi apareixen són gent senzilla: miners, pagesos, botiguers. Alguns personatges protagonistes són un pagès molt tafaner, uns afeccionats al futbol, un antic barquer, un afeccionat a les novel·les d’intriga i un delinqüent vocacional. El que caracteritza els contes és l’humor, la forta ironia i la crítica social. Fins i tot hi ha ironia en algunes escenes d’un funeral. Tots els contes són redactats des de la mirada del narrador omniscient, des de la perspectiva de l’àmbit quotidià més humil, i això els fa més crítics socialment.

Emili Bayo, referint-se al recull El Cafè de la Granota, escriu: ”Es caracteritza per una gran homogeneïtat, aconseguida per la presentació de tot ell com una gran crònica on s’inclouen les diferents històries, d’una gran uniformitat. El narrador s’atorga el nom de cronista i s’esforça a convèncer el lector que la seva història és fruit d’una investigació, de contínues consultes. Generalment, el narrador pren com a punt de referència, com a testimoni d’autenticitat, la figura del vell Cristòfol. El vell explica una anècdota que constitueix part de la història del poble, però que, generalment, no va viure directament ell. Aquest personatge només fa de transmissor de la informació que la memòria popular ha acumulat amb el pas dels anys.”

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

No hi ha comentaris

Ragdoll (Ninot de drap), Daniel Cole

Raddoll_Daniel Cole.pdfDaniel Cole és un escriptor novell que ha aconseguit destacar, entre tota l’oferta editorial, amb la seva primera novel·la: Ragdoll (Ninot de drap). Originalment, Cole va escriure la història com a guió, però, finalment, ha vist la llum en forma de llibre. Ara, després de les bones crítiques recollides, els drets de Ragdoll han estat venuts a trenta-quatre països i també se’n farà una sèrie televisiva.

Radgoll és el nom amb què la premsa sensacionalista ha batejat un macabre descobriment en un pis de Londres. Penjades d’uns fils agafats al sostre, les restes de sis cadàvers diferents han estat cosides, quasi de manera “artesanal”, per formar un únic cos. logo blog genere negre_AMB LLETRESDe les restes dels sis morts, només han pogut identificar a qui correspon el cap i, a banda d’haver estat cosides, un dels dits assenyala cap a la finestra, just cap a l’apartament del detectiu William Fawkes.

Quasi de manera simultània a l’aparició d’aquests terribles crims, l’assassí fa arribar una carta als mitjans de comunicació avisant de les properes sis víctimes (entre les quals hi ha el detectiu Fawkes) i de la data prevista per a la seva mort. Començarà així, una carrera contra rellotge per descobrir a qui corresponen les restes de les altres cinc víctimes i per evitar la mort de les següents.

ninot de drap_rodonaPrimeres pàgines.

Llibres

Ragdoll (Ninot de neu)

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Logo Generalitat

No hi ha comentaris

El objetivo, David Baldacci

El objetivo_David BaldacciLa novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva és la tercera entrega de la sèrie protagonitzada per Will Robie i Jessica Reel, El objetivo. El seu autor és tot un escriptor supervendes, el nord-americà David Baldacci.

Baldacci va néixer l’any 1960 a Virginia i es va llicenciar en Dret a la University of Virginia School of Law. Encara exercint com a advocat, va estar treballant durant 3 anys en la que seria la seva primera novel·la, que el catapultaria a la fama amb la seva adaptació cinematogràfica. L’any 1996, Baldacci publicava Poder absoluto, que només un any després seria portada a la gran pantalla interpretada per Clint Eastwood i Gene Hackman.

 
 

SÈRIE WILL ROBIE

Los inocentes_David Baldacci Maximo impacto_David Baldacci El objetivo_portada

Tràiler de la pel·lícula Poder Absoluto:

logo blog genere negre_AMB LLETRESD’aleshores ençà, ha publicat gairebé una trentena de novel·les i alguns llibres per a joves. El llibre que és novetat aquesta setmana és el tercer volum de la sèrie protagonitzada pels sicaris Will Robie i Jessica Reel: freds, implacables i, sobretot, efectius, Will Robie i la seva companya Jessica Reel són els assassins a qui el govern del Estats Units recorre quan ha d’eliminar els pitjors entre els pitjors. La sèrie va començar amb Los inocentes, va continuar amb Máximo impacto i continua ara amb El objetivo en què el tàndem protagonista és convocat pel president dels Estats Units per fer front a una amenaça global. El talent de Robie i Reel és inigualable i alguns membres del govern faran tot el possible perquè no sobrevisquin.

El objetivo_portada_rodonaPrimeres pàgines.

Llibres

Poder absolut
A cualquier precio
A qualsevol preu
El juego de las horas
Camel Club
Simple Genius
Divine Justice
Una muerte sospechosa
Una fracción de segundo
Toda la verdad
Frío como el acero
Justicia divina
La esquina del infierno
Secretos familiares
Memoria total
El objetivo

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Logo Generalitat

No hi ha comentaris

Toda la verdad. Karen Cleveland

La novetat d’aquest mes de març a la biblioteca és la novel·la de suspens ‘Toda la verdad’ de Karen Cleveland.

portada_toda-la-verdad_karen-cleveland_201712271011 Aquesta història ens narra els fets viscuts per Vivian Miller, una analista brillant de la contraintel·lgència de la CIA, on s’encarrega de destapar cèl·lules d’espies russos encoberts pels Estats Units. Després d’accedir a l’ordinador d’un possible agent, la Vivian descobreix un arxiu amb cinc fotografies. Un clic més tard, la seva es deté: la persona que li somriu des d’una de les fotografies és el seu marit. Marit perfecte. Pare perfecte. Perfecte mentider?

En el primer capítol, la protagonista ens situa en la seva vida: els fills que té, el marit, la feina que fa i el que descobreix. El que vindrà després ho heu de descobrir. ‘Llamadme paranoica, o llamadme simplemente analista de los servicios de contraespionaje de la CIA. Pero lo cierto es que eso es todo lo que sabe Matt. No sabe que he estado intentando destapar una red de agentes encubiertos rusos, en vano. O que he desarrollado una metodología para identificar a las personas que forman parte del programa secreto. Sólo sabe que llevo esperando meses a que llegue este día. Que estoy a punto de averiguar si dos años de duro trabajo van a dar sus frutos. Y si tengo alguna posibilidad de lograr ese ascenso que tanta falta nos hace.
(…) Durante años el Buró ha estado intentando identificar a los agentes encubiertos en sí, pero están tan integrados que es prácticamente imposible. La célula está estructurada de forma que estos agentes no se relacionen con nadie salvo con su contacto, pero incluso esa relación es mínima. Y la Agencia se ha centrado en los jefes, los tipos que supervisan a los contactos, los que están en Moscú y que tienen vínculos directos con el SVR, el servicio de inteligencia ruso.
(…) Abro la tercera imagen y en mi pantalla aparece una cara. Una instantánea de la cara, un primer plano. Tan familiar, tan esperada…, y sin embargo no, porque está aquí, donde no tiene que estar. La miro sorprendida, una, dos veces, mi cerebro pugnando por tender un puente entre lo que estoy viendo y lo que significa. En ese instante juraría que el tiempo se detiene. Unos dedos helados aprisionan mi corazón y lo estrujan, y lo único que oigo es el ruido de la sangre que se me agolpa en los oídos. La que tengo delante es la cara de mi marido.’

 
Karen ClevelandKaren Cleveland va col·laborar amb l’FBI i ha treballat com a analista a la CIA durant vuit anys, els sis darrers especialitzada en la lluita contra el terrorisme. Va estudiar al Trinity College de Dublín i la Universitat de Harvard. Viu a Estats Units, al nord de l’estat de Virginia amb el seu marit i els seus dos fills.
 
El llibre que ens ocupa és la seva primera novel·la. Com diu la mateixa autora, va agafar una baixa de maternitat d’un any després que el seu fill petit naixés. Durant aquell temps i en els moments de la migdiada dels nens i una vegada al llit a la nit, es va dedicar a escriure aquesta història que es durà al cinema, l’actriu protagonista de la qual serà Charlize Theron. La idea de Toda la verdad va estar en la seva ment durant anys.
 

Tots guardem secrets, encara que no siguin d’espies.

 

 
Llibres El llibre a les biblioteques VNG.
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.
 

Logo Generalitat

 

No hi ha comentaris

Cazeneuve i la revenja dels desvalguts. Oriol Molas i Ferran Grau

cazeneuve_oriol molas i ferran grauOriol Molas i Ferran Grau han escrit a quatre mans la que és la novetat de gènere negre d’aquesta setmana a la Joan Oliva: Cazeneuve i la revenja dels desvalguts.

La història de Cazeneuve i la revenja dels desvalguts tot i ser ficció, té com a personatge protagonista una persona que va existir realment i que va ser molt coneguda a la Barcelona de principis de segle XX. Estem parlant d’Enric Cazeneuve, un dels primers detectius privats de la ciutat, de pare francès i mare catalana.

Cazeneuve va ser molt popular entre els barcelonins gràcies a la seva participació en programes radiofònics de l’època, en què explicava curiositats de la seva professió. Va fundar l’agència de detectius Detectives Office el 1910 al carrer Balmes nº 6 i hi va tenir com a clients la flor i nata de la societat barcelonina. Detectiv_la_Internacional_1908L’agència va ser, de fet, una de les primeres a tot Espanya, només tres anys després de la creació de l’agència pionera, La Internacional, fundada el 1907 al carrer Hospital de la capital catalana.

detectivismo practicoEl renom de Cazeneuve i de Detectives Office va traspassar fronteres, com ho demostra el fet que l’agència aparegués referenciada en la que es considera la Bíblia dels investigadors als anys 20: la International Police and Detective Directory, editada a San Francisco (Estats Units) el 1922.

A més a més, Cazeneuve va ser l’autor d’un veritable clàssic pel que fa als llibres de detectius. logo blog genere negre_AMB LLETRESL’any 1925 va publicar Detectivismo práctico, un tractat i, alhora, un curs que repassa els primers anys d’ofici a Espanya i n’ofereix tècniques i mètodes.

L’Enric Cazeneuve de la novel·la que és novetat aquesta setmana acaba de tornar a Barcelona, el maig de 1909. Allà, s’hi retroba amb un bon amic de joventut, en Cinto Brescó, redactor de La Vanguardia. Tots dos hauran d’investigar un seguit d’assassinats misteriosos i despietats, en aparença inconnexos i que afecten tots els estrats socials. I tot a pocs mesos de l’esclat de la Setmana Tràgica.

CazeneuverevenjaPortadaOK.rodonaPrimeres pàgines.

Llibres

  • Cazeneuve i la revenja dels desvalguts
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Carter, Ted Lewis

    BANNER-560

    Els membres del club L’Oliva Negra, al llarg del darrer mes, han llegit un clàssic de la novel·la negra britànica: Carter, de l’escriptor Ted Lewis.

    Ted Lewis, l’autor

    L’escriptor britànic Alfred Edward Lewis, Ted per als seus amics, va néixer el 15 de juny de 1940 a Manchester, però va créixer a la ciutat de Barton-upon-Humber, mentre assistia al Col·legi d’Art de Hull a l’altre costat del riu Humber.

    El seu primer treball va ser a Londres, en publicitat i després com a especialista en animació en televisió i pel·lícules (entre elles, el Yellow Submarine dels Beatles).

    Ted_LewisDesprés del col·lapse del seu matrimoni, Lewis va tornar a la seva ciutat natal en la dècada de 1970.

    Brian Greene, l’autor que més ha escrit sobre Lewis a Internet, parla del retrat que d’ell fan els seus vells amics i companys de col·legi. El d’un noi que podia ser angelical i encantador però que s’entestava obstinadament a ser vist com un tipus dur. Parla d’un dark angel, carregat de ràbia, turmentat per cruels episodis d’humiliació i entestat a no revelar a ningú el mínim indici de sofriment o debilitat.

    Indissoluble del Lewis rebel i turmentat estava l’adolescent d’enorme sensibilitat artística, el pianista de jazz, el precoç dibuixant que aviat deixaria Barton-upon-Humber, la seva petita ciutat, per anar a Londres, igual que Jack Carter, a llaurar-se un futur professional.

    Ted Lewis tenia tot just 30 anys el 1970, quan va publicar la que és sens dubte una de les millors novel·les de la història del gènere negre. Jack’s Return Home, posteriorment retitulada Get Carter després de l’èxit de la pel·lícula del mateix nom protagonitzada per Michael Caine, que va crear l’escola noir de crim britànic i va empènyer Lewis a la llista de best-sellers.

    Cinc anys abans s’havia estrenat amb una obra d’inspiració autobiogràfica, All the Way Home and All the Night Through. Considerat bastant unànimement com un primer pas prometedor però immadur, el llibre havia passat sense pena ni glòria pel mercat editorial. oliva 300-loguilloFrustrat i disposat a convertir el seu segon esforç en un èxit de vendes, Lewis havia recorregut a la seva vella passió pels films policíacs de sèrie B i del seu coneixement del món de l’hampa londinenc per elaborar un llibre que aboqués el que ell necessitava comptar en un motlle de narrativa popular capaç d’atraure un bon nombre de lectors. I precisament així, aconseguir la seva maduresa com a autor.

    Durant la dècada dels 70, hi va escriure set novel·les més, dues d’elles preqüeles dels esdeveniments de Carter. Els seus problemes amb la beguda i els seus freqüents períodes de depressió li van fer descurar la qualitat, donant com a resultat les seves dues obres més imperfectes (encara que en absolut menyspreables), Boldt (1976) i Jack Carter and the Màfia Pigeon (1977). A partir d’aquí, va venir el declivi.

    El seu univers és negre i sense esperança, en un món poblat de criminals sàdics, de malfactors sense pietat, un món de night-clubs i de bars dominat per les pulsions violentes, el sexe i els diners. Un univers que el mateix Ted Lewis freqüenta assíduament portant-li a una mort prematura, als 42 anys, minat per l’alcohol.

    ted-lewisPer saber-ne més…

    Carter, el llibre

    Després de vuit llargs anys absent i d’haver rebut la notícia de la mort del seu germà Frank, Jack Carter viatja a la seva ciutat natal al nord d’Anglaterra per descobrir què ha passat realment, convençut que Frank ha estat assassinat i que el suposat accident de trànsit en el qual ha mort no és més que un muntatge per enganyar a la policia i a ell.

    9788494680908La versió oficial és que el seu germà ha mort al precipitar-se amb el cotxe per un penya-segat en un evident estat d’embriaguesa. I Jack sap que el seu germà no beu, ni faria mai una cosa així.

    Enrere deixa els dos mafiosos per als quals treballa a Londres i la seva amant, Audrey, núvia d’un d’aquests per a més senyes, amb la qual planeja fugar-se aviat a Sud-àfrica abandonant-ho tot.

    Al mateix temps que visita vells coneguts i molesta diversos personatges del crim organitzat local, Jack rememora la seva adolescència i joventut. D’aquesta manera, va descobrint al lector la complexa relació que va mantenir amb el seu germà i el fet que potser ell mateix no és més innocent que els tipus als quals vol donar caça.

    Lewis ens desgrana una història amb dos germans, a través dels records de Jack, en la qual aviat ens queden clares les diferències entre tots dos i com un d’ells anava clarament encaminat cap a una vida poc o gens respectuosa amb la llei.

    Una novel·la negra, molt negra, amb uns personatges extraordinaris, un ritme precís i vibrant.

    Us deixem amb el tràiler de l’adaptació cinematogràfica de Carter, interpretada per Michael Caine l’any 1971: Un asesino implacable.

    L’Oliva Negra es tornarà a reunir el proper 5 d’abril!

    Sofia de Ruy-Wamba
    L’Oliva Negra

    No hi ha comentaris

    Germanes, gossos, friquis i altres espècimens. Maite Carranza i Júlia Prats

    “La Marina se sentia sovint un succedani de persona. Una cosa així com un accident genètic que havia tingut lloc després del naixement de la seva meravellosa germana, L’ÀNGELA.

    germanes gossos friquis i altresAquesta setmana és novetat a la Joan Oliva la darrera novel·la de Maite Carranza, dirigida a un públic juvenil i escrita a quatre mans amb la seva filla, la Júlia Prats. El títol, Germanes, gossos, friquis i altres espècimens no enganya. Aquesta divertida història és una comèdia d’embolics, amb una trama esbojarrada i amb dues germanes que acabaran intercanviant les seves identitats. La germana gran és l’Àngela, la perfecta Àngela!: responsable, angelical, rossa i d’ulls blaus. La petita, de 14 anys, és la Marina, germana imperfecta a ulls d’ella mateixa i, segons sembla, a ulls de tothom.

    L’Àngela havia d’anar a Irlanda, com cada any, a perfeccionar el seu anglès, però els seus plans s’en va en orris quan agafa la varicel·la. I els pares de les germanes no estan disposats a perdre els diners que ja hi havien invertit, així que decideixen enviar la Marina en lloc de la seva germana gran. És llavors quan començarà a embolicar-se la troca en un llibre esbojarrat com Germanes, gossos, friquis i altres espècimens. Els companys de la Marina a Irlanda seran en Patrick, el nòvio irlandès de l’Àngela, un grup de mafiosos italians, un grup d’activistes animalistes radicals i en Ciceró, un friki apassionats dels videojocs.

    Entrevista a Maite Carranza i Júlia Prats.

    germanes gossos friquis i altres_rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

    Novel·les juvenils de Maite Carranza a les Biblioteques de VNG:

  • Germanes, gossos, friquis i altres espècimens
  • Calla, Cándida, calla
  • Camins de llibertat
  • L’Esperit dels gels
  • La guerra de las brujas
  • Paraules enmetzinades
  • Màgia d’una nit d’estiu
  • La maledicció d’Odi
  • El clan de la lloba
  • El desert de gel
  • Ostres tu, quin cacau
  • Frena, Cándida, frena
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    Primavera cruel, Luis Roso

    primavera cruel_luis roso

    Luis Roso (Moraleja, Cáceres, 1988) és una jove promesa del gènere negre que, amb només vint-i-sis anys, va veure publicada la seva primera novel·la. El seu no és el típic cas de qui ha de peregrinar per multitud d’editorials fins aconseguir (això si ets afortunat) que algú s’hi fixi i aposti pel teu llibre. Roso reconeix que va rebre més d’una oferta per publicar Aguacero, el seu primer llibre que, entre d’altres, va estar nominat com a Millor Novel·la Negra en castellà a València Negra 2017.

    Tot just aquest mes de febrer, Roso ha publicat el segon llibre de la sèrie, que és novetat de gènere negre a la Joan Oliva: Primavera cruel.

    Els llibres poden llegir-se separadament, ja que les trames comencen i acaben en cada novel·la, però totes dues tenen el mateix personatge central, que serà l’encarregat de la investigació: l’inspector de policia de la Brigada d’Investigació Criminal Ernesto Trevejo. I una mateix moment històric en què tenen lloc tots els esdeveniments: els anys cinquanta del segle passat, una època a mig camí entre els foscos anys quaranta i la negror de la postguerra i l’obertura de la darrera època del franquisme. I és que Ernesto Trevejo, de trenta quatre anys, forma part de la policia del règim, tot i que no és franquista per convicció, ho és perquè és el que toca.

    portada_Primavera Cruel_rodonaPrimeres pàgines.

    logo blog genere negre_AMB LLETRESA Aguacero, el seu primer cas, Ernesto Trevejo serà enviat des de Madrid a un petit poble fictici, Las Angustias, per ajudar en la investigació del brutal assassinat de dos guàrdies civils. Allà hi trobarà el que serà el seu company d’investigació, el jove guàrdia civil Aparecido Gutiérrez. En un primer moment, van ser detinguts els sospitosos habituals, però quan posteriorment són també assassinats, amb les armes dels guàrdies civils morts, l’alcalde i la seva dona, la investigació pren un altre aire.

    A Primavera cruel, el segon llibre de la sèrie, la història comença amb l’aparició d’un cos a El Pardo, molt a prop de la residència de Franco. L’inspector haurà d’investigar els baixos fons en què es mou l’oposició clandestina del règim i tractar amb confidents i policies torturadors.

    Luis Roso va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de Salamanca i Filologia Anglesa a l’Autònoma de Barcelona. També té un Màster de Literatura Espanyola i Hispanoamericana. Actualment, és professor de literatura en un institut de Madrid.

    Llibres

  • Primavera cruel
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Logo Generalitat

    No hi ha comentaris

    El signe prohibit, Rodrigo Muñoz Avia

    portada llibre El signe prohibitEl passat dissabte 17 de març, els llibr@venturers es van tornar a reunir a la Joan Oliva per comentar el llibre El signe prohibit, de Rodrigo Muñoz Avia, Premi Edebé de Literatura Infantil 2015.

    El signe prohibit és un llibre d’intriga, però també sobre l’amistat i, només això. També és un llibre sobre l’amor al llenguatge i als jocs de paraules, com els que feia l’escriptor francès George Perec: jeroglífics, mots encreuats i lipogrames, per exemple. Que no saps que és un lipograma? Segur que hi has jugat alguna vegada i tu sense saber-ho. Doncs un lipograma és un text que omet alguna lletra, per exemple, la a. De fet, en George Perec n’era tot un mestre i va ser capaç d’escriure tot un llibre sencer de més de 300 pàgines sense fer servir la lletra e. I el cas és que el nostre protagonista, en Jordi, coneix molt bé en George Perec perquè el seu pare, tot un enamorat dels llibres, té una llibreria que porta el nom d’aquest escriptor francès.

    El dia a dia d’en Jordi transcorria de manera bastant normal fins que un dimarts de primers de maig, l’Aleksandra, la seva millor amiga, va desaparèixer. I l’Aleksandra adora la lletra a. Segurament perquè el seu nom n’és ple. I, entre una cosa i l’altra, en Jordi decideix que si la seva millor amiga havia desaparegut, la lletra a també desapareixeria de la seva vida fins que la nena tornés a aparèixer. Tot un repte perecquià, com el va qualificar el pare d’en Jordi. I no és gens fàcil no pronunciar ni escriure cap paraula que dugui la lletra a. Imagina’t a l’hora de fer un examen a l’escola!

    Si et ve de gust, pots llegir les primeres pàgines d’El signe prohibit a continuació:

    portada llibre El signe prohibit_rodonaPrimeres pàgines.

    Llibres

  • El signe prohibit
  • El meu germà el geni
  • Els perfectes
  • Lo que no sabemos
  • Els llibr@venturers ens tornarem a reunir el proper 14 d’abril!

    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    No hi ha comentaris

    « Pàgina AnteriorPàgina Següent »