Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Serrat, Hijo de la luz y de la sombra

Quan decideixo posar música a un tema aliè és perquè m’hagués agradat escriure’l a mi“, afirma Joan Manuel Serrat precisant que no troba diferència a l’hora de treballar amb els seus temes propis o els d’altres.

Joan Manuel Serrat Joan Manuel Serrat publica avui dimarts Hijo de la luz y de la sombra, en el qual canta de nou a Miguel Hernández. El proper març 27 iniciarà una gira de concerts, que serà l’acte central de les activitats organitzades en el Centenari del poeta.

El cantautor diu que es troba còmode en musicar els poemes de l’autor d’Orihuela. “No estan tots els que volia. Hi ha els que estan”, explica sobre la seva selecció. Són tots versos “sòlids i frescos”, “més enllà” del lloc i temps: “Un d’aquells”, diu, la podria cantar un xaval que estigui avui a Haití ajudant a la gent i “La fam, lamentablement, és vigent a la major part del món”.

“Miguel Hernández és un poeta fonamental dins de la poètica del segle XX”, afirma Serrat, recordant que el poeta temia la pobresa, però “no per l’escassetat de mitjans, sinó per l’escassetat d’accés a la cultura”.

L’època que li va tocar viure a Miguel Hernández, la pobresa dels anys 20 en els camps d’Espanya, la guerra civil i la postguerra, fins a acabar a la presó, van marcar la vida de l’escriptor, la situació podria assemblar, segons Serrat, a la dels països en els que ara “les bosses de pobresa són fruit de la injustícia, que no ens abandona”.

El CD va acompanyat d’un DVD documental en què diversos cineastes plasmen la seva visió d’Hernández i que és “el complement visual als poemes i a la música”. I també hi ha una col·laboració amb Miguel Poveda, “un artista extraordinari i una persona molt generosa”.

Joan Manuel Serrat analitza cançó a cançó Hijo de la luz y de la sombra (amb audio de les cançons):

Hijo de la luz y de la sombra1. Uno de aquellos. És el poema que va dedicar als brigadistes. Reflecteix l’esperit que no hi ha batalla contra la injustícia, contra l’abús, que ens sigui aliena. És la cançó del poeta sense pàtries, del lluitador idealista, que és completament extrapolable a moltes situacions d’avui.

2. Del ay al ay por el ay. Aquí s’endevina un fatalisme, una ombra visionària que acobardeix. La cançó té un tractament de quejío profund. He intentat que el poema em tornés melodies fresques, naturals.

3. Canción del esposo soldado. Aquí sona un bolero antic. Una caixa que marca els passos d’una marxa amb aire de sageta i s’escolta: “Cal matar per continuar vivint. Un dia aniré a l’ombra del teu cabell llunyà”.

4. La palmera levantina. Una cançó plena de sensualitat mediterrània. Aquesta és l’època juvenil. En aquest aspecte, Hernández és un poeta transparent. Pots saber a qui està llegint en cada moment de la seva creació.

5. El mundo de los demás. Per aquesta cançó he triat un to aquàtic, una cosa que ens bressola. Pertany al Cancionero de romances i ausencias. Té la lucidesa de qui sap que el món no és el que sembla.

6. Dale que dale. Aquesta és l’època en què escrivia com sant Joan de la Creu. Caminava impregnat d’un catolicisme molt social, a imatge i semblança dels místics. Per enrere sona lleugera, discreta, la veu de Miguel Poveda.

7. Cerca del agua. Aquesta cançó és un viatge. Difícil. Imaginari. El que separa el cel de l’aigua. És tot un exercici de resistència i imaginació.

8. El hambre. Els versos d’aquest poema són intensos. És el primer dels coneixements. La ferocitat dels nostres sentiments.

9. Tus cartas son un vino. Poema de joventut, l’època en què escrivia la seva dona, Josefina, amb l’alè de l’amant llunyà. És una peça evocadora, melangiosa, apassionada.

10. Si me matan, bueno. Un tema combatiu que realça el coratge dels que lliuren les seves vides pel que en aparença no els incumbeix. La música porta un perfum cubà per ser homenatge a Pablo de la Torriente, brigadista de l’illa, molt amic d’Hernández.

11. Las abarcas desiertas. La identitat de la misèria marca aquesta peça. Hi ha un ressentiment, una protesta social profunda en aquests versos.

12. Solo quien ama vuela. Un nou viatge fora dels murs de la presó. L’ansietat que li produeix el que vol i el que pot fer. Només volant amb la imaginació de la seva escriptura es troba lliure.

13. Hijo de la luz y de la sombra. Aquí ha estat necessari fer un treball fi. Hi havia de muntar una cançó que transmetés l’aroma, el de l’amor radical, desesperat.

A la Biblioteca trobareu aquest material relacionat amb l’autor:

CD

  • 1978
  • Cada loco con su tema
  • Cansiones / Tarres/Serrat
  • Com ho fa el vent
  • Cuba le canta a Serrat
  • Cuba le canta a Serrat, vol. 2
  • En tránsito
  • Miguel Hernández
  • Nadie es perfecto
  • Per al meu amic… Serrat
  • Serrat… eres único!
  • Serrat… eres único! Vol. 2
  • Sombras de la China
  • Tal com raja
  • Versos en la boca
  • Audiència pública
  • Bardagí interpreta Serrat
  • Llibres

  • Serrat : material sensible. David Escamilla
  • Serrat: canción a canción. Luis García Gil
  • Tretze que canten. Joan Ramon Mainat. Fotografia: Colita
  • Serrat : algo personal . Joan Manuel Serrat
  • Serrat. Jordi Sierra i Fabra
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    1 Comentari fins ara

    1. Xavi dijous 25 de febrer de 2010 - 8:10 h

      D’aquesta fantàstica persona en primer lloc i artista després, em fa il.lusió remarcar la “Elegia ” de Miguel Hernandez.
      La primera vegada que la vaig sentir , vaig plorar amargament, són emocions que afloren i que són difícils d’evitar malgrat les vulguis amagar.
      L’amistat quan és vertadera és un sentiment molt profund i aquesta poesia cantada em va remoure per dins i per fora.
      Va ser la mort que va truncar aquesta bella amistat en aquest cas del Miguel però la distància també és una mena de petita mort quan un estima.

    Deixa un comentari