Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

L’hora violeta

Portada del llibreL’hora violeta és la tercera novel•la de la Montserrat Roig que ens parla dels diferents membres de les famílies Ventura-Claret i Miralpeix —les dues anteriors són Ramona, adéu i El temps de les cireres—, però en realitat aquesta trilogia fou iniciada amb el recull de contes Tanta roba i poc sabó… i ben neta que la volen. Aquestes quatre obres literaturitzen la història de la petita burgesia de l’Eixample barceloní des de finals del segle XIX fins als anys setanta del segle XX.

Segons la contraportada del llibre hi trobem tres dones acarades al seu fracàs: el fracàs davant l’home-pare, l’home-cervell i l’home com a ideal romàntic. Però és molt possible que es tracti d’un simbolisme per apropar-nos a la figura d’una sola dona mitjançant diferents tècniques d’acostament. No en va, al llarg d’aquesta obra l’autora sotmet el feminisme a una intensa deconstrucció: la Natàlia, noia vital i independent, es desdobla en la Norma, la seva amiga novel•lista que ha d’escriure sobre l’experiència de la Judit i la Kati per tal de salvar i preservar la veu d’aquestes dues amigues.

La narració ens aboca a viure la crisi del moviment comunista i les picabaralles vers uns plantejaments que parteixen d’una base comuna, però que enfoquen una metodologia diferent. També veiem de prop el moviment feminista de l’època, amb teories crítiques ben elaborades però amb aplicacions farcides de dubtes.

Montserrat Roig crea una trama de ficció dins la ficció tot simulant que l’escriptura de la novel•la obeeix a un encàrrec. Això li permet fer metaliteratura en presentar-nos personatges ficticis (que potser no ho són tant) i combinar-los amb breus apunts reals sobre els exdeportats dels camps de concentració alemanys. Per tot això podem considerar que L’hora violeta constitueix un dels exponents narratius més importants d’aquesta autora.

DIGUES LA TEVA

  • Els personatges femenins d’aquesta novel•la són els qui carreguen amb el pes de l’acció, tant pel que fa a la trama com pel que fa a crítica sobre feminisme i política. Consideres que aquesta mirada femenina plantejada en l’obra és encara vigent?. Creus que la crisi de què parla la novel•la al voltant de la ideologia comunista encara es pot plantejar i ser tema de debat avui en dia?
  •  

  • L’hora violeta és la tercera novel•la del que hom ha considerat una trilogia iniciada amb Ramona, adéu i El temps de les cireres. Tot i que més endavant la Montserrat Roig agafa de nou alguns dels personatges de la nissaga que ens presenta amb la trilogia, consideres que és un bon final, una bona manera de tancar aquesta temàtica?. I, si has llegit l’obra de la Roig (o part de la seva obra), com valores el microcosmos literari personal que teixeix amb les seves novel•les?.
  •  

  • Què n’opines de l’arquitectura estilística de L’hora violeta?. Hi ha una primera part a tall de pròleg, “Primavera de 1979”, on se’ns expliquen les suposades motivacions d’aquest treball. I després ja entrem en les diferents parts del llibre: “L’hora perduda”, “La novel•la de l’hora violeta”, “L’hora dispersa” i “L’hora oberta”. Està clar que ens trobem davant d’una estructura ben pensada i treballada però, com la valores com a lector?.
  • Sílvia Romero.
    Web.
    Club La Crisàlide.

    5 Comentaris fins ara

    1. Xavi Gil divendres 16 d'abril de 2010 - 17:50 h

      Els personatges femenins de l´hora violeta semblen estar-hi desencisats dels homes ,però alhora no es donen per vençudes de trobar un home que les escolti ,comprengui i no hagin de fer “solos” quan tenen ganes de compartir les seves vivències ,sentiments i emocions espirituals i carnals .
      Sempre estem sols però les dones del llibre necessiten acollir ,arrecerar i aixoplugar a un ser estimat desvalgut per les contrarietas ,humiliacions i injustícies sofertes per la societat .
      Elles sempre tenen una porta oberta a tothom ,malgrat sentir la rebel.lia i inconformisme de la lluita feminista per a una equiparació de drets i deures respecte als homes .
      Tothom vol que se´l tracti bé i Montserrat Roig és una d´aquestes sense renunciar a copsar la veritat i la senzillesa de l´esser humà .Et recordo i desitjo t´hagis reencarnat en una dona de la pasta intelectual i lluitadora .

    2. Xavi Gil divendres 9 d'abril de 2010 - 22:35 h

      No he llegit l´obra de la Montserrat ,però el relat de l´exdeportat de l´hora oberta té un toc humà i sensible vers l´espècie humana que li servirà per a reeixir en el llibre dels catalans als camps nazis .Ho confesso ,la veritat és que no m´ha enganxat ,ho tornarè a provar demà…Potser necessito una literatura que m´aixequi la líbido com les de la Sonrisa Vertical i seqüeles diverses…¡Bona nit fugissera i comedianta estimada!

    3. Xavi Gil divendres 9 d'abril de 2010 - 18:07 h

      M´he quedat a l´hora violeta i les altres hores se´m fan costa amunt .Les vivències de la Montserrat m´agradaria compartir-les amb una dona de carn i ossos ,i no la fulla insípida i espectral d´una fulla de paper ,que no t´ajuda a endinsar-te en el cor d´una dona rebel i lliurepensadora .
      Amb la qual la teoria se la demostris que no és ben bé com pensa respecte a l´orgull masculí i el despotisme il.lustrat dels varons .
      Sòc fill únic i sempre he viscut sol .Una dona la vull perquè m´ompli la seva manera de ser ,hi hagi feeling o necessitat d´estar junts ,sense sentir-nos esclaus l´un de l´altre .El dia que ens avorrim , malament rai .
      A l´autora li fa por el compromís però aquèst sorgeix sense que ens adonem i sense forçar .
      Aquestes dones de l´hora violeta necessiten tendressa i delicadesa .

    4. Xavi Gil divendres 9 d'abril de 2010 - 17:45 h

      La Norma ,la Judith i la Kata intercanvien la seva intimitat i relacions amoroses amb diàlegs “S0FTS” .Et fas idea dels canvis de mentalitat d´una generació a l´altre ,i com l´autora ens fa partícep de la seva aventura vitalista i bohèmia .
      Ella trenca motlles en el seu temps però és fidel a les classes burgeses esquerranes de l´Eixample .Sens dubte ,el relat de l´època de la Transiciò i assoliment de l ´Estatut ,ens fa adonar que abans erem mès lluitadors en la nostra petita mesura i el temps no passa en va. Estem acomodats i les dones han aconseguit el que volien :Som ” varons domats” i que les dones en les seves mans en fan el que volen de nosaltres .La guerra de sexes ja té un guanyador i els descerebrats o maltractadors no ho paiessen el veure´s que les dones legalment ténen mès drets que abans i els jutges donen sempre la custòdia a l´esposa .

    5. Xavi Gil dilluns 5 d'abril de 2010 - 22:47 h

      Enceto els comentaris o respostes ,però mirarè de llegir-la .
      El tema de la crisis del comunisme sempre hi estarà present en els països on hi ha estructures polítiques majoritàries o minoritàries .L´home que pateix fam ,no té treball o viu en la misèria mès absoluta sempre abraçarà aquest pensament perquè el Capitalisme no té entranyes i és egoïsta .Hi ha comunistes que instrumentalitzen el seu poder per a benefici d´una èlit o partit ,però hi ha de convençuts i humans que fan bé a la gent ,i procuren el benestar de la societat .Sembla que el mòn es divideix en dos pols per molt que ens diguin que és multilateral .Jesús era comunista perquè creia en la Comunitat fraterna de germans que s´ajuden i procuren el bé dels de dintre i dels de fora .Comunisme és compartir i estar al costat del poble sofrent i pobre .La revolució comunista russa del 1917 va sorgir com a resposta a un règim txarista opressor que mantenia en l´absoluta misèria i indigència al poble .Les revolucions sempre sorgeixen perquè hi ha una injustícia social que fa de detonant .Estem a l´aguait perquè el Comunisme sempre estarà viu ja que és la resposta a tota crisis social , econòmica i laboral .

    Deixa un comentari