Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Compañía Nacional de Danza 2. Nacho Duato

El dissabte 27 de febrer, el Teatre Principal estrena la nova temporada i ho fa amb la COMPAÑÍA NACIONAL DE DANZA 2, que dirigeix Nacho Duato.

Nacho Duato

Nacho Duato

La Compañía Nacional de Danza 2

El 1999 va arrancar un dels projectes més gratificants per Nacho Duato. Amb la companyia principal ja consolidada en el panorama artístic nacional i internacional, el seu següent pas va ser la creació de la Compañía Nacional de Danza 2. Per aquest motiu va posar-hi al capdavant a Tony Fabre, antic ballarí de la CND, i el projecte va anar prenent forma.

CDN2Amb l’objectiu de formar i preparar a ballarins per a la vida professional, la CND2 és un nexe d’unió entre els conservatoris i les escoles de ballet i les companyies professionals com la CND. El seu repertori, format predominantment per obres de Nacho Duato, s’han anat incorporant treballs de coreògrafs joves i prometedors. Això ha proporcionat als ballarins l’oportunitat de seguir molt de prop les noves tendències i d’incorporar aquests elements a nous muntatges.

Al llarg d’aquests 10 anys han passat per la CND2 un total de 68 ballarins de diferents nacionalitats que ara estan treballant en companyies destacades de tot el món com són el Nederlands Dans Theater, Basler Ballet, Ballet de l’Opéra de Lyon, Ballet National de Marseille, Les Ballets de Monte-Carlo, Les Grands Ballets Canadiens de Montréal, Hubbard Street Dance Chicago… i és clar, la Compañía Nacional de Danza.

Programa:

Kol Nidre

Estrenat per la Compañía Nacional de Danza 2 al Teatro de Madrid, el 22 de gener de 2009. Kol Nidre és el nom de la declaració recitada a la sinagoga, prèvia a l’inici del servei vespertí del Yom Kipur. El seu nom prové de les paraules inicials de la declaració i és un temps per reflexionar i perdonar.

Sobre aquesta base, Duato va construir la seva segona creació original per a la Compañía Nacional de Danza 2 que, a partir d’octubre de 2009, també s’incorpora al repertori de la CND. Un treball més introspectiu i espiritual que reflexiona sobre la situació dels més joves en els conflictes bèl·lics. Els anomenats “nens de la guerra”.

Insected

Estrenat per la Compañía Nacional de Danza 2 al Teatro de Madrid, l’1 de maig de 2008, Insected és el cinquè treball per al director artístic adjunt de la CND2, Tony Fabre, en què el coreògraf indaga en la influència de l’entorn en l’ésser humà, de com condiciona en gran mesura la formació de la personalitat.

Estem sotmesos a un procés constant d’aprenentatge al llarg de la vida i és en la joventut quan aquest procés de maduració s’accentua. Una etapa d’acumular experiències, emocions … per aplicar-les en el que serà el nostre autèntic jo. Fabre insisteix en la seva línia de motivació a l’hora de crear per a la jove formació, “el plaer de ballar”.

Gnawa

A Gnawa, estrenat per la Hubbard Street Dance Chicago el 2005, el coreògraf intenta transmetre la sensualitat del paisatge, la sensibilitat dels seus habitants… Amb una suggerent música plena de sons espanyols i nord-africans, captiva amb el seu fulminant poder i la seva sensual elegància, combinant l’espiritualitat i el ritme orgànic del Mediterrani.

Gnawa és el nom que reben, al Magreb, els membres d’una sèrie de confraries místiques musulmanes caracteritzades pel seu origen subsaharià i per l’ús de cants, danses i rituals sincrètics com a mitjans per arribar a estats de trànsit. És un dels gèneres principals del folklore del Marroc.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

2 Comentaris fins ara

  1. Xavi Gil dilluns 5 d'abril de 2010 - 21:47 h

    Fanny ! el ballet contemporani i tot ballarí d´aquesta disciplina ,sovint ,abans s´han format en el ballet clàssic i tenen una preparació física i artística molt assolida i arrelada .Tenim a Catalunya en Cesc Gelabert i la veritat que la dansa contemporània permet mès registres musicals i coreografies modernes molt aconseguides .Estic segur que es mès avorrit el LLac dels Cignes que qualsevol coreografia del Nacho .

  2. Fanny dijous 25 de febrer de 2010 - 21:38 h

    Prefereixo mil vegades el LLac del Cignes, tot aixó tant modern i comtemporani em produiex “jaqueca”

Deixa un comentari