Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Bibliobloc - Fora del prestatge

La dieta mediterrània

Oli d’olivaD’un temps cap aquí ha despertat molt d’interès la Dieta Mediterrània, bàsicament per la longevitat que caracteritza a molts dels països o grups de població que la segueixen. El darrer estudi publicat, i en el qual va participar l’ Institut Català d’Oncologia, revela que la Dieta Mediterrània redueix un 33% el risc de desenvolupar càncer gàstric.

La Dieta Mediterrània no és només una pauta nutricional, és un estil de vida, que combina determinats ingredients, formes de cuinar, tradicions, la pràctica de l’exercici físic moderat i un clima benigne, que la converteixen en un model de vida saludable.

 
Tradicionalment seria la dieta seguida pels països de la Conca Mediterrània, amb uns factors en comú determinants: el clima, la geografia i la cultura.

La Dieta Mediterrània s’ha anat formant al llarg dels temps i és fruit de les influències dels diferents pobles (romans, grecs, celtes, àrabs…) que han passat pels països que conformen aquesta zona.

És una herència cultural, tot i que diversos estudis alerten de l’allunyament d’aquest patró tan valuós per part dels països que tradicionalment l’han seguit. És per aquest motiu que Espanya, Grècia, Itàlia i el Marroc han presentat conjuntament una candidatura perquè la Dieta Mediterrània sigui inscrita a la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO.

Una amanidaLa base d’aquesta alimentació era la coneguda trilogia mediterrània formada pel blat, la vinya i l’olivera, a la qual s’han anat incorporant altres aliments com l’albergínia, la carxofa, el peix i el marisc, les aus de corral o d’altres tant importants com l’arròs, la pasta, els llegums, el formatge, la fruita o els fruits secs. Altres aliments tan imprescindibles en la nostra cuina com el tomàquet, el pebrot o la patata s’hi van incorporar arran del descobriment d’Amèrica.

La Fundació Dieta mediterrània ha elaborat un decàleg per al seguiment de la Dieta Mediterrània:

1. Utilitzar l’oli d’oliva com a principal font de greix.
2. Consumir aliments d’origen vegetal en abundància.
3. El pa i els aliments procedents de cereals haurien de formar part de l’alimentació diària.
4. Els aliments poc processats, frescos i de temporada són els més adequats.
5. Consumir diàriament productes làctics, principalment iogurt i formatges.
6. La carn vermella hauria de consumir-se amb moderació en guisats o altres receptes.
7. Consumir peix en abundància i ous amb moderació.
8. La fruita fresca hauria de ser les postres de cada dia
9. L’aigua és la beguda per excel•lència al Mediterrani
10. Realitzar activitat física tots els dies, és tan important com menjar adequadament.

La Dieta Mediterrània és una dieta equilibrada, variada i rica en substàncies antioxidants, basada en productes frescos, locals i de temporada, a la què s’afegeix el valor immesurable de la sociabilitat. És una dieta que s’adapta a les festes i tradicions, i un exemple excel•lent el tenim amb el carnaval i el xató de Vilanova.

Més informació a www.vilanova.cat/html/tema/salut/index.html

Regidoria de Serveis Socials i Salut.
Ajuntament de Vilanova i la Geltru.

7 Comentaris fins ara

  1. Xavi Gil Dilluns 8 de Març de 2010 - 17:11 h

    El Cardiòleg Valentí Fuster la recomana per als seus malalts de cor a l´Hospital Mount Sinaí de Nova Iork .

  2. Fanny Dissabte 13 de Febrer de 2010 - 17:22 h

    Crec que tothom sap que una bona dieta ha de ser equilibrada, complerta i hem de menjar de tot. Crec que amb aquesta insistència de tanta dieta mediterrànea esteu aconseguin pujar els preus de mercats, que tot sigui més car, fer una gran favor als restaurants que amb aquesta història et claven en el preus, en definitiva que sigui un privilegi aquesta dieta i que al final tot quedi igual. La administració hauria de preocupar-se més d’ obligar que tots el productes portin la seva composició: proteïnes, greixos, glúcids, etc. i explicar el que significa a la gent, això si que ajudaria a tenir una bona alimentació. Que l’ aigua és la beguda per excel.lència al Mediterrani fa una mica de riure, voldreu dir als paisos musulmans, des de España fins a Grécia és el vi. No fotem.

  3. helen Dijous 11 de Febrer de 2010 - 16:05 h

    Gracias por el enlace a la información, la encuentro muy completa.
    En el mismo web he podido acceder también al espacio dedicado a las verduras.
    Aquí os dejo el enlace por si alguien más tiene interés http://verduras.consumer.es/documentos/

    Saludos.

  4. Regidoria de Serveis Socials i Salut Dimecres 10 de Febrer de 2010 - 17:27 h

    A l’adreça que us passo trobareu informació de qualitat sobre diversos aspectes de les fruites, també sobre el seu grau de maduració.

    http://frutas.consumer.es/documentos/

  5. Regidoria de Serveis Socials i Salut Dimecres 10 de Febrer de 2010 - 17:25 h

    En nutrició, com en altres disciplines, hi ha diferents corrents i escoles. Algunes d’aquestes postulen la separació dels aliments en els àpats segons la seva composició, sense massa evidència científica.

    A la natura pocs són els aliments compostos per un sol nutrient, en la majoria de casos estan formats per més d’un principi immediat, tot i que generalment en destaca un que és el que ens permet classificar-lo. L’organisme humà, per altra banda, està prou desenvolupat com per absorbir les barreges de nutrients que li arribin en qualsevol ordre, si bé és cert que determinats aliments ens donen més o menys sensació de sacietat.

    El model de dieta equilibrada és aquell que combina adequadament tots els nutrients que l’organisme necessita, distribuïts en els diferents àpats en les proporcions adequades, tal i com fa la dieta mediterrània. En són exemples una coca enramada, una pizza de qualitat,un arròs amb peix, una xatonada, un taboulé… no hi ha només aliments saludables sinó bones combinacions. Un greix pot ser molt saludable, com l’oli d’oliva o el que porten molts fruits secs, però si només mengem això tampoc ens serà bo.

    Cada nutrient té una funció, tots són necessaris en les proporcions adequades. Les recomanacions són les que ens reflecteix aquesta piràmide alimentària.

    En aquest enllaç trobareu més informació sobre el tema:

    http://www.aesan.msc.es/AESAN/docs/docs/come_seguro_y_saludable/guia_alimentacion2.pdf

  6. Raquel Dimarts 9 de Febrer de 2010 - 20:05 h

    bona tarda, he escoltat que menjar determinats grups d’aliments barrejats no és gaire bo, podrieu explicar-me com afecta en la nostra dieta.
    En aquells moments en el que el cos ens demana menja amb gran quantitat de greixos, quina seria una bona alternativa més equilibrada i que compleixi les mateixes “funcions”

  7. helen Dimarts 9 de Febrer de 2010 - 4:27 h

    Hola,

    estamos creando un Manual para reconocer el punto de maduración de frutas y verduras, que pueda servir para elegirlos con mayor facilidad en el momento de la compra. Me gustaría saber si hay alguna web de referencia que nos pueda dar esta información. Desde ya muchas gracias.

    Saludos

Deixa un comentari

CAPTCHA image