Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

50 anys d’Els altres catalans

els altres catalansL’any 1964 Paco Candel publicava un llibre important: Els altres catalans. Era un assaig periodístic sobre la immigració, que li havien encarregat Max Cahner i Ramon Bastardas.

En Els altres catalans ,la seva obra més coneguda, a mig camí entre el reportatge i l’assaig, Candel analitzava el paper de la immigració a Catalunya. L’autor explicava la seva experiència i parlava obertament dels sentiments dels mal anomenats xarnegos.

Pregonava que els nous catalans havien de contribuir a la construcció del futur de la societat catalana en lloc de destruir-la o mantenir-se’n aïllats i demanava, també, respecte als immigrants, denominats despectivament, per alguns, xarnegos.

Els altres catalans va marcar una fita en la reflexió sobre la configuració social de la ciutat que estava en transformació pel creixement econòmic i l’arribada massiva d’immigrants andalusos, murcians, gallecs i extremenys. Els nouvinguts s’instal·laven a Can Tunis, Verdum o la Trinitat, barris de la perifèria de la ciutat i aïllats de la població autòctona.

L’obra relatava una realitat quotidiana desconeguda que les estadístiques no feien aflorar. L’autor es va basar en moltes entrevistes i va defensar la integració com a única sortida possible per capgirar la marginació socioeconòmica en què es trobaven els immigrants, perquè més enllà de les rivalitats i incomprensions que es donen en els contactes entre comunitats, els catalans d’origen i els nous es necessitaven mútuament.

El principal valor d’Els altres catalans va ser oferir una mirada crítica des dels ulls d’un immigrant. Partint de la seva pròpia experiència, Candel va fer un sensible apropament humanístic a l’immigrant.

Cartell CandelHan passat cinquanta anys de la seva publicació, i per a recordar-ho, i després de l’acte institucional que es va celebrar el dilluns 17 al Palau de la Generalitat, on es va presentar el cartell commemoratiu de l’aniversari fet per l’artista Joan-Pere Viladecans, tindran lloc un seguit d’esdeveniments amb què es vol homenatjar l’escriptor durant tot un any. Hi haurà un munt d’actes, com ara el memorial Francesc Candel per a recordar Max Cahner, debats i actes acadèmics, la presentació del llibre Barcelona i Candel, l’estrena de l’obra de teatre Els altres catalans o la inauguració d’un monument…

Francesc Candel va néixer a Casas Altas, València, el 31 de maig de 1925. Va arribar a Barcelona quan tenia dos anys. Els seus pares es van instal·lar, primer, a les barraques de Montjuïc i, després, a les Cases Barates de Can Tunis, que inspirarien el seu llibre Donde la ciudad cambia su nombre (1957).

Francesc CandelCandel era autodidacte, però tenia una forta cultura popular. Va escriure més de cinquanta llibres, novel·les, contes i assaigs, alguns d’ells en doble versió català i castellà, i un munt d’articles periodístics i reportatges publicats pràcticament a tots els diaris de Barcelona i a desenes de revistes i publicacions.

Com a periodista, destaca la tasca realitzada a la revista Destino, on trobem els seus millors reportatges. No obstant, la seva obra periodística, sempre propera a les inquietuds del moviment veïnal, va ser publicada en la gran majoria de diaris i revistes de l’època.

Com a autor literari, gran part de la seva obra està dedicada a l’onada migratòria espanyola cap a Barcelona i rodalies a mitjan segle XX, amb la qual s’identificava: Hay una juventud que aguarda (1956), Donde la ciudad cambia su nombre (1957), Han matado a un hombre, han roto un paisaje (1959), Els altres catalans (1964), Parlem-ne (1967), Trenta mil pessetes per un home (1968), Los que nunca opinan (1971), Encara més sobre els altres catalans (1973), Un charnego en el Senado (1979). En tots els seus llibres el component autobiogràfic és essencial.

obras-1

Altres productes de la seva obra creativa són Fem un pols, Hemingway (1959), El juramento y otros relatos (1987), Aquella infància esvaïda (1987) i Petit món (1999), Els altres catalans vint anys després (1985). Aquesta darrera publicació s’alineava amb el catalanisme defensat per l’Assemblea de Catalunya (1971), que apostava per la integració dels nouvinguts.

La figura de Francesc Candel destaca per la seva contribució a la configuració de l’ideari col·lectiu sobre la immigració. Va focalitzar els seus esforços i energies a reinvindicar les eines que havien de fer possible la integració de les persones immigrades a la societat i cultura catalanes: l’escola i l’ordenació territorial, denunciant el problema de l’habitatge (barraquisme, rellogats, monoblocs) on vivien els immigrants.

La seva trajectòria cívica i política està marcada també pel compromís amb els més desafavorits i amb la voluntat d’integració de la immigració.

L’any 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi; el 2000, el Premi d’Honor de la Ciutat de l’Hospitalet; el 2003, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya per la seva feina a favor de la integració dels nouvinguts al país i, el 2004, la Medalla d’Or de Barcelona. L’any 2005 es va crear la Fundació Paco Candel, al barri de la Marina de Sants, que des del 2008 atorga el premi Memorial Candel a la trajectòria de persones distingides pel seu compromís social.

Candel va morir el novembre del 2007 després d’una llarga malaltia.

candel a la biblioFrancesc Candel a la Biblioteca
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari