Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Fungus. El Rei dels Pirineus. Albert Sánchez Piñol

FungusLa primera novetat mensual que us ofereix la biblioteca Joan Oliva i Milà és l’última novel·la de l’antropòleg, africanista i escriptor barceloní Albert Sánchez Piñol: ‘Fungus. El Rei dels Pirineus’, amb la qual l’autor torna al gènere fantàstic.
 
És l’any 1888. Lloc: Pirineus occidentals. Trama: En Ric-Ric, un militant anarquista, arriba a una petita, remota i oblidada vall pirinenca tot fugint de la policia. Hi coneixerà en Cassina, el cap dels contrabandistes, i la mestra de l’escola, la Mailís, una dona que no combrega amb la mentalitat conservadora dels habitants de la vall. Però tot canvia quan en Ric-Ric, accidentalment, desperta unes criatures extraordinàries, sobrehumanes, que alguns associen amb els menairons de les llegendes locals. En Ric-Ric pretén convertir els monstres en un instrument que faci realitat la revolució àcrata, l’«Ideal». I potser sí que aconseguirà canviar el món, però no com ell s’esperava.
 
I què són els menairons? A la mitologia catalana el grup més extens és el dels follets. N’hi de moltes classes i mides: el menairons són els més petits. Aquests éssers habiten al Pirineu i provenen del món subterrani, el de les mines i aquesta és la raó per la qual són tan hàbils en remenar i en esmicolar pedres.
 
reig bordJosep Mª Fericgla, antropòleg i estudiós dels efectes de les substàncies que alteren el funcionament normal del cervell, afirmava en la seva tesi doctoral, publicada el 1985 amb el títol de El bolet i la gènesi de les cultures, que la creença en aquests follets diminuts s’originava en la ingesta del reig bord o amanita muscaria, aquell bolet amb barret vermell i punts blancs, tòxic i al·lucinogen, típic dels contes.
 
‘Sostenia que el consum del reig bord en zones del Pirineu i pre-Pirineu és més estès del que ens pensem i que entre els seus efectes hi ha el de veure i sentir uns llumets hiperactius que vindrien a ser els martinets o menairons.’
 
 
En una entrevista del Nació digital, l’autor diu que ‘Tots som fungus‘.
 
L’antropologia, la filosofia i l’humor són la base d’aquesta història, on hi ha la contraposició de les dues grans concepcions filosòfiques del poder: la de Nietzche, on el ‘gran líder’ té capacitats sobrehumanes i la de Marcel Mauss, on el líder no és més que un titella que actua en funció de les demandes de la base social. L’autor està més proper als postulats de Mauss, el qual considera que un fet social comporta sempre dimensions econòmiques, religioses o jurídiques i opina, també, que l’ésser humà en la seva realitat concreta, és a dir, des d’un triple punt de vista: el fisiològic, el psicològic i el sociològic. Albert_Sánchez_Piñol_PICT2506_(cropped)-crop
 
‘En el substrat de Fungus, doncs, s’hi troba una reflexió sobre la concepció del poder i busca fer reflexionar sobre els motius que porten la societat a acatar allò que diu un líder. “Com pot ser que algú que propugna l’anarquia i llibertat absoluta acabi comportant-se com un tirà? Per què acceptem els tirans?”, insta el lector a preguntar-se. En aquest sentit, defensa la narrativa com una eina “molt útil” per respondre a aquestes qüestions.
 
“Tots som fungus”
 
Malgrat que el volum “no parla del procés”, Sánchez Piñol reconeix que admet paral·lelismes amb l’actualitat: “Agafo personatges fantàstics per parlar de coses que ens són molt tangibles”.
 
En aquesta línia, defensa que el poble “no és conscient del poder que té”. “Tots som fungus”, proclama. Així, assegura que els bolets protagonistes “tenen molt d’humans” o “els humans tenim molt de fugus” i apel·la a aproximar-se a aquests monstres “com un mirall”. “El monstre t’ho permet veure clar. Jo no parlo del jo, parlo del nosaltres”, ha conclòs’.

 
 
Llibres
 
Altres obres d’Albert Sánchez Piñol que trobareu a les biblioteques VNG:

  • Pallassos i monstres, 2000
  • La pell freda, 2006, reedicions 2011 i 2016
  • Pandora al Congo, 2008
  • Tretze tristos tràngols, 2008
  • Victus: Barcelona, 1714, 2012
  • Vae Victus, 2015
  •  
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari