Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Camí de Sirga, Jesús Moncada

LA TERTÚLIA, L’OBRA I L’AUTOR
Dimecres 7 de novembre, Camí de Sirga i Jesús Moncada

Camí de SirgaEn aquesta ocasió, el Club La Crisàlide es prepara per a una sessió especial. Teresa Forcadell, directora de la nostra Biblioteca, va sol·licitar a l’associació Amics dels Clàssics, ocupada en la divulgació dels clàssics catalans en els clubs de lectura, que pogués venir un/a especialista a parlar-nos de l’obra que sol·licitéssim. Com que el curs passat ens van agradar molt els contes d’El cafè de la granota , del mateix autor, vam escollir Camí de sirga, la gran novel·la de Jesús Moncada sobre la història del poble de Mequinensa, abans i després de la seva desaparició sota les aigües de l’ebrenc pantà de Riba Roja. La Teresa va venir a saludar-nos i a rebre també la Lurdes Ivars, de l’associació Espais escrits. Lurdes va ser amiga personal de Jesús Moncada, i una de les artífexs del museu dedicat a la seva memòria, així com de la creació de la ruta literària que porta el seu nom.

Entusiasta, doncs, tothora amatent i molt ben preparada, Lurdes ens va rebre amb una projecció sobre l’entorn geogràfic de la novel·la i una exposició de primeres edicions de tota l’obra de Jesús Moncada. Acabades les presentacions, ens va adelitar amb una xerrada on destacaren, principalment, tres parts:

Presentació del marc geogràfic de la novel·la: Mequinensa, un poble entre dos rius, el Segre i l’Ebre. De caràcter lluitador, amb poques diferències socials, el poble vivia de la mineria i del trasllat del lignit amb els llaüts. Era un poble viu i complet, amb l’església, el bar, dos cines, orquestres, sessió de ball cada diumenge. Durant la Guerra Civil es decantà del tot pel bàndol republicà, i l’anegament del poble (que hauria pogut ser evitat) es va viure com una represàlia del dictador, Francisco Franco, ja que l’agonia del poble va durar anys (molt ben mostrats a la novel·la), malgrat que ja estava decidit el seu trasllat complet en un altre punt. Espais literarisHi hagué famílies, però (les de la part no anegada) que es van quedar sense indemnització. L’Enher va traslladar el castell medieval, que era propietat de l’exèrcit, i el va reconstruir on es pot visitar actualment.

Presentació de l’autor. Jesús Moncada era fill d’un botiguer. Inquiet, intel·ligent, ja de petit parava l’orella a les històries que contaven els avis en els cafès (que recull en molts dels seus contes i novel·les). Estudià en un internat de Saragossa, fins als 17 anys, i estudià Magisteri, però era tan jove que encara no podia exercir de mestre. Aprengué la llengua catalana de manera autodidacta, amb els llibres d’Edmon Vallès. Feu la mili a Saragossa, estudià francès i dibuix, fou mestre d’una escola privada i als 24 anys marxà cap a Barcelona, amb la intenció de ser pintor. Però per guanyar-se la vida, entrà a treballar a l’Editorial Montaner i Simó, on va conèixer Pere Calders. jesus moncadaLi transmeté les seves inquietuds literàries, i va rebre el seu mestratge. L’Editorial La Magrana va publicar el seu primer llibre, Històries de la mà esquerra. Mentrestant, anava i venia de Mequinensa, i va viure tota la incertesa de la construcció del pantà i la desaparició del poble, el germen de Camí de sirga. Moncada ho va viure de prop, ja que el seu pare era alcalde de Mequinensa en el temps de la construcció del pantà.

Presentació de Camí de sirga. És una novel·la monumental, que aconsegueix reconstruir el món de Mequinensa des del segle XIX fins a la desaparició del poble, el 1971, amb la seva reconstrucció posterior, que ja no forma part del corpus de la novel·la. L’autor, per poder-la escriure, va haver d’allunyar-se físicament del poble, però sempre hi va retornar literàriament. Des de la “Història d’un llaüt”, Moncada reconeixia que el tibaven els personatges, dels quals reconstrueix la manera de ser, la parla, les temàtiques i expressions pròpies. Tot plegat traspua humor i ironia, però també tendresa. Moncada era amic dels llaüters, de les velletes, hi parlava; anava al poble nou a recollir històries. Amb el seu cotxe, acudia als instituts a fer xerrades; en canvi, posava excuses per a les recepcions oficials. Va rebre el Premi de les Lletres Aragoneses, atorgat per primer cop a un escriptor català.

crisalideConclusions. Jesús Moncada és un autor amb un gran domini del llenguatge, que es va proposar de fugir dels localismes a l’ús però que, al mateix temps, efectuà un estudi dialectal seriós, i amb la seva obra va fer una aportació important a la dialectologia catalana, per exemple, amb l’ús de les frases fetes.

•Destaca el seu humor, la maduresa i força narrativa, la creació d’un món complex, ric, divertit i personal. Té molta destresa literària, sap fer el pas del local a l’universal, i utilitza els col·loquialismes de la Franja amb una gran agudesa lingüística. Recull tot el món del riu i de les cases que van ser enderrocades; a mida que queien les cases, queien les històries, que ell va saber recollir. Malgrat el desordre aparent, sabé reconduir-lo per elaborar una novel·la testimonial i personal, un magnífic llegat al poble de Mequinensa, a la cultura del riu i a la literatura catalana.

•L’any 2010 s’inaugurà el Museu Jesús Moncada, a Mequinensa, on es fa la ruta que tothom està convidat a realitzar.

Després d’aquesta intervenció, intensa i extensa, alguns membres del Club vam fer algunes preguntes a la Lurdes, i ens vam acomiadar amb la sensació d’haver viscut una experiència tant personal com literària, molt càlida i interessant.

Per saber-ne més, feu clic aquí.

Maria Rosa Nogué.
La Crisàlide.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari