Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

El talent de Mr. Ripley, Patricia Highsmith

BANNER-560

El clàssic de l’autora nord-americana Patricia Highsmith, El talent de Mr. Ripley, ha estat el llibre que han comentat els clublaires de l’Oliva Negra en la darrera sessió. Si voleu saber una miqueta sobre l’autora i el seu famós llibre, aquí us en fem cinc cèntims.

Patricia Highsmith, l’autora

Va néixer amb el nom de Mary Patricia Plangman el 19 de gener de 1921 a Fort Worth, Texas. Els seus pares, que es van divorciar cinc mesos abans que naixés, eren artistes comercials, i al seu pare no el va conèixer fins que tenia 12 anys. El 1924 la seva mare es va casar amb Stanley Highsmith, de qui Patricia prendria el cognom.

La jove Highsmith va mantenir una relació intensa i complicada amb la seva mare i amb el seu padrastre. Segons va explicar la pròpia Patricia Highsmith, la seva mare li va confessar que durant el seu embaràs havia tractat d’avortar bevent aiguarràs. Highsmith mai va superar aquesta relació d’amor i odi, que la va acompanyar durant la resta de la seva vida i que va arribar a convertir en ficció en el conte The Terrapin, en el qual un jove apunyala la seva mare.

higsmithMalgrat les seves aptituds per a la pintura i l’escultura, la seva vocació per l’escriptura va ser molt primerenca; va ser una voraç lectora, preocupada sobretot per qüestions relacionades amb la culpa, la mentida i el crim, que més endavant serien els temes centrals en la seva obra. Als vuit anys va descobrir el llibre de Karl Menninger La ment humana i va quedar fascinada pels casos que descrivia de pacients afligits per malalties mentals. Les anàlisis d’aquest autor sobre les conductes anormals van influir en la seva percepció dels personatges literaris.

Va publicar el seu primer conte als 24 anys a la revista Harper’s Bazaar. El 1950 publica la seva primera novel·la, Estranys en un tren, per la qual saltaria a la fama un any després amb l’adaptació al cinema d’Alfred Hitchcock.

oliva 300-loguilloPerò va ser la creació del personatge de Tom Ripley, ex convicte i assassí bisexual, la que més satisfaccions li va donar en la seva carrera. La seva primera aparició va ser el 1955 a El talent de Mr. Ripley, i el 1960 es va rodar la primera pel·lícula basada en aquesta popular novel·la, amb el títol A ple sol, dirigida pel francès René Clément i protagonitzada per Alain Delon. A partir d’allí es succeirien les seqüeles: La màscara de Ripley (1970), El joc de Ripley (1974), El noi que va seguir a Ripley (1980), entre d’altres.

Patricia Highsmith va ser una exploradora del sentiment de culpabilitat i dels efectes psicològics del crim sobre els personatges assassins de les seves obres, molt ben caracteritzats, que solen estar prop de la psicopatia i es mouen en la frontera mateixa entre el bé i el mal. Lloada per la crítica com una de les millors escriptores de la seva generació, per la penetració psicològica que aconseguia en els seus personatges i les seves trames complexes i molt elaborades, va aconseguir un reconeixement internacional que va passar al públic.

Es va traslladar permanentment a Europa en 1963. Va viure a East Anglia (Regne Unit) i a França. Els seus últims anys els va passar en una casa aïllada a Locarno (Suïssa), prop de la frontera amb Itàlia. Allí va morir el 4 de febrer de 1995. Els únics éssers estimats que va deixar en aquest món va ser la seva gata Charlotte i un viver de cargols.

patricia highsmith_rodonaPer saber-ne més.

El talent de Mr. Ripley, el llibre

Tom Ripley és un jove que lluita per una forma de vida a Nova York, sense cap perspectiva, però amb un talent per sobreviure per fer tot allò que se li demana. Ell veu una oportunitat única en ser buscat per Herbert Greenleaf, magnat de la navegació. Desitja que Ripley viatgi fins a Itàlia per convèncer el seu fill Dickie, que està vivint una bohèmia daurada a Itàlia, a tornar als Estats Units i unir-se al negoci familiar. Tom accepta l’encàrrec, i de pas posa terra per mig a possibles problemes policials.

portadaPoc després de la seva arribada a Itàlia, coneix Greenleaf i la seva amiga Marge Sherwood amb els quals estableix una tèrbola i complexa relació. Amb el pas del temps, Sherwood comença a sospitar de Ripley. Greenleaf també es cansa d’ell, ressentint–se de la seva presència constant i la creixent dependència d’ell. Els sentiments de l’ambiciós Ripley es compliquen pel desig de mantenir l’alt nivell de vida en el qual la convivència amb Greenleaf l’ha acostumat.

Com una concessió a Ripley, Greenleaf es compromet a viatjar amb ell a San Remo de vacances. Els dos contracten un vaixell petit i Ripley assassina Greenleaf a bord. Llança el cos de Greenleaf en l’aigua, lligat a una àncora, i enfonsa el vaixell.

Ripley assumeix la identitat de Greenleaf, vivint amb la seva assignació i tenint cura d’enviar notícies a Marge Sherwood per donar–li la impressió que simplement la deixarà. La vida de Ripley es converteix en un joc del gat i el ratolí amb la policia italiana. Però se les arregla per mantenir fora de perill en la seva veritable identitat i traslladar-se a Venècia.

Ripley s’enfronta successivament a Marge Sherwood, al pare de Greenleaf i un detectiu privat nord-americà. Pensa seriosament en matar Sherwood, però acaba per deixar–ho córrer quan finalment s’adona que la seva història és acceptada.

Els clubaires de L’Oliva Negra es tornaran a trobar el proper 10 de gener per comentar Los crímenes del balneario de l’escriptora Alexandra Marinina.

El Club de Lectura l’Oliva Negra us desitja un Bon Nadal!

IMG_20181213_190258

Sofia de Ruy-Wamba
L’Oliva Negra

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari