Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Golpes. Pere Cervantes

Golpes

Aquesta novel·la de gènere negre, guardonada amb el Premi Letras del Mediterráneo 2018 atorgat per la Diputació de Castelló, es basa en fets reals i en molts encontres i pactes entre cavallers per tal d’aconseguir que el policia protagonista, Alfa, que ha estat a la presó durant un any i tres mesos, desvetlli els secrets d’una vida dedicada a les profunditats del narcotràfic.
 
El llenguatge fa referència a la boxa: la narració està dividida en 12 rounds o assalts, Alfa és un púgil inacabat, un estratega del combat i sempre el centre de l’univers de les dones que estima. De fet, la novel·la fa un viatge a la pèrdua de la veritable identitat i de la importància de tenir qui t’aculli en un dels cantons del quadrilàter de la teva vida. Ja que si no hi ha ningú en aquell cantó, el combat està perdut.
 
I què passa amb Alfa? Cal dir que com que els fets es basen en la realitat, el nom del personatge s’amago sota el d’Alfa. Policia que ha estat a la presó i que deixen en lliberat, mentre espera que la resolució de la sentència final arribi en sis anys. La nòmina que li queda és molt minsa i no està acostumat a malviure… Per aquesta raó accepta una gran proposta: apropiar-se de cinquanta quilos de cocaïna aliena. En quaranta-vuit hores, ha de tornar a Castelló, acomiadar-se dels qui estima i executar de manera inversa el que fins aquell moment estava fent.
 

“Round 1
Suena la campana
En las historias de amor, como en el boxeo, los golpes son siempre una posibilidad. Tres horas antes, en Barcelona, Maca me mordía en el cuello al tiempo que gemía y arañaba el viejo tatuaje de esa cobra que habita en mi hombro. (…)
El aseo de la gasolinera de la N-340 que flanquea el denominado recinto FIB de Benicasim tiene algo de celda. logo blog genere negre_AMB LLETRES Frente a un espejo moteado por el tiempo, bajo la tísica luz de una bombilla que pende del techo, reconozco el rostro de un púgil trasnochado, cuyos ojos diminutos tratan de encajar el impoacto una una definitiva invasión de canas, soledad e incontables heridas restañadas.
 
Round 12
La victoria del sparring
Huir es sencillo cuando tienes asumido todo lo que vas a perder. Mi pérdida se llama Kashima. Fue poco antes de despedirnos cuando le dije que iba a viajar lejos. Kashima me sostuvo la mirada, circunspecta. En sus ojos vi la misma tristeza inmóvil que he infligido en todas las mujeres que se han cruzado en mi vida. Aquella tarde totdas ellas se manifestaban en las pupilas de mi pequeñas, (…). Pero ¿cuánto amor es el amor exacto? Soy incapaz de querer lo que tengo, cierto, pero mi pequeña es la excepción.”

 
Pere Cervantes ha escrit tres novel·les policíaques anteriorment:

  • No nos dejan ser niños, 2014
  • La mirada de Chapman, 2016
  • Tres minutos de color, 2017
  • De fet, ell va ser policia durant més de vint-i-cinc anys i coneix molt bé la vida del carrer. És per això, que de la seva experiència n’ha fet part ficció.
     
    Altres novel·les que ha escrit: Trescientos sesenta y seis lunes, La soledad de las ballenas i Rompeolas. I, també, un parell de manuals: Internet negro (sobre els perills a la xarxa) i Tranki pap@s (dirigit a pares i educadors al voltant de les TIC).
     
    Llibres Llibres a les biblioteques VNG.
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari