Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Donde fuimos invencibles. María Oruña

Collage Donde fuimos invencibles ‘Donde fuimos invencibles’ tanca la trilogia començada per ‘Puerto escondido’ i seguida per ‘Un lugar donde ir’.
 
A ‘Puerto escondido’, el personatge masculí, Oliver un noi londinenc, hereta una casa a Suances. Durant la remodelació de la casa es troba un nadó emparedat i a partir d’aquest moment se succeeixen una sèrie d’assassinats a la zona.
 
‘Un lugar donde ir’ segueix amb la situació de l’anterior, però ara apareix una noia assassinada en unes runes d’una inusual construcció medieval. Tot indica un viatge en el temps… Valentina Redondo i el seu equip han d’esbrinar el que passa de nou a Suances.
 
I en aquesta que presentem avui, Valentina Redondo, la tinent protagonista d’aquesta trilogia, està a punt de començar les vacances. És a finals d’estiu i un esdeveniment inversemblant ocorre en el mateix centre del poble de Suances: el jardiner de l’antic Palacio del Amo ha aparegut mort a la gespa.
El palau és una de les cases amb més història d’aquella zona i després d’anys tancada, l’escriptor americà Carlos Green, hereu de la propietat, decideix instalar-s’hi temporalment. Però la pau que cercava es veu truncada per aquesta mort que en principi sembla per causes naturals, però que Carlos confessa que en els darrers dies ha percebut presències inexplicables a la raó.
Ella és escèptica sobre tot allò que sigui classificat com a paranormal, però durant la seva investigació es trobaran amb situacions ben inversemblants.
 

“-Lo entiendo. Yo tampoco creo en estas cosas, se lo prometo. Pero desde que he llegado aquí, no sé… suceden cosas extrañas. Ropa que cambia de sitio, luces que ves en una ventana del palacio y cuando llegas al cuarto están apagadas… y hace dos días, como les digo, tuve la sensación de ver a alguien ahí -insistió, señalando hacia el jardín secreto-.logo blog genere negre_AMB LLETRES Ahora ya no sé si sería solo una sombra -reconoció, negando con la cabeza y dando la sensación de que comenzaba a sentirse ridículo.”

 
En el llibre trobareu dues històries: la real, la que intenta esbrinar el que passa a la casona, i la fictícia, l’esborrany que l’escriptor escriu sobre els estius de joventut passats en aquella casa.

“El ladrón de olas, de Carlos Green.
Borrador de novela
Regresar. Siempre llega un momento en que hay que hacerlo, aunque sea en sueños. ..
.”

 
María Oruña ens explica que la “… La descripción y distribución del palacio se ajusta a la realidad…” i que tots els estudis i investigacions a què al·ludeix el professor Machín sobre el món paranormal són reals.
 
I per acabar: “… ante al eterna pregunta sobre si existen o no los fantasmas… como buena gallega, debo responder de la misma forma que si me preguntasen si existen o no las meigas: por supuesto que no, pero haberlas…haylas.
 

  • Puerto escondido
  • Un lugar donde ir
  • Donde fuimos invencibles
  •  
    I què dir de l’autora? Maria Oruña és gallega i el seu pare és de Cantàbria, la qual cosa li ha permès de conèixer molt bé la zona on situa l’acció d’aquesta trilogia. Pel que fa la seva professió, és advocada, activitat que combina amb la literatura.
     
    Llibres Llibres de l’autora a les biblioteques VNG.
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     

    Logo Generalitat

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari