Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Joc d’identitats. Jordi Tiñena

La novetat d’aquesta setmana de gènere negre és ‘Joc d’identitats’ de l’escriptor que fa tot just un parell de mesos que ens va deixar, en Jordi Tiñena.
 
Jordi Tiñena Jordi Tiñena es dedicà a la docència en un institut públic de Tarragona. Va fer adaptacions de textos medievals adreçades als seus alumnes: Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa i Spill o lo Somni, entre d’altres. La seva producció literària s’inicià l’any 1995 amb Mort a Menorca, a la qual seguiren:

  • Un dia en la vida d’Ishak Butmic (1995)
  • Els vespres de don Magí Castellarnau (1995)
  • La dona del grill (1996)
  • El comediant de Perpinyà (1997)
  • Dies a la ciutat (1998) (Premi Pin i Soler de narrativa 1998)
  • L’ombra del coronel (2002)
  • El mercant (2005)
  • Peix de gat (2011)
  • El gos suïcida (2012)
  • La mort sense ningú (2016)
  • El somriure del víking (2017)
  • I aquest 2018 l’obra que us proposem.

    Joc d'identitats Com diu la contracoberta: ‘Quan un home comença a seguir-ne un altre per pura diversió, algú anònim sense cap interès aparent, no pot arribar a pensar que el seu avorrit seguiment l’acabarà portant a ser ell el perseguit, en un joc macabre de miralls.
     
    Aquesta història transcorre a Tarragona, lloc on vivia l’autor, per tant els escenaris són ben coneguts. ‘El Diari de Tarragona publicaria l’endemà que havia aparegut un cadàver flotant davant de la Platja del Miracle. (…) El cos s’havia traslladat al tanatori de Tarragona,…’
     
    El sotsinspector Vidal i el caporal Veciana es veuen involucrats de manera personal en aquest joc d’identitats on ells també són vigilats i participen de la comèdia com uns actors més, però sense tenir clar qui han de vigilar per resoldre el cas. Ni tan sols si n’hi ha, de cas. Històries dins d’històries, capítols dins de capítols i personatges que es barregen sense saber quina mena de secret els enllaça a tots.
     
    ‘Vidal havia enllestit l’informe. La clau que havia permès tancar el cas havia estat l’aparició dels passaports de Belsaní i Tor Adell que aquest havia enterrat als Motllats i que Maria Jové havia recuperat. “El que no entenc és perquè va dir-li on eren enterrats d’una manera tan detallada”, li havia dit Vidal.logo blog genere negre_AMB LLETRES (…) Maria Jové tenia en el seu poder una prova que l’incriminava. Havia intentat recuperar-la…’
     
    ‘Qui vigila el vigilant? Un estrany joc a l’atzar que amenaça destapar secrets incòmodes involucra algú que se sent observat, una aspirant a escriptora que relata per encàrrec un passat que podria no ser real i un detectiu inútil. Però, realment qui vigila a qui?’
     
     
    Biblioteca Joan Oliva i Milà.
     
     
     

    Logo Generalitat

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari