Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Òscar 2018. Millor Pel·lícula

La 90a edició dels Òscar ja és a tocar. El proper diumenge 4 de març (cap a les 6 del matí de dilluns 5 de març a Catalunya) descobrirem la Millor Pel·lícula de 2017 a ulls de l’Acadèmia de Hollywood. Esperem no haver de recordar aquest moment per un error com el que l’any passat van protagonitzar Warren Beatty i Faye Dunaway, entregant erròniament l’Òscar a La la land i no pas a la veritable guanyadora, Moonlight. Tot i que el lapsus es va resoldre en pocs segons, l’anècdota va ser ràpidament qualificada com una de les equivocacions històriques de tota la història dels Òscar. Enguany, les nou pel·lícules candidates són:

 
Call me by your name call-me-by-your-name-posterarriba a la cerimònia del Òscar, per a molts, com a film de culte. Directors com ara Pedro Almodóvar o Barry Jenkins han lloat la qualitat de la pel·lícula. Per al director manxec és, sens dubte, la millor pel·lícula de 2017 i el seu jove protagonista, Timotée Chalamet, la revelació de la temporada. Tot i això, la possibilitat d’aconseguir l’estatueta a Millor Pel·lícula té una clara dificultat: l’any passat, per primera vegada en 89 anys, una pel·lícula amb una trama exclussivament LGTB va guanyar l’Òscar. Considerant el temps que l’Acadèmia ha trigat a fer aquest pas, les opcions minven per a un film com Call me by your name sobre la relació amorosa entre dos homes.

Els dos joves protagonites són Elio (interpretat per Timotée Chalamet), que passa l’estiu de 1983 a la casa del segle XVII que els seus pares tenen al nord d’Itàlia, i Oliver (a qui dona vida Armie Hammer), el jove becari americà que arriba per ajudar el pare d’Elio.

Dirigida per Luca Guadagnino, la pel·lícula tanca la trilogia del desig d’aquest director, formada per Yo soy el amor (2009) i Cegados por el sol (2015). A banda de a Millor Pel·lícula, la pel·lícula té 3 nominacions més: Millor Guió Adaptat (a partir de la novel·la d’André Aciman), Millor Actor (Timotée Chalamet) i Millor Cançó.

 

El instante més oscuroEl-instante-mas-oscuro ens situa a l’Europa de 1940 quan les tropes nazis avançaven inexorablement i feia només vint-i-cinc dies que Winston Churchill havia susbtituït Neville Chamberlain com a primer ministre britànic. En aquell moment històric, Churchill va haver d’enfrontar-se a les reticències del seu propi partit i a l’actitud escèptica del rei Jordi VI i es va negar a acceptar la derrota, a rendir-se o a signar cap tractat de pau amb Hitler.

Amb una magistral interpretació de Gary Oldman com a Churchill, que li pot fer aconseguir el seu primer Òscar, el film acumula 6 nominacions: Millor Pel·lícula, Actor Protagonista (Oldman), Fotografia, Vestuari, Maquillatge i Disseny de Producció.

El guió ve de la mà d’Anthony Mccarten (guionista també de La teoría del todo), que adapta el seu propi llibre El instante más oscuro: Winston Churchill en mayo de 1940.

 

Dunkerquedunkirk-poster_reference rememora un altre episodi històric coetani del de El instante más oscuro. En aquesta ocasió, és l’anomenada Operació Dinamo la que ha triat el director Christopher Nolan per tractar el tema de la Segona Guerra Mundial.

I què va ser l’Operació Dinamo? Doncs una complicadíssima operació de salvament de centenars de milers de soldats aliats, al juny de 1940, que van quedar atrapats a les platges franceses de Dunkerque amb les tropes nazis pressionant al darrere. El primer ministre Winston Churchill va enviar “tot allò que surés” a creuar els cinquanta quilòmetres del Canal de la Manxa que separaven Anglaterra de la platja de Dunkerque. En total, prop d’un miler d’embarcacions de tot tipus: iots, barques de pesca i bots salvavides van posar rumb a Dunkerque i van aconseguir rescatar uns 300.000 soldats britànics, francesos i belgues.

La pel·lícula acumula 8 nominacions: Millor Pel·lícula, Director (Nolan), Fotografia, So, Efectes de So, Disseny de Producció, Banda Sonora i Muntatge.

 

Déjame salirDéjame salir és l’òpera prima del director Jordan Peele, una cinta classificada en el gènere de terror, però que tots aquells que la vegin, descobriran que va molt més enllà. Els protagonistes de la pel·lícula són Chris (a qui dona vida l’actor Daniel Kaluuya) i Rose (Allison Williams), una parella que, després d’uns mesos de relació, va a visitar els pares de la noia perquè el coneguin. Els futurs sogres coneixeran, per primera vegada, la parella de la seva filla, encara sense saber que el noi és negre. Els pares són, segons la Rose, molt oberts i no tindran cap mena de problema pel fet que ells siguin blancs i el futur gendre, negre…o això sembla.

Prototip de la família blanca de classe alta i d’esquerres, els pares de la Rose faran, aparentment, tots els esforços perquè en Chris s’hi senti a gust, però el noi no acaba de veure l’aigua clara tan bon punt arriba a casa dels sogres. El director Jordan Peele ha fet servir el gènere de terror (freqüentment, més inquietud que no pas por) per portar a terme Déjame salir, una reflexió sobre el racisme als Estats Units. El film opta a 4 estatuetes: Millor Pel·lícula, Director (Jordan Peele), Guió Original i Actor Protagonista (Daniel Kaluuya).

 

Lady Birdlady_bird és la pel·lícula independent que podria donar la campanada en aquesta 90a edició dels Òscar. Amb un pressupost d’allò més minso, la directora Greta Gerwig ha fet una pel·lícula lloada per la crítrica de tots aquells festivals per què ha passat.

Protagonitzada per la jove Christine Mc Pherson (que es fa dir Lady Bird), interpretada per Saoirse Ronan, la pel·lícula transita entre la comèdia i el drama i ens situa a la ciutat de Sacramento (Califòrnia) l’any 2002. Allà, hi viu Lady Bird, en el que és el seu darrer any d’institut, amb la ferma intenció de fugir de tot allò i començar una nova vida a Nova York, si és que aconsegueix plaça a la universitat que ella vol. Amb una relació més aviat complicada amb la seva mare, a qui dona vida Laurie Metcalf, la pel·lícula tracta temes coma ara el futur laboral, els problemes econòmics, l’amistat i la relació mare-filla en una època tan convulsa com l’adolescència.

Passi el que passi el proper dia 4 de març, la pel·lícula ja és una triomfadora i una de les cintes a destacar del passat 2017. A hores d’ara, ja ha guanyat el Globus d’Or a la Millor Pel·lícula de Comèdia o Musical i el de Millor Actriu per a Saoirse Ronan. El film opta a 5 Òscar: Millor Pel·lícula, Actriu Protagonista (Saoirse Ronan), Actriu Secundària (Laurie Metcalf), Millor Guió Original i Millor Director.

 

El hilo invisiblePaul Thomas Anderson podria, per fi, endur-se l’Òscar a Millor Pel·lícula per El hilo invisible, una de les nous cintes candidates en la propera cerimòmia del 4 de març.

La pel·lícula ha suposat el retrobament del director amb Daniel Day-Lewis, amb qui ja havia treballat a Pozos de Ambicición (2007) i que, en aquesta ocasió, s’ha posat en la pell d’un prestigiós modista londinenc de mitjan segle XX. El personatge, fictici, és Reynolds Woodcock: meticulós, metòdic, perfeccionista, gairebé fins a extrems malaltissos… que dirigeix amb la seva germana Ciryl (Lesley Manville) una de les més importants cases de moda europees, fins que apareix la jove Alma (Vicky Krieps), que esdevindrà la seva musa i farà trontollar tot el seu món.

Paul Thomas Anderson pretenia tractar el tema de l’artista i el seu procés creatiu. D’entrada, no tenia decidit situar-ho en el món de la moda, fins que va caure en les seves mans una biografia del modist espanyol Cristóbal Balenciaga, de qui Christian Dior va dir que era “el mestre de tots nosaltres”. Allà va sorgir la idea per a El hilo invisible, una reflexió sobre el món de la moda als anys 50.

El hilo invisible és la novena pel·lícula del director nord-americà, autor de títols com ara Boogie nights (1997), Magnolia (1999), Pozos de Ambición (2007), The master (2012) i Puro vicio (2014). Enguany, la cinta opta a 6 Òscar: Millor Pel·lícula, Millor Actor (Day-Lewis), Millor Actriu Secundària (Lesley Manville), Millor Director, Millor Banda Sonora i Millor Vestuari.

 

Los archivos del PentágonoLos archivos del Pentágono és la primera incursió d’Steven Spielberg en el món del periodisme. I ho fa amb una crònica de l’intent de l’administració Nixon per restringir la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa recollida en la primera esmena de la Constitució nord-americana.

El film es pot considerar la preqüela de la reconeguda Todos los hombres del presidente, d’Alan J. Pakula, això sí, en aquesta ocasió fent-hi el reconeixement que no es va fer en la pel·lícula de 1976 cap a la figura de Katharine Graham. Graham va ser, després del suïcidi del seu marit, la primera dona editora del Washington Post i el seu paper va ser fonamental en l’escàndol del Watergate. Ara, Spielberg reconeix la seva figura i la del director del diari, Ben Bradlee, en uns fets que van tenir lloc uns anys abans de l’escàndol que desencadenaria en la dimisió del president Nixon.

Any 1971. The New York Times inicia la publicació d’uns arxius classificats del Pentàgon sobre la Guerra del Vietnam. El Washington Post hi donaria suport i tots dos diaris destaparien un seguit de documents que demostrarien que diferents presidents nord-americans sabien, des de bon començament, que la Guerra del Vietnam estava perduda i, tot i això, van permetre la mort de desenes de milers de soldats nord-americans i mig milió de vietnamites, bona part civils.

Spielberg ha apostat per dos pesos pesants de la indústria de Hollywood per donar vida a Katharine Graham (Meryl Streep) i a Ben Bradlee (Tom Hanks). La pel·lícula és candidata a Millor Pel·lícula i Meryl Streep, candidata a Millor Actriu Principal.

A les biblioteques de VNG hi podeu trobar l’autobiografia de Katharine Graham, Una historia personal, guardonada amb el Pullitzer el 1998.

 

La forma del aguaLa-forma-del-agua, la darrera pel·lícula del director mexicà Guillermo del Toro, acumula 13 nominacions als Òscar d’enguany. Un genys menyspreable reconeixement a l’alçada de pel·lícules com ara Mary Poppins, El señor de los anillos: la comunidad del anillo o Lo que el viento se llevó que també van tenir 13 nominacions i, a només una del rècord absolut de 14 nominacions que fins ara només han aconseguit 3 títols: La la land (2016), Titanic (1997) o Eva al desnudo (1950).

El film, de moment, acumula premis per al seu director. El últims, el Globus d’Or i el BAFTA, a l’espera del que succeirà el proper 4 de març al Dolby Theatre de Hollywood.

La història ens situa l’any 1963 als Estats Units, en plena Guerra Freda. L’Elisa, una noia del servei de neteja d’unes instal·lacions del govern, descobreix una criatura amfíbia que mantenen en complet secret i a qui sotmeten a tot tipus d’experiments. Entre l’Elisa (interpretada per Sally Hawkins) i la criatura s’establirà una relació d’amor.

 

Tres anuncios a las afuerasTres-anuncios-en-las-afueras tanca la llista de nou pel·lícules candidates a l’Òscar a Millor Pel·lícula d’enguany. Les espectatives de triomf són elevades, tenint en compte que la cinta ja ha estat guardona amb el Globus d’Or a Millor Pel·lícula de Drama i el BAFTA com a Millor Pel·lícula i Millor Pel·lícula Britànica.

La pel·lícula està protagonitzada per l’actriu Frances Mc Dormand, en el paper de Mildred Hayes, una dona d’uns cinquanta anys la filla adolescent de la qual va ser violada i assassinada uns mesos enrere. Davant del que ella considera la inacció de la polícia a l’hora de resoldre el cas, la Mildred decideix llogar tres anuncis en una carretera als afores de la ciutat per cridar l’atenció sobre el cas. Els dos agents de policia locals estan interpretats per Woody Harrelson i Sam Rockwell.

Tres anuncios en las afueras és una comèdia negra dirigida per Martin Mc Donagh, director, entre d’altres, de Escondidos en Brujas (2008) i Siete psicópatas (2012), que opta a 7 Òscar: Millor Pel·lícula, Millor Actriu (Frances Mc Dormand), Actors de Repartiment (Rockwell i Harrelson), Guió Original, Banda Sonora i Muntatge.

El proper diumenge sortirem de dubtes i sabrem quina de les 9 pel·lícules aconsegueix l’Òscar.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari