Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Presentant personatges

Us donem la benvinguda al Taller d’escriptura creativa.
Em dic Mercè Rey i condueixo el taller el tercer dilluns de cada mes.
A cada sessió tractem un tema en concret, que anem lligant amb la tasca ja feta.
Aquesta entrada que esteu llegint és la primera d’aquest taller d’escriptura i m’agradaria acompanyar-vos en aquesta petita aventura, on confiem trobar la vostra implicació i participació.

En aquest moment estem treballant la presentació de personatges. Vosaltres hi voleu col.laborar? Doncs inventeu-vos-en un (home, dona, animal, cosa, nen o nena) i poseu-li nom i oferiu-li un ofici, una família, uns sentiments, un físic o tot plegat. Penseu que no podeu allargar-vos més de 10 ratlles. Signeu amb un pseudònim. La propera quinzena farem un joc amb els texts penjats al blog, així que us encoratjo a escriure una miqueta, a crear i a divertir-vos. Us esperem!!!

MÉS INFORMACIÓ. Enllaços interessants relacionats (en català):

- Portal de la llengua catalana que inclou un apartat de consultes lingüístiques: http://optimot.gencat.cat

- Voleu ampliar, perfeccionar o refrescar el vostre català? Us recomanem:
http://www.rodamots.com

- Un web descobert per la Carme i que és un espai per a publicar i llegir relats, i també crítiques, assaigs o poesia:
www.relatsencatala.com

- I per acabar, l’adreça del Centre de terminologia en Català:
http://www.termcat.cat

Anirem afegint enllaços relacionats amb l’escriptura creativa i la creació escrita en general. A més, en seguirem indicant-vos de curiosos si ens en suggeriu vosaltres. Esperem que feu d’aquest blog un bocinet del vostre món. Gràcies.

VÍDEO. River Dance.

Mercè Rey.
Taller d’escriptura creativa

46 Comentaris fins ara

  1. Biblioteca Joan Oliva i Milà dimarts 8 de novembre de 2011 - 16:08 h

    Hola Alba.

    Sí que pots escriure, i tant, t’animem a fer-ho. El taller virtual és interactiu i qualsevol intervenció serà benviguda.

    Una salutació cordial.

  2. Alba dimarts 8 de novembre de 2011 - 11:07 h

    hola. encara es pot escriure?

  3. Mercè Rey dilluns 14 de desembre de 2009 - 15:08 h

    ZARZA, no pateixis gens ni mica. Hi haurà més gent com tu, i agraïren que algú trenqui el gel amb el seu estil. Així que m’agradaria que ens regalessis els teus comentaris. A més, a mesura que vagis practicant aniràs millorant i amb el temps et farà gràcia veure la teva pròpia evolució. Si tot i això, no gosses, fes el favor d’escriure igualment. Recorda que teniu el meu compte privat de mail on podeu enviar-me tot allò que vulgueu per tal de comentar-ho. Gràcies per la teva presència al curs i al bloc.

  4. ZARZA dilluns 9 de novembre de 2009 - 19:25 h

    Vinc al curs, espero no deixar-ho. De fet no he escrit res fins ara perquè no crec que la meva paraula tingui la qualitat suficient per expressar-la en un blog on tothom s’hi esforça per deixar expressions treballades, que facin un conjunt digne de llegir. Jo no sóc així, m’agraden les paraules brutes, grolleres, m’agrada l’hiperrealisme. Terremoto seria el més semblant a la meva manera d’expressar-me, creativament parlant. Després, a la realitat que coneixem, al dia a dia, diguem que no sóc res, que no mataria ni a una mosca.

  5. Mercè Rey dijous 27 d'agost de 2009 - 2:45 h

    Me n’alegro que t’agradi, Mama, és molt útil. Com t’acostumis a utilitzar-lo ja veuràs que no podràs viure sense ell.
    Sí que s’hi val el text, A. Jolie 2, però ara ens en fas un altre més extens, el teu autoretrat, per exemple. Què en penses?

  6. Angelina Jolie 2 diumenge 16 d'agost de 2009 - 18:36 h

    Llarg com un dia sense pa i estret com un cuc; prim com un fil i sec com un pal. Però l’estimo tant!
    Això s’hi val? És una descripció.

  7. Mama dissabte 15 d'agost de 2009 - 0:45 h

    Quina idea, això d’incloure aquests enllaços. He quedat bocabadada amb l’optimot, mai l’havia utilitzat. Felicitats.

  8. Melodia dilluns 1 de juny de 2009 - 14:58 h

    AUTORETRAT

    Delecto les oïdes dels qui passegen sense fer massa soroll.
    N’hi ha que al veure’m creuen que sóc ocell de mal averany, però que equivocats que estan! D’altra banda als que em coneixeu, en escoltar-me immediatament se us dibuixa un lleuger somriure.

    M’encanta enfilar-me als arbres o a qualsevol lloc enlairat per a cantar. Les meves melodies us acompanyen gairebé tot el dia, però és per les tardes i les vesprades quan més ressonen. La meva riquesa de repertori i la meva capacitat d’improvisació caracteritzen el meu cant fent-lo diferent* de la resta d’ocells, encara que sé que no puc competir amb els rossinyols.

    Vesteixo sempre un plomatge fosc i lluent (motiu pel qual alguns em confonen), i el meu bec d’un groc ben llampant em fa molt peculiar. A la meva dona, però, no li agrada massa anar tant fosca i té un color una mica més aclarit que el meu. M’encanten els insectes i els cucs, però menjo gairebé de tot.

    Per si no sabeu encara qui sóc us donaré una pista, fins i tot li han posat el meu nom a un tipus de cep que fa raïm negre. No us ve al cap com em dic?

    I és clar que sí, sóc el MERLOT.

  9. Clemente dissabte 23 de maig de 2009 - 13:19 h

    Mi madre está hace muchos años en el cielo. Murió cuando yo tenìa siete años. Por eso nunca he celebrado con ella el Día de la Madre. Pero era hermosa y morena, con los ojos de cielo y los labios de rosa, como la Virgen.

  10. Eva Albasanz dimarts 21 d'abril de 2009 - 10:52 h

    Sóc dona i mare, sóc alegre i assenyada.
    Sóc feliç, responsable i exigent.
    M’agrada escriure, riure i passejar.
    Estimo, gaudeixo, treballo i pateixo.
    Ah!…També m’agrada conversar, dormir i enamorar.
    Jo em cuido sempre i viatjo molt.
    Vull saber, ajudar i crear, i …penso, penso massa.
    Miro al sol quan surt, quan m’escalfa, i quan es pon.
    Oloro les flors i els arbres, el riu i la neu. Somric.
    Abraço al Jesús i a la Marta, a la Clara i a la mare,…i als amics. Que més vull!
    Així sóc, això vull, i aquí estic.
    Una dona, un cor, i una anima fent camí.
    Eva A.

  11. Cóm passa la vida diumenge 19 d'abril de 2009 - 9:41 h

    ja sé que és molt antic, però com que veig que dius que no importa, escric. d’acord?
    vaig néixer a l’abril, signe d’àries. cara rodona, ulls grans, boca petita i estatura mitjana. caràcter fort i decidit. m’agrada molt organitzar, ordenar i treballar. el meu ofici, modista. sóc aficionada al teatre i al cinema. caminar en una platja o a la muntanya són el plaer de la vida.
    bé, espero que us hagi agradat, encara que del tot no m’he autoretratat.

  12. Waldo diumenge 12 d'abril de 2009 - 22:35 h

    Nos falta un granito más
    de filosofía. Ahí la tenemos:
    Pocos ven lo que somos.
    Todos ven lo que aparentamos ser.
    Y a todos culpamos por no ser
    aquello que siempre anhelamos ser.
    Maquiavelo.

  13. Joan Vinyoli dissabte 11 d'abril de 2009 - 12:02 h

    Soledat que m’envoltes, flotant,
    una queixa en la nit deus sentir,
    com estrella en silenci vetllant;
    més que mai ara el cel és distant,
    però un cor tan a prop, tan a prop!

    No fugir del meu cor, no fugir
    cap enfora en la nit va girant!
    Potser el d’ella també canta així,
    i té el meu tan a prop, tan a prop!

  14. Eva E. dimecres 8 d'abril de 2009 - 17:32 h

    se te hizo
    t a r d e
    el tiempo
    que no
    aprovechastes

  15. silencis diumenge 5 d'abril de 2009 - 20:32 h

    la q del paper no és pas un gargot, que és gentil sirena. estilitzada, esllanguida, asexuada, amb coralls per cabells, vestit d’escates, cua de peix. astorada i gèlida, presonera gelosa dins un fons negre, guaita una estrella de mar que li fa de sangonera.
    és morta, potser? -no, que gemega!
    navega perles galàxies del temps escrit, esgrogueïda, esglaiada, com de gebre, ulls esbatants, vermels botons, geisa galana. tota sola tan sols és inicial. de vegades, prefix. a voltes, monosílab: got, gol, gras, gat, gos, glaç, gris.
    gegantina o menuda, recta o cargolada, sons d’un mateix traç. la g.

  16. Andreina dilluns 30 de març de 2009 - 19:37 h

    No quiero volver a ese papelito estúpido de mujercita. No quiero tener que esperar a ver si me llamas, si estás pendiente de mí, si me compraste un regalito de Navidad o si me quieres igual en Enero que en Diciembre.
    Qué horror.
    Logré liberarme de esa actitud hace tiempo y me ha ido mejor que nunca.
    Y ahora le da por regresar a mi cabeza otra vez.
    Ahora vuelve a atormentarme, a quitarme la concentración y la lucidez.
    No quiero esa actitud de vuelta, me rehúso. Lo siento, ya estoy preparando los zapatos de goma para salir corriendo… otra vez.

  17. claudia dissabte 28 de març de 2009 - 21:35 h

    el silenci silenciós que embolica les ulleres i el rellotge és un núvol ennuvolat que penja del calendari.

  18. Mercè Rey dijous 26 de març de 2009 - 21:20 h

    Em fa molta gràcia que seguiu escrivint aquí. A mi ja m’ho havia semblat, ja, que us encisava aquesta primera entrada, més que tota la resta. No sé per què deu de ser. Però és que fins i tot veniu aquí a fer l’exercici de la segona quinzena!
    No us vull enganyar, m’encanta. S’està convertint en una plataforma oberta on cadascú va dient la seva. Fins i tot heu compartit amb la resta les web que descobriu. Ara no deixeu de fer-ho. Moltes gràcies a tots/es!!

  19. Genius dijous 26 de març de 2009 - 19:28 h

    Una habitació que comença a despertar-se amb la llum que entra per la finestra. El despertador que deixa sonar una música sempre clàssica d’algun compositor conegut en el passat o en el present i no sempre escoltada per mi, ja que en la son profunda que gaudeixo sempre m’és necessari el despertador personal que amablement i repetitivament em comunica que és ja l’hora d’aixecar-se.
    No puc pensar. Vaig mig sommàbula a la cuina a on la taronjada sempre està a punt. Cap poder de rescció per part meva. El cafè em retornarà poc a poc.
    El segon pas serà la dutxa que m’ajudarà a posar-me en marxa. Seguidament hauré d’escollir el modelet del dia. Després m’hauré perfumat, i ara si que estic a punt per a la tasca diària que m’espera. Explicar que fa anys hi havia una broma mot utilitzada en el que a la gent que anava perfumada se li deia que utilitzaa una colònia de “sígueme, pollo”, que significava anar a lligar.
    No cal dir que no és el meu cas.

  20. Campaneta dijous 26 de març de 2009 - 18:53 h

    Vet aqui que ha arribat el moment de descobrir-me. Em sento lluitadora vers el món, com els samurais al Japó. Miro de riure’m de les dificultats que se’m presenten a força d’extendre la meva intuició. Recorro el sender poc a poc, com una tortuga. Us semblarà potser que tinc un caràcter dur però no és veritat. Dins d’aquest cos gros i rodanxó s’amaga un cor apasionat i tendre, àvid de disfrutar de la vida i amb ganes d’acostar-se a les relacions tendres que l’existència et posa al davant.

  21. Andreina dimarts 24 de març de 2009 - 21:54 h

    Mi silencio, aunque parezca vacío, está lleno de significado.
    Es como la pausa que hace el director entre movimiento y movimiento en una sinfonía.
    Nadie aplaude. Todos quedan en trance con la melodía anterior para entrar en la siguiente.

    Mi silencio no es olvido, es atención.
    Es un susurro ahogado que quiere decirte al oído lo mucho que pienso en tí.
    Mi silencio es profundo, lleno de reflexiones y sobre todo, lleno de preguntas.
    Mi silencio se pierde también en fantasías, imaginando un mundo que nos pertenece, se apoya en las veces que te he tenido cerca y se sonríe al recordar tu mirada.

  22. Nuria dimarts 24 de març de 2009 - 21:47 h

    Hoy, dia de lloros, de penas y alegrías, dia en el que hemos pasado de ver la muerte, a ver la vida, de la manera más simple.
    Mi abuelo ha salvado la vida en una operación muy dificil, en la que ya pensabamos que nos quedabamos sin él.
    Y hoy ha nacido mi sobrino, el hijo de mi hermano. Hoy he visto la cosa más bonita del mundo, y me siento tan bien, que no puedo dejar de llorar.
    He visto cómo en unas horas, las lágrimas que antes eran negras del dolor, se volvían blancas de alegría. Y aún más en mi madre, que de repente se ha encontrado siendo abuela inesperadamente.
    El día de hoy lo describiría de película, porque nadie podía esperarse este final.

  23. Montse dissabte 21 de març de 2009 - 18:13 h

    La veritat és que és dificil amb ganes ejejej!
    Pitjor que un trencaclosques, de fet, n’és un!
    No sé si us semblarà que he canviat molt la cosa, a veure què tal. El que sí és cert és que no hi trobareu cap aaaaaaaaaaaaaaaa.

    Mireu : és del tot cert.
    El ciprés n’és un exemple pels homes.
    Si el que pretén l’home és dirigir-se fins les cimes i fins el llum, més tendeix el seu vincle geològic : ell és conscient d’on vé.
    Tenebres, foscor: és el seu miser destí

  24. Mercè Rey dijous 19 de març de 2009 - 20:05 h

    Que contenta estic de veure que tenim seguidores tan conegudes com l’Angelina! Et donem la benvinguda, com a tota la resta de participants, i t’encoratgem a seguir escrivint. Per cert que em fa l’efecte que aquesta entrada us ha agradat força, perquè seguiu penjant aquí les col•laboracions.
    Vull aprofitar per dir en veu alta una cosa que ja saben els i les assistents al taller presencial: no miro les faltes d’ortografia. No vull dir que no les vegi, vull dir que en quant al moment d’escriure, no existeixen per a mi. La correcció, en tots els seus àmbits, és una tasca diferent a la creació. Per tant, posterior. Si hi ha algú que vol que li repassi un text, que ho digui i la Biblioteca me’l farà arribar. Els i les alumnes ja tenen línea directe amb mi.
    I animeu-vos, volem més i més comentaris!

  25. Angelina Jolie dijous 19 de març de 2009 - 13:06 h

    Em permeto la llicència de copiar aqui un autoretrat exquisit:
    Por mi parte, soy o creo ser duro de nariz,
    mínimo de ojos, escaso de pelos en la cabeza,
    creciente de abdomen, largo de piernas,
    ancho de suelas, amarillo de tez, generoso
    de amores, imposible de cálculos, confuso
    de palabras, tierno de manos, lento de andar,
    (…)”
    És d’en Pablo Neruda, és més llarg i es titula així.

  26. Psicko diumenge 8 de març de 2009 - 11:46 h

    Mira qué frase más cierta: Al hombre le ocurre lo mismo que al árbol: Cuanto más quiere elevarse hacia la altura y hacia la luz, tanto más vigorosamente tiende sus raíces hacia la tierra,
    hacia abajo, hacia lo oscuro, lo profundo, hacia el mal!

  27. Mercè Rey dimecres 4 de març de 2009 - 19:13 h

    A la nova entrada. Segur que quan has vingut a buscar aquesta resposta ja l’hauràs vist. Espero el teu text!

  28. Ana E. dimecres 4 de març de 2009 - 13:41 h

    No pasa nada, lo entiendo y gracias. ¿Puedes decirme dónde está el nuevo ejercicio? Gracias.

  29. Mercè Rey dimarts 3 de març de 2009 - 15:34 h

    Bon dia a tothom. Ana E., et contesto en català per tal de no castellanitzar la web. A Barcelona ciutat hi ha la seu central del Registre de la Propietat Intel•lectual de Catalunya, al Carrer Muntaner, 221. El seu telèfon és el 93 363 28 75 i fan horari d’oficina. Hi ha delegació a cadascuna de les províncies catalanes. Si hi truques, imagino que et donaran les dades del que et faci falta. Ja que hi som, has de dur el teu dni i dues còpies de l’original. A la tapa hi ha de constar el títol i les dades de l’autor/a. I el cost és de 4’65 € per autor.
    Aprofito per a comunicar-vos a tots que tot seguit escric la següent entrada del bloc. A veure qui s’apunta a l’exercici que hi possaré.

  30. Ana E. dilluns 2 de març de 2009 - 23:04 h

    Ya que todos estáis tan puestos en esto. ¿Alguien sabe qué se tiene que hacer para registrar una obra? Gracias.

  31. Carme diumenge 1 de març de 2009 - 21:48 h

    He trobat un blog que sembla molt interessant, i més ara en època de Carnestoltes, és un petit diccionari ludicofestiu de la llengua catalana que neix sota un lema com Volem V/Riure plenament en català:
    http://elbokabulari.blogspot.com

  32. Amadahy diumenge 1 de març de 2009 - 21:44 h

    Nació pequeña y arrugada un día del mes de otoño. Ella , apenas lo recuerda. Siempre inquieta, pasó los años de su infancia entre juegos, niños y espacios abiertos. Creció, y la vida le fue enseñando lo que el dolor significa, pero su tenacidad la hizo fuerte y siguió su camino aumentando su conocimiento y madurez. Descubrió el viaje, y encontró en él un modo de conocer más allá de su pueblo, su vida de infancia, su concepto de vida, y, como siempre sucede, cuanto más descubría más quería saber, así que convirtió el viaje en una de sus aficiones. También descubrió, que, sin necesidad de desplazarse, podía recorrer millas enteras a través de los libros, y también se enamoró de ellos. La gente también le ofrecía la posibilidad de descubrir nuevos conceptos, así que también descubrió que estar rodeada de gente y sobretodo gente querida, le ofrecía mucha felicidad y no desperdició ninguna posibilidad de estar con ellos. Y así, sigue su vida…

  33. Mercè Rey dijous 26 de febrer de 2009 - 22:00 h

    Me alegro muchísimo de que me hagas esta pregunta en público, porque ya la he contestado en privado. Cuando escribí la entrada aún no sabía cómo quedaría visualmente, ni cómo quería organizar los blogs la Biblioteca Joan Oliva i Milà. Por tanto, lo hice como me pareció mejor: un listado de enlaces “útiles” y uno de “variedades”. El primero ha quedado como lo puse y el segundo, a criterio de Carles (el chico encantador y profesional que lleva la web junto a su compañera Sofia) queda más ágil colgando directamente el vídeo, aunque, eso sí, sólo uno de ellos. Así que deberéis esperar al dia 1 de marzo para saber qué otro vídeo “de variedades” aparecerá en éste vuestro blog. ¡¡Por cierto, gracias a tod@s por colaborar!!

  34. Waldo dijous 26 de febrer de 2009 - 0:21 h

    Me gusta este vídeo, es muy artístico. Pero me pregunto qué sentido tiene en este blog. ¿Puedes contármelo? Además, así lo sabrá el resto de personas que se lo preguntan. Muy amable.

  35. Waldo dilluns 23 de febrer de 2009 - 18:43 h

    Consejos para el escritor por Doris Lessing
    «Aprende a tener fe en tu propio juicio, a adquirir independencia
    interior, a confiar en que el tiempo dirá lo que es bueno y lo que es malo, incluso lo que hay de malo en ti. No prestes
    atención a las modas literarias del momento, porque las
    verás cambiar, a veces de la noche a la mañana. Recuerda
    que el crítico que te rechazó con desprecio, si el libro
    llega a ser un éxito, te saludará cinco años después
    con un:
    “¡Cuánto he disfrutado con este libro!”»

  36. MASOGA dilluns 23 de febrer de 2009 - 18:41 h

    Ben bé no sé quina edat tinc. Em situo entre els de la tercera versus quarta edat. Orelles llagues i nas d’apagar llums. Pentinat, des de fa cert temps, en clenxa ampla. M’agrada vestir correctament. Extravertit . Amant de la polèmica. Xarro hores i hores de qualsevulla cosa. He fet de la disbauxa la forma més plena de la vida , sempre i quan no es faci mal a ningú.El blau pastís es el meu color preferit i el combino amb el meu barret vermell per donar color al grisó de la vida. Ara és el meu moment. El demà no sé si arribarà i el ahir ja no existeix.En el carnestoltes de la vida odio el mal gust i la fatxenderia. Comparteixo l’existència entre la melodia i la dansa. Els que es tenen per bons i justos no són els meus amics. Comparteixo taula, quan m’accepten, amb els desvolguts de l’ordre establert.

  37. miguelmig dijous 19 de febrer de 2009 - 13:33 h

    Ell no ho recorda tot, és clar. Té a la seva memòria guardats molts moments i succesos, però no tots els va viure en persona, això és, alguns se’ls van explicar, altres els intuiex.

  38. Mercè Rey dijous 19 de febrer de 2009 - 12:25 h

    Hola a tothom! Vull comentar la participació de Patican. És un nen de 14 anys, alumne d’un taller que condueixo a Molins de Rei. Li agraiexo que s’hagi atrevit a escriure. M’agrada el ritme que li dóna al text la repetició del nom del gos.

  39. MELODIA dijous 19 de febrer de 2009 - 12:16 h

    Quins dies més tristos que tinc darrerament… Ella ja no em toca, ja no recordo la seva sensibilitat, no s’expressa, no diu res, no sona en mi la seva música. Què deu tenir? S’haurà enamorat? M’haurà canviat per un altre? La pols m’omple. Les meves tecles es quedaran encarcarades! Silenci. Algú puja les escales. Oooh és ella. Ve cap a mí, quins nervis! Seu i obre la tapa. Em mira. Jo tot impacient, espero amb ansia quina serà la seva interpretació. Passeja les seves mans sobre meu i sonen les primeres notes, escalfa dits i toca. Quin plaer, què bé que ho fa! No tinc dubtes, deu haver estar molt enfeinada, i jo pensant rareses… Com a regal de benvinguda toca la primera gymnopédie de Satie. Espectacular.

  40. Ebolina dimecres 18 de febrer de 2009 - 22:32 h

    Així vull la meva disfressa l’any vinent, de debó, igualeta que la d’aquesta fotografia. Les botes, l’escombra, la roba, el barret… Sobre tot, l’expressió de la cara i la verruga. Evidentment, aniria rient com se suposa que ho fan les bruixes, fent retronant la veu, maliciosament, pronunciant aquests “jajaja”. Ui! Em faig por jo mateixa, jajaja.

  41. Ana E. dimecres 18 de febrer de 2009 - 20:56 h

    Vaig néixer un 25 d’octubre, sota el signe d’escorpí. Sóc el petit dels germans.
    La meva alçada és de 1,78.
    Procuro ser ordenat, i m’agrada cuinar. No puc sofrir que parlin groller (“tacos”).
    Les meves aficions: el cinema i la música, m’agrada la sarsuela i l’opera.
    Colecciono segells i sóc amant de les nostres tradicions.
    També m’encanta viatjar.

  42. Patican dimarts 17 de febrer de 2009 - 19:05 h

    L’Annubis està content perquè li han comprat una caseta nova, mou la cua amb desesperació. La caseta és vermella amb ratlles blanques. A dins li han possat un matalasset nou de colors. L’Annubis és un gosset molt bonic, té les orelles punxegudes, unes urpes molt llargues i una cua molt peluda. L’Annubis és de color negre i té la panxa i el morro de color marró clar.
    Gràcies per cedir aquest lloc als escriptors. Comenteu-me’l i evalueu-me’l. Gràcies.

  43. Biblioteca Joan Oliva i Milà dimarts 17 de febrer de 2009 - 15:05 h

    Podeu escriure en aquest bloc com si fos el taller ja que aquest és l’objectiu: la participació.
    És una nova manera de compartir aquest magnífic taller amb molta més gent.

    Benvinguts al bloc del Taller d’escriptura creativa!.

  44. Ana E. dimarts 17 de febrer de 2009 - 13:06 h

    Yo me quedé sin sitio para tu taller. ¿Puedo escribir aquí? Gracias.

  45. Ebolina dilluns 16 de febrer de 2009 - 22:44 h

    Jo? Un cúmul de circumstàncies, un sac de dubtes. Un aspecte de cavall amb un interior d’ocell encara sorprès pel voltant. Per fora, gran, sorollosa, extravertida. Per dintre, tímida, menuda, una mica desamparada. I agraïda. A la meva família, sense els qui jo no seria on sóc. Al meu petit gran amor i al meu marit, sense els qui jo no seria com sóc. I a la vida, que em permet de gaudir-ne.

  46. Vergonyosa dilluns 16 de febrer de 2009 - 22:37 h

    Terremoto Martínez. El seu nom ho diu tot. el que deia s’imposava. El cos gran, els braços gruixuts. El cabell negre, tot carbó. Un caminar altiu i segur. El caràcter, fort i malcarat. Quina por. La Terremoto.

Deixa un comentari