Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Una família normal. Marta Buchaca

foto-2014-242x300 Marta Buchaca és una jove dramaturga barcelonina que ha escrit, dirigit i guanyat més d’un premi per les seves obres de teatre.
L’olor sota la pell‘ de l’any 2005, va guanyar el V Premi Joaquim Bartrina i es va estrenar a la Sala Beckett. ‘Emergència‘ és la següent, de l’any 2006, i va quedar finalista en el III Premi Fundació Romea de textos teatrals. I segueixen: ‘En conserva‘, any 2007 i ‘Plastilina‘, amb la qual guanyà el XXXV Premi de teatre Ciutat d’Alcoi i va ser accèssit del Premio Marqués de Bradomín 2007, la qual es va estrenar a la Sala Beckett i s’ha representat a Guatemala i al Salvador. A l’any 2009 presenta ‘Les nenes no haurien de jugar a futbol‘ el Festival Grec i que ella mateixa dirigeix. Se n’han fet produccions a Grècia, Xipre i Croàcia. L’any 2010 forma part del projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya, on estrena ‘A mi no em diguis amor‘.
El mes de setembre de 2011 estrena ‘L’any que ve serà millor‘, escrita juntament amb Mercè Sarrias, Carol Lopez i Victòria Spunzberg al Teatre Villarroel de Barcelona (20 setembre 2011- 8 gener de 2012) i al Teatro Bellas Artes de Madrid (Gener 2012 i Agost-Setembre-Octubre 2012.)
Litus‘ es representa durant dos mesos amb gran èxit de públic i crítica a la Sala Flyhard de Barcelona i fa temporada a l’ Espai Lliure del Teatre Lliure des de Setembre fins a Novembre de 2012. L’obra ha estat nominada als premis Butaca com a millor espectacle de petit format. El muntatge guanya el primer premi Postfunció a la millor obra de l’any 2012.
L’any 2014 estrena ‘Losers‘ a la Sala Villarroel de Barcelona dirigida per ella mateixa Abril-juny 2014). L’any 2015-2016 l’obra s’estrena al Teatro Bellas Artes de Madrid i fa gira per Espanya.

Una família normal‘, escrita l’any 2016 guanya el XI PREMI DE TEATRE PALANCA I ROCA.

9788490267110_04_g-e23f8ca1 I de què va ‘Una família normal‘?
Del present, del passat, del futur… de la relació entre quatre personatges: dos germans, noi i noia, la seves parelles, el pare… i de les diferents visions que en tenen del que han viscut i viuen a nivell familiar.
De la meva infància abans d’aquell dia, en tinc imatges molt concretes. Sobretot, de la meva mare. Una nit que vam dormir juntes perquè el meu pare era de viatge i em va deixar menjar crispetes al seu llit mentre vèiem la meva pel·li preferida a la tele del menjador, que ella havia posat a la seva habitació. Un matí que vam agafar un patinet a Palamós tots quatre i ella es va tirar de cap més de vint vegades i no parava de riure, i m’agafava per la mà i ens tiràvem juntes de bomba i ens trencàvem de riure. La mama sempre reia. Al papa, des d’aquell dia, no l’he vist riure mai més.’
 
Podeu llegir la primera escena si cliqueu aquí.
 
Les seves obres s’han vist a Croàcia, Guatemala, Venezuela, El Salvador, Grecia, República Checa, Xipre, EEUU i Canadà.
 

L-OLOR-SOTA-LA-PELL A-MI-NO-EM-DIGUIS-AMOR LITUS PLASTILINA-03 las-niñas-no-deberían-jugar-al-futbol-200x300

 
LlibresEls llibres a les biblioteques VNG.
 
 
Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari