Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Jo no sé res, sóc músic

noseresHi ha una expressió d’argot reservada per a les grans ocasions: “ser músic”. “Aquest és músic” diem. I això vol dir que la persona a qui va dirigit el comentari posseeix una intel·ligència i un instint musical que sobresurten i que els companys reconeixem. Hi ha molta gent que toca un instrument, uns quants bons professionals, però pocs “músics”. Esteve Molero.

La música és una qüestió instintiva, de naixement, una mena de do que ha fet aparèixer els grans mestres al llarg de la història, músics que ja eren capaços de compondre de ben petits, fins i tot alguns abans d’aprendre a escriure. Aquests músics virtuosos són gairebé llegendaris ja que en realitat el virtuosisme i la musicalitat no sempre van de la mà. Els grans músics i la música ben tocada tenen la capacitat d’emocionar. Ser músic no es un ofici és una actitud. La cobla moderna és una formació instrumental típica de Catalunya. Els seus orígens es remunten a una formació antiga del segle XIV que es deia tres quartants o antiga cobla de ministrers, i el formaven tres músics que tocaven quatre instruments com eren el sac de gemecs, la tarota i el flabiol i tamborí.

La formació musical medieval es va ampliar i va donar lloc a la cobla moderna, que generalment està formada per onze músics que toquen dotze instruments. El mot cobla vol dir unió d’instruments i l’època de la formació moderna, a mitjans del segle XIX, va coincidir amb el moviment cultural de la Renaixença a on la exaltació patriòtica, la història mítica, i la defensa i recuperació de la llengua catalana eren considerats essencials. Aquesta època va contribuir en gran mesura a la popularització de la sardana arreu del país, més enllà de les comarques gironines on inicialment s’interpretava.

emoleroL’estudi de la instrumentació o orquestració, tècnica de repartir la música entre els instruments disponibles, està basada en la intuïció i en la experiència auditiva, aquí jugarà un paper cabdal la capacitat d’escriure línies òptimes per a cadascun dels instruments, sobretot amb sentit melòdic. Cal conèixer dos conceptes fonamentals perquè l’orquestra funcioni òptimament: el rol determinat que el compositor dóna als instruments en cada partitura i, l’espectre del matís dels instruments, es a dir, la capacitat de matisar entre fort i piano depenen del registre en que està sonant l’instrument. Dominar aquests detalls serà essencial per compondre.

Llibres

Jo no sé res, sóc músic.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

Deixa un comentari