Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Blaumut

Un concert al país Blaumut s’assembla força a una exposició d’arts plàstiques. Les cançons són fotografies o pintures que capturen ambients en tres minuts llargs i els fixen en un llenç multiforme. Textures i tessitures es confabulen per incitar la imaginació del transeünt que visita el nou país. Marius Serra.

blaumut

El naixement de la música del grup Blaumut es va produir a l’any 2009 amb una alineació inicial que estava formada per Xavi de la Iglesia, guitarra i veu; Vassil Lambrinov, violí; i Oriol Aymat, a càrrec del violoncel. Durant tres anys van ser l’ànima del grup i no serà fins al 2012 que entraran en la seva dinàmica els músics Manel Pedrós, com a bateria; i Manuel Krapovickas , encarregat del baix elèctric i contrabaix. Aquestes incorporacions fan completar una banda que generarà en menys d’un any un univers propi que impregnarà l’escena musical catalana amb el seu primer treball discogràfic anomenat El Turista (2012), per posteriorment consolidar-se amb El Primer Arbre del Bosc (2015). I a la primavera d’enguany es va publicar El llibre blau de Blaumut que convida a realitzar un viatge amb els seus components, a endinsar-se en els orígens del seu univers i alhora a impregnar-se de la força de les seves cançons que comencen a formar part de l’imaginari col·lectiu d’un país.

llblaumutLa blava història de Blaumut comença abans del propi grup amb una gènesi cinètica a gravés del verb, un ball híper-espacial de lletres a través de Xavi de la Iglesia que encara somiava en dedicar-se plenament al món de la música. I va ser amb aquesta constància que Blaumut naixeria en un bar de barri. Als inicis van aixoplugar músics de la Societat de Blues de Barcelona, i d’aquest fet va sorgir el nom del grup. El Lunàtic va ser el refugi inicial del Xavi, el Santutxo, va ser el santuari social de Vassil, i Cervera es va convertir aviat en el centre neuràlgic creatiu i sonor dels seus components. Va ser llavors quan es va gravar el primer disc, l’opera prima d’una il·lusió de molts anys que anava agafant forma: en una habitació amb matalassos a les parets i catifes a a terra va començar tot, va néixer un embrió simfònic que ja no deixaria de créixer.

La música és un llenguatge universal i personal alhora. No és una ciència exacta, però sí vital. Una branca primordial de l’art és la voluntat de divulgar un coneixement emocional i sensorial a través de tots els canals i formats possibles. I la música juga un paper primordial com a vehicle conductor d’uns sentiments que es volen compartir amb aquelles persones que cerquen quelcom diferent però sempre lligat a la imaginació i el sentiment propi.

Llibres

  • El llibre blau de Blaumut
  • Cds

  • El primer arbre del bosc
  • El turista
  • Biblioteca Joan Oliva i Milà.

    Cap comentari per ara. Tu pots ser el primer.

    Deixa un comentari