Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Biblioblog – Fora del prestatge

Les vacances

De moment, la Mercè Rey no ens ha pogut fer arribar la seva entrada, però hem de posar-nos a la feina i res millor que un text de Josep Maria Espinàs sobre els viatges per reflexionar sobre quines són les vacances somiades per vosaltres.

Vacances a la ciutatM’agrada anar a passar vuit dies en una ciutat estrangera. Ho he fet sovint. Però quan vaig amb taxi cap a l’aeroport, encara no sóc feliç. Ni tampoc estic content, encara, quan a l’aeroport recullo la maleta ni quan un taxista em deixa a la porta de l’hotel. Pujar a l’habitació. Desfer la maleta. Posar-me a la bossa de mà les pipes i el tabac, un paraigua petit, el plànol de la ciutat. Sortir al carrer i aturar-me a la cantonada. Aquest, sí, és el moment de la petita i tan segura felicitat: mirar, per primera vegada, l’aparador d’una botiga. Botiga del que sigui. No agafar un taxi, un metro un autobús per anar al Ponte Vecchio, a la Königsalee, a la place Vendôme.

Aturar-me davant un aparador, com faria algú que viu aquí i mira si veu alguna cosa que li interessi. Però a mi no m’interessen les sabates, ni els televisors, ni els perfums que hi ha a l’aparador. El que m’interessa és que hi ha una botiga. I aturar-m’hi. Sense pressa. I després, la del costat. Aleshores penso que faré aquest camí d’avui uns quants dies seguits i que reconeixeré cada un dels aparadors i em reconeixeré a mi mateix com a habitant d’aquesta ciutat, però més lliure que els que hi viuen sempre. En aquest moment, quan miro el primer aparador, o espero que el semàfor es posi verd, o llegeixo en una placa el primer nom d’un carrer, és quan sento que el viatge ha començat, que finalment els tràmits han quedat enrere i que no tinc cap programa al davant. Que puc jugar a l’atzar de l’espai i sentir-m’hi senyor del temps”.

I si us interessen més unes vacances a la platja, no deixeu de veure aquest video de Les vacances de Mr. Hulot. Segur que us inspirarà.

Biblioteca Joan Oliva i Milà.

8 Comentaris fins ara

  1. Mercè Rey divendres 26 de novembre de 2010 - 17:41 h

    Està clar que sou uns aventurers, tots plegats! Animo als qui llegiu a penjar els vostres propis comentaris.

  2. Xavi Gil divendres 17 de setembre de 2010 - 14:27 h

    Viure perillosament és la sensació que em donà les meves primeres vacances després la mort dels meus pares .
    Dinou hores d´avió i vint-i-cinc amb escales a Singapore i London és el resum de l´anada a Melbourne sortint de Barcelona i el consegüent retorn d´Austràlia .
    Estar-hi entaforat en un Quantas fent amics amb xinesos ,àrabs i anglosaxons és una bona manera de fer-te idea de la manera com viuen les diferents races humanes .
    Austràlia és com un altre planeta ;fora quatre o cinc urbs immenses a la Costa Nordest i Adelaida al Sud i Perth a l´Oest ,es pot dir que és una terra on viuen multituds d´ecosistemes en llocs geogràfics increïbles per a la naturalesa humana ,llevat dels aborígens que és la raça més soferta .masacrada i humiliada de la Terra .
    Els australians o ausies són una barreja de cow-boys i lords ,és una cultura jove amb personalitat creixent però que són molts amants de l´esport i la natura .
    Viatjar per Austràlia és viure una aventura de pioner vers el meu interior amb transportar-te a una altra dimensió de l´espai i del temps .
    Vet açí que quan em trobà de retorn a Vilanova el primer que em diguè a mi mateix fou “Demano a Déu envellir i morir aquí ,en aquesta estimada Vilanova casa dels meus pares ” .

  3. Marta dimarts 7 de setembre de 2010 - 17:11 h

    Vacaciones…
    Llegar a Italia para ver a la familia, a los amigos,a personas que conozco mas o menos…
    En Turin mucho frio,mucha lluvia siempre,tanto que pienso:”¿Porque estoy aqui si vivo a tres segundos de la playa?”
    No me aclaro,voy a pasear con el jersey gorso y el chal,me parezo a una abuela y me cago en mis muertos.
    Pienso en mis cosas y en las noticias hablan de las reformas de Barlusconi,del paro e de los robos…Menos mal que me he ido hace años.
    Mis vacaciones…Entre frio y problemas,reformas imposibles y poca pizza…
    Menos mal que mi madre se ha casado,con 51 años, dandome una gran alegria; mucha fiesta,muchas risas y muchas locuras.
    Por lo menos me llevo un muy buen recuerdos de este verano frio.

  4. MELODIA divendres 27 d'agost de 2010 - 9:36 h

    V A C A N C E S
    Dies lluents i calorosos.
    Tardes humides i enganxifoses.
    Berenars a la platja.
    Nens i nenes cridaners xipollejant prop de mar i aixecant sorra
    que es fica per tot arreu.
    Banys de sol i cossos salabrosos.
    Nits xafogoses amb el cel ben curull d’estels llampants.
    Moments importants amb pensaments relaxats.
    Calor. Suor. Amor.
    Badar i descansar.
    Inexorablement els dies passen i no t’adones i ja tornes.
    Tot torna a tenir ritme propi i mica en mica reprenem la quotidianitat.
    L’estiu s’escola pel finestral empentat per la marinada.
    Dels plaers més preuats ens queda, viure i ser conscients que podem assaborir el pas del temps.
    Les vacances somniades ja han fugit.

  5. Angela dijous 19 d'agost de 2010 - 8:31 h

    El tros de video és fenomenal.
    Jacques Tati era un crack la veritat i els actors ho fan de meravella .
    Molt bo!

  6. Xavi Gil diumenge 15 d'agost de 2010 - 22:19 h

    Sempre recordarè les meves primeres vacances estrenant majoria d´edat i acabat d´entrar a la uni .
    Tot sol amb una maleta de tel.la beig ,marrò i blanca em dirigí pel Passeig de Colom a l´estació de França amb el meu billet d´anada i tornada a París .Quan accedí a l´andana del Talgo em vaig sentir home que se´n va a l´aventura .Va ser la primera vegada en la meva vida que volguè trencar amb la família i emprendre una altra vida lluny de Vilanova .
    Arribat a la gare d´Austerlitz començà l´estada immers en una gent que no em feia ni fred ni calor però n´eren orgullosos d´on vivien i l´esplendor del seu passat mirant vers el futur amb barris com La Defense .
    La fi i el retorn em feren adonar que les vacances cansen i que la vertadera lluita tot just la començava .

  7. El Grill dijous 29 de juliol de 2010 - 22:34 h

    Bona nit Mercè, companyes i companys,

    El Grill també fa vacances. Tornaré a finals d’agost.
    Mercè t’enviaré els dos últims exercicis una mica més polits.

    Grill
    29-7-2010

  8. El Grill dijous 29 de juliol de 2010 - 22:28 h

    L’ESTÈTICA DE L’ESTIU
    L’estiu té una estètica molt peculiar, especialment amb els esbarjos estiuencs als passejos dels pobles marines. Depèn del poble l’estètica s’adapta de una forma o un altre però en tots hi ha uns trets comuns. M’ agrada la passejada del cap vespre.
    La passejada sol començar cap un quart de vuit. És la representació de l’estètica de l’estiu. S’aixeca el taló. Un sol groguenc il•lumina la platja. Les cases es tornen de color or . A poc a poc, els bancs i les terrasses comencen omplir-se. L’ombra del arbres protegeix als vianants i bufa l’oratge del mar. Els ocell posen la música acompanyant el mormoleig de la gent. De quan en quan, s’escolta els crits dels nens juganers. Passeig amunt i avall van desfilant els estiuencs. Torrats , vermells com les gambes, blancs en les puntes dels nassos cremats, negres, mulats, anglesos, alemanys, aragonesos, madrilenys… tots hi caben . Vestits blancs del Nil, eivissencs, pantalons pirates, pantalons curs ensenyant el inici del cul, o deixant veure unes boniques cuixes, altres ensenyen escultures de Botero. Bruses blanques, roses, liles, blaves, transparents… Pits bonics, mamelles fastigoses. Culs rodons, esquifits… Sabates elegants de taco alt, sabatilles, xancles… Les terrasses dels cafès I restaurants estan a bessa. Als nassos, de tan en tant, els hi arriben fragàncies de peix fregit, olors de vainilles, perfums, olors a humanitat suada…
    La mar reflexa escumes rosades, i comencen a encendre’s les primeres llums del passeig. L’activitat minva. Poc a poc la foscor de la nit arriba . La gent emprèn la retirada. En la platja sols queden els valent del bany nocturn. La representació de l’estètica de l’estiu de la tarda s’acaba. Les llums del passeig es reflecteixen en les ones de la platja. A la nit hi haurà una altre funció : l’estètica de la nit d’estiu.

    EL GRILL

    29-7-2010

Deixa un comentari